Capítol 3: Consciència de la importància de la traducció (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Traducción e Interpretación - 2º curso
Asignatura Història de la traducció
Año del apunte 2014
Páginas 1
Fecha de subida 24/11/2014
Descargas 25
Subido por

Vista previa del texto

3. Consciència de la importància de la traducció La traducció de La Bíblia constitueix l’emblema de la recuperació lingüística, entesa no sols com una passa sòlida envers la normalització del català en tots els àmbits de la vida pública i intel·lectual, sinó també com un enfortiment del sistema literari, que per fi aconsegueix el que li havia estat negat durant el seu llarg decandiment.
I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (Barcelona, 1906)  permet d’unificar en una sola plataforma la tradició medieval truncada, el modern reviscolament de la llengua i de la literatura, i el paper cabdal de la traducció com a eina de desenvolupament dels ideals futurs.
La Bíblia en català és una pedra imprescindible en la reconstrucció de la llengua. Segons Manuel de Montoliu, l’anostrament és essencial perquè el poble pugui assimilar la riquesa d’altres civilitzacions, d’altres coneixements, d’altres avenços. «Aquesta és l’obra del traductor, ell treballa en aquest comerç intel·lectual de tot el món; multiplica els canvis i és en resum un dels més nobles educadors del seu poble.» En una conferència a l’Ateneu Barcelonès el 1897, Prat de la Riba al·ludeix no solament a la identificació de la llengua amb la nació, sinó també a la necessitat de recuperar la tradició literària que conté el geni adormit de la llengua. «Si cada nació pensa com parla i parla com pensa, de seguida ens adonarem que el concert universal de les nacions passa, de necessitat, per la traducció. La traducció és el contrari del sotmetiment servil a una llengua dominant: és prendre les riqueses espirituals que ens pot oferir una cultura diferent i adaptar-les a la nostra manera de ser, fer que allò que pensa i parla diferentment ho faci com nosaltres. [...] La llengua d’un poble és, per dir-ho així, l’ànima mateixa d’aquest poble feta visible i tangible.» «El patrimoni d’un idioma és el conjunt d’obres escrites en aquest idioma: la riquesa, la varietat, la importància d’aquestes obres, és el factor principal de la seva força. [...] L’home modern es nodreix no solament del que han escrit els seus compatriotes, sinó també del que en totes les llengües, des de les que han mort fins a les que avui tenen l’imperi del món, han buidat els homes genials de tots els pobles. I és una situació d’inferioritat la d’un poble que, tot aquest nodriment espiritual, no el pugui rebre per la via natural de la llengua pròpia. [...] Per això és necessari neutralitzar en la nostra llengua totes les obres clàssiques de les llengües sàvies i de les llengües vives, les obres mestres en tots els ordres del coneixement, les obres essencials consagrades pel temps, així com els instruments moderns més elementals de la vida de l’esperit. Per això aquesta tasca ha d’ésser l’altra funció que s’ha d’encarregar a la novella secció de l’Institut.» Una d’aquestes obres essencials consagrades pel temps, i obra mestra en tots els ordres del coneixement, La Bíblia, serà encomanada a un dels religiosos més actius del moment, col·laborador de Prat de la Riba a La Veu de Catalunya i membre fundador de l’IEC: Frederic Clascar.
...