8. Desenvolupament en mini-filums (2013)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 2º curso
Asignatura Biologia del desenvolupament
Año del apunte 2013
Páginas 2
Fecha de subida 07/11/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

DESENVOLUPAMENT  TEMPRÀ  EN  FILUMS  PETITS     DESENVOLUPAMENT  8   INTRODUCCIÓ   -­‐   Les   característiques   generals   d’un   grup   gran   d’animals   apareixen   abans   durant   el   desenvolupament   que   les   característiques   específiques   d’un   grup   petit.   Així   que   per   comparar  relacions  filogenètiques  antigues  cal  estudiar  el  desenvolupament  temprà.   II. nCtenophora: -­‐   Els   animals  model   són   triats   per   les   facilitats   de   treball   que   comporten,   o   pas   per   la   seva  posició  filogenètica.  Això  fa  que  sovint  no  tinguin  una  posició  filogenètica   clau.  (rotacional).
-Simetría biradial -Posición filogenética controvertida.
-Algunas características de triploblástico (células musculares derivadas de mesodermo)   CTENOPHORA   -­‐  Simetria  bilateral  rotacional  (als  primers  estadis).   -­‐  Segmentació  específica  del  grup.   -­‐  Cell  fate  especificat  en  la  segmentació.   -­‐  Plans  dels  eixos  de  simetria  definits  d’hora.   -­‐  Absència  de  gens  HOX.     CNIDARIA     -­‐  No  tenen  mesoderma.   -­‐  Segmentació  pseudoespiral  amb  cert  grau  de  reversió  (fusió  2-­‐4-­‐8  cèl·∙lules).   -­‐  Cicles  d’invaginació  -­‐  evaginació  durant  la  blastulació  (actina  i  microtúbuls).   -­‐   Gastrulació:   l’endoderma   primitiu   perd   adhesivitat   i   les   cèl·∙lules   es   mantenen   unides   per   la   zona   apical,   que   pateix   una   contracció   (forma   d’ampolla)   que   en   produeix   l’entrada   a   la   blàstula.   Mentre   va   entrant,   la   part   basal   de   les   cèl·∙lules   pre-­‐endoderma   formen  fil·∙lopodis  que  s’uneixen  a  la  part  basal  de  l’ectoderma  (zippeling).     -­‐  L’activitat  organitzadora  es  troba  al  pol  animal,  que  estableix  l’eix  oral-­‐aboral.     -­‐  A  la  part  oral  hi  ha  el  centre  organitzador,  que  emet  els  senyals.   -­‐  Wnt:  polaritza  l’embrió  i  permet  que  es  formi  una  corona  de  tentacles.   -­‐   La   formació   dels   tentacles   i   la   compartimentació   radial   de   l’eix   oral-­‐aboral   és   permès   per  mecanismes  de  reacció  difusió.     IV. Acoela: ACOELA   -Patterning anteroposterior por Wnt.
-Patterning lateral por gradiente de BMP desde la línea media sagital.
-­‐  Reproducció  asexual  per  gemmació.   -­‐  És  triblàstic  i  té  simetria  bilateral.   -­‐  Cell  fate  determinat  als  primers  estadis.   -­‐  Wnt:  patró  A-­‐P  (oral  to  aboral)     -­‐  BMP:  patró  lateral  (centre  to  sides)         1   DESENVOLUPAMENT  TEMPRÀ  EN  FILUMS  PETITS     DESENVOLUPAMENT  8   NEMATODA   -­‐  Hermafrodita  facultatiu.   -­‐  Desenvolupament  ràpid  (longitud  d’1mm).   -­‐  Eutèlic:  nombre  fix  de  cèl·∙lules  somàtiques  (959).   -­‐  Cell  fate  molt  conservat.   -­‐  Recorregut  cel·∙lular  concret  durant  el  desenvolupament.   -­‐  Segmentació  holoblàstica  rotacional.   -­‐  Ou  amb  forma  d’el·∙lipsi.   -­‐  L’entrada   de   l’espermatozou  provoca  divisions  asimètriques  que  genera  la  polaritat   inicial  anteroposterior.   -­‐  Des  de  la  primera  divisió  es  forma  un  blastòmer   P,  que  conté  els  grànuls   P   (RNPs),   que  es  quedaran  sempre  en  un  sol  blastòmer  després  de  cada  divisió.   -­‐  La  gastrulació  es  produeix  per  ingressió,  les  cèl·∙lules  migren  en  ordre  cap  al  blastocel:     1r.  Blastòmers  E  (endoderma)     2n.  Blastòmers  D  (mesoderma)     3r.  Blastòmers  P  (línia  germinal)     CONCLUSIONS   -­‐  No  hi  ha  un  consens  en  quant  a  les  relacions  evolutives  entre  grans  taxons.   -­‐   Les   relacions   filogenètiques   es   basen   en   homologies   anatòmiques,   genètiques   i   en   quant  als  mecanismes  de  desenvolupament.   -­‐  Un  mateix  mecanisme  de  senyalització  no  implica  estructures  homòlogues.   -­‐  Gens  homòlegs  no  impliquen  estructures  semblants.   -­‐  El  nombre  de  gens  implicats  en  la  senyalització  no  té  res  a  veure  amb  la  complexitat.       2   ...