PAC 1 - Nota A (2017)

Pràctica Catalán
Universidad Universidad Oberta de Cataluña (UOC)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia del Desenvolupament I
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 06/11/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

PAC 1: HISTÒRIA I TEORIA DEL DESENVOLUPAMENT PERSONAL I DE L’EDUCACIÓ 1 ÌNDEX Portada pàg 1 Índex pàg 2 Tasca 1: Interpretació de la informació a partir de les teories treballades pàg 3 a 5 Tasca 1A – Piaget pàg 3 a 4 Tasca 1B – Vygotsky pàg 4 a 5 Tasca 2:Conclusió personal sobre quina creus que és la relació entre la psicologia del desenvolupament i l’educació pàg 5 Bibliografia pàg 6 2 TASCA 1: INTERPRETACIÓ DE L’ARTICLE A PARTIR DE LES TEORIES TREBALLADES En aquesta pràctica d’avaluació continua tractem l’article escrit per Eva Bailén al diari El país la qual tracta sobre dos conceptes claus per als autors treballats en aquesta assignatura. En primer lloc l’article ens parla de que en l’actualitat hi ha una diferenciació molt gran entre el concepte educar i ensenyar i els agents que els han de representar.
Es diu que l’educació d’un nen ha de ser donada per la seva família, en concret els pares i que, l’ensenyament que aquest rebrà és només fet per l’escola. Un cop explicada la visió que la societat té sobre els dos conceptes, l’autora exposa la seva opinió dient que educar i ensenyar ho hem de fer tots. Fa referència a l’autor José António Marina tot citant la frase “Per a educar a un nen no es necessita la tribu sencera”. Amb aquesta referència esmentada, Eva Bailèn vol donar a entendre que no només aquestes dues organitzacions són les encarregades d’educar ni ensenyar als nens ja que, tant la televisió com els mitjans de comunicació, com altres institucions també influeixen de forma indirecta o no sobre els nens. Per alta banda, no han de perquè ser institucions solament, ja que en el dia a dia, la societat en general influeix en aprenentatge del nen de forma indirecte. Ho podem veure exemplificat a l’article quan es fa referència a que un pare va pel carrer amb el seu fill i es para davant d’un pas de vianants perquè el semàfor de vianants està vermell i vol mostrar al seu fill que no es pot creuar fins que es posi verd, però, en aquest moment un senyor travessa quan aquest encara estava vermell. En aquest instant, involuntàriament el nen ha vist una acció totalment contraria al que el seu pare li ha ensenyat. Amb això es veu reflectit el fet que en l’article del diari es digui que vivim en una societat on els nens cada vegada són mes mal educats, ja que la pròpia societat, que hauria de ser un bon model a seguir no ho és. És de nosaltres depèn que depèn ser o no un model bo o dolent per als nens.
Així doncs, des del punt de vista de l’autor tothom pot ensenyar i educar, i si a un nen li manca un dels dos conceptes, són aquestes organitzacions i la pròpia societat que s’ha d’encarregar d’oferir-li.
TASCA 1-A PIAGET A més a més del punt de vista d’Eva Bailén, podem analitzar aquesta situació des de dues perspectives diferents. En primer lloc trobem el constructivisme piagetià, que com el mateix nom indica és representada pel psicòleg Jean Piaget (1896- 1980).
Piaget diu que les persones no naixem amb pensament sinó que les anem desenvolupant al llarg del temps de diferents formes. Per a poder desenvolupar el pensament és necessari diferents processos de desenvolupament. Dins d’aquests processos i veiem incorporat el de l’herència. Aquesta seria un desenvolupament de tipus intel·lectual el qual és un dels primers elements a formar en el procés de construcció del coneixement. L’herència, segons Piaget, el que fa és organitzar i direccionar el procés. A més a més, aquest coneixement es forma quan l’individu, en aquest cas el nen, intercanvia relacions amb algun objecte. És a dir, per a poder conèixer, el subjecte (nen) ha de tenir una actuació activa i transformadora sobre la realitat. Per altra banda, el nen un cop ha nascut s’endinsa en un procés de desenvolupament cognitiu format per tres estadis amb diferents estructures. En primer lloc, l’autor assenyala l’estadi sensoriomotriu que es produeix en els primers dos anys de vida. En aquest, el nen passa de concebre el món com a indiferent a contribuir objectes estables i permanents a l’univers. És a dir, comença a tenir nocions bàsiques del món com pot ser l’espai, temps o la causalitat d’aquest. El segon estadi va dels dos anys fins els deu, onze i és on el nen comença a obtenir operacions concretes, és a dir, interioritza esquemes i té la capacitat de coordinar-los. El tercer i últim estadi és el que proporciona possibilitats d’ampliar el potencial cognitiu de les operacions, dit d’una altre manera, en aquest estadi l’adolescent ja no només té interioritzades les accions sinó que té la suficient capacitat per a raonar i diferenciar entre allò real, hipotètic i allò 3 possible. Aquest estadi doncs, va des dels deu anys fins al setze. Per a poder entendre la formació i desenvolupament d’aquests estadis hem de tenir en compte que hi ha diferents factors que els afecten. És a dir, per a que el nen passi a ser adolescent hi ha factors externs que hi afecten. Entre aquests hi trobem la interacció amb objectes físics, la maduració orgànica, que es produeix en el primer període de naixement del nen mitjançant la coordinació de la visió, la prensió tàctil, etc. En tercer lloc també influirà l’experiència del nen amb altres persones, i finalment que el fet d’intentar garantir un equilibri constat entre ell mateix i l’entorn que l’envolta. Aquest equilibri es durà a terme si es produeixen dos processos bàsics. En primer lloc el d’assimilació que seria el fet de comprendre i interpretar els esquemes que l’envolten i, en segon lloc el procés d’acomodació on hi ha una modificació i ajustament d’aquests esquemes d’acció depenent de l’objecte que l’envolti en un moment determinat. Tot i així aquest equilibri és difícil d’aconseguir perquè l’individu ha de tenir en compte les pertorbacions originades pels esquemes.
Podem concloure el pensament de Piaget tot relacionant-ho amb l’article comentat anteriorment pel fet que, per a ell l’educació és un factor que modula el procés de desenvolupament del nen, facilitant-lo o no, mitjançant la seva pràctica. És a dir, l’educació no és un factor determinant en el desenvolupament del nen, el que realment el forma és l’acció que aquest realitza sobre l’entorn o medi que l’envolta. Així doncs no és només l’escola la que produeix ensenyament, també ho fa l’entorn, els individus i la societat amb la qual es relaciona el l’individu. Aquesta interacció li produeix coneixement i per tant un ensenyament i educació per a poder desenvolupar-se durant la seva vida.
TASCA 1-B VYGOTSKI Per altra banda, un altre autor a relacionar amb l’article anterior és Lev Vygotski, psicòleg rus el qual proposa una teoria sociocultural de l’aprenentatge. Segons l’autor, per a comprovar que els individus es desenvolupaven, aquests havien de passar dels fets que en un principi realitzem amb l’ajuda i supervisió d’altres persones i el que ell anomena regulació intermental a una realització d’activitats de manera autònoma sota el nostre propi control, de forma intramental. Aquesta transició d’una regió a una altre es dua terme al que l’autor anomena “zona de desenvolupament pròxim”. Per a poder fer aquest pas, és necessària una internalització dels processos que són externs a nosaltres i reconstruir-los per a que acabin sent interns. Normalment aquest procés es du a terme durant el desenvolupament de l’individu ja que és un procés gradual, lent, parcial i progressiu. A més a més, per a poder realitzar aquest procés de desenvolupament de l’individu és imprescindible obtenir experiència social i cultural. Aquesta adquisició, l’individu la farà, segons Vygotsky mitjançant la llei general del desenvolupament cultural o llei de doble formació de processos psicològics superiors. Aquesta doble formació fa referencia allò cultural i social que l’individu obté. Aquests s’originen entre persones, relacionant-se amb els altres. Des de bebè l’individu ho experimenta i ho podem veure exemplificat en el moment que el nadó, amb l’ajuda de la seva mare, ja que li marca els tons de veu, és capaç de “conversar” amb ella. Quan ja es fa més gran el nadó i passa a ser nen, ho podem exemplificar quan aquest està a l’escola i realitza una tasca amb l’ajuda d’un adult el qual li va recordat quins són els objectius i els passos que ha de seguir. Un cop aquest nen es fa gran passa a tenir un accés individual el qual només es possible de produir-se perquè, el nen en el seu desenvolupament, ha tingut adults o persones expertes en la feina que l’estaven ensenyant a realitzar que l’han orientat i ajudat i, quan ha obtingut tots els coneixements necessaris, aquesta ajuda s’ha suprimit.
Així doncs, veiem que l’aprenentatge es produeix abans que el desenvolupament de l’individu tot creant la que abans hem anomenat zona de desenvolupament pròxim. Tot i que l’autor no tingui la mateixa idea sobre aprenentatge i desenvolupament, aquesta zona permet que aquest primer es pugui convertir en el segon mitjançant les relacions amb els altres.
4 Així doncs, podem concloure que Vygotsky coincideix amb l’idea d’Eva Bailén de que educació no va només relacionada amb escola, quan parla d’educació sempre es refereix a aquella que ofereixen les persones, ja siguin familiars o educadors.
Simplement les persones que educaran seran aquelles que ajudin al desenvolupament de l’individu i interaccionin amb ell.
Per acabar doncs, podem concloure aquest anàlisi amb la perspectiva comuna de Vygotsky i Piaget, corroborant el pensament d’Eva Bailén quan defineixen l’educació com aquella encarregada de generar i crear desenvolupament en l’individu.
TASCA 2: CONCLUSIÓ PERSONAL SOBRE QUINA CREUS QUE ÉS LA RELACIÓ ENTRE LA PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT I L’EDUCACIÓ Un cop llegits els dos mòduls respectius per a poder completar la primera pràctica, puc tenir una visió més àmplia sobre la relació que hi ha entre la psicologia del desenvolupament i l’educació. Des del meu punt de vista l’educació és un dels factors més importants que afecten al desenvolupament de l’individu però no és l’únic. És el més important perquè mitjançant l’educació que ens transmeten les persones més properes a nosaltres, ja sigui familiars o l’escola, ens formem les nostres pròpies bases i principis els quals defineixen qui som i qui serem. Però per altra banda, hi han altres factors que també són de gran importància i que afecten el desenvolupament que tindrem com individus que no tenen res a veure amb l’educació que hem rebut. Em refereixo a aquelles experiències personals úniques que viurem durant tota la nostre vida que ens ajudaran a desenvolupar i aprendre lliçons molt importants que moltes vegades ens marcaran i modificaran la trajectòria que teníem establerta fins aquell moment. Aquella trajectòria que volíem viure perquè així ens havien educat, però degut a aquell moment viscut haurem de girar-ho tot i canviar el rumb, perquè haurem après que aquella tot i ser la millor manera que ens han ensenyat a fer-ho durant tota la nostre vida, no és la manera que realment ho volem fer.
5 BIBLIOGRAFIA UTILITZADA Material Universitat: • • • • Psicologia del desenvolupament I Mòdul 1. Història i teoria del desenvolupament Mòdul 2. Desenvolupament personal i educació Bailén,E.(17 febrer 2017). ¿Se educa y se aprende en la escuela?: Educar y ensenyar se presentan como dos funciones difernciadas con unos responsables divorciados:los pedres y los professores.El país.Recuperat de https://elpais.com/elpais/2017/02/08/mamas_papas/1486553720_440045.html 6 ...

Comprar Previsualizar