TEMA 2.2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 2º curso
Asignatura Microbiologia I
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 26/04/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

Microbiologia I TEMA 2.2: PARET CEL·LULAR PARET CEL·LULAR La paret cel·lular es una estructura semirigida i es la part més externa de les cèl·lules bacterianes. Les seves funcions són: - Protecció: de la lisi osmòtica en medis hipotònics - Forma i rigidesa - Permeabilitat selectiva - Punt d’anclatge: dels exopolisacàrids o capsa S i flagels o pilis.
- - Involucrada en  Divisió cel·lular  Adhesió  Virulència Matriu de procesos biosintètics: on pot excretar productes metabòlics.
*Podem observar la membrana externa en el microscopi electrònic.
TINCIÓ DE GRAM Podem veure el tipus de paret i la forma.
GRAMNEGATIUS No retenen el cristall violeta i se’ls tenyeix amb safranina.
GRAMPOSITIUS Tinció diferencial (violeta), on els gram + ho retenen i els negatius no.
Tenen una paret molt gruixuda.
*Al pont transversal no trobarem enllaços laterals.
Microbiologia I GLUCOPÈPTID (α-mureïna) El glucopèptid el forma: - Fracció glucídica - Fracció peptídica COM SE SINTETITZA LA MUREÏNA? Microbiologia I SÍNTESI DEL GLUCOPÈPTID DE Staphylococcus aureus EFECTES DELS ANTIBIÒTICS EN LA SÍNTESI  Fosfomicina: inhibeix la formació del NAM-UDP a partir del NADPH.
 Tunicamicina: inhibeix la translocació  D-cicloserina: actua a dos nivells (els dos els inhibeix):  - Nivell D-alanina lligasa - Nivell D-alanina racemasa Bacitracina: impedeix la perdua del fosfat del bactoprenol, no pot entrar dins.
 Flavomicina: inhibeix la transglucosidació  Vancomicina i telcoplanina: inhibeixen la transpeptidació unint-se a la D-alanina  Oxacillina: inhibeix la transpeptidació (semisintètica), s’uneix a les PBP (proteines d’unió a penicilines) i activen enzims autolítics: autòlisi del bacteri.
 Lisostafina: impedeix la formació del pont transversal de les 5 lisines.
Actua a nivell de membrana. Es específic per Staphyloccocus.
Microbiologia I PARET DELS GRAMNEGATIU *Omp A: associació a la lipoproteína de Braun. Receptor de bacteriofags i bacteriocines. Col·labora al transport d’aminoàcids i peptids. Molt abundants.
*Punts d’unió de Bayer: formen porus Més impermeable i més resistent a antibiòtics, toxines i sals biliars.
Contè porines: proteines de transport que formen porus (específics o inespecífics) i són molt abundants. Les proteines tenen activitat enzimática (fosfolipases i lligases) que degraden enzims perque siguin captats pels bacteris La paret està formada per: o Membrana externa [LPS]: (8nm). Té carrega negativa i es loc d’unió de bacteriofags.
- Lipid A: és la capa més interna. Te endotoxines, però no les secreta, sinó que formen part de l’estructura del bacteri.
 Activa el sistema immunitari, que fa que provoqui inflamació.
 Es tòxic quan queda lliure, ja que allibera citoquines: febre.
(No indueix la producción de citosines, sinó que provoca la secreció d’immunoglobulines però no mata a bacteri).
 Es produeix quan es lisa el bacteri.
Microbiologia I - CORE: són les cues que surten al exterior.
- Cadena 0: és la capa més externa, són sucres de GC.
*També conté proteines o Espai periplàstic: (12-15nm). Està ple de proteines.
o Peptidoglucà: (2nm). El glicopèptid és molt estret, per això es imposible separar-lo de la membrana externa per les lipoproteines. Està format per 1-2 cadenes, pocs ponts transversals i unions directes. Està dins del periplasma, té una consistència de gel amb moltes proteines, enzims hidrolitzants, proteines d’unió (pel transport de substrats) i quimioreceptors que fan una resposta quimiosmòtica.
o Membrana plasmática: amb proteines integrals i fosfolipids.
PARET DELS GRAMPOSITIUS És una paret sense membrana externa, no hi ha proteines però si hi ha alguna s’uneix a l’acid lipoteicoic.
o Glicopeptid: part principal de la paret, molt densa i ample i gruixuda.
Molt més membrana permeable externa que del la gram negatiu.
Conté uns polimers lineals formats per fosfat + poliol (Ribitol, unit al glicopèptid).
Aquests àcids són responsables que hi hagi diferents grups. Donen càrrega negativa, que ajuda a ser més estable perque s’uneixen al Ca2+ i Mg a la membrana: Microbiologia I - Àcid lipoteicoic: associat a la membrana plasmática.
- Àcid teicoic: no associat a la membrana plasmática.
o Espai periplasmàtic o Membrana plasmática: li arriba àcid lipotenoic.
BACTERIS ÀCID-ALCOHOL RESISTENTS (els que tenen à.micòlics) Paret de les micobacteries: Capa del glucopèptid molt petita, (semblant a la del gram negatiu); entre glucopèptid i els àcids glicòlics hi ha una capa de Arabinogalactà i per fora d’aquesta capa están els àcids micòlics. Als extrems hi ha lipids.
Aquesta paret poseeix dos components que emergen al exterior: - Peptidoglicà (Pg) - Llargues cadenes de lipoarabinomasans (Lam): cadenes molt llargues que conecten la membrana citoplasmática amb l’ambient.
Per fora del Pg hi ha una capa de arabinogalactà de la que s’originen llargues cadenes d’àcids micòlics on en seu extrem s’uneixen diversos lipids com glucolipid, sulfolipids, dimicolats i altres. Així mateix, la paret esta atravessada per porines.
En la membrana cel·lular trobem fosfatidilmanòcits. Els abundants lipids, en particular, els àcids micòlics, confereixen les propietats de resistencia i tintorials propies de les micobacteries i están anclats a la membrana citoplasmática que travessa el glicopèptid.
És una capa molt hidrófoba (on no es distingeix si es gram positiu o negatiu), molt difícil creixer els bacteris, per això tenen proteines que formen canals (polimers) perque creixin però lentament (pas de substàncies molt lent).
Microbiologia I TINCIÓ ZIEHL NEELSEN Aquest tipus de paret de les micobacteries té una tinció especial.
La fucsina básica (vermella) tenyeix tota la cèl·lula aplicant el color perque el colorant travessi la paret hidrófoba. Es decolora amb una barreja de HCl + etanol. Els bacteris amb aquesta paret no es decoloren però els altres si. A continuación s’aplica en tint de contrast: blau de metilé, que tenyirà els que s’han decolorat (els que no tenen la paret) Ex: Mycobacterium, Nocardia.
PROTOPLASTS, ESFEROPLASTS I FORMES L A la natura els bacteris están en ambients hipotònics (el citoplasma cel·lular està mñes concentrat que l’ambient). Si el bacteri conserva la paret no li passa res, pero si la perd entrarà aigua per osmosis, s’inflarà i explotarà.
Per tant, s’ha de mantenir en medi isotònic amb el citoplasma, ja que, si una solució no es isòtonica aquesta trencarà la paret del protoplast i farà que entri dins aigua i no es formaran els esferoplasts.
El gram positiu s’afegeix lisozima (trenca els enllaços β-1,4; trenca la paret) → queda el protoplats, i si està en medi isotònic pot fer el metabolisme i la reproducció.
El gram negatiu podem eliminar glicopèptids amb lisozima però necessitem algo per fer entrar el lisozima a causa de la paret. El medi també ha de ser isotònic.
Microbiologia I Les formes L són bacteris que no tenen peptidoglicà. Son bacteris actius, que perden la paret natural; però que si els hi queda una mica la poden tornar a sintetitzar.
BACTERIS SENSE GLUCOPÈPTID -. Micoplasmes: Els bacteris més petits són els que no tenen paret.
Per mantenir el citoplasma en el medi hipotònic bombejen ions desde dins de la cèl·lula fins a fora (Na+). La seva membrana plasmática està reforçada amb esterols, carotenoids, i alguns amb lipoglicans (semblant a LPS sense lipid A). Ex: Mycoplasma i Ureaplasma -. Planctomicets: Tenen una paret de proteines (no tenen glucopèptid). Es reprodueixen per gemmació.
ENVOLTA CEL·LULAR DELS ARQUEOBACTERIS Els arqueobacteris tenen una paret gruixuda (semblant a la dels gram positius) que reté el cristall violeta. Els arqueobacteris gram negatiu no tenen membrana externa, tenen capa S i es tenyiran de rosa. (Uns retenen el cristall violeta i els altres el decoloren).
L’estructura de la pseudomureïna està formada per àcid N-acetiltalosaminourónico i N-acetilglucosamina. La unió del derivat de la glucosa i del NAD es en β-1,3, i això fa que sigui resistent a la lisozima i que, per tant, al no tenir β-1,4 siguin resistents a antibiòtics β-Lactants.
A més a més te L-aminoàcids.
Microbiologia I COMPOSICIÓ QUIMICA DE LA PARET DELS ARQUEOBACTERIS Metanogens (Sintetitzen metà)   Grampositius - Pseudomureïna - Metanocondroitina Gramnegatius - Capes S Halòfils  Grampositius -  Pseudomureïna i heteropolisacàrids Gramnegatius - Glucoproteïna o Capa S Termòfils  Thermoplasma: creix a 55ºC i en un pH àcid. Té una membrana protegida amb lipoglicà.
 Lipoglicà ...