Tema 6. La sang (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Histologia Animal
Año del apunte 2013
Páginas 7
Fecha de subida 15/03/2015
Descargas 35
Subido por

Vista previa del texto

LA SANG La sang és un teixit, les cèl·lules del qual estan suspeses en un medi líquid denominat plasma sanguini. És un vehicle per al transport de cèl·lules, gasos, nutrients, productes metabòlics i hormones a través de l'organisme.
1. FUNCIONS - La sang manté un suport logístic i la comunicació entre diferents tipus cel·lulars.
- Transporta nutrients i substàncies de rebuig. Ex: retira el CO2 dels teixits al torrent sanguini (arriba als pulmons) i es subministra O2 als teixits.
- Involucrat en la regulació de la temperatura corporal i l’equilibri osmòtic i immune.
2. COMPONENTS DE LA SANG 2.1. PLASMA SANGUINI El plasma representa el 55% del volum total de la sang i en major part es tracta de matriu extracel·lular.
Composat per: - 90% d'aigua; - 1% de sals orgàniques, ions, compostos nitrogenats, nutrients i gasos; - 9% de proteïnes plasmàtiques: albúmina (manté la pressió i transporta substrats); immunoglobulines (sistema immunològic); fibrinogen (passa a fibrina intervenint en la coagulació).
2.2. ELEMENTS FORMES 2.2.1. Eritròcits (glòbuls vermells) Representen el 95% dels elements formes (4-6·106/mm3) i es generen a la medul·la òssia (hematopoesis). El seu període de vida és d’aproximadament 120dies.
2.2.1.1. Morfologia - Estructura - Composició Els eritròcits es descriuen com una bossa discoidal bicòncava d'Hb (transportadora d'O2 i CO2).
En la majoria de vertebrats dels eritròcits són plans, ovoides / líptics i posseeixen nucli.
En els mamífers els eritròcits s'han especialitzat tant que han perdut el nucli.
El seu citoplasma està absent d’orgànuls. A la superfície presenten un complex glicocàlix que dóna lloc als grups sanguinis A/B/0 i +/-.
La membrana plasmàtica és molt flexible i característica, amb un citosquelet especial que li permet deformar per passar pels capil·lars més estrets: - Glucoforina i Banda 3 són proteïnes transmembranals que serveixen com a ancoratge del citoesquelet i conformen el glicocàlix.
- Anquirina i Banda 4 són les que ajuden a ancorar.
- Actina i espectrina formen el citoesquelet de l'eritròcit.
L'alt contingut en hemoglobina fa que l'eritròcit sigui acidòfil (contingut bàsic).
1 2.2.1.2. Funcions Els eritròcits emmagatzemen hemoglobina, la qual transporta O2 o CO2 en funció de la pressió i de la temperatura (en pulmons i teixits). Aquesta funció és específica del sistema sanguini (vascular).
2.2.2. Plaquetes Les plaquetes són fragments de cèl·lula (amb forma de disc biconvex de 2-3µm) que formen els trombes (coàguls) per evitar la pèrdua de sang.
- En vertebrats inferiors se'ls anomena trombòcits (cèl nucleada).
- En els vertebrats superiors (mamífers) són acel·lulars  fragments derivats del citoplasma del megacariòcit (cèl·lula molt gran, òssia).
2.2.2.1. Morfologia - Estructura - Organització Presenten dos regions concèntriques basades en la seva afinitat tintorial: 1. Hialòmer: zona estreta i perifèrica amb baixa densitat electrònica que no té orgànuls però si conté microtúbuls, microfilaments contràctils i miofibril·les.
 Mbr plasmàtica: amb abundant glicocàlix (GAGs)  component actuen com a receptor per la formació del trombe (agrupació plaquetària).
 Citoesquelet: molt organitzat  10-15 µtúbuls (mantenen forma plaqueta), monòmers d’actina, miosiona, actomiosina i tropomiosina.
Depèn de si la plaqueta es troba activa o inactiva la seva morfologia varia.
Quan s'activa la plaqueta, desapareix el feix de microtúbuls i els microfilaments polimeritzen formant unitats contràctils, adoptant la plaqueta forma irregular.
Al hialòmer podem trobar “forats”, els quals formen el sistema canalicular obert (OCS): invaginacions de la mbr que capten soluts i descarreguen productes de secreció mitjançant endo / exocitosi. Gràcies a aquest moviment de substàncies s'ajuda l'activació del trombe.
També trobem un sistema tubular dens (DTS) es forma a partir de restes del RER (sense ribosomes) del megacariòcit  actua com a magatzem de Ca2+ (intervé activació plaqueta).
2. Granulòmer: zona central amb alta densitat electrònica. Trobem mitocondris, diposits de glicogen i grànuls amb diferents continguts: α, densos (aquests dos contenen molècules per a l'activació de la coagulació) i lisosomes (amb enzims hidrolítics).
2 Coagulació sanguina En condicions normals, l’endoteli dels vasos sanguinis produeix prostaciclines (inhibeix agregació de plaquetes). En canvi, si es produeix un dany tissular: 1. Endoteli produeix factors de von Willebrand, tromboplastina tissular i endotelina.
2. Activació plaquetaria  adhesió al endoteli, desgranulació, agregació plaquetària.
3. L’agregació forma un coàgul sanguini (trombe), format per: fibrina polimeritzada, plaquetes, eritròcits i leucòcits.
Eosinofílic (que "estima" la eosina) es refereix a la coloració rosada de certs teixits / cèl·lules / orgànuls en ser tenyits amb eosina. La eosina és un tint àcid, pel que tinta estructures bàsiques.
Eosinofínic = acidòfil = busquen el àcid Basòfilic (que "estima" el bàsic) es refereix a qualsevol teixit / cèl· lula / orgànul que es tenyeix fàcilment amb colorants bàsics (hematoxilina) donant lloc a una coloració morada-blavosa. La hematoxilina és un tint bàsic, per la qual cosa tinta estructures de tipus àcid (tenyeixes el nucli de blau).
2.2.3. Leucòcits Cèl·lules que participen en processos immunològics. Es troben viatjant pel torrent sanguini (actuen en diversos teixits).
Dividim els leucòcits en granulòcits i agranulocitos: tots els leucòcits tenen grànuls primaris / inespecífics (lisosomes). Només alguns leucòcits presenten grànuls secundaris / específics i el contingut depèn de cada tipus de cèl·lula.
- Granulòcits:  Neutròfil: posseeixen grànuls secundaris diversos, amb característiques basófilas i eosinófilas.
 Eosinòfils: posseeixen grànuls secundaris amb capacitat eosinofílica.
 Basòfils: posseeixen grànuls secundaris amb capacitat basofílica.
- Agranulòcits: monòcits i limfòcits. No contenen grànuls secundaris, i com els lisosomes no es tenyeixen tant, no mostra molta coloració en el citoplasma. Els monòcits es diferencien en macròfags en el teixit conjuntiu (funció defensiva).
El cicle de vida dels leucòcits és relativament curt ja que es van formant periòdicament (hematopoesi).
2.2.3.1. Granulòcits Neutròfils Leucòcits polimorfonucleats més abundants a la sang. Presenten grànuls secundaris que es tenyeixen tant amb colorants àcids com amb bàsics, i la seva vida és al voltant dels 8 dies en el torrent sanguini.
Presenten un nucli multilobulat  els lòbuls estan connectats per material nuclear (cromatina), de manera que el nucli no és esfèric.
Quantitat de lòbuls relacionat amb l'edat: amb l’edat li apareixen més.
Les dones posseeixen corpuscle de Barr  cromosoma X inactiu, molt compacte.
3 El citoplasma és pobre en orgànuls. Hi ha molt glicogen (energia via anaeròbica) ja que tenen funció semblant al macròfag  destrueixen cèl·lules de llocs sense molt O2 (pus). En el cas del neutròfil, la fagocitació és més específica (actua el reconeixement d'anticossos).
Posseeixen dos tipus de grànuls envoltats per membrana: - Grànuls primaris o azurófils (lisosomes): 0,5 µm de Ø, grans, esfèrics i electrodensos.
Posseeixen hidrolases àcides i són basòfils.
- Grànuls secundaris / específics: 0,1 µm de Ø, petits i amb densitat variable. Contenen enzims de diversos tipus:  Col·lagenasa tipus IV  hidrolitza col·lagen (desestructura);  Fosfolipasa A2  desestructura la mbr plasmàtica;  Lisozima  potent bacteriostàtic.
 Lactoferina Els grànuls secundaris aboquen el seu contingut sobre agents estranys .
Funció  fagocitosi: 1. Neutròfils circulen per la sang i responen a factors quimiotàctics (molècules específiques que quan hi ha infecció inciten a travessar les cèl·lules  diapedesi).
2. Allà els neutròfils reconeixen el patogen perquè posseeix antígens units a la mbr (proteïnes complementàries als Ac del neutròfil).
3. Al reconèixer el patogen es produeix una endocitosi., a partir de la qual s’abocarà el contingut dels grànuls primaris i després dels secundaris a un vacúol digestiu  opsonització.
Eosinòfils Representen el 1-4 % de leucòcits en sang la vida és de 2 setmanes al torrent sanguini, després migren a les mucoses de l'aparell digestiu (travessant l'endoteli). Presenta un nucli bilobulat unit per un pont de cromatina (en forma d'ulleres) i mesuren uns 12 μm de diàmetre.
Estructura: presenten poc orgànuls  aparell de Golgi petit, poc RER i poques mitocòndries.
Presenten 2 tipus de grànuls: primaris (lisosomes) i secundaris. Els secundaris són eosinofílics / acidòfils, de manera que tenen el contingut bàsic.
- Grànuls primaris: contenen enzims hidrolítics i es troben en menor proporció.
- Grànuls secundaris: es troben en major proporció. Amb H-E s’observen els grànuls de rosa intens (acidòfils  contingut bàsic). Tenen un contingut electrodens i cristal·loide.
 Trobem enzims bàsiques: proteïna bàsica major  afinitat per patògens; fosfatasa àcida, peròxid, fosfolipasa, histaminasa  inhibeix la inflamació.
4 Funció  Regulació de reaccions inflamatòries ja que controla l'efecte de la histamina (regula la hipersensibilitat immediata).
 Desgranulant la proteïna bàsica major  actua com a tòxic per patògens.
 Fagocita gràcies a complexos antigen - anticòs, encara que posseeix menor poder de fagocitació que el neutròfil.
Basòfils Representen el 0,5% dels leucòcits. 10-12 μm de diàmetre i 1-2 anys de vida.
Presenten un nucli irregular, en forma de S i bilobulat. Aquest és difícil de veure a causa de la quantitat de grànuls basòfils (secundaris) que el recobreixen. S'assembla al mastòcit ja que provenen de la mateixa cèl·lula.
Estructura: presenten un aparell de Golgi petit, pocs mitocòndris, RER extens i dipòsits ocasionals de glicogen.
Estan formats per dos tipus de grànuls: - Grànuls primaris / lisosomes (poc abundants)  contenen enzims hidrolítics.
- Grànuls secundaris: de grans dimensions, basòfils (interior àcid) i electrodensos de forma homogènia. Contenen:  Heparina (anticoagulant) i histamina (vasodilatador)  reaccions al·lèrgiques.
 Factor quimiotàctic de trucada d'eosinòfils i receptors d'IgE  activen a la desgranulació de la cèl·lula.
Funció: participen en la resposta immunitària, en la dermis i teixit conjuntiu cutani, com a mediador de les respostes inflamatòries.
2.2.3.2. Agranulòcits Absència de granulacions específiques. El nucli és esfèric o reniforme (ronyó) i no presenta lòbuls.
Monòcits Representen 3-8 % de leucòcits en sang i són els més grans (17 μm). La seva vida mitjana és de pocs dies en sang.
Quan va al teixit es diferencia en macròfag (vida mitjana de mesos).
Presenten nucli en forma de ronyó i excèntric; i òrganuls com: alguns mitocondris, ribosomes lliures, vesícules pinocíticas, filopodis. Només contenen grànuls azurofils (lisosomes), amb fosfatases àcida i peroxidasa al seu interior.
El monòcits no posseeixen funcions al torrents sanguini, però responen a la presencia de: - Material necròtic (necrotaxis); - Microorganismes invasors (quimiotaxis); - Focus d’infecció.
La seva funció principal del macròfags és la de fagocitar i destruir cèl·lules mortes, antígens i material estrany (fagosoma). Produeixen citocines que activen la reacció inflamatòria, així com la proliferació o maduració d’altres cèl·lules.
En resposta al material estrany gran, els macròfags es fusionen entre si i formen cèl·lules gegant de cos estrany.
5 Limfòcits Representen el 20-25 % de leucòcits en sang i tenen un diàmetre de 8-12 μm.
El seu període de vida oscil·la entre poc mesos a varis anys.
Tenen un nucli esfèric amb la cromatina altament condensada que gairebé ocupa tot el volum cel·lular. També presenten ribosomes lliures, un reticle desenvolupat, mitocondris i un petit Aparell Golgi.
Es diferencien dos tipus de limfòcits, tot i que la única forma de distingir-los es mitjançant immunocitoquímica: - B (20%): resposta humoral  producció d’Ig.
- T (80%): resposta cel·lular (activen macròfags i altres).
 Cèl·lules T col·laboradores (Th): secreció de citocines.
 Cèl·lules T citotòxiques (Tc): eliminació de cèl·lules malignes o infectades.
 Cèl·lules T supressores (Ts) Els limfòcits s’encarreguen del funcionament del sistema immunitari: Els limfòcits B es converteixen en cèl·lules plasmàtiques, les quals poden produir Ac.
Trobem limfòcits B de memòria, que circulen per la sang amb antígens prèviament reconeguts i donaran lloc a una resposta immunitària ràpida.
3. HEMATOPOESIS A la medul·la òssia es produeixen cèl·lules constantment. És un procés complexa que ve donat a partir d’una cèl·lula precursora totipotents (teoria monofilètica) que es pot diferenciar en els diferents tipus cel·lulars.
6 La medul·la òssia esta composada per: - Component vascular: sistema sinusoides, tram de fibres reticular i cèl·lules reticulars (fibroblast especialitzats) , cèl·lules adiposes i macròfag.
- Component hematopoètic: illots de cèl·lules hematopoètiques  precursores.
S’ha de distingir els tipus de cèl·lules: - Cèl·lules mare: són cèl·lules no diferenciades que expressen molècules marcadores com CD34+, p170pump i c-kit. Existeixen dos tipus diferetns:  Cèl·lules mare hematopoètiques pluripotencials (CMHP)  Cèl·lules mare hematopoètiques multipotencials (CMHM) - Cèl·lules progenitores: són cèl·lules unipotencials (formen un sol tipus de cèl·lula) i tenen la capacitat de renovació limitada.
- Cèl·lules precursores: no són capaces de renovar-se per si mateixes.
- Cèl·lules madures: cèl·lules diferenciades.
3.1. TROMBOPOESIS 7 ...