Via nasal (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura Biofarmàcia i farmacocinètica II
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 20/06/2017
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

BIOFARMÀCIA I FARMACOCINÈTICA II GEMMA CARTES VIA NASAL: ESTRUCTURA DE LA MUCOSA NASAL: - Aclariment muco-ciliar: les partícules de fàrmac s’adhereixen al mucus, i aquest és empès pels cilis cap a l’exterior, excretant el fàrmac.
- Les partícules insolubles podran ser eliminades abans de ser absorbides.
- Els gasos i les solucions penetren més en el tracte respiratori.
ABSORCIÓ A TRAVÉS DE LA MUCOSA NASAL: - Transcel·lular: per a fàrmacs lipòfils.
o Difusió passiva (dependent de concentració).
o Mitjançant transportadors.
o Transport vesicular.
- Paracel·lular: per a fàrmacs hidròfils.
o A través dels porus o forats de les unions intercel·lulars.
BARRERES A L’ABSORCIÓ INTRANASAL: - Eliminació dels fàrmacs dipositats per aclariment muco-ciliar.
- Dificultat per penetrar el mucus i la membrana epitelial.
- Degradació enzimàtica.
ELIMINACIÓ DE FÀRMACS DIPOSITATS PER ACLARIMENT MUCOCILIAR: Mecanisme muco-ciliar: - El temps de semivida del CL es només de 15-30 min.
- Per tant, disminueix el temps disponible per a que els fàrmacs siguin absorbit i assoleixen la circulació sistèmica.
Mida partícules: - Ha de ser l’adequada per a l’administració nasal.
- Diàmetre aerodinàmic: les partícules > 10 μg queden retingudes en la cavitat nasal i nasofaringe.
PENETRACIÓ EN LA CAPA DE MUCUS I MEMBRAN EPITELIAL: - Capa de mucus: alguns fàrmacs poden interaccionar amb les glicoproteïnes presents.
- Membrana epitelial: o Compostos lipòfils: penetren per la ruta transcel·lular.
o Compostos hidròfils (PM < 1000 D): penetren per la ruta paracel·lular.
DEGRADACIÓ ENZIMÀTICA: - L’activitat enzimàtica en la cavitat nasal pot presentar-se com una barrera important, tot i que s’evita l’efecte del primer pas.
BIOFARMÀCIA I FARMACOCINÈTICA II GEMMA CARTES ASPECTES BIOFARMACÈUTICS DE LA VIA NASAL: ELS FÀRMACS ADMINISTRATS PER VIA NASAL: - Són absorbits a través de la mucosa nasal via plexes nasals, els quals estan altament vascularitzats, i entren directament a la circulació sistèmica.
- Eviten el pas pel tracte digestiu i per tant no es veuen afectats pel medi àcid ni per enzims digestius. Això contribueix a que no es retardi l’absorció.
- S’evita la circulació portal, de manera que no són sotmesos a una metabolització extensiva en el fetge, eviten l’efecte del primer pas.
- Poden passar directament al SNC si són absorbits a través de la mucosa olfactiva.
ADMINISTRACIÓ ORAL VS ADMINISTRACIÓ NASAL: Característiques via nasal: - Menor temps per assolir nivells plasmàtics, absorció ràpida, - Nivells plasmàtics més elevats.
- Evita l’efecte del primer pas hepàtic i una inactivació en el tracte digestiu.
ADMINISTRACIÓ IV VS ADMINISTRACIÓ NASAL: Administració nasal: - Nivells plasmàtics comparables i perfil farmacocinètica similar al de la via IV.
- Nivells en SNC més elevats si el fàrmac s’absorbeix bé a través de la mucosa olfactiva.
o L’alliberació directa al cervell dels fàrmacs intranasals pot ser facilitat per la BHE incompleta de la regió olfactòria.
- Millor compliment per part del pacient que les vies parenterals.
FACTORS QUE AFECTEN A LA MUCOSA NASAL: - Són factors que determinen el grau d’absorció nasal.
Factors físico-químics: - Càrrega - Pes molecular.
- Lipofilia.
Factors anatòmics i fisiològics: - Transport a través de la membrana.
- Deposició.
- Degradació enzimàtica.
- Aclariment muco-ciliar.
- Presència d’infecció.
- Condicions atmosfèriques.
Factors dependents de la formulació: 1. Formulació: - Concentració dosis i volum: o Són dos paràmetres interrelacionats.
o L-tirosina augmenta l’absorció amb la concentració, mentre que l’àcid salicílic disminueix. En el cas de l’aminopirina l’absorció és independent de la concentració.
- pH entre 4,5-6,5  paràmetre important: o Evita la irritació nasal.
o Ha de permetre al fàrmac estar en la forma no ionitzada per a la seva absorció.
o Prevé el creixement de patògens després de l’administració. Exp. Lisozim s’activa a pHs alcalins.
o Manté la funcionalitat dels excipients com a conservants.
o No altera el moviment ciliar normal.
- Osmolaritat: o S’ha observat una disminució de la mida de cèl·lules epitelials en presència de solucions hipertòniques.
BIOFARMÀCIA I FARMACOCINÈTICA II GEMMA CARTES - o Les solucions salines hipertòniques inhibeixen el moviment ciliar.
Capacitat reguladora de pH (buffer): o Volums administrats de 25 a 200 μL.
o La secreció nasal pot alterar el pH de la formulació.
o La capacitat buffer de la formulació ha de permetre mantenir el pH in situ.
FÀRMACS SUSCEPTIBLES A SER ADMINISTRATS PER VIA NASAL: D’acció local: - Al·lèrgies nasals.
- Congestió nasal.
- Infecció nasal.
D’acció sistèmica: - Tractament de quadres aguts.
- Tractaments crònics (administració diària).
- Pèptids i proteïnes difícils d’administrar.
Vacunes - Antígens.
Accés al SNC: - Evita la BHE.
FORMULACIONS UTILITZADES I DESENVOLUPAMENT ACTUAL: - Gotes nasals.
Gels, cremes i pomades nasals.
Aerosols (MDI).
Nebulitzadors.
Pols nasal.
EFECTE DEL DISPOSITIU DOSIFICADOR: - Precisió i reproducibilitat de la dosificació durant la vida del producte.
- Compatibilitat de la formulació amb el dispositiu.
- Adequada estabilitat del producte.
- Reproducibilitat de dosis entre dispositius.
- Fàcil utilització.
- Esterilització senzilla, si s’escau.
EXCIPIENTS: - El sistema muco-ciliar és un sistema de defensa, i per tant s’ha d’evitar l’ús en les formulacions de excipients cilio tòxics, sobretot en les d’ús crònic.
- S’ha descrit que els conservants mercurials produeixen paràlisi irreversible dels cilis.
Excipients funcionals: - Dissolvents, solubilitzants.
- Conservants, antioxidants.
- Humectants.
- Reguladors del pH.
- Isotonitzants.
- Viscositzants.
BIOFARMÀCIA I FARMACOCINÈTICA II GEMMA CARTES Promotors de l’absorció: Requeriments: - Actuació ràpida: o Modulació transitòria i reversible.
o Sense acció sistèmica.
- Grau de promoció d’absorció: ha de ser predecible i reproducible.
- Segur: sobretot per l’administració nasal crònica.
- Alterar la membrana cel·lular: ha d’obrir els porus de les unions intercel·lulars.
Problemes dels promotors: - Sals biliars: o Danyen l’epiteli o Produeixen citotoxicitat.
- Sulfactants: o Disminueix la potència, s’ha d’augmentar la dosi produint un increment en el cost.
o Produeixen IgA, donant lloc a una inactivació de pèptids (insulina).
o En rinitis crònica, pèrdua del sentit de l’olfacte.
- Agents quelants: o Alteren de forma significativa l’aclariment renal.
- Àcids grassos: o Produeixen un desajust metabòlic.
o Danyen la mucosa.
- Inhibidors enzimàtics: o Insuficients per incrementar la biodisponibilitat.
Excipients muco-adhesius: - Interaccionen amb la capa de moc.
- Augmenten el temps de contacte de la formulació amb la mucosa nasal.
CHITOSAN: - Excipient promotor de l’absorció, per via paracel·lular.
- Interacciona amb les cèl·lules epitelials amb càrrega negativa.
- El resultat de la interacció són canvis estructurals en les proteïnes associades a les unions intercel·lulars.
- Incrementa la permeabilitat de la membrana.
- No té efectes adversos en les cilis nasals i en la freqüència de sacsejades ciliars.
- No danya les membranes biològiques.
- Produeix una reducció reversible en el transport muco-ciliar.
DISPOSITIUS D’ADMINISTRACIÓ NASAL: - Esprais mono dosis o multi dosis.
- Dosificador de pols sec - Dispositius aerosol multi dosis Mucosal Atomizer Device (MAD)  Medicació nasal atomitzada.
- És d’acció sistèmica, i evita l’efecte del primer pas hepàtic.
- Ofereixen una ràpida absorció a través de les membranes de la mucosa cap a circulació sanguínia, cap al LCR i la zona cerebroespinal per la via nas-cervell.
- S’assoleixen nivells de medicació comparables a les injeccions.
...