Les monarquies cristianes i medievals: El renaixement jurídic a Bolonya i el ius commune (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Història del dret i de les institucions
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 26/03/2016
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

Història del dret i de les institucions|Apunts Daniel Cortés Les monarquies cristianes i medievals El renaixement jurídic a Bolonya i el ius commune La formació del ius commune te els orígens a la universitat de Bolonya i a les escoles del glossadors i de les comentaristes. Els pobles hispànics participaran a la seva manera d’aquesta cultura jurídica del ius commune des del segle XII fins al segle XIX.
Antigament el dret s’estudiava en el si dels ensenyaments de les set arts liberals que abraçaven tot el saber de l’època. Les ciències es dividien entre el trivium (ciències del pensament) i el quadrivium (ciències en que el pensament aplica i exercita les seves facultats) L’origen de l’escola jurídica de Bolonya esta vinculat al redescobriment i a la reutilització del Corpus Iuris Civiles en uns textos molt fidels als originals, i a l’actitud de reverencia i de devoció que genera la seva procedència, la qual cosa els donarà un caràcter gairebé sagrat perquè es considera que contenen la raó escrita, la traducció legal de l’equitat rude o del dret natural cristià feta pel catòlic emperador Justinià.
El naixement de l’escola de Bolonya està íntimament vinculat al procés d’expansió econòmica i demogràfica que ‘inicia a Europa, precisament al final del segle XI, i que donarà lloc al renaixement de les ciutats i de la vida urbana, a la diversificació dels estaments socials i a l’aparició de nous valors mundans que exigeixen un respecte per la raó humana com a element explicatiu i directiu de la oralitat i de l’obrar, que s’ha de tenir necessàriament en compte al costat de la fe. En aquest ambient es reprodueixen les relacions i els problemes civils que els juristes romans havien anat regulant i sistematitzant. De totes maneres, els orígens de l’escola de Bolonya estan dins d’una nebulosa derivada de la manca de fonts de coneixement de l’època.
Respecte al textos jurídics, tenim la compilació justinianea que es compon de diverses obres: 1)La més important es el Digest publicat per Justinia l’any 533 i que reuneix fragments d’obres de juristes romans de l’època clàssica.
2)Una segona obra, el Codex Repetitae va ser publicada l’any següent i conté una col·lecció d’extractes trets de decisions d’emperadors romans des del final del segle II 3)Una tercera obra son les Institucions, que consisteix en un compendi o manual destinar a l’ensenyament del dret. El seu contingut deriva en bona part del manual compost pel jurista Gai. Les Institucions varen ser dotades d’autoritat normativa per Justinià l’any 533, i la seva influència serà molt gran i arribarà fins a les codificacions civils del segle XIX, sobretot pel que a a l’ordre dispositiu de la matèria jurídica.
4) Com a complement d’aquestes tres parts de la compilació justinianea, s’han de tenir en compte les noves lleis (Novellae Constitutiones) promulgades per Justinià en els seus darrers trenta anys.
Tanmateix veiem que el corpus inicial de textos jurídics utilitzats per l’escola bolonyesa estarà compost de cinc volums i no pas de quatre obres o divisions intel·lectuals de la matèria.
Història del dret i de les institucions|Apunts Daniel Cortés Aquest treball d’interpretació i d’elaboració sobre els textos que acabem d’exposar i sobre els del dret canònic que exposarem a continuació es realitzarà amb les glosses i els comentaris.
Atès que les glosses i els comentaris seran la part més significativa del sistema jurídica del ius commune.
Tanmateix, per a comprendre com a es va arribar la formació d’aquest sistema jurídica del ius commune, cal que estudiem a continuació el corpus textual que va donar lloc als estudis sobre el dret canònic.
El dret canònic i el seu estudi El fundador de l’escola de dret canònic de Bolonya fou Gracià, un monjo que va treballar a Bolonya a l’entorn dels anys 1130-1150.
Gracià va compilar i comentar una bona part del Decret, obra que portava inicialment l’eloqüent títol de concòrdia dels cànons discordants. La labor de Gracià va consistir a reunir textos jurídics, literaris, patrístics i d’altre tipus, i a sistematitzar-los per raó de la matèria de què tractaven. A més, hi afegia unes observacions personals amb les quals superava les contradiccions i afirmava una línia doctrinal coherent.
El Decret de Gracià no aconsegueix separar totalment el dret de la teologia. Per això s’ha qualificat Gracià de l’últim teòleg jurista que sistematitza des d’un punt de vista teològic la matèria sacramental. No obstant això, també se l’ha qualificat del primer canonista-jurista que concilia la teologia amb el dret canònic.
La importància de Gracià serà gran perquè posarà les bases necessàries per la construcció el ius comune com un sistema jurídic en què les relacions entre el dret positiu i el dret natural cristià ja no seran les que vinculen directament el dret romà amb la teologia cristiana, sinó les que vinculen el dret romà immeditadament amb el dret canònic i mediatament amb el dret diví formulat per la teologia cristiana.
En tots cas, el Decret de Gracià compleix una funció importantíssima com a llibre e text per als estudiants de dret canònic, atesa la seva estructura de presentar primer el text i a continuació una mostra escrita de debat sobre el text que permet als estudiants exercitar-se en l’argumentació dialèctica, no per a destruir les opinions contraries, sinó per a construir un sistema jurídic coherent i harmònic.
En un principi, davant del Decret, els juristes romanistes de Bolonya reconeixeran la supremacia del dret canònic, però no l’utilitzaran.
Els canonistes afirmaran la supremacia del dret canònic per raó de determinades matèries relacionades amb la salvació de l’ànima i amb les persones i coses destinades al culte diví, de manera que el dret romà serà vigent en la mesura que sigui acceptat epl dret canònic. A partir del segle XIII, a Bolonya començaran a estudiar el dret canònic els qui també estudien el dret romà. A partir d’aquest moment es començaran a fixar els criteris que determinaran, per raó de la matèria, de els coses i de les persones, l’àmbit respectiu d’aplicació del dret romà i del dret canònic.
Història del dret i de les institucions|Apunts Daniel Cortés Després de l’edició del Decret es van anar afegint, com a apèndixs als diferents manuscrits, les Decretals (decisions normatives dels papes) d’Alexandre III i d’Innocenci III, que per raó de la seva ubicació varen ser conegudes com a Extravagantes(que vaguen fora del Decret) Aquesta creixent producció normativa dels papes va provocar la necessitat de compilar totes les decretals en un sol llibre. Aquesta línia es van produir cinc intents que es coneixen amb el nom de cinc compilacions antigues:      La primera es deguda a Bernat de Pavia i es pot ubicar a l’entorn de l’any 1191. Es coneix per Breviarium extravagantium i conté totes els decretals posteriors al decret segons una ordre dispositiva en cinc llibres que tracten de les cinc matèries fonamentals del dret canònic: jutge, judici, clergat, matrimoni i crimen. Aquesta serà la que prevaldrà finalment per a l’elaboració del segon text fonamental del dret canònic: les Decretals de Gregori IX promulgades l’any 1234.
La segona compilació antiga es deguda a Joan de Gales i aplega les decretals dels papes Climent III I Celestí III La tercera és deguda a la iniciativa del papa Innocenci III i tindrà un caràcter oficial. A més, serà el primer text de dret canònic que l’Església enviarà oficialment a la Universitat de Bolonya pe tal que el faci servir en els judicis i en l’escola La quarta es de caràcter privat i deguda a un autor anònim que la compon l’any 1220.
Conté les Decretals promulgades per Innocenci III entre 1210 i el 1216 i els cànoncs del IV concili de Laterà La quinta i ultima compilació antiga es de caràcter oficial i recull per ordre del papa Honori III les seves decretals fins al 1226. Igual que la tercera, va ser enviada a les unicitats de Bolonya i de Paris perquè fos objecte d’estudi i d’aplicació.
Al segle XIII, l’Església ha aconseguit afirmar la primacia del papa com a legislador suprem de la comunitat cristiana mitjançant el triomf del moviment centralitzador de l’església i de l’organització eficient de la seva jerarquia. Tot això es manifesta en la unificació jurídica i litúrgica que ha eliminat els particularismes.
El dret canònic s’ha unificat i ha esdevingut més jurídic que teològic, mes pontifici que conciliar, més sistemàtic i complet que acumulatiu i fragmentari. L’exponent suprem d’aquest moviment son les Decretals de Gregori IX, publicades pel papa el 1234. Amb les Decretals se supera la dificultat que plantejava, pel que fa a conèixer quin era el dret vigent, la pluralitat de compilacions existents. També se superarà la sistema imperfecta utilitzada anteriorment per a distribuir el material legislatiu dels papes.
El papa Gregoi IX encarregarà el 1230 al català Ramon de Penyafort, estudiant i professor de Bolonya, i autor de diverses sumame i obres doctrinals sobre el dret canònic, que faci una compilació del dret canònic adequada a la nova realitat de l’església.
Els materials utilitzats per Ramon seran els següents: les decretals papals continguts en les cinc compilacions antigues i altres posteriors fins al 1234, cànoncs conciliars, textos de les sagrades escriptures i dels pares de l’església i algunes lleis seculars.
Història del dret i de les institucions|Apunts Daniel Cortés Es prescindeix de decretals que pugin introduir principis contradictoris, es mutila el dret de les decretals per a evitar la seva vinculació als casos concrets que les havien provocat, alleujant-les de manera que quedin reduïdes al supòsit de fet i a la conseqüència jurídica que s’hi atribueixi, s’interpolen algunes decretals per tal de donar-los una nova significació, se’n desmembra el contingut per raó de la matèria i s’ubiquen els fragments sota els títols corresponents, es canvia l’ordre dispositiu dels títols i dels capítols, malgrat que es conservi la divisió fonamental establerta per Bernat de Pavia en cinc llibres. També s’afegiran noves decretals quan calgui completar una llacuna normativa o reblar una prescripció.
Les Decretals de Gregori IX seran conegudes com a Liber extravagantim o Liber extra, en el sentit de reconduir-les a la tradició del dret canònic iniciada amb el Decret de Gracià, respecte del qual es considera que vaguen fora. La seva vigència oficial comporta l’abrogació e totes les decretals anteriors no contingudes en la compilació o contingudes en un text diferent.
L’Església se sent molt còmoda amb el pensament jurídic que s’imposa a partir d’ara en les monarquies cristiana d’occident, basat en el iuscentrisme polític. La ratio scripta es fruir de la ciència jurídica i aquesta es obra dels juristes. A més, aquesta ratio scripta s’identifica amb el nou sistema del ius commune, en què el dret secular val en la mesura que és acceptat pel dret canònic que ara es troba sistematitzat i renovat pel pontífex.
La compilació s’envia a Bolonya perquè s’usi en els judicis i en les escoles.
A partir d’ara i fins l’època contemporània, els ordenaments jurídics dels diversos pobles d’Espanya, en la mesura que accepten els ius commune, quedaran vinculats per mitjà del dret canònic a la teologia moral de l’Església.
Els textos de dret canònic, a diferencia dels textos del dret roma feudal, s’aniran ampliant amb la legislació posterior dels pontífexs i donaran lloc al Liber sextus, promulgat l’any 1298 per Bonifaci VIII. Finalment l’any 1500 es publicarà l’anomenat Corpus Iuris Canonici que conté l’edifici conjunta del Decret de Gracià i de els col·leccions de decretals a partir de les de Gregori IX. L’edició oficial es publicarà a Roma el 1582 i és el fruit del treball d’una comissió papal.
...

Tags: