Ejercicio de Avaluación Continuada 2 (2013)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura Microeconomía
Año del apunte 2013
Páginas 13
Fecha de subida 09/10/2014
Descargas 44
Subido por

Vista previa del texto

EXERCICI D’AVALUACIÓ CONTINUADA Nº 2 – EAC2: Tema 2: EL CONSUMIDOR PREGUNTES: 1. Per a cadascuna de les següents situacions, esbrini la funció d’utilitat i representi gràficament les corbes d’indiferència que es corresponen amb les següents preferències: a) Per a la Itziar, les motos i els pneumàtics són complementaris perfectes, doncs cada moto necessita dos pneumàtics.
b) Al Patxi li agrada el pollastre però li desagrada el fetge.
c) N’Arantxa obté utilitat només de la cafeïna que ingereix. Pot consumir un cafè A o un cafè B, però aquest últim conté el triple de cafeïna que el primer.
d) A n’Edurne li agraden les hamburgueses i les salsitxes, i té una Relació Marginal de Substitució decreixent entre hamburgueses i salsitxes.
e) Al Xabier li agraden els gelats i tant se li fot les pomes.
2. En Txema té una renda de 1.000€, el preu del bé A és de 50€ i el preu del bé B és de 100€. Representi la recta de balanç i compari-la amb les següents situacions: a) Rebaixes d’un 50% per al bé B.
b) Una oferta 2x3 (Pagui’n 2 i emporti-se’n 3) per al bé A.
c) Per cada 10 unitats que compris del bé A te’n regalen 2.
d) El govern decideix fixar un impost del 100% sobre el bé A.
e) A partir de 10 unitats de compra del bé A, les següents són a meitat de preu.
3. En Fermin te una Renda = 100€ i els preus dels béns A i B, que consumeix són PA= 2€ i PB= 4€.
a) Representi la Recta de Balanç i calculi el pendent indicant que mostra.
Podria ser (QA= 20, QB= 10) el cistell òptim del consumidor? Si al cistell òptim inicial (QA*, QB*) la quantitat òptima del bé A és QA* = 30, quina és QB*? b) Si augmenta el preu del bé A i PA’ = 4€, representi la nova RB i el seu pendent. Podria ser ara (QA = 20, QB = 10) el cistell òptim del consumidor? c) Quina hauria de ser la renda hipotètica (Rh) que hauria de tenir el consumidor per poder seguir comprant el cistell òptim inicial amb el nou PA’= 4€? Representi la Recta de Balanç hipotètica donada per RBh (Rh, PA’, PB). Podria ser el cistell òptim inicial (QA *, QB *) també l’òptim en aquesta RBh amb els nou preu del bé A per aquest consumidor? En cas de resposta negativa, cóm seria el nou cistell òptim? 4. N’Izaskun té una Renda = 10€ i els preus dels béns A i B, que consumeix són PA = PB = 2€. A més, té le següents utilitats totals en funció de la quantitat consumida de cada bé: QA UTA QB UTB 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 0 20 38 54 68 80 88 94 98 100 100 0 1 2 3 4 5 6 0 20 36 48 56 60 60 a) Representi la Recta de Balanç (RB) (amb el seu pendent), calculi la Utilitat Marginal i trobi el cistell òptim.
b) Si disminueix el preu del bé A i PA ’ = 1€, representi la nova RB (amb el seu pendent) i trobi el nou cistell òptim del consumidor? RESPOSTES: 1. Per a cadascuna de les següents situacions, esbrini la funció d’utilitat i representi gràficament les corbes d’indiferència que es corresponen amb les següents preferències: a) Per a la Itziar, les motos i els pneumàtics són complementaris perfectes, doncs cada moto necessita dos pneumàtics.
Les motos i els pneumàtics són complementaris perfectes amb la proporció fixa (1:2). I la funció d’utilitat és: U(X1, X2) = min { 2X1 , X2 } X2 (pneumàtics) X1(motos) b) Al Patxi li agrada el pollastre però li desagrada el fetge.
X2 (fetge) X1 (pollastre) c) N’Arantxa obté utilitat només de la cafeïna que ingereix. Pot consumir un cafè A o un cafè B, però aquest últim conté el triple de cafeïna que el primer.
El cafè A i el cafè B són béns substitutius perfectes en la proporció següent: 3 cafè A ≡ 1 cafè B. I la funció d’utilitat és: U(XA, XB) = XA + 3 XB XB (cafè B) XA (cafè A) d) A n’Edurne li agraden les hamburgueses i les salsitxes, i té una Relació Marginal de Substitució decreixent entre hamburgueses i salsitxes.
Preferències convexes. I la funció d’utilitat pot ser: U (X1, X2) = X1 · X2 X2 (salsitxes) X1 (hamburgueses) e) Al Xabier li agraden els gelats i tant se li fot les pomes.
Al Xabier li agraden els gelats i, per ell, les pomes són un bé neutral.
I la funció d’utilitat pot ser: U (X1, X2) = X1 X2 (pomes) X1 (gelats) 2. En Txema té una renda de 1.000€, el preu del bé A és de 50€ i el preu del bé B és de 100€. Representi la recta de balanç i compari-la amb les següents situacions: a) Rebaixes d’un 50% per al bé B.
Bé B Bé A b) Una oferta 2x3 (Pagui’n 2 i emporti-se’n 3) per al bé A.
Bé B Bé A c) Per cada 10 unitats que compris del bé A te’n regalen 2.
Bé B 22 24 Bé A 12 d) El govern decideix fixar un impost del 100% sobre el bé A.
Bé B Bé A e) A partir de 10 unitats de compra del bé A, les següents són a meitat de preu.
Bé B Bé B 3. En Fermin te una Renda = 100€ i els preus dels béns A i B, que consumeix són PA= 2€ i PB= 4€.
a) Representi la Recta de Balanç i calculi el pendent indicant que mostra.
Podria ser (QA= 20, QB= 10) el cistell òptim del consumidor? Si al cistell òptim inicial (QA*, QB*) la quantitat òptima del bé A és QA* = 30, quina és QB*? Si només compra el bé A podrà comprar: qA = R / pA = 100 / 2 = 50 unitats.
Si només compra el bé B podrà comprar: qB = R / pB = 100 / 4 = 25 unitats.
Pendent de la RB = - pA / pB = -2 / 4 = -0,5 La restricció pressupostària del consumidor és: R = (qA . pA) + (qB . pB) I si al cistell òptim consumeix qA* = 30 → 100 = (30 . 2) + (qB . 4) → qB* = 10 per tant el cistell òptim inicial és: (qA* = 30, qB* = 10) El cistell (qA = 20, qB = 10) NO podria ser el cistell òptim perquè per comprar-lo el consumidor només gastaria part de la seva renda: (20 . 2) + (10 . 4) = 80 < R = 100€ qB 25 10 CI RB 20 30 50 qA b) Si augmenta el preu del bé A i PA’ = 4€, representi la nova RB i el seu pendent. Podria ser ara (QA = 20, QB = 10) el cistell òptim del consumidor? Si només compra el bé A podrà comprar: qA‘ = R / pA‘ = 100 / 4 = 25 unitats.
Si només compra el bé B podrà comprar: qB = R / pB = 100 / 4 = 25 unitats.
Pendent de la RB = - pA‘ / pB = -4 / 4 = -1 El cistell (qA = 20, qB = 10) NO podria ser el cistell òptim perquè no el pot comprar amb la seva renda: (20 . 4) + (10 . 4) = 120 > R = 100€ qB 25 = 25 10 CI RB RB' 20 25 30 50 qA c) Quina hauria de ser la renda hipotètica (Rh) que hauria de tenir el consumidor per poder seguir comprant el cistell òptim inicial amb el nou PA’= 4€? Representi la Recta de Balanç hipotètica donada per RBh (Rh, PA’, PB). Podria ser el cistell òptim inicial (QA *, QB *) també l’òptim en aquesta RBh amb els nou preu del bé A per aquest consumidor? En cas de resposta negativa, cóm seria el nou cistell òptim? Per poder comprar el cistell òptim inicial (qA* = 30, qB* = 10) amb el nou preu del bé A (pA‘ = 4€) hauria de tenir una renda hipotètica: (30 . 4) + (10 . 4) = 160 > R = 100€ qB 40 25 = 25 10 RB' 25 CI RB RBh 30 40 50 4. N’Izaskun té una Renda = 10€ i els preus dels béns A i B, que consumeix són PA = PB = 2€. A més, té le següents utilitats totals en funció de la quantitat consumida de cada bé: QA UTA QB UTB 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 0 20 38 54 68 80 88 94 98 100 100 0 1 2 3 4 5 6 0 20 36 48 56 60 60 qA a) Representi la Recta de Balanç (RB) (amb el seu pendent), calculi la Utilitat Marginal i trobi el cistell òptim.
Si només compra el bé A podrà comprar: qA = R / pA = 10 / 2 = 5 unitats.
Si només compra el bé B podrà comprar: qB = R / pB = 10 / 2 = 5 unitats.
Pendent de la RB = - pA / pB = -2 / 2 = -1 qB 5 2 RB 3 CI 5 qA Càlcul de la Utilitat Marginal: qA 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 UTA 0 20 38 54 68 80 88 94 98 100 100 UMg darrera UMg darrer € UMg darrer € unitat consumida gastat en A quan gastat en A quan de A p=2 p=1 0 20 18 16 14 12 8 6 4 2 0 0 10 9 8 7 6 4 3 2 1 0 0 20 18 16 14 12 8 6 4 2 0 qB UMg darrera UMg darrer € unitat consumida gastat en B quan de B p=2 0 20 16 12 8 4 0 0 10 8 6 4 2 0 UTB 0 1 2 3 4 5 6 0 20 36 48 56 60 60 Per trobar el cistell òptim cal comprovar quin dels cistells que estan sobre la RB compleix la condició de consum òptim, és a dir, la igualació de les Utilitats Marginals ponderades pels preus: UMgA /pA = UMgB /pB Altra manera de trobar el cistell òptim és buscar quin dels cistells que estan sobre la RB li dona més Utilitat Total al consumidor.
(qA, qB) (1, 4) (2, 3) (3, 2) (4, 1) UMg darrer € UMg darrer € gastat en A quan gastat en B quan p=2 p=2 10 9 8 7 4 6 8 10 UTA UTB UT 20 38 54 68 56 48 36 20 76 86 90 88 b) Si disminueix el preu del bé A i PA ’ = 1€, representi la nova RB (amb el seu pendent) i trobi el nou cistell òptim del consumidor? Si només compra el bé A podrà comprar: qA = R / pA‘ = 10 / 1 = 10 unitats.
Si només compra el bé B podrà comprar: qB = R / pB = 10 / 2 = 5 unitats.
Pendent de la RB = - pA / pB = -1 / 2 = -0,5 qB 5 2 CI’ RB 3 CI 5 RB' 6 10 Per trobar el nou cistell òptim cal comprovar quin dels cistells que estan sobre la RB compleix la condició de consum òptim, és a dir, la igualació de les Utilitats Marginals ponderades pels preus: UMgA /pA = UMgB /pB Altra manera de trobar el cistell òptim és buscar quin dels cistells que estan sobre la RB li dona més Utilitat Total al consumidor.
(qA', qB') (2, 4) (4, 3) (6, 2) (8, 1) UMg darrer € UMg darrer € gastat en A quan gastat en B quan p=1 p=2 18 14 8 4 4 6 8 10 UTA UTB UT 38 68 88 98 56 48 36 20 94 116 124 118 qA ...