Tema 1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducción al sistema político
Año del apunte 2016
Páginas 12
Fecha de subida 20/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ AL SISTEMA POLÍTIC TEMA 1. ELS FONAMENTS DE L’ESTAT DEMOCRÀTIC 1. SOCIETAT, POLÍTICA I ESTAT Democràcia liberal des d’un punt de vista formal Què són les democràcies liberals des del punts de vista dels actors...
Com s’organitzen les relacions entre estat i societat (esquema Campus).
Individus lliures  Liberalisme. És possible que hi hagi un partit socialista, nacionalista, conservador... en una democràcia liberal? Sí.
1 INTRODUCCIÓ AL SISTEMA POLÍTIC La societat en una democràcia liberal consenteix ser governada, ho accepta.
S’obliguen a acceptar les decisions del seu govern. Aquest conjunt concedeix (els hi transfereix) poder al estat, sobre l’organització de l’estat per garantir la llibertat alienable dels individus. En aquesta transferència es fonamental que aquesta sigui decisiva. L’estat distribueix poders (competències).
Els gove rns agafen les lleis per aplicar-les a la “realitat”.
L’Estat no només determina quins poders existeixen, sinó també com es duen a terme aquest poders.
Els individus transfereixen desitjos, quina classe?... En una DL els individus estan preocupats pels seus per la seva llibertat. I l’Estat respon amb decisions (la Institució que ho fa és el Parlament, la instància legislativa, es qui aprova lleis amb rang superior, per sota de la C).
Els individus han de ser influents, han de tenir una influència decisiva a l’hora de transferir aquest poder.
Què és ‘política’? (en anglès)  Polity: estructura política (sistema polític, institucions pols). La ciència política s’ocupa de l’estudi dels sistemes polítics.
 Politics: procés polític (actors, l’estudi del comportament polític – perquè determinats segments voten segons quins partits polítics).
 Policy: resultats de la política (polítiques publiques).
2 INTRODUCCIÓ AL SISTEMA POLÍTIC 2. LES IDEOLOGIES CONFIGURADORES QUIN PAPER TENEN EN EL SISTEMA POLÍTIC? Els imputs són demandes de caràcter reivindicatiu (com per exemple la rebaixa de les taxes universitàries) que es fan a l’Estat i l’Estat les ha de regular per no tenir una sobrecàrrega i assegurar la seva supervivència com a Estat.
2.1.
LIBERALISME Concepcions filosòfiques de base – el liberalisme ...
3 INTRODUCCIÓ AL SISTEMA POLÍTIC Ο Naturalisme hedonista (dibuixa un interès a acumular, per gaudir, un cop acumulats no està obligada a cedir aquests béns materials – propietat privada) - La felicitat consisteix a posseir, acumular (per acumular es necessari competir en condicions que existeixen en les lleis naturals, competència lliure entre individus lliures) i gaudir de béns materials.
- Interès individual: motor que ordena les societats, el que les mou.
Ο Racionalisme – queda de banda... (el liberalisme situa en la raó, com el mitjà / l’instrument fonamental per aconseguir els “fins” proposats per aquesta ideologia política, com per exemple la FELICITAT, i com? A través de l’acumulació de béns) - Raó com mitjà d’aconseguir els fins proposats i eliminar l'obscurantisme (ideologies o formes de pensar que exclouen la raó com a mètode d’orientar el propi pensament,... exemple: la religió) - Secularització de la política (establir una divisió clara entre la política/religió).
Ο Individualisme llibertari (element fonamental i permanent, la llibertat és un dret alienable – no poden eliminar,... els poders públics. Anterior a qualsevol forma política) - La llibertat individual és un dret inalienable i anterior a l’existència de Govern/Estat - Tots els individus són igualment lliures jurídicament (formalment tots els individus poden competir de forma igual per l’acumulació de béns materials - Cal protegir aquesta llibertat front a tercers i front al Govern/Estat Evolució històrica - (Lligada a burgesia i capitalisme) 4 INTRODUCCIÓ AL SISTEMA POLÍTIC Inicis:  finals Edat Mitjana. Canvis socials. Emergència de noves formes de riquesa (manufactures, inicis de la producció industrial). Aparició de la burgesia (llibertat dels individus a comerciar).
 Idees contraries al ordre feudal i enfrontades a una societat estamental, corporativista, antiindividualista, teocèntrica, pessimista.
El liberalisme creu en les capacitats de l’ésser humà.
Consolidació:  Edat Moderna, s. XVII GB.
 Nous grups socials orienten les seves estratègies econòmiques a l’economia de lliure mercat (nova economia nascuda fruit del liberalisme econòmic regida per unes lleis que crearan de forma automàtica, riquesa).
 Pobresa: passa de ser virtut a ser vici (és pobre qui és viciós, gandul). Ser ric és una virtut.
Crisi del liberalisme polític:  1er terç del s.XX, quan les democràcies liberals i el capitalisme viuran la seva primera crisi sistèmica, el crack del 29’. Algunes democràcies passaran a ser dictadures (Hitler a Alemanya,...).
 1917 – Gran Revolució del Moviment Obrer = Rev. Russa = Creació de la primera societat Socialista.
 Evolucionarà com a Liberal reformisme... Elements liberalistes i socialistes.
Expansió:  1989: Neoliberalisme 5 INTRODUCCIÓ AL SISTEMA POLÍTIC Alguns pensadors del liberalisme clàssic  Hobbes i Locke, el seu pensament té alguns elements en comú, però hi ha un diferencia substancial que els allunya. Els dos estan d’acord en que els individus tenen un instint que els defineix per naturalesa (apropiar-se de béns), no es sacia; també estan d’acord en que l’interés el motor de la societat. L’únic estat que pot existir és el que sorgeix del lliure contracte entre individus lliures (és a dir, pot existir un estat, si la comunitat d’individus ho considera necessari). L’única raó de l’existir a l’estat, és l’acceptació de normes i que es compleixin. DIFERÈNCIA: per Hobbes, el governant (el sobirà) està dotat de poder absolut, il·limitat; la raó... Hobbes imagina que hi ha persones amb capacitats molt desenvolupades de vetllar pel bé dels altres. En canvi, per Locke el poder s’ha de limitar per assegurar els drets fonamentals de les persones.
 Kant: Estat de dret.
QUÈ SIGNIFICA EL LIBERALISME AL S. XXI? Punt de partida: crisi de l’Estat democràtic liberal al 1er terç del s.XX - Manca d’adaptació de les seves estructures polítiques a les noves realitats socials.
- Moviment obrer: que els drets col·lectius s’afegeixin als drets individuals.
- 1929: abandonament de polítiques basades en paràmetres clàssics.
1930s. Liberal-reformisme: drets col·lectius i intervencionisme redistributiu - Keynes/New Deal.
- Pacte social liberal entre 1945 i 1973 a Occident.
6 INTRODUCCIÓ AL SISTEMA POLÍTIC EL LIBERALISME AL S.XX I XXI Finals 70: trencament del pacte. Neoliberalisme - Qüestionament de l’Estat del Benestar.
- Retorn al liberalisme clàssic.
- Nozick (Estat mínim) (vs pensament de Rawls i Dworkin).
80s: neoliberalisme a dos Estats cabdals (RU i EUA) - Posar fi a la tutela social de l’Estat.
- Eliminar gradualment mecanismes de redistribució.
- Hayek: limitació estricta de les decisions col·lectives.
2000s: neocons.
2.2.
CONSERVADORISME Concepcions filosòfiques de base  Reactiu: sorgeix com a reacció a les revolucions liberals (alguns reclamen restauració de l’AR).
 Contrari a la idea d’igualtat dels homes: desigualtat com a ordre natural  L’ordre natural no s’ha d’alterar amb contractes socials.
 Defensa una societat classista i jeràrquica que faci possible que una minoria domini la majoria.
 Reverencia la tradició: les institucions polítiques són producte de l’herència (intel·ligència col·lectiva).
 Estil de pensament: adapta continguts a cada lloc i època (però manté l’impuls reactiu).
Evolució històrica:  Orígens: Burke. Reacció a la Revolució Francesa i a la Il·lustració.
 Antirrevolucionaris: romanticisme, negació del món modern (Gentz, Coleridge).
7 INTRODUCCIÓ AL SISTEMA POLÍTIC  Contrarrevolucionaris: justificació teocràtica del poder (Maistre, Bonald).
 Doctrinaris: juste milieu. Liberals satisfets i a la defensiva (Guizot, Thiers).
 Nacionalisme conservador: rebuig al creixement de l’Estat i a la centralització del poder públic. Amor a la terra, pàtria, família, pròpia comunitat (Renan, Treitschke).
 Pensament elitista: reacció antidemocràtica (Le Bon, Sorel).
EL CONSERVADORISME AL S.XX  Després de la Revolució Russa, la separació amb el liberalisme tendeix a esborrar-se.
 A finals de segle, el conservadorisme fa seus els preceptes del neoliberalisme: o Limitació de l’Estat del Benestar.
o Centralitat del mercat.
o Desregulació de les relacions laborals.
o Privatització del sector públic.
2.3.
SOCIALISME El terme “socialisme”: – Es comença a fer servir el terme als anys 1830-40 a França i Anglaterra.
– Pensadors socialistes 1840: Saint-Simon, Fourier o Owen ja són coneguts com “socialistes” (després seran reanomenats com a “socialistes utòpics”).
– En aquest període (anys 40) distinció poc clara entre socialisme i comunisme, no estaven clarament delimitades. Ara bé si que existia algun element diferencial.
o Socialisme: s’associava a una reflexió sobre la societat. Societat sense classes socials.
o Comunisme: transformació social total a través de mètodes revolucionaris.
8 INTRODUCCIÓ AL SISTEMA POLÍTIC Origens del socialisme, té quatre orígens: o Socialistes utòpics: - Creació de “comunitats exemplars”: comunitats d’individus que funcionin sota els principis del socialisme.
- Apoliticisme: la política no era la solució. La solució era la creació de comunitats amb experiències socialistes.
- Grup de pensadors: Saint-Simon, Fourier, Owen.
o Comunistes: vindrà donat per la realització de revolucions - Politicisme - Revolució - Visió autoritària de la política - Cabet, Babeuf, Blanc, Blanqui o Primer Anarquisme: revolució la farà el proletariat i per la força - Antipoliticisme i antitestatalisme: comparteix l’anàlisi política dels comunistes.
- Federalisme - Proudhon, Bakunin o La teoria política de Marx (la més important). El Marxisme criticarà l’evolució del socialisme: - Marx planteja una crítica a la filosofia de l’Estat. Tot està sota el control de la burgesia (que controla les relacions econòmiques, i a través d’aquestes controla les polítiques). L’Estat és un instrument de dominació, en conclusió, s’ha d’abolir.
9 INTRODUCCIÓ AL SISTEMA POLÍTIC - Teoria de la revolució (els anarquistes diran que és necessària l’acció revolucionària):  presa de poder de la classe obrera.
 Dictadura del proletariat (estat transitori on s’imposarà aquest canvi de relacions econòmiques per la força). 1a fase: socialisme: escassetat relativa, retribució segons treball.
 2a fase: comunisme: societat sense classes, abundància.
Evolució: Socialdemocràcia clàssica o Gotha, 1875-1914: via reformista. No revolució.
o Revisió del marxisme: democràcia com a fi:  Kautsky  Bernstein o Divisió: partits comunistes (3a internacional) / partits socialdemòcrates o S. XX:  La socialdemocracia es distancia de l’objectiu .
 Situa en el centre el desenvolupament d’Estats del Benestar.
Leninisme (marxisme ortodox) o El final del capitalisme és proper i ha de culminar amb una revolució violenta de classe treballadora.
o Prendre l’Estat-dictadura del proletariat (soviets, socialisme)- extingir l’Estat.
o Evolució:  Revolució permanent (Trotski) /  Revolució en un sol país (Stalin)  Marxisme-leninisme  Gramsci o S.XX: crisi del comunisme pel col·lapse de la URSS.
10 INTRODUCCIÓ AL SISTEMA POLÍTIC 2.4.
NACIONALISME Característiques bàsiques: - Promou la identificació de un col·lectiu d’individus amb una nació (gran capacitat mobilitzadora):  Voluntat  Identitat - Entén que a cada nació li correspon un Estat.
- Ideologia de doble direcció: nacionalismes estatal-nacionals i d’oposició - Plenitud: dos darrers segles.
- QUÈ ÉS UNA NACIÓ? TRES ACEPCIONS: 1. Nació cultural o Neix com a defensa davant l’ús del liberalisme per justificar l’expansionisme napoleònic.
o Trets d’identitat d’un poble (objectivables): història, llengua, costums, religió.
o Es manté amb el temps.
2. Nació política o Relaciona individu i nació a partir de la voluntat de pertànyer (opció subjectiva, consciència nacional).
o Persones de diferents ètnies, religions, llengües, cultures poden formar-ne part.
o Legitima l'emergència o pervivència d’un Estat (domini territorial).
o Canvia amb el temps.
3. Nació jurídica o Adquirir la condició d’Estat a través del dret d’autodeterminació.
o Tot individu forma part d’una nació (té “nacionalitat”) al marge de la seva voluntat, pel sol fet d'estar vinculat a un ordenament jurídic estatal i no a un altre.
o Tota nació jurídica, si no ho és, vol ser nació política i cultural.
o Tota nació cultural que esdevé nació política vol ser nació jurídica.
11 INTRODUCCIÓ AL SISTEMA POLÍTIC • Nacionalisme i relació entre les tres accepcions • Nació política, jurídica, liberal i socialista 12 ...