Anàlisi d'una notícia (2015)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 2º curso
Asignatura Estadística
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 04/04/2015
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

Berta Caihuelas Navajas  Maria Campos Corominas  Enric Camps González  Júlia Codina Sariols  ­ Grup 1 ­   ESTADÍSTICA: Anàlisi d’una notícia    Notícia:  ​ Barómetro  electoral:   marzo  2015.  <​ http://blogs.elpais.com/metroscopia/2015/03  /barometro­​ electoral­marzo­2015.html>    Aquest  treball  es  basarà  en  l’anàlisis  de  l’enquesta  publicada  per  El  País  sobre  el sondeig de les  eleccions  generals  aquest  mateix  2015,  que  té  com  a  fi  intentar  traduir  l’opinó  de  la  ciutadania  actual  (en  cap  cas  pretén  predir  els  resultats  electorals,  segons  la  mateixa  font) . L’autoria de tal  enquesta  correspon  al  blog  Metroscopia,  darrere  el  qual  hi  ha  un  equip   tècnic  especialitzat  en  sondejos  polítics  i  interpretació  de   dades  públiques.  L’anàlisi  d’aquest  treball  es  centrarà  en  la  forma  en  que  s’ha  procedit  a  efectuar  aquesta  enquesta (juntament amb quins són els paràmetres  estadístics  que  utilitza).  Finalment,   es  farà  una  interpretació  de  la  informació  que dona la pròpia  enquesta i la seva importància.  El  criteri  de   selecció  d’aquesta  notícia  concretament  ha  sigut  la  seva  evident  actualitat,  doncs  tracta  sobre  les  eleccions  generals  que  es  duran  a  terme  aquest  mateix  març;  així com l’evident  importància  al  tractar­se  d’unes  eleccions  generals  (en  un  context  de  crisi  tant  econòmica  com  política  i  social)  i  de  les  primeres  en  que  el  bipartidisme  es  veu  amenaçat  a  Espanya.  Apart,  recalcar la clara relació que presenta amb la carrera de Ciències Polítiques i els nostres estudis.  Pel  que  fa  a  la  qüestió  formal;  la  notícia  emprada  en  aquest  treball  és  perfecta  per  efectuar  un  anàlisis,  doncs  com  ja  s’ha  comentat  anteriorment  la  font  de  l’enquesta  està   especialitzada  en  l’interpretació  i  tractament  d’aquest  tipus  d’informació.  Per  tant,  presenta  dades  en  les  quals  es  pot  confiar  i  pressuposar,  a  més  de  ser  extenses  i  molt  completes.  Un  detall  sobre  això   que  és  rellevantt  és  que  ens  presenta  dades  sobre  períodes  electorals  anteriors,  la  qual  cosa  permet  aprofundir més en l’anàlisis de l’enquesta del 2015.                   Cal  remarcar  que  ens  trobem  davant  de  una  estadística  inferencial degut a que és una predicció i  una  mostra  de  la  població  i  per  tant  no  és  una estadística descriptiva. A través de la fitxa tècnica  de  les  estadístiques  coneixem  que  l’estudi  s’ha  elaborat  en  base  a  1.000  entrevistes telefòniques  realitzades a  una mostra nacional major d’edat. Aquesta s’ha estratificat per l’intersecció hàbitat /  comunitat  autònoma  i  s’ha  distribuit  de  manera  proprcional  per  cadascuna  de  les  regions,  tenint  en  compte quotes de sexe  i edat. El criteri emprat és el mostreig aleatori simple, amb un nivell de  confiança  del  95,5%  amb  un  marge  d’error  màxim  de  3,2  punts.  A  causa  d’aquestes  característiques   i  arguments  presentats,  la  noticía  en  questió  ens  permet  elaborar  un  anàlisis  seriós i contrastat.  Tal  i  com  indica  aquest  primer  gràfic, que reflexa la intenció directa dels votants, hi ha una clara  predominància  de  Podemos  pel  que  fa  als  percentatges;  un  17%,  amb  una  diferència  amb  el  PP  (en  segon  lloc)  de  4,2  punts  percentuals.  Segueixen  a Podemos PP, PSOE (11,6%) i Ciudadanos  (11%).  És  notori  com  la  diferència  entre  aquests  es  de  solament  1­2  punts  percentuals,  mentre  que la primera força en intenció de vot directa predomina per molts més.   Així  mateix,  cal  prendre  en  consideració  que  sent  Espanya  un  país  de  forta  tradició bipartidista,  és  totalment  novedós  que  un partit nounat  com Podemos acapari aquest tipus d’enquesta, i el fet  que  Ciudadanos,  també  nou,  es  situi  en  un  calr  avantatge  a  IU/ICV  (que  tot  i  no formar part del  “bipartidisme” és un partit més antic i arrelat al sistema social).  El  següent  gràfic  mostra  l’antítesi  de  l’anterior:  el  partit  que  la  gent   no   votaria  en cap cas en les  generals. Es pot apreciar clarament com aquí el més escollit és el PP                 Gràfic 2. ​ ¿A qué partido no votaría en ningún caso en las proximas eleciones generales?.​  Font: Metroscopia, 2015  És  si  més  no  destacable  que  tot  i   que  el  partit  que  encapçala  el  gràfic  amb  un  56%  (més  de  la  meitat)  és de dretes i conservador, en segon lloc trobem un partit que tot i que no es defineix com  a  tal  la  gent  considera  d’extrema  esquerra  (“transversal”),i  en  tercer  lloc  també  trobem  un partit  tradicionalment  d’esquerres  encara  que  no  tan  extremista  com  Podemos  ja  que  durant tot aquest  temps  s’ha  centralitzant  i  ha  fet  el  joc  al  bipartidisme.  Obviant  el  segon  lloc  Podemos, és notori  com  els  dos  partits  tradicionals  que  s’han  alternat  durant  molt  de  temps  en  el  poder   sumen  un  73%,  casi  ¾  parts  de  la  població  preguntada  no  els  votaria  en  cap cas. Resulta bastant revelador  com  a  indicador  de  la  crisi  política  espanyola.  La resta de partits, IU, UPYD, Ciutadans i Altres,  tenen  %  molt  modestos,  i  això  també  se li ha d’atribuir al fet que no tenen expectatives realitstes  d’arribar al poder (i això la gent ho valora al contestar).  Analitzant  més  detalladament  el  gràfic,  es  veu  com  dins  del  56%  dels que mai votarien al PP, la  gran  majoria  son  de  partits  de  molt  d’esquerra  (IU)  o  considerats així (Podemos, que a més té el  discurs  si  més  no  dels  més  agressius  contra  el   PP).  El  PSOE,  cal  recordar  partícep  del  bipartidisme,  té  una  significació  menor  en  aquest  percentatge.  Podem  observar  també  que  la  majoria  de  gent   que  no  votaria  el  PSOE  és  de  UPyD  ,  seguit  de  IU  i  Podemos,  però  que  el  percentatge  del  PP que mai votaria el PSOE és molt mediocre. Per altra banda, com era d’esperar  la  majoria  dels  qui  mai  votarien  a  Podemos  són  del  PP,  i  cal  destacar  la  dada  baixissima  de  IU  (6) el que incita a pensar que part de la caiguda de IU és deu a una fuga a Podemos.                  Taula 1.​  Transferencia de voto.​  Font: Metroscopia, 2015  La  transferència  de  vot  consisteix  en  la  mobilitat  dels  vots  que  en  unes  eleccions  eren  per  un  determinat  partit  cap  a  un  altre;  es  a  dir,  medeix  el  grau  de  fidelitat  dels  votants amb un partit i,  per  tant,  la  capacitat  d’aquests  per  renetir  els  seus  votants  d’unes  elecciona  a les següents. En el  cas  dels  sondeigs  del  març  de  2015  en  referència  a  les  eleccions  del maig del mateix any (Taula  1)  es  preveu  força  trasferència  per  l’aparició  de  Podemos l’escenari polític. Aquest partit, que es  presentà  per  primer  cop  a  les  eleccions europees de 2014 prèn els vots majoritariament de partits  tradicionals  com  són  Izquierda  Unida  o  el  PSOE,  però  també  destaca  la  quantitat  de  gent  que  anima a participar, és a dir, la transferència que hi ha de no votar cap a Podemos.  El  que  es  pot  extreure   més  clarament  d’aquest  anàlisi  és  que  la  ciutadania  actual  està  buscant  nous  referents  polítics;  totes  les  dades de les enquestes indueixen a aquesta conclusió. El desgast  del  bipartidisme  suat  a  la  crisi   ha  acabat  de  cansar  la  societat,  que  any  rere  any  han  vist  amb  impotència  com  no  se  la   atenia,  a  més de soportar notícies constants sobre casos de corrupció en  el  seu  govern  i  els  seus  partits  principals  sense  casi  conseqüències  pels  delinqüents.  Per  tant  no  hauria  de  ser  sorprenent  que  mostrin  interès  per  noves  formacions  tals  com  Podemos  o  Ciutadans,  que  aporten  aire  fresc  a  un  ambient  polític  bipartidista  totalment  alienat  de la realitat  social, que encara tenen credibilitat ja que al ser nous no han tingut cap cas sonat de corrupció.  En  definitiva,  la novedosa fragmentació política del sistema espanyol està clarament vinculat a la  demanda  de  canvi   per  part  d’una  societat  la  qual  veu  als  seus  partits  tradicionals  totalement  desprestigiats  i  caducs,  lluny  de  la  població.  Mai  4  partits  nacionals  s’havien  situat  a  tant  poca  distància,  i  mai  els  sondejos  havien  afavorit  a  un  partit  nounat.  Cal  tenir  en  compte  que  a causa  del  sistema  electoral  espanyol  afavoreix  molt  el  bipartidisme  en  els  districtes electorals (fins ara  el  60%  controlats  així)  de  tal  manera  que  entre  PP  i  PSOE  s’acaben  emportant  un  40%  dels  escons.  És  a  dir,  que  no és segur que aquesta fragmentació s’acabi plasmant en el Parlament. Per  això  la  imposició  d’altres  partits  en  funció  de  la territorialitat serà fonamental si es vol combatre  el  bipartidisme  (cosa  que es pot apreciar ja clarament per exemple en Podemos o la campanya de  Ciudadanos a Andalusia).  Pel  que  fa  al  nostre  anàlisis,  es  pot  concloure  arran  del  treball  que  la  política  en  sí  és  un  àmbit  social  que  demana  un  tractament  especial  en  la  estadística,   doncs  és  necessari  especificar  molta   informació  (dins  dels  que  no  volen  votar  mai  el  PP,  quants  son  del  PSOE,   de  Podemos…),  contrastar  amb  dades  anteriors,  etc.  I  és  clar.  també  estadístiques  inferencials,  gràfics  amb  %,  així com taules com la de transferència de vot. ​ Els gràfics de barres i de línies són una eina visual  que els mitjans de comunicació empren i que són fàcils d’entendre i interpretar per la població.  ...