TEMA 1. INTRODUCCIÓ. ESTUDI DE L’ESTRUCTURA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Estructura de la Comunicació Social
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 11/07/2014
Descargas 12
Subido por

Descripción

Prof: Mercè Oliva

Vista previa del texto

TEMA 1: INTRODUCCIÓ. ESTUDI DE L’ESTRUCTURA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ 1. LA COMUNICACIÓ Procés de producció, recepció i intercanvi de significats a través de qual la realitat social és proveïda, compartida, conservada, controlada i transformada.
EMISSOR -> RECEPTOR  Èmfasi en el paper de la comunicació en el funcionament de les societats contemporànies (Funcions de la comunicació) A través de la comunicació donem forma al món, a través del seu llenguatge (verbal, audiovisual...). Sense ella no podríem entendre la realitat.
Aquest missatge o interpretació pot ser contradictori (una peli diu una cosa, una altra una altra...) però ens expliquen uns models de realitat. Així, a través de formes contradictòries o coherents d’explicació de la realitat, sempre hi ha una negociació entre formes que volen conservar la realitat tal i com és i altres que, a través de la comunicació, volen introduir idees noves (rol de la dona, per exemple) També es creen vincles de relació, com per exemple explicar als nens com és el món.
Tot això no és limita als mitjans de comunicació, sinó a tota la comunicació, però aquests tenen un paper molt important i uns caràcters específics, el que és específic d’ells i no d’altres formes de comunicació.
2. ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ Els mitjans de comunicació són necessaris per la informació fins l’arribada d’internet, perquè són l’única manera d’adreçar-se al conjunt de la població i això li dona molt poder.
1. Nivells d’organització socials classificats segons les persones que hi participen Tota la societat: Oberta a tots els membres d’una societat institucionalitzada. Els mitjans són organitzacions especialitzades en la producció i difusió de missatges adreçats a la societat.
Tota la societat (Mitjans de comunicació) Institucional/Organitzacional: Dins d’institucions (aula global) Institucional/organitzacional De grup: Entre individus més o menys organitzats (família, grup d’amics on hi ha un cert paper de cadascun...) De grup Interpersonal: Intercanvi simbòlic entre individus (cara a cara, telèfon, carta, e-mail...
Interpersonal 2. Formes de producció i difusió dels missatges Els mitjans neixen conseqüència de la industrialització de la comunicació i la cultura (comunicació de masses), que va permetre produir en massa molts exemplars d’un únic producte. Quan es va incorporar als medis de comunicació entre lloc allunyats (ràdio) és un altre exemple de l’aplicació de la tecnologia.
Els mitjans compleixen les necessitats d’uns societat post-industrial, massificada i disgregada, ja que calen formes de comunicació per establir uns lligams entre els membres d’una mateixa societat.
La història de la premsa i la democràcia està molt lligada, ja que va néixer com una eina de la burgesia per abolit l’antic règim, per a que les formes de la nova societat i el nou sistema funcionessin.
2.1 Característiques de la comunicació de masses (mitjans tradicionals): - Gran escala.
- Unidireccional, no hi ha resposta al mateix nivell entre els usuaris i la premsa.
- És impersonal. L’emissor no coneix als receptors. S’envia a qui la vol rebre - Els emissors són organitzacions especialitzades i legitimades. Jerarquitzades, divisió de tasques amb rutines professionals. Legitimades: tenen més credibilitat que els rumors orals o visions més particulars.
- Relació asimètrica entre emissor i receptor. L’emissor tria què emetre i el receptor només pot triar si veure- ho o no.
- Estandardització dels missatges i els seus processos de producció i difusió (producció, rodatge, postproducció).
- Mercantilització (missatges com a béns de consum). La informació, apart de cultura, també val diners.
- - - 2.2.- Dimensions dels mitjans de comunicació Socials. Al mateix nivell que la família etc. Donen una forma a la realitat, dialoga amb les altres institucions socials, transmet unes idees i uns valors a una societat determinada.
Política. No regula la vida política, però nosaltres mateixos donem funcions polítiques als mitjans (debats televisius etc.) i les mateixes institucions polítiques necessiten els mitjans per arribar a la població. Tenim també political entertainment, on importa la estètica i la imatge que es projecta dels polítics, una espectacularització de la política al cap i a la fi.
Cultural. Cinema, televisió, ràdio... S’hi vincula la llengua, la identitat pròpia... preocupa per això les pelis nord-americanes, perquè proporcionen la seva cultura cap a l’exterior, que s’assimila i provoca la pèrdua d’identitat pròpia.
Econòmica. Són empreses que cerquen un cert benefici.
3. ESTUDI DE L’ESTRUCTURA DELS MITJANS És un conjunt de part interrelacionades.
o o o Sistema mediàtic. (Estan relacionats uns amb altres) Sectors mediàtics -> com s’estructuren e interrelacionen entre ells Empreses propietàries (subsectors) -> quines empreses tenen quins mitjans. La propietat explica els continguts.
Unitats mediàtiques (una televisió, un canal concret...) Els mitjans i el sistema mediàtic influencien en alguns aspectes de la vida, però a la vegada els canvis en els mitjans són conseqüència d’aquesta vida: - Economia: són empreses i estan subjectes a l’economia general i al mercat mediàtic. Per exemple la crisi fa que els anunciants es retirin i que els mitjans no tinguin tants diners.
Tecnologia: les seves característiques permeten unes coses que guien la funció i l’ús, com la digitalització del cinema (més barat i més facilitats de produccions) la TDT..
Política: Els governs regulen els mitjans. Poden prohibir continguts, limitar els canals en obert...
Tot regulat per llei, tot i que també hi ha pressions polítiques.
Societat: usos socials que fa que la gent d’aquests mitjans, si consumeixen o no determinat mitjà, cosa que li dona fama (o no). Això pot configurar com s’organitzen.
...