Tema 5: Ascomicots (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 11/04/2016
Descargas 40
Subido por

Vista previa del texto

Sonia López Pérez Tema 5. Fongs ascomicots 1. Fongs Ascomicots El Fílum dels ascomicots és el més divers d’entre tots els fongs, amb unes 65.000 espècies conegudes. Inclou diversos ordres de fongs, amb espècies de gran importància ecològica, econòmica sanitària.
Els ascomicots tenen un paper molt important en els ecosistemes terrestres, essent importants descomponedors de moltíssims substrats, entre ells la cel·lulosa i alguns també, la lignina. Hi trobem també espècies simbionts (mutualistes o paràsites) d’animals plantes algues i fongs entre d’altres d’animals, plantes, algues, fongs, d’altres.
També inclou la majoria de fongs liquenitzats (unes 18.000 espècies), un 40% de tots els ascomicots han optat per aquesta estratègia ecològica i nutricional.
Els cossos fructífers dels ascomicots són font de nutrients per diversos animals, inclosos humans.
Tenen gran importància en sectors com la indústria farmacèutica, alimentària, agrícola i forestal, etc.
1.1. Generalitats  Tenen les hifes septades de manera regular, tenen tabics que septen les micel·les.
 Hi ha individus amb tal·lus miceliars o que fan llevats (levuriforme).
 En la formació de l’esporangi, aquests estan agrupats en cossos fructífers, no són solitaris. Aquests cossos fructífers s’anomenen ascomes.
 Ens els ascomes, els esporangis es diuen ascs.
 Dins de asc, trobem les ascòspores.
1.1.1.
Ascomicots levuriformes Un exemple són els Sacaromicets. Són unicel·lulars. Tenen ascs, tenen ascòspores però no fan ascomes.
 Ascomicets amb aspecte de llevats: cos vegetatiu unicel·lular, a vegades formant un pseudomiceli 1 Sonia López Pérez Tema 5. Fongs ascomicots  Reproducció asexual per gemmació  Grup molt heterogeni; ecologia variada  Aprofiten substàncies ensucrades per obtenir energia  Grup de gran interès econòmic i ecològic (processos de fermentació i descomposició de materia orgànica).
1.1.1.1.
Sacaromicotins de l’ordre dels Sacaromicets El nèctar és un substrat ric en sucres on s’hi desenvolupen diversos microorganismes, com llevats i bactèries. Els llevats metabolitzen els sucres i alteren la composició del nèctar, alterant el procés de pol·linització de les plantes zoòfiles.
A vegades, els llevats que creixen en els nectaris poden estar alterant la capacitat reproductora de les plantes, perquè poden augmentar la quantitat d’alcohol en el nèctar i fer que els insectes no es trobin tant atrets a ells.
També trobem llevats osmòfils en altres exhudats de plantes, com en la saba, i també en els fruits.
Tenen una gran importància econòmica dels llevats: la fermentació, molts aliments com el pa, el vi, l’alcohol, el vinagre, la cervesa...han de ser fermentats pels Sacaromicets per poder obtenir-los.
1.1.1.2.
Forma dels ascomes Tenen un tal·lus miceliar desenvolupat. Tenen ascs, ascòspores i ascomes.
 Tenen cossos fructífers i a dins trobem en forma de pilotetes els esporangis  clistoteci. Classe dels Eurotiomicets  Té forma de pera  periteci. Classe dels Sordariomicets 2 Sonia López Pérez Tema 5. Fongs ascomicots  Cos fructífer que no està tancat, és una estructura oberta com una copa on els esporangis es troben tapissant tota la superfície  apoteci. Classe dels Pezizomicets.
1.1.1.3.
Pezizomicotins Inclou la majoria d’ascomicots.
Fan gametangis masculins i femenins per reproduir-se, és a dir, que es reprodueixen per gametangiogàmia. Quan els dos fongs es troben per filaments fan gametangis, intercanvi de nucli i conseqüentment es formen els cossos fructífers o ascomes que poden ser molt petits/microscòpics o d’altres que poden ser macroscòpics. Els ascomes serveixen per donar suport, protecció i facilitar la dispersió de les ascòspores formades als ascs.
Ascs (esporangis) espores (ascòspores) amb Cassoletes, la part més fosca està plena d’esporangis amb espores Hifes 1.1.1.3.1.
Eurotiomicets o eurotials Saprobis, degradadors d’aliments, de matèria orgànica. Tenen clistoteci.
Aspecte dels clistotecis: una cosa molt petita d’unes 100 micres de mida, dins de les boles, al obrir-les veiem els esporangis/ascs i dintre dels asc les espores o ascòspores.
Fan conidis, es formen a la punta de les cèl·lules i van creixent, les de dalt son aspergillium i les de baix és penicillium: 3 Sonia López Pérez Tema 5. Fongs ascomicots Grup dels Anamorfs, que sempre es reprodueixen de forma asexual com el Penicillium o els Aspergillus. Els aspergillus fan conidis (per gemmació a la punta de les cèl·lules), recorda a un aspersos, tenim unes cèl·lules que van fent boletes, que són els conidis (clons, espores fetes per mitosi i van per l’aire). El Penicillium fan conidis també.
Apart de degradar fruites, també poden degradar cereals perquè alguns poden créixer amb molt poca humitat.
Els d’interès industrial  Penicilliums que fan antibiòtics de manera natural per evitar la competència amb els bacteris. Els fongs per elaborar formatges blaus o els camembert.
Interès sanitari  micotoxines i micotoxicosis. Hi ha moltes malalties causades per fongs, o simplement són micotoxines que es van acumulant i acaben desenvolupant una malaltia. Exemples de malalties, per exemple Tinea pedis, els típics “fongs dels peus” o Tinea capitis.
1.1.1.3.2.
Sordariomicets Els ascs o esporangis estan posats ordenats un al costat de l’altre. La part del cos fructífer on es troben ordenats els esporangis s’anomena himeni.
4 Sonia López Pérez Tema 5. Fongs ascomicots 1.1.1.3.2.1.
Ordre Hipocreals. Calviceps Espècie del clavíceps purpurea o corn del sègol. Infecta l’ovari de la flor de sègol a l’estiu i en lloc de gra (ovari) es forma un escleroci (estructura de resistència).
L’escleroci cau a terra a la primavera següent i en surten uns estromes portadors dels peritecis. Aquests reinicien el cicle d’infecció.
El fong realitza sintetitza diversos alcaloides (ergolina, ergotamina, ergovalina...), àcid lisèrgic, etc. Aquests alcaloides són tòxics, tot i que a petites dosis s’han usat des de temps antics amb finalitats medicinals.
Ergotisme: constricció de vasos sanguinis, dolor muscular, gangrena, convulsions i al·lucinacions.
1.1.1.3.2.2.
Ordre dels Xilarials i Sordarials Xilarials: Descomponedors de fusta, peritecis en estromes, ascs cilíndrics.
Sordarials: Descomponedors de matèria orgànica vegetal, sovint copròfils.
1.1.1.3.3.
Pezizomicets Tenen forma de copa oberta, hi ha vegades que la forma de copa es modifica i s’arreplega molt per tal d’augmentar la superfície per tal de produir més esporangis.
Tenen un peu per tal d’aixecar una mica la copa i així es fa que les espores estiguin arran de les corrents d’aire per millorar la dispersió de les espores.
Vegem alguns exemples de l’ordre dels Pezizals Epigeus i Hipogeus (tòfones): 5 Sonia López Pérez Tema 5. Fongs ascomicots 6 ...