Dret seguretat social I (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Relaciones laborales - 3º curso
Asignatura Dret seguretat social I
Año del apunte 2015
Páginas 41
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 7
Subido por

Descripción

Apuntes del profesor Lluis Moya Dret seguretat social I grupo de tarde, año 2015

Vista previa del texto

Dret de la Seguretat Social Tema 1: El sistema de seguretat social 1. Concepte general Conjunt de mesures adoptades per l'estat a favor dels ciutadans, contra aquells riscos de concreció individual, que mai deixessin de presentar-se, per óptima que sigui la situació del conjunt de la societat en què es visqui.
És la cobertura per part de l'estat de les situacions de necessitat que puguin tenir els ciutadans.
És el conjunt de normes tècniques i de procediment que ens defineixen les situacions de necessitat en les quals es considera que l'estat ha d'intervenir.
Defineixen què necessitats s'han de cobrir i com s'han de cobrir.
Aquest concepte ha tingut una evolució al llarg del temps.
Dins d'aquests sistemes de cobertures prèvies hi ha dos tipus; les específiques i les inespecífiques.
2. Tècniques de protecció Les tècniques inespecífiques de protecció són aquelles que van dirigides a cobrir els estats de necessitat del conjunt de la societat. Les especifiques són aquelles que van dirigides a cobrir els estats de necessitat del conjunt de treballadors per compte d'altri.
Inespecifiques:     Sistemes d'estalvi: El sistema d'estalvi particular és un sistema de protecció de situacions de necessitat.
Les persones amb menor capacitat adquisitiva tenen menys possibilitats d'estalvi individual. L'estalvi que es pot fer en el moment present pot ser insuficient quan es doni la situació de necessitat.
Beneficència: Té un caràcter públic i privat; antigament es podia donar des d'una perspectiva privada, o que l'estat donés resposta a la situació de necessitat.
Assistència familiar: El nucli familiar és una tècnica de donar resposta que es puguin produir en els membres del nucli familiar.
Assegurances privades: Un acord mercantil contractual pel qual una de les parts davant d'un risc futur i incert s'assegura una determinada resposta per l'altra part. Està en mans de determinats col·lectius amb major poder adquisitiu, i els que no ho tenen, tenen major dificultat per acollir-se a aquest tipus de tècnica.
Especifiques Van dirigides a un grup especific, els treballadors per compte aliè.
   Llei de accidents de treball: cobertura dels riscos per accidents de treball que han de satisfer els empresaris en cas de accident de treball pels treballadors de compte aliè. Es una tecnica especifica per protegir els treballadors per compte aliena.
Mutualisme: Existencia de col·legis profesionals, mutualitats de determinats col·lectius de treballadors on ells mateixos s’agrupen per donar-se una determinada cobertura davant de determinats riscos. No hi ha intevenció de l’estat, son els col·lectius els que es donen la protecció davant les situacions de necesitat.
Assegurançes socials: Assegurançes obligatòries; tecnica de protecció que a través de la normativa s’obliga a l’existencia de assegurançes socials obligatòries. La solidaritat continua essent entre els membres associats. Podien ser obligacions de l’empresa o dels treballadors.
o Intervenció directa de l’estat o Protecció treballadors i families 1 o Financiació empresarial o Sistema reglat; no discrecional o Elements de assegurança privada Un dels primers sistemes de assegurança social va ser el “retiro obrero”, era obligatori i va ser creat al 1919 i dirigit exclusivament al personal assalariat de determinar sectors. No era universa, sino exclusivament per a qui tingués un determinat nivell d’ingressos. Es donava en cas de vellessa.
Un segon sistema de assegurança social era el “seguro obligatoriao de vejez e invalidez”. Aquest sistema de protecció es donava una cobertura per la contingencia de vellessa, sino que també donava per les situacions de invalidessa o incapacitat.
Un tercer sistema va ser un sistema de assegurança obligatoria estratificat per sectors anomenats “mutualitats laborals”; organitzacions empresarials de diferents empreses que s’agrupaven en una determinada mutualitat per donar respostes a les necessitats dels treballadors.
 Sistemes de seguretat social: Són sistemes de universalitat subjectiva, estan dirigits a tothom. Són de generalitat objectiva, cobreixen tot tipus de generalitats coberts normativament. Són sistemes de gestió i regulació unificats, es la mateixa independentment del sector. Són sistemes de superació de la assegurança privada.
3. Concepte i models de Seguretat Social Es un sistema public, reglat, redistribuidor i fonamentat en prestacions econòmiques, per la protecció de les situacions de necessitat de les persones.
1. Models de capitalizació o estalvi: En aquests sistemes el treballador accedeix a la protecció en funció de la seva aportació al sistema. En funció de les cotitzacions que aporta, rep la renta corresponent. El sistema de gestió es un sistema semblant al de les asseguradores. Són sistemes de solidaritat diluïda; son sistemes en els quals el caracter redistributiu queda diluit. Són tipus de sistemes més sostenibles econòmicament.
2. Model de repartiment: En aquest cas, l’accés a les prestacions, no depén de les aportacions que fa la persona, sino dels requisits legals que compleixi la persona. Compleixen de una manera més eficaç el sentit de la seguretat social, que es donar a tothom de una forma redistriutiva i solidària. També es un sistema de més dificultat de sostenibilitat, està sotmés a situacions demografiques i econòmiques. Pot donar-s’hi un parasitisme de individus insolidàris.
Aquests models corresponen a models geogràfics. El model anglosaxò es un, i un previ el model continental donat a alemanya.
Els sistemes de seguretat social es poden clasificar economicament on trobem el capitalització o el de repartiment, o des de el punt de vista de la protecció, on trobem models universals i professionals. El sistema anglés es un sistema universal, mentre que el sistema continental era professional, exclusivament per treballadors en actiu.
El model espanyol és un model mixta pel sistema de finançament i pel sistema de protecció. És un sistema de repartiment però amb importants aspectes de capitalizació.
4. Model constitucional Marc Normatiu El primer antecedent que ens trobem és la llei d’accidents de treball 1900/01/30. Aquesta llei malgrat ser molt antiga, es la primera vegada que es fa una definició de treballador; “tota persona que realitzi un treball manual 2 fora del seu domicili per compte d’altre en remuneració o sense a salari, o a preu fet”. També fa una definició de qué s’entén per accident de treball; “tota lesió corporal que pateixi l’operari en ocasió o a conseqüencia del treball que desenvolupi per compte d’altre”. Va crear responsabilitat objectiva de l’empresari en l’accident de treball: davant de l’existencia de un accident de treball no fa falta que hi hagi una culpa o negligència per part de l’empresari, sino que s’obliga a l’empresari a indemnitzar al treballador. Aquesta llei s’anomena com la primera de seguretat social.
La segona norma es el RD de 11 de Març de 1919 del “retiro obrero”. Era una assegurança obligatòria pels empresaris i voluntària pels treballadors de col·lectius entre 16 i 65 anys per determinats col·lectius, sempre que no superessin amb el seu sou una determinada quantia, i assegurava la cobertura de vellesa.
La tercera regulació que va sorgir va una serie de normatives; la cobertura de riscos de maternitat; RD de 22 de Març de 1929, al 1931 es dona la cobertura constitucional a les situacions de necessitat; al 1936 enfermetats profesionals; al 1938 llei de assegurança de protecció de carregues familiars; al 1 de septembre de 1939 es crea el desplegament del fur dels treballadors on parla de la prestació de vellessa que és en funció de la cotització dels treballadors; al 18 de abril de 1947 assegurança de invalidessa; 14 de desembre de 1942 assegurança obligatòria de malaltia; 22 de juliol de 1961 es crea la assegurança obligatòria de desocupació.
Al 1962 va haver-hi un canvi de govern on es decideix que s’ha d’elaborar una llei de bases de seguretat social que s’aproba al 1963. Abans de la data, tota aquesta normativa estaba creant una regulació heterogenia. Hi havia problemes d’estructura, problemes funcionals (deficitàri) i carencies de prestacions. Aquestes deficiencies provoquen la creació d’aquesta llei de bases que tracta de donar uniformitat a les prestacions, dona importancia a les prestacions de carácter preventiu i reparador, fa desapareixer l’ánim de lucre en les organitzacions que donaven les prestacions (fa un servei públic), busca que el sistema estigui sanejat i no sigui deficitàri, i per últim fa participar a l’estat en el sistema de seguretat social per donar una certa garantia de redistribució de renta.
Aquesta llei de bases es porta a terme amb una llei de seguretat social de 28 d’abril de 1966. Aquesta llei va ser sustituida per un text refós a l’any 1974 (text refós de la llei de seguretat social) que recopila totes les modificacions que sorgeixen de la llei. Finalment hi ha una nova llei de seguretat social al 1994, que està en vigor però amb moltes modificacions.
Després de 1994 va haver diferents reformes: reforma de la llei 24/1997 que va fer una modificació dels periodes de cotització exigits pel calcul de pensions de jubilació; reforma llei 36/2002 de jubilació gradual i flexible; llei 45/2002 de 12 de desembre que modifica la prestació de desocupació; llei 32/2010 que crea un sistema de protecció de desocupació pels treballadors de compte propia. Dues lleis importants la llei 27/2011 que modifica les pensions i el RD 5/2013 de 15 de març que introdueix modificacions importants en les prestacions de jubilació.
Reflexe Constitucional El trobem a l’article 41 CE que diu que la SS será pública amb tendència a la universalitat subjectiva, suficient (que sigui capaç de donar cobertura a les situacions de necessitat). Admet la seguretat social complementària i preveu la garantia de igualtat, es a dir, les prestacions seran iguals per tothom quan les situacions siguin iguals.
A l’article 43 CE reconeix la protecció a la salut i a l’article 50 es reconeix la protecció als ciutadans de la tercera edat.
Al capitol tercer titol primer trobem pricipis rectors de la politica social y economica. No son drets fonamentals, sino que inspiren la actuació dels poders públics, no dona uns mandats específics de compliment.
Hi ha tres nivells de cobertura de SS que deriven de l’article 41: 3    Nivell Basic o no contributiu: pretén abarcar a tots els ciutadans, de gestió pública, financiat a través dels presupostos generals de l’estat i no a través de les cotitzacions, i que incloen les prestacions no contibuitves els complements per mínims i els serveis soscials Nivell profesional o contributiu: és en funció de la contribució efectuada al sistema per la realització de certes activitats profesionals, de inclusió obligatòria, que no es financia amb els impostos, sino amb les contribucions de cadascú.
Nivell complementari: és de caracter voluntàri, que pot ser de gestió pública o privada, financiat per les aportancions dels participes i que esta composat per les millores de la seguretat social i els fons de pensions.
5. Fonts de la seguretat social Fonts internacionals:  Normes multilaterals: Són les normes universals que tracten d’informar i establir bases generals del dret a la seguretat social (exemple: o Convenis de la OIT o Dret comunitari UE que estableix criteris de aplicacions a les legislacions de cada estat en materia de SS  Reglament 1408/1991 estableix les normes coordinació de tots els sistemes de seguretat social. Es per tractar d’armonitzar totes les normatives sobre SS. És d’aplicació directa a qualsevol pais de la UE.
 Directiva 80/987/CEE Insolvencia empresarial (les directives s’han de desenvolupar al ordenament de cada estat, al contrari que els reglaments que són d’aplicació directa).
 Directiva 98/50/CEE Succesió d’empresa  Directiva 76/207 Igualtat o Els tractats bilaterals: acords entre espanya i un altre pais que tracten d’armonitzar les normes de SS de cada pais per donar cobertura als seus treballadors quan estiguin desplaçats a aquells països.
Fonts nacionals (internes)    Llei Costum: els convenis col·lectius no poden imposar a la SS que en un determinat sector hagi un determinat tractament.
Principis generals del dret: tendencia a la universalitat subjectiva i objectiva (aplicació amb caracter universal), irrenunciabilitat dels drets (cap norma pot permetre que el treballador renuncii), automaticitat de les prestacions (les prestacions neixen si es compleixen els requisits), prohibició de inclusió multiple obligatòria (s’estarà inscrit al regim general per la activitat que es realitzi), suficiencia del sistema, i obligatorietat (vinculat a la irrenunciabilitat de drets).
6. Competencies de les CCAA en SS L’article 149.1 CE diu que en matèria de SS l’estat té competència exclusiva en legislació bàsica i régim econòmic. Les CCAA tenen competència en l’execució i desenvolupament d’aquesta legislació bàsica. Per exemple, la Generalitat de Catalunya té competencies d’execució i desenvolupament del servei a través del ICSS. En ambit de Serveis socials i prestacións l’organs que reconeix l’execució i pot desenvolupar la regulació bàsica es l’ICASS.
4 Tema 2: Estructura 1. Estructura Els articles 9 i 10 TRLGSS estableixen la estructura de la seguretat social i ens trobem en primer lloc la definició de que s’entén com a seguretat social, compren tots els treballadors que treballen per compte alie i si incloen per definició legal i aquells altres per assimilació que la propia llei decideix enquadrar-los en règim general.
El sistema de seguretat s’estructura, en regims amb regles específiques per protegir més adecuadament als subjectes inclosos.
El sistema s’estructura en el régim general i els régims especials.
Dintre del regim general tindrem el regim general i dintre, els sistemes especials.
Regims especials Són aquells regims on estan inclosos els treballadors per compte aliè que no estan en un règim especial.
Per definir els regims especials: - S’inclouen una serie de treballadors en funció de les activitats que realitzen.
Per l’extensió, limits i funcionament de les prestacions Quin tractament economic i financer tenen aquests regims especials, quines especificitats de cotització tenen els treballadors.
Aquests regims especials tenen com a caracteristiques definitories, un ambit subjectiu, les caracteristiques de les prestacions, i quin tractament economic tenen aquestes prestacions.
Els regims especials són: - RE de la mineria del carbó RE agrari (desaparegut al 2012) RE de treballadors del mar RE de treballadors autònoms RE estudiants RE funcionaris Sistemes especials Són un grup o col·lectiu integrat dins del regim general de la seguretat social. Igual que els regims especials tenen un ambit subjectiu propi; un ambit determinat de treballadors que en funció de la seva activitat estaran inclossos dins dels sistemes especials.
No poden establir especialitats en matèria de acció protectora, no poden tenir prestacions diferenciades de les que estan al règim general.
Cabria la posibilitat de que fossin un sistema especial, dintre de algun règim especial.
En tot allò que no estigui regulat en la normativa pròpia d’aquest sistema especial, s’aplicarà la normativa general del sistema al que pertany.
Sistemes especials: - Sistema especial de fruites, hortalises i industries de conserves vegetals Sistema especial per la manipulació i empaquetament del tomaquet fresc per la exportació Sistema especial per als serveis extraordinaris de hosteleria 5 - Sistema especial dels treballadors fixos-discontinus que presten serveis en cinemes, sales de ball, discoteques i sales de festa Sistema especial de la industria resinera Sistema especial de treballadors fixos-discontinus que prestin serveis per empreses de estudi de mercat i opinió pública Sistema especial de empleats d’hogar (apartir de 2012) 2. Àmbit subjectiu contributiu del sistema També podem dividir al sistema general de seguretat social si estiguessim en un nivell contributiu o un nivell no contributiu. Aquest ambit subjectiu contributiu es defineix a l’article 7 de la llei general de seguretat social.
S’estarà dins del sistema contributiu per la realització d’una activitat de regim general o especial.
Una persona podria estar en el nivell no contributiu de la seguretat social si es compleixen determinades caracteristiques o requisits propis d’aquest model no contributiu; fonamentalment les prestacions que donen el sistema que no van vinculades a una contribució previa al sistema.
Criteri delimitador nivell contributiu: - Criteri de profesionalitat: Per la realització d’una determinada activitat contribuim Nacionalitat o estrangeria: en el sistema contributiu poden estar tant els espanyols que realitzen una activitat a Espanya, com aquells extrangers que realitzin una activitat dintre del territori.
Residencia: Perque aquest últim pugui estar dins de la seguretat social ha de residir legalment a Espanya.
Criteris delimitadors nivell no contributiu - Universalitat: el dret al nivell no contributiu es un dret universal, en contraposició al criteri de profesionalitat.
Nacionalitat Residencia: A part de la residencia legal a espanya, es necessari un periode previ de residencia.
Complir els requisits de la prestació 3. La Acció protectora És el conjunt de beneficis que els subjectes protegits poden obtenir amb carrec dels fons de la seguretat social per reparar situacions de necessitat derivada de contingencies a partir de un determinat fet causant.
El fet causant es la circunstancia o fet que genera la situació de necessitat i que obre la porta a la acció protectora de la seguretat social. Els fets causants poden ser professionals o comuns; professionals quan depenguin de la cobertura d’una activitat, per exemple risc durant l’embaràs, o comuns quan els fets causants no tenen res a veure amb la realització d’una activitat.
Contingencia: situació de risc que dona dret, una vegada actualitzat, a la protecció del sistema mitjançant la prestació. Donar protecció davant d’un risc.
Situació de necessitat: tots els riscos que s’asseguren, en definitiva, es dona cobertura a la situació de necessitat que es crea derivada d’aquests riscos. Va vinculat a substituir les posibles rendes que la situació de necessitar fa cessar.
4. La prestació La prestació és la contribució en diners o en especie que l’estat concedeix per fer front a la situació de necessitat. D’aquesta definició veiem que tenim dos tipus de prestacions; en diners o en especie.
6 Dineraries: - Indemnitzacions d’una sola vegada: com per exemple els accidents de treball.
Pensions: rentes de capital que es perceben de manera vitalicia.
Subsidis: rentes amb caracter temporal, com el subsidi per incapacitat temporal.
Asignacions: pagaments que es fan de manera continuada en el temps pero que no van dirigides directament al beneficiari, per exemple la prestació per fill a càrrec.
No dineraries: - Recuperadores: com per exemple la assistència sanitària, que pot ser tant recuperadora com reparadora.
Reparadores Altres Totes les prestacions de seguretat social tenen unes caracteristiques especials: - - - - - Irrenunciabilitat: A les prestacions de seguretat social, com a garantia, es nul qualsevol pacte individual o col·lectiu pel qual el treballador renuncii els drets que li dona la llei general de seguretat social.
Indisponibilitat: Els drets i prestacions de seguretat social, no poden ser objecte de cessió ni total ni parcial, ni compensació o descompte (amb l’empresa, per exemple). Si que poden haver-hi compensacions o descomptes amb els deutes que el propi beneficiari tingui amb la mateixa seguretat social.
Carácter tributable: Les prestacions de seguretat social, tindrán la consideració fiscal que estableixi la legislació fiscal pròpia. Qui determina el caracter tributable o no de les prestacions és la legislació fiscal.
Número de pagues per pensió: les pensions de caracter vitalici, com a norma general, es donen en 14 pagues anuals.
Incompatibilitat: Les pensions i les prestacions de seguretat social, en principi, són incompatibles entre si, a no ser que hi hagi una norma especifica que permeti la compatibilitat.
o Compatibilitat amb pensions de diferents règims: una persona al llarg de la seva vida laboral pot haver cotitzat en diferents règims de forma discontinua. Quan s’ha cotitzat en els regims de la seguretat social de forma discontinua, es podria, si es reuneixen els requisits propis de cada regim, generar la mateixa prestació en ambdos règims. Si no, es pot sumar la prestació de una i l’altre per aconseguir una.
Revalorització: Cada any, les pensions per llei s’han de revalortizar per en els ultims anys van estar congelades.
Consideració de les prestacions com a crèdit privilegiat Sistema de pensió màxima dintre de les prestacions: les prestacions en principi, tenen una quantia màxima, per molt que s’hagi cotitzat, no es pot posar més d’aquest import màxim. Actua tant com a unica prestació com en el supòsit de que hi hagi pensions compatibles entre si. Hi ha una única excepció en la pensió de jubilació en el supòsit de que el beneficiari decideixi allargar la pensió de jubilació.
Pensió minima dintre de les prestacions i complement a minims: Cada any, cadascuna de les prestacions tenen una quantia minima per sota de la qual no es pot cobrar. En cas de que fent el calcul de la pensió doni un import inferior a la quantia minima, es tindra dret al complement a minims que es un complement que percebra el beneficiari per arribar a la quantia minima de la pensió que es tracti.
Aquests complements a minims no són automàtics, sino que depenen del nivell d’ingresos que tingui el beneficiari o la seva unitat familiar. Cada any s’haurà de recalcular si es té el complement a minims.
Aquests complements a minims no es financien amb les cotitzacions de tots els treballadors, sino amb una partida especial de la llei de pressupostos de l’estat.
Requisits generals d’accés 7 1. Per tenir dret a les prestacions s’ha de tenir un periode de carencia o cotització diferent depenent de quina sigui. En les prestacions que deriven de contingencia professional com accident de treball, malaltia profesional o derivada de contingencia comuna, l’accident no laboral.
Podem parlar de carencia generica o especifica. La generica es la totalitat de cotitzacions que s’exigeixen per tenir dret a la prestació. La carencia especifica es que dintre d’aquesta totalitat de cotitzacions que s’exigeixen, un determinat numero de cotitzacions han de’estat compreses, en un determinat periode temporal. Exemple: per la jubilació s’han de cotitzar 15 anys (generica) i dos d’aquests han d’estar entre els 50 i 65 anys.
En els contractes a temps parcial, per computarlos en termes de cotització s’utilitza coeficient de parcialitat.
Per construcció jurisprudèncial, els dies-quota, que són la assimilació com a dies cotitzats del periode reglamentari de dues pagues extraordinaries anuals. Com cada any hi ha la percepció de dues pagues extraordinaries, cada any treballat es equivalent a 425 dies de cotització. Avui dia la majoria de prestacions, requereixen que la carencia sigui dies efectivament treballats, exclouen el comput dels dies-quota.
2. Com a norma general, s’ha de trobar en situació d’alta o assimilada a l’alta. Per tenir dret a una prestació, es demana que el beneficiari en el moment del fet causant, estigui donat d’alta a la seguretat social. A l’article 125 de la llei general de seguretat social es posen situacions de situacions assimilades a l’alta; per exemple, un treballador a l’atur pot pagar cotitzacions a la seguretat social, situacions on no hi hauria alta a la seguretat social, pero que es consideren assimilades a l’alta.
Excepcions als requisits d’alta o assimilada a l’alta: No es es demanen els requisitis d’alta a les prestacions derivades de contingencies del treball, es a dir, accidents de treball i malalties professionals. En aquests casos s’aplica l’alta de ple dret, que vol dir que es té dret a les prestacions encara que l’empresari hagi incomplert amb l’obligació de donar d’alta al treballador. A la prestació de jubilació no es demana sempre el requisit d’alta.
Càlcul de les prestacions de seguretat social La prestació podria ser de quantia fixa taxada per llei com en casos de mort, l’auxili per defunció, o per quantia variable com les pensions i els subsidis.
Aquestes prestacions de quantia variable es determinen: En primer lloc s’ha de calcular l’import o modul anomenat base reguladora. Aquesta base reguladora de forma general, es determina en funció de les cotitzacions que el beneficiari ha fet amb un determinat periode de temps i després amb totes les prestacions s’aplica un determinat percentatge que es variable a cada prestació i que depén de variables propies de cada prestació (anys cotitzats, situació familiar, etc).
Preescripció: El regim general de preescripció és de forma general de 5 anys, pero hi ha prestacions inprescriptibles com ara la jubilació. Aquelles prestacions que no prescriuen, tenen com a màxim uns efectes retroactius de 3 mesos. Si hi hagués una letigiositat amb la seguretat social, els efectes retroactius són des de que es tenen dret i es demana.
Caducitat: El dret no a prescrit el que si que caduca al any son les prestacions periòdiques, incapacitat temporal no es percep caducarà a partir d’un any i de pagament únic, son les indemnitzacions per mort de accidents de treball.
Reintegrament per cobrament indegut , alguna persona que ha pagat una prestació i no tenia dret a la mateixa ja que la SS se ha equivocat o per error de càlculs. Es un termini de 4 anys que de la administració per reclamar aquesta prestació indeguda.
8 Tema 3: Organismes que composen la Seguretat Social 1. Introducció La gestió de la seguretat social es fa des de un concepte de gestió pública, ja sigui directament a través de l’estat, o a través d’entitats de dret públic. Per tant, les característiques són:     Pública i estatal.
Pot haver-hi gestió participada que es fa a través dels participants.
Descentralització funcional, és a dir, hi ha diferents funcions que es duen a través de diferents organismes.
Pluralitat d’òrgans de gestió.
La competència fonamental de l’estat en matèria de la seguretat social, és una competència exclusiva en la legislació bàsica de la seguretat social, i competència bàsica del règim econòmic de la mateixa.
Tota la gestió de la seguretat social s’estructura de:    Entitats gestores de la seguretat social.
Per la realització de tasques comunes i compartides entre diferents entitats i el que anomenem serveis comuns de la seguretat social.
Col·laboració en la gestió a través d’altres persones o societats.
2. Entitats gestores L’actual sistema de gestió de la seguretat social, la trobem a la LGSS de l’article 57 al 66, i al Reial Decret llei 36/71.
Les entitats gestores són entitats públiques amb personalitat jurídica pròpia, que estan encaminades dintre de l’Administració, i que se’ls encomana la gestió legal de la seguretat social.
Tenen unes certes característiques:     Reserva de nom.
Exempció tributària absoluta, és a dir, no han de tributar amb els mecanismes que estableixi la legislació fiscal vigent en cada moment.
Franquícia postal i telegràfica, és a dir, no paguen despeses de correu postal.
Exemptes de pagament de qualsevol taxa judicial, és a dir, assistència jurídica gratuïta.
El personal d’aquestes entitats gestores de la seguretat social pot ser funcionari, laboral, o estatutari (sanitari).
Entre les diferents entitats de gestió trobem: el Institut Nacional de Seguretat Social, Institut Nacional de Gestió Sanitària, Institut de Gent Gran i Serveis Socials, Servei Públic d’Ocupació, o el Institut de la Marina.
2.1. Institut Nacional de Seguretat Social La funció general de l’INSS és la gestió i administració de totes les prestacions de la seguretat social amb excepció de les prestacions no contributives de jubilació i invalidesa, i les prestacions de desocupació.
Les seves actuacions o funcions són:    Reconeixement del dret de l’assistència sanitària.
Control de les prestacions econòmiques de la seguretat social.
Imposició de sancions per infraccions lleus i greus pels treballadors i beneficiaris de les prestacions de la seguretat social.
9   Participació en la negociació i execució de convenis internacionals bilaterals.
Dintre de les incapacitats tenen atribuïdes les següents funcions: o Avaluació, qualificació i revisió de l’incapacitat permanent, així com la contingència de la qual deriva.
o Reconeixement de les lesions permanents no invalidants causades per accident de treball o malaltia professional.
o Declaració de responsabilitat empresarial per incompliment de les obligacions de afiliació, alta i cotització.
o Responsabilitat empresarial de recàrrec de prestacions per manca de mesures de seguretat.
o Determinació de la contingència en casos d’incapacitat temporal en cas de dubtes.
o Declaració de l’extinció de la pròrroga dels efectes econòmics de l’incapacitat temporal.
Al INSS trobaren una direcció general, i dintre d’un àmbit geogràfic descentralitzat hi ha les direccions provincials del INSS.
2.2. Institut Nacional de Gestió Sanitària És una entitat que substitueix a l’INSALUT. Les funcions que té són bàsicament de coordinació general de la sanitat espanyola.
2.3. Institut de la Gent Gran i Serveis Socials Desenvolupa les funcions de l’antic IMSERSO, i es refereix als serveis complementaris del sistema de la seguretat social, i els programes d’àmbit estatal d’assistència social a la gent gran.
2.4. Servei Públic d’Ocupació És el substitut de l’antic INEM (encara que aquest existeix però realitza funcions diferents de les que feia), i és l’entitat gestora per les prestacions de desocupació, i li correspon tot el referent a la gestió de la prestació concreta, des del reconeixement de la prestació, al pagament final d’aquesta, la declaració de suspensió o extinció de la prestació, i la gestió del reintegrament de les quantitats indegudes per part del beneficiari o empresari.
2.5. Institut de la Marina S’encarrega de la gestió de totes les prestacions, incloses l’assistència sanitària, i la desocupació, dels treballadors del mar, és a dir, d’aquests no s’encarrega el INSS.
3. Serveis comuns de la Seguretat Social Assumeixen les competències universals de la seguretat social en una sèrie de funcions que es centralitzen, per tal de que no es duguin a terme per cadascuna de les entitats gestores que hem mencionat abans.
Tenim 3 serveis comuns: tresoreria general, gerència de la informàtica, i servei jurídic de l’Administració.
3.1. Tresoreria General És un dels serveis comuns de la seguretat social, en la que per l’aplicació del principi de solidaritat financera i caixa única, s’unifiquen en aquest servei, tots els recursos financers de la seguretat social, i per tant, tenen a càrrec seu la custòdia de tots els fons, béns, valors i crèdits de la mateixa, i l’assignació de tots els serveis de recaptació i de pagament de totes les obligacions de la seguretat social.
Té competències en: 10       Inscripció d’empreses i l’assignació de comptes de cotització.
Gestió i liquidació administrativa de tots els deutes per cotitzacions, i per altres conceptes que es pot tenir a la seguretat social.
Gestió recaptatòria, i de tots els recursos de la seguretat social.
Competència del pagament de les prestacions de la seguretat social, a excepció de les no contributives en competència de les comunitats autònomes, i les de desocupació en competència del Servei Públic d’Ocupació. Aquí fa referència a que el INSS gestiona aquestes prestacions, però el que les paga finalment és la tresoreria general.
Titularitat, adquisició, i disposició dels béns i recursos de la seguretat social.
Potestats sancionadores quan a proposta de la Inspecció de Treball elevi a definitives les actes d’infracció i liquidació de quotes i la imposició de sancions als treballadors per infraccions en matèria de la seguretat social.
3.2. Servei Jurídic de l’Administració Té les funcions d’assessorament jurídic i defensa el judici de les entitats gestores i dels serveis comuns.
3.3. Gerència informàtica S’encarrega de la informàtica i dels sistemes tecnològics de la seguretat social.
4. Entitats col·laboradores en la Gestió de la Seguretat Social Aquests subjectes són:   Mútues d’accidents de treball.
Col·laboració de les empreses.
4.1. Mútues d’accidents de treball Les mútues patronals són associacions entre empresaris sense ànim de lucre, autoritzades pel ministeri de treball i afers socials, que tenen per finalitat bàsica col·laborar en la gestió de la seguretat social a través de les entitats amb personalitat jurídica pròpia i capacitat plena d’obrar.
D’acord amb l’article 68 LGSS les seves funcions són:   Col·laboració en la gestió de contingències professionals.
Col·laboració en la gestió de les prestacions en incapacitat temporal per contingència comuna.
Parlaríem bàsicament de responsabilitats en espais fonamentals:     Responsabilitat en les prestacions per contingències professionals.
En l’assistència sanitària i la incapacitat temporal derivades de malalties professionals.
En la prestació de risc durant l’embaràs i risc durant la lactància natural.
Incapacitat temporal derivada de matèria comuna sempre que l’empresari hagi optat per aquesta opció.
Requisits i característiques   Fa falta la presència d’un mínim de 50 empresaris que com a mínim representin a 30mil treballadors, i estaran obligats a dipositar una fiança econòmica per la seguretat social.
La mútua sempre està obligada a acceptar l’associació a la mútua corresponent.
11    En el cas que els empresaris incompleixin amb les obligacions de afiliació, alta, baixa, i cotització a la seguretat social, la mútua no pot resoldre l’associació (fer fora) a aquell empresari i amés estarà obligada a fer-se càrrec de les prestacions econòmiques i sanitàries que tinguin dret els treballadors d’aquella empresa, sense perjudici que la mútua exerceixi una acció de repetició contra l’empresa.
Les mútues es financen a través de les quotes que paguen els empresaris en matèria de la seguretat social.
Els empresaris associats en una mútua responen mancomunadament de totes les obligacions de la mútua d’accidents a la que s’han associat (encara que això no ha passat mai).
4.2. Col·laboració de les empreses Tenim 2 tipus de col·laboracions: la voluntària i la obligatòria.
Obligatòria Les seves funcions són:    Pagament e les prestacions econòmiques per delegació de la entitat gestora, al qual s’anomena pagament delegat. L’empresa, després de fer aquest pagament, té el dret a reintegrar-se pel pagament delegat que ha fet, reintegrament que farà descomptant aquell import de les quotes que haurà d’ingressar a la seguretat social. Aquest pagament delegat és específic de la incapacitat temporal i desocupació en els supòsits de suspensions i reduccions de jornada.
En la mateixa prestació d’incapacitat temporal, també estan obligats a fer un pagament directe d’una part de la prestació.
Aquesta col·laboració és obligatòria a la incapacitat temporal i a la desocupació, però hi ha excepcions: o Les empreses que ocupin menys de 10 treballadors i faci més de 6 mesos que estiguin pagant a un treballador una prestació d’incapacitat temporal, a partir d’aquests 6 mesos poden demanar que es facin càrrec les mútues o la seguretat social.
o Pagament de la prestació per desocupació parcial quan ho aconselli la situació econòmica de l’empresa i amb l’autorització del ministeri de la seguretat social.
o Si l’empresa ha estat autoritzada a un ajornament de l’ingrés de quotes de la seguretat social, pot demanar l’exempció d’aquesta col·laboració obligatòria.
Voluntària Aquest és la cobertura de les prestacions d’assistència sanitària per incapacitat temporal, i l’assistència sanitària per recuperació derivades tant d’accident de treball o malaltia professional, tant de contingència comuna. Això només es permet en casos de que les empreses que vulguin assumir aquesta càrrega d’assistència voluntària reunint requisits:    Més de 250 treballadors fixos d’alta a la seguretat social, o més de 100 si són empreses que es dediquin com a finalitat exclusiva, a la prestació d’assistència sanitària.
Autorització de la seguretat social.
Han de disposar d’instal·lacions sanitàries pròpies amb excepció de les hospitalitzacions per intervencions quirúrgiques.
Això es finança a través del no pagament de la prima a la seguretat social de la part de cotització corresponen a la incapacitat temporal.
4.3. Col·laboració en la gestió de la seguretat social de les comunitats autònomes (art 19.1.17 CE) 12 Tot el que tingui a veure amb el règim econòmic de la seguretat social, és matèria exclusiva de l’estat. Les matèries que poden estar reservades a les comunitats autònomes són:     Participació en la gestió de la incapacitat temporal a través del Servei Públic de Salut Econòmic.
Incapacitat permanent, a través de l’Institut Català de Relacions Mèdiques (a Catalunya), emetent el dictamen mèdic per la incapacitat permanent.
Servei d’Ocupació de Catalunya, en la prestació de desocupació que gestiona la inscripció del beneficiari com a demandant d’ocupació.
Totes les comunitats autònomes tenen transferir el Servei Públic de Salut.
Tema 4: Règim General de la Seguretat Social 1. Àmbit subjectiu Són els subjectes que es troben inclosos a l’ambit de la seguretat social i es troba delimitat a l’article 7 i 97 de la LGS.
L’article 7 ens remet a la definició de treballador per compte aliè que està regulat a l’article 1.1. de l’Estatut dels Treballadors, que diu ‘’treballadors que voluntàriament prestin els seus serveis retribuïts per compte aliè i dintre de l’àmbit d’organització i direcció d’altra persona, física o jurídica, anomenat empresari’’.
L’article 97 remet als treballadors de l’article 7, i també diu que dintre de l’àmbit subjectiu hi inclou tot una sèrie de treballadors a part d’aquests de l’article 7 i 1.1. La propia llei de la SS introdueix aquestes inclusions: Les inclusions a l’article 97.2 són: - - Personal d’alta direcció amb contracte laboral que no sigui membre del consell d’administració.
Socis treballadors encara que siguin membre del consell d’administració: sempre i quan no tinguin control efectiu de la societat. Per saber qui té control efectiu de la societat hem de veure la Disposició Adicional 27 de la LGSS (presentació Tema 4.1). Això ens porta a les exclusions, quan si que hi hagi control efectiu de la societat.
Conductors de vehicles turismes al servei de particulars: seria una situació molt similar a la dels treballadors del regim de la llar, que avui dia forma parte del regim general.
Laics o seglars que prestin serveis retribuits en establiments o dependencies eclesiastiques.
Persones que prestin serveis retribuits en entitats i institucions de caracter benefic i social.
Personal contractat al servei de notaries, registres de la propietat i altres oficines o centres semblants.
Alts càrrecs de naturalesa política i membres de les corporacions locals amb dedicació exclusiva i que no siguin funcionaris.
Càrrecs representatius dels sindicats que facin funcions de direcció amb dedicació exclusiva o parcial i que percebin una retribució.
Personal depenent de les administracions públiques, tant funcionari com laboral.
Reclusos que facin treballs penitenciaris retribuits.
Els clergues, sacerdots de l’esglesia catòlica, i ministres de culte de altres religions.
Personal investigador Persones que realizen pràctiques laborals en el marc del contracte formatiu celebrat a l’ampar del RD 1513 del 2011; una formació per aturats de llarga durada amb certs requisits.
Esportistes profesionals que estiguin acollits al RD 1065/95.
Treballs temporals de col·laboració social.
Els socis de cooperatives de treball asociat, que tenen la posibilitat de escollir si estar en el regim general o en el regim especial de treballadors autònoms.
La llei expresament considera exclosos del règim general de la seguretat social a determinats subjectes.
13 Exclusions: - - Familiars de l’empresari que convisqui amb ell, que estigui a càrrec de l’empresari, sempre que aquesta relació estigui fins al segon grau de consanguinitat o afinitat i depenguin economicament de l’empresari. És una exclusió que admet prova en contra. Podria haver un familiar que si ho demostra estigues subjecte al règim general.
Els treballs marginals; aquells treballs esporadics i puntuals que es puguin realitzar.
Treballs amistosos per benevolença o bon veïnatge. Són treballs voluntaris sense cap ànim de lucre.
Totes aquelles activitats que donin peu a la inclusió en un regim especial.
2. Actes administratius d’enquadrament Són actes administratius en el qual es formalitza la relació amb la seguretat social.
Aquests són: - La inscripció d’empreses La afiliació de treballadors Les altes, baixes i variacions de dades Cotització Inscripció d’empreses Tota persona fisica o jurídica que inicia una activitat ha de sol·licitar la inscripció a la seguretat social com a requisit previ per començar l’activitat sempre i quan vulgui tenir treballadors per compte aliena.
També s’entendran aquelles notificacions que suposin una variació de dades de la propia activitat de l’empresa.
La persona obligada a inscriure l’empresa es la persona obligada. També es pot produir la inscripció de l’empresa d’ofici per part de la seguretat social.
La inscripció de l’empresa es tramita davant de l’entitat col·laboradora, la tresoreria general de la seguretat social.
Els efectes són: - - - L’otorgament d’un numero d’inscripció. Aquest numero anomenat compte o codi de cotització en principi es ùnic per tota l’empresa, pero una mateixa empresa podria tenir altres numeros que aniran sempre vinculats al codi o numero inicial.
L’empresari al moment de fer la inscripció ha de manifestar amb quina mutua d’accidents de treball vol tenir cobert el risc de les contingencies professionals.
En el moment de l’inscripció l’empresa haurà de manifestar si obta per cobrir la contingencia de incapacitat temporal derivada de malaltia comuna amb la mutua d’accidents de treball o amb l’institut general de la seguretat social. La opció de la retribció de l’empresa per la mutua s’han de remetre a la tesoreria. Aquesta opció té una vigencia anual, cada any l’empresa ha de decidir si continua o modifica aquesta.
La inscripció de l’empresa d’una un llibre de visites, on es fa constar per la inspecció de treball totes aquelles actuacions de la inspecció respecte a l’empresa.
Afiliació de treballadors És una acte administratiu pel qual es reconeix a una persona fisica que queda inclosa en el sistema de seguretat social. La afiliació es produirà la primera vegada que una persona inicii una activitat que doni lloc a estar inclós en el sistema de seguretat social. És unica i de per vida, i es dona el primer cop que una persona doni peu a la inclusió en el sistema.
14 Caracteristiques: - Acte únic i de durada vitalicia.
Dona peu a un numero de la seguretat social, que no variara al llarg de tota la vida del treballador o treballadora, estigui en el regim que estigui.
Quan s’inicia una activitat per compte aliena: La afiliació del treballador s’ha de fer abans d’iniciar-se la activitat o ingrés a l’empresa. L’afiliació l’haurà de promoure en aquests casos l’empresari pel qual ha de anar a prestar serveis. Podria ser que si l’empresari incumplis la seva afiliació, aquesta es podria produir a instancia del propi treballador o d’ofici per la propia tesoreria general de la seguretat social (quan a través de la inspecció es comprobi alguna irregularitat).
L’incompliment per part de l’empresari d’aquesta obligació és una infracció greu segons la llei de infraccions i sancions de l’ordre social.
Efecte: Implicarà que és l’alta inicial del treballador en el règim de la seguretat social que correspongui.
Alta de treballadors a la seguretat social És l’acte administratiu pel qual es reconeix a una persona que inicia una activitat la inscripció en el regim de la seguretat social que correspongui, en funció de la activitat que vagi a desenvolupar.
L’alta no és única, va vinculada a l’activitat que s’estigui realitzant i tindrà la durada en el regim del que duri l’activitat que realitzi.
Clases d’alta: 1. Alta real: Quan es produeix un ingrés en el treball i es mantindrà mentre el treballador presti serveis.
S’ha de fer sempre quan s’iniciï l’activitat. El subjecte obligat a tramitar l’alta en una activitat per compte aliena serà l’empresari.
Aquesta sol·licitud per part de l’empresa s’ha de fer com a molt amb una anticipació màxima de 60 dies, però no tindrà efectes fins que iniciï l’activitat.
Si l’empresa incompleix l’obligació en el moment d’iniciar l’activitat, els efectes de l’alta no es produiran fins el dia que efectivament es tramiti. Tot aquest periode no es considerarà per accedir a les prestacions.
Si l’empresari ha complert amb les obligacions de cotització si que es podria reconeixer en el moment de l’inici de la prestació.
Especialitats respecte l’alta: - En situacions de pluriocupació; quan un treballador esta donat d’alta empreses diferents, ha d’haver-hi un alta en les diferents empreses.
- En situacions de pluriactivitat: la realització de més d’una activitat que donaria peu a estar inclós en regims diferents. Si hi ha un treballador per compte alie i per compte propia, haurà de estar donat d’alta als diferents regims de la seguretat social.
2. Situació assimilada a l’alta: No hi ha cap article de la LGSS que ho defineixi. L’article de la LGSS fa un llistat d’assimilats a l’alta. S’enten com aquelles situacions en les quals el treballador no esta donat realment d’alta, però l’ordenament jurídic estableix una ficció en el sentit de que considera que el treballador, si es donen determinades circunstancies, s’el considera com si estigués efectivament d’alta sobretot per produïr els efectes d’accés a les prestacions. L’unica efecte que neix és la consideració d’aquell treballador es com si estigues realment donat d’alta per accedir a les prestacions. Moltes prestacions de manera individualitzada també estableixen situacions especifiques que per aquelles prestacions es consideren assimilades a l’alta. Els 90 dies següents a causar baixa a una empresa, a efectes d’assistencia sanitària es considera assimilada a l’alta.
Situacions d’assimilada a l’alta: - Situació legal de desocupació on el treballador rep prestació per aquesta contingencia.
15 El periode de vacances retribuides i no disfrutades un cop extingit el contracte de treball.
L’atur involuntari que es produeix després de haver esgotat les prestacions de desocupació, o fins i tot quan no s’ha tingut accés a aquestes prestacions, però en qualsevol cas mantenint de forma in interrumpuda la inscripcció com a demandant d’ocupació.
- L’excedència forçosa per qualsevol de les causes previstes legalment, i l’exdència per tenir cura d’un fill, familiar o suposits de l’article 37 TRLET.
- Suspensió del contracte de la dona victima de violencia de genere.
- El trasllat fora del territori nacional.
- La situació d’incapacitat temporal.
- La situació de vaga i tancament patronal. Són situacions d’alta especial.
- Totes les situacions on es reben prestacions de la seguretat social.
- Podriem incloure dos situacions de suspensió del contracte on es considera que el treballador es considera d’assimilada al alta o Sanció de suspensió de sou i feina o Situacions de privació de llibertat fins que no recaigui sentència condenatòria.
3. Alta pressunta o de ple dret: És aquella situació que es produeix en el supòssit en que donant-se realment un treball efectiu en la que hauria de haver-hi una situació d’alta real, l’empresari ha incomplert amb l’obligació de donar d’alta i cotitzar. En aquest casos la LGSS, malgrat l’incompliment empresarial decideix protegir automàticament el treballador, sense perjudici de dirigir-se contra l’empresa responsable. Lo important es saber a quines prestacions afecta, no afecta a totes les prestacions.
Supòsits: - Totes les prestacions derivades de contingencies professionals.
- La prestació per desocupació.
- La asistència sanitària.
- La situació de jubilació a edat ordinaria, no anticipada.
4. Situació de conveni especial (règim especial): És una situació que permet al treball mantenir l’alta i la relació amb la seguretat social cotitzant a càrrec seu en casos on s’hauria de produir una baixa.
L’objectiu del conveni especial és per mantenir l’alta i per completar la carrera de cotitzacions.
- Conveni especial per mantenir l’alta d’aquells treballadors que han causat baixa en la seguretat social, no han de estar encuadrats en cap altre regim i sempre que facin la sol·licitud de conveni especial en els 90 dies següents a la baixa i acreditin un periode mínim de cotització de 1080 dies en els 12 anys anteriors a subscriure el conveni.
Serveix per les situacions de jubilació, incapacitat permanent de malaltia comuna, mort i supervivencia per malaltia comuna, i asistència sanitària.
- Conveni especial per situacions especifiques: l’exercici d’un càrrec públic per mandat parlamentari, trasllat de l’empresa fora del territori nacional, situació d’emigrants retornats.
- Col·lectius de treballadors majors de 55 anys que no tinguin la condició de mutualistes i s’els hi extingeix el contracte de treball mitjançant un expedient de regulació d’ocupació.
- Suavització jurisprudèncial dels requisits d’alta per accés a les prestacions: Des de la jurisprudència el requisit d’alta s’ha suavitzar en molts casos atenent a l’objectiu de tenir un sistema de seguretat social universal i humanitzador. Són supòsits on jurisprudèncialment s’ha eximit a determinats treballadors del requisit d’alta per accedir a les prestacions. Per exemple: per cobrar la prestació de viduïtat, el subjecte de la mort no esta d’alta per situacions especifiques i circunstancials, però al llarg de la seva vida ha cotitzat, pel criteri flexibilitzador es pot donar la prestació sense l’exigencia del requisit d’alta. S’han de veure cas per cas.
Baixa La baixa en el sistema de seguretat social en el moment on hagi un cessament en el treball o activitat i sempre que aquesta baixa es comuniqui a través del model oficial i sempre que es faci com a màxim en els 6 dies 16 naturals següents a la finalització de l’activitat. Els efectes de la baixa són que finalitzarà la obligació de cotitzar per part de l’empresari, pero si aquesta notificació es fa després dels 6 dies següents es mantindrà la obligació de cotitzar fins al moment on es produeixi la notififació.
La baixa la ha de notificar l’empresari, es obligació seva, però també podria ser objecte d’una baixa d’ofici per part de la tresoreria general de la seguretat social. Aquesta es produirà quan hi hagi hagut una actuació de la inspecció de treball on comprobi que no hi havia activitat per la qual el treballador estava donat d’alta.
També es pot produïr aquesta actuació d’ofici quan sol·liciti la baixa el propi treballador.
Variació de dades Quan un treballador donat d’alta a una empresa, al llarg de la seva vida a l’empresa, pot patir algun tipus de variació amb les dades que afecta a la seva relació amb la seguretat social; com per exemple, que canviï de centre de treball, de jornada, etc.
Tema 5: Financiació i cotització 1. Financiació El finançament de la seguretat social és el mecanisme pel qual la seguretat social es dota dels mitjans necessàris per complir els seus objectius que es pagar les prestacions.
Depenen de decisions polítiques i influeix quina es la situació economica del país, quina es la piramide demogràfica del pais i també els fluxes migratoris.
La decisió pressa en el nostre sistema de seguretat social es plasma a l’article 86 de la LGSS que diu que el sistema de seguretat social es financiara amb presupostos de l’estat (aporacions progressives de l’estat que consten anualment en la llei general de pressupostos), les quotes dels obligats (cotitzacions), quantitats recaptades en concepte de recàrrecs i sancions, els fruits rendes o interessos dels recursos propis patrimonials de la seguretat social i qualsevol altre tipus de ingressos que puguin sorgir com donacions, etc. Els més importants són els pressupostos de l’estat i les cotitzacions.
Amb les aportacions que estableix la Llei general de pressupostos de l’estat es finançaran exclusivament les prestacions no contributives de la seguretat social, el complement a minims de les pensions, les prestacions familiars, i l’assistència sanitària. Amb les cotitzacions el que es financia són totes les prestacions contributives, i també ho fan els recàrrecs, sancions, fruits i rendes del patrimoni i altres ingressos.
2. Cotització Aquell acte de aportació de recursos economics o quotes per sosteniment del sistema. És la principal font de finançament de la seguretat social contributiva. Té un caracter obligatori; el fet de cotitzar no es un dret, sino una obligació, i s’ha de dur a terme en un periode de temps determinat que anomenem la liquidació. El mecanisme de la cotització es un mecanisme pel qual, el que s’ingresa a la tesoreria es el resultat de la operació de aplicar un determinat percentatge, que anomenarem tipus, sobre una quantitat a la que anomenarem base de cotització. Les normes generals de cotització les trobarem regulades en el RD 2064/1995.
L’obligació de cotitzar es manté durant tot el periode on el treballador o assimilat està desenvolupant la seva activitat. Encara que es cert que la obligació de cotitzar neixerà al moment de desenvolupar la activitat, hi ha supòsits on aquesta es manté no hi hagi una prestació efectiva de serveis. Son suposits on es mante la obligació de cotitzar en situacions de suspensió de contracte i de extinció del contracte.
- Suspensió contractual però hi ha obligació de cotitzar: El suposit de incapacitat temporal, el descans per maternitat/paternitat/risc durant l’embaràs/risc durant la lactància, per causes econòmiques o de força major, interrupció de la prestació de serveis per causa imputable a 17 - l’empresari, interrupció de serveis per supòsits previstos a l’article 37 TRLET (permisos del treballador).
Casos on no hi ha prestació ni obligació de cotitzar: vaga i tancament patronal, i suspensió de feina per causes disciplinaries.
Extinció del contracte però hi ha olbigació de cotitzar: Quan hi hagi salaris de tramitació, les vacances no disfrutades a la data d’extinció del contracte.
La obligació de cotitzar s’extingeix amb la finalització del contracte i amb la salvetat de una obligació formal que és presentar la baixa al temps corresponent davant de la tesoreria.
Subjectes obligats a cotitzar Aquells que tenen la obligació de cotitzar, trobem tant l’empresari com el treballador, a qui se li carreguen unes cuotes en funció del seu salari. Hi ha alguns conceptes que formen part de la cotització que formen part de accidents de treball i malalties profesionals, on només és obligat l’empresari.
El treballador estarà obligat només per contingencies comunes i es molt important esmentar que es nul qualsevol mena de pacte en contra de aquesta obligació de cotització. No es permet ni en normes convencionals ni en pacte individual la renuncia a aquesta obligació de cotitzar.
Subjecte responsable Aquells subjectes que faran l’ingres a la seguretat social, és exclusivament l’empresari, tant per la seva quota, com per la cotització del treballador.
Responsabilitats derivades La responsabilitat inicial és de l’empresari però no sempre serà l’empresari l’unic subjecte responsables de l’ingrés, ja sigui solidaris o subsidiaris de les cotitzacions a la seguretat social.
A part de l’obligació de l’empresari principal, poden haver-hi responsables solidaris junt amb l’empresari - - - Casos de contractes i subcontractes de la pròpia activitat: Hi ha una responsabilitat solidària entre totes les empreses, quan la inicial no es fa càrrec, i s’ha de demanar per part de les empreses A i B, un certificat de que l’empresa C està al corrent de quotes. Si la tesoreria emet aquest certificat, o no ho fa en el termini de 30 dies, l’empresa subsidiària quedaria exonerada del pagament. Afecta unica i exclusivament al periode de subcontractació de prestació de serveis.
Cessió il·legal de treballadors: la cessió il·legal de treballadors provoca responsabilitat solidaria entre la empresa que rep els treballadors, com l’empresa que els cedeix il·legalment.
Successió per actes inter vivos o mortis causa: Com la venta d’una empresa (art 44), quan una empresa succeeix a una altra o una part d’ella, dona lloc a una responsabilitat solidaria si l’empresa succeida tenia deutes, cap a l’empresa successora.
Empresa de treball temporal i empresa usuaria, respecte als treballadors que estiguin en missió a l’empresa usuaria, si el contracte entre totes dues de posada a disposició, era un contracte fraudulent.
Responsables subsidiaris: - Entre empresa principal i subcontractada: el mateix cas que anteriorment, tot i lliurar-se de la solidària, no es pot desfer de la subsidiària.
Contractes i subcontractes de empresa de diferent activitat.
ETT i usuaria quan no hagi vulneració del contracte de posada a disposició: respecte dels treballadors que estiguin en missió quan el contracte de posada a disposició sigui regular i lícit.
18 Conceptes cotitzables Es cotitza per contingencies comunes, profesionals i quotes de recapctació conjunta: atur, FOGASA, formació profesional i hores extraodinàries.
- - Contingencies comunes: ens afecta pe la jubilació i per totes les prestacions que puguin derivar de malaltia comuna.
Contingeices profesionals: es cotitza per totes aquelles prestacions que derivin de contingencies profesionals; incapacitat temporal, permanent i prestacions per mort o supervivencia quan derivin totes de contingencia profesional.
Quotes de recaptació conjunta: o Atur o Fons de garantia salarial o Formació profesional o Hores extra Mecanismes de cotització El sistema de cotització es la aplicació de un tipus (%) amb una determinada base i el resultat que ens dona es allò que anomenem la quota que es la quantitat que els subjectes obligats estan obligats a ingressar a la seguretat social.
Quan parlem de contingencies comunes, parlarem de un tipus de cotització i quan parlem de contingencies profesionals, ho farem de una prima.
Base de cotització Es determina de forma diferent ja es tracti de contingencies comunes que de contingencies profesionals.
Contingencies comunes: s’inclouen la remuneració total amb independecia de la denominació i de la forma, o la que tingui dret a percebre per la realització de un treball per compte aliena. Dintre de aquesta retribució que té dret a percebre el treballador, també hi afegirem la part proporcional de pagues extraordinaries.
Inclourem la part proporcional de aquells conceptes que tinguin una meritació superior a un mes.
Sempre serà una base de cotització mensual.
Com es calcula la base de cotització Quan parlem de base de cotització, parlem de manera mensual. I s’haurà de veure com es calcula la base de cotització en contingències comunes i en contingències professionals.
Estarà integrada per la remuneració total del treballador amb independència del nom que li donéssim o de la seva forma d’atribució. Si l’empresa no compleix la retribució, la cotització serà la mateixa per al treballador.
El salari anirà per norma legal, conveni o contracte. El salari realment percebut o aquell que es tingui dret a percebre.
La cotització per a pagues extraordinàries, mensualment en la base de cotització haurem d’incloure, a mes del salari real, se li haurà de sumar aquells conceptes que es meriten de forma superior al mes. Les integrarem fent un prorrateig (1200 al any de pagues extres, dons al mes es cotitzarà 100). Es cotitzar la paga de manera fraccionada.
En trobem les exclusions de la base de cotització, es a dir, alguns conceptes per els quals no es cotitzen, i per l’altre, ens trobarem uns conceptes que tenen unes normes especifiques de cotització.
Normes especifiques de cotització: 19 - - Dietes o despeses de manutenció: Son quantitats que rep el treballador pel fet que ha de fer un desplaçament fora del seu lloc de treball i tenen una forma especial de cotització. Quan un treballador es desplaça fora del seu domicili, les despeses d’estància serà una quantitat exempta de cotització.
Anirà en funció de si dorm en el seu domicili o no:  Quan aquesta feina implica que dormi fora, el import per poder menjar es distingeix entre si es dins del territori espanyol o fora del territori espanyol, si el desplacem per la nació, per part de l’empresa es rebrà 53,34 euros al dia i aquest estaran exclosos de cotització. SI l’empresa li dona 100 per dia, no cotitzaran els 53, 34, els altres 47 si que cotitzaran. Si l’envien a treballar a l’estranger, seran 91,35 els que quedaran exempts.
 Si no dorm fora del seu domicili, la dieta exempta a Espanya serà de 26,67 euros i a l’estranger 48,08.
Despeses de locomoció:  Si els desplacen en transport públic, ni el treballador ni l’empresa cotitzarà res per al desplaçament de transport públic.
 Si l’empresari envia al treballador en cotxe, no cotitzarà res quan es superi els 0,19 cèntims per Km.
Si el treballador del plus de transport es cotitza tot, a no ser que hi hagi un efectiu desplaçament del treballador fora del treball.
-    Altres retribucions en espècie:  Entrega en metàl·lic, vals, cheques per l’adquisició de qualsevol be, dret o servei es cotitzarà la totalitat.
 Entrega gratuïta o a preu inferior al mercat de accions o participacions de la empresa cotitzarà en la seva totalitat.
 Primes o quotes satisfetes a entitats asseguradores s’incloura en la base de cotització.
 Contribucions de les empreses en plans de pensions estaran integrats a la base de cotització.
 Utilització de vivenda: o Si es del propi empresari la cotització es calcula amb el 10% del valor catastral. Sera d’un 5% en el cas d’immobles en municipis amb valor catastral revisats al 94. SI encara no ter un valor catastral serà d’un 5%.
o Si no es propietat de l’empresari, l’import que s’inclourà serà tot el cost que tingui per al empresari aquella vivenda.
Utilització del vehicle: o Si se li entrega al treballador assumirà el cost d’awuisiscio del vehicle.
o Si es del empresari i nomes li cedeix al treballador el us, anualment es cotitzarà un 20% del vehicle. Si no es propietat de la empresa, s’integrarà en la base de cotització el 20% del valor de mercat del vehicle nou.
o Si li ha donat us del vehicle i finalment li entrega en el moment que li doni la propietat del vehicle utilitzarà el % que quedi en amortitzar Préstecs amb tipus d’interès inferior al legal del diner Millores de les prestacions de SS diferents..: Son complements que paga l’empresa en cas d’accident de treball. Qualsevol millora del la SS cotitzarà excepte les millores de IT, aquesta millora no s’integra a la base de cotització.
20 - - Indemnització per acomiadament del treballador estan exemptes en la quantia que sigui obligatòria per al empresari.
Indemnització per mort, trasllat o suspensió del treballador estaran exemptes en la quantia que estableixi el CC que s’hagi de pagar en aquests casos o el que estableixi ET.
Assignació assistencials Hores extraordinàries: A part de la retribució ordinàries, aquestes hores s’integren a la base de cotització però nomes a la de contingències professionals. La BC de contingències comunes esta formada per tots aquest conceptes esmentats anteriorment excepte les hores extres i la BC de les contingències professionals esmentats anteriorment més les hores extraordinàries. Les hores extraordinàries a mes d’estar integrada a les contingències professionals també te una cotització especifica per elles mateixes, una cotització a part.
Aquesta BC que ens hagi sortit, sempre em de comprovar que estigui dintre dels límits màxims o mínims que s’estableixen a cada anys que van en funció de les categories.
Base de cotització per contingències professionals: Es calcula igual que les contingències comunes, amb tots els criteris de assignació en la base de cotització que tingui base salarial o retribucions en especio o el tractament que tinguin. L’única diferencia, es que hi afegim les hores extraordinàries, en el cas que hi haguessin. Si en el mes s’han realitzat hores extraordinàries, serà el mateix la base de cotització de les contingències comunes mes les pagues extres.
Aquesta base, també serà exactament la mateixa per determinar les bases de cotització de desocupació, FOGASA y formació professional.
Els mesos que a mes, hi hagin a realització d’hores extraordinàries, hi haurà una cotització addicional per hores extraordinàries. Aquestes les inclourem a les contingències professionals i a la hora, fem una cotització addicional per hores extres.
Serveix per determinar la base de cotització i per saber en el futur a quines prestacions tindrem dret i per determinar com es finança el sistema en funció d’aquestes funcions.
L’únic subjecte obligat responsable serà l’empresa, el treballador no tindrà quota, a diferencia de les comunes, formació i atur que cotitzaran el dos. En FOGASA nomes serà responsable el empresari.
Tipus Els tipus els determina el govern el tipus de cotització. Per a les contingències comunes s’aplica un tipus de 23,6%. El treballador per contingències comunes s’aplicarà un tipus de un 4,7%. El responsable del ingrés serà l’empresari.
L’empresa un 12% i el treballador un 2% per hores extres de força major. Per desocupació, el tipus general serà de un 5,5 per la empresa i el treballador un 1,55.
La cotització de FOGASA el treballador no pagarà res, nomes hi ha cotització a càrrec de l’empresa.
Per formació professional, l’empresa pagarà un 0,60% i els treballadors un 0,10%.
Les contingències professionals no li aplicarem u tipus sinó que li aplicarem una prima o tarifa d’accidents professionals, es tindrà que tenir en compte es que va en funció de l’activitat de l’empresa. Nomes estarà obligat l’empresari, el treballador no.
21 Quota En funció de l’origen pot ser - Obrera Patronal Atenent al seu destí pot ser - Comuna Profesional Altres conceptes Atenent a la forma pot ser - Parcial Total Especialitats Aquestes situacions especials i la seva forma de calcular són: Desocupació: Ens referim a la situació de desocupació total contributiva. Per determinar la base de cotització, serà la mateixa que la base reguladora d’aquella prestació. En totes les prestacions, per saber l’import, el que farem es determinar la base reguladora de totes les prestacions. La base de cotització és la mateixa que la base reguladora d’aquella cotització. L’obligat a cotitzar es el servei d’ocupació, que es posa d’alguna manera en el lloc de l’empresa. Només es cotitza per contingencies comunes. El servei públic d’ocupació pagaria la quota patronal, aplicant el mateix tipus, i de la quota del treballador, el servei públic fa el descompte corresponent en el treballador amb una reducció del 35%.
Una persona on la base reguladora de l’atur són 1000€, el servei d’ocupació pagaria la quota empresarial, i de la quota del treballador es descomptaria al moment de pagar al treballador la prestació, en aquest cas el 4,7% seria 47€, pero amb una reducció del 35% que quedaria sobre els 30€ de descompte.
Pluriocupació: Persona donada d’alta al regim general per més d’una empresa. La base de cotització serà la suma de les bases de cada empresa, amb l’unica salvetat que entre totes dues no poden superar la base màxima de cotització. El topall es tant per una sola empresa, com per suposits de pluriocupació.
Treballadors amb reducció de jornada a l’ampar de l’articule 37 TRLET S’aplicaran les normes de cotització que s’apliquen als contractes de temps parcial. Aquests treballadors poden subscriure un conveni especial amb la seguretat social per cotitzar per la diferencia del que deixen de cotitzar per estar amb la reducció de jornada.
Incapacitat temporal, maternitat, paternitat, risc durant embaràs o risc per lactància Es manté la obligació per cotitzar. Per contingencies comunes agafarem la base de cotització de contingencies comunes del mes de cotització i la dividirem pels dies d’aquell mes. Distingirem si es un treballador amb retribució diaria, agafarem la base de cotització del mes anterior i la dividirem pels dies que tingués aquell mes. Si és un treballador amb una retribució mensual independentment dels dies del mes, dividirem la base de cotització per contingencies comunes sempre per 30. El resultat serà la base de cotització de contingencies comunes del periode on es trobi en incapacitat temporal.
22 La base de cotització per contingencies profesionals, la distinció es farà en els dies en que estigui en incapacitat temporal derivat de contingencies profesionals, es farà igual que la de contingencies comunes, però afegirem el promig de les hores extres de l’ultim any.
Si es per maternitat, paternitat, risc durant embaràs o risc per lactància, aplicarem el mateix criteri que per contingencies comunes. Per la aplicació de la base de contingencies professionals agafarem el mateix criteri que per contingencies professionals per incapacitat temporal.
Salaris abonats de forma retroactiva Podem trobar tres supòsits: Salaris abonats de forma retroactiva en virtud de sentencia o resolució judicial que obliga el seu abonament, salaris retroactius abonats en virtud de norma o conveni col·lectiu amb afecte retroactius, i salaris de tramitació en suposits d’acomiadament.
En aquests casos la forma de calcul de la base de cotització es la que correspongui per aquest salari. S’haurà de fer una cotització complementaria per aquests periodes i pels imports corresponents. En el cas dels salaris de tramitació, hi haurà la cotització efectiva de tots els mesos dels salaris de tramitació corresponents.
Cotització de els vacances que s’hagin generat però no s’hagin gaudit abans de l’extinció del contracte Es fa una cotització adicional en el mateix mes en el que es produeix la baixa.
3. Recaudació Recaptació voluntària Totes les quotes de seguretat social s’han d’ingresar dintre del mes següent en el que s’han generat i les uniques posibilitats de ingrés fora del mes següent son els supòsits dels salaris establerts per sentencia, increments del salari per conveni amb efecte retroactiu i salaris de tramitació.
L’ingrés s’efectuarà a les entitats financeres autoritzades per la tesorería general de la seguretat social, que actuen com oficines recaptatories.
L’ingrés es fará en efectiu que ha de complir la totalitat del deute, i es pot fer amb diner de curs legal, o amb transferencia o domiciliació bancària, o amb un chec bancàri conformat. No s’admet el pagament amb tarjeta de crèdit ni dèbit, excepte pel pagament de deutes que ja estiguin en la via executiva.
Els documents que s’utilitzen són els anomenats TC1 i TC2, sent el TC1 el document de liquidació, i el TC2 la relació nominal de treballadors. La confecció d’aquests documents es fa avui dia per sistema red.
Si no es presenten els documents pel termini corresponent, hi haurà un triple efecte negatiu; imposibilitat de fer-se compensacions o deduccions, increment dels imports a ingressar amb els recàrrecs corresponents, i es considera una infracció administrativa calificada com a greu en la LISOS.
Recaptació executiva Quan hi ha un deute constatat per la tesorería general, aquesta pot tractar providència de constrenyiment (providencia de apremio). És el titol vàlid per que la tesorería inicii el procediment de constrenyiment que té força executiva al igual que una sentencia judicial.
Aquest procediment s’inicia davant de la falta d’ingrés total o parcial d’algunes de les aportacions que conformen la quota que ha d’ingresar l’empresari, respecte de treballadors que estiguin donats d’alta i que estiguin inclosos en els documents de cotització presentants en el termini reglamentari, respecte els treballadors que estiguin d’alta i en la relació nominal.
23 Només es pot oposar al procediment de constrenyiment amb un recurs d’alçada i amb els motius justificats següents: pagament (aval que es demostra ja liquidat), per preescripció, per error material o aritmetic, per condonació del deute, o per ajornament o suspensió del pagament.
4. Ajornament Hi ha un procediment per demanar l’ajornament de quotes sempre a sol·licitud dels subjectes responsables, de l’empresa. Ho podrà demanar quan la situació economica o financera de l’empresa ho recareixi però amb apreciació discrecional de l’administració.
Aquest ajornament es pot fer de totes les quotes excepte de accidents de treball i malaltia profesional.
Inclourà no només la quota, sinò també els recàrrecs i interesos que signifiqui els pagaments ajornats.
El fet de l’ajornament significa que es paralitza el procediment de constrenyiment, i respecte al periode es considera a l’empresa com si estigués al corrent a efectes de obligacions amb la seguretat social per obtenir subvencions i bonificacions.
La durada total de l’ajornament no pot exedir del periode de 5 anys.
Tema 6: Contingencies professionals Parlem de tot tipus de prestacions que derivin de contingencies professionals; accident de treball i malaltia profesional La protecció per contingencies professionals es diferent de la protecció per contingencies comunes. Les especifitats propies són: - La consideració d’alta de ple dret, o alta pressumpta: aquell supòsit on el treballador no esta en situació d’alta, a efectes de la prestació corresponent s’el considera com si estigués d’alta.
- En el supòsit de incapacitat temporal derivada de contingencia professional, el dret a la prestació neix a partir del dia següent a la baixa mèdica, sent a càrrec de l’empresari la prestació corresponent al mateix dia de la baixa. En la incapacitat temporal derivada de malaltia comuna, la prestació neix a partir del quart dia.
- En les prestacions per contingencies professionals no es demana periode de carencia (periode previ de cotització a la seguretat social). N’hi ha prou amb la propia situació de patir un accident de treball el mateix dia de feina.
- La possibilitat de existencia de recàrrec de prestacions per falta de mesures de seguretat. És un recàrrec que en cas de que l’empresari incumplis les mesures obligatories de seguretat en el treball, es pot imposar un recàrrec del 30% al 55% del import de la prestació. En cas d’insolvencia el treballador no el percebria mai.
- Ademés de totes les prestacions previstes per tots els riscos de les contingencies profesionals, també pot haver-hi indemnitzacions addionals per responsabilitats de les empreses en els supòsits de contingencies professionals, independents de les prestacions que tingui dret el beneficiari per les contingencies professionals, i del recàrrec.
1. Accident de treball (Art 115 LGSS) És tota lessió corporal que el treballador pateixi en ocasió o conseqüencia del treball que exerceixi per compte d’altre. Són tant lessions de caracter físic, com de caràcter psíquic.
Ens trobem amb uns elements estàtics que serien: - La exigencia de que hi hagi un treball per compte d’altre.
24 - - Protegeix el periode de relació laboral, no periodes anteriors o posteriors.
Parlem de que hi ha d’haver una força lesiva, ha d’haver-hi algún tipus d’acció que es doni de forma sobtada i dolenta. Del desenvolupament normal de la feina que desencadena un infart, encara que on sigui sobtada i dolenta, es considera accident de treball.
Ha d’haver-hi una lessió, que es l’efecte que produeix aquesta força lesiva. Hem d’incloure que es una lessió tant física com psíquica.
Els elements dinàmics són que haurà d’haver-hi una relació de causalitat entre la força lesiva, el treball, i la lessió. Per que es consideri accident de treball, ha de produïr-se com a ocasió del treball.
Més enllà de la definició genèrica, a part d’aquesta definició genèrica, hi ha hagut unes ampliacions objectives de la definició d’accident de treball: - Poden haver-hi ampliacions objectives per raó de l’activitat: per exemple, l’accident de treball que pateix qui està fent funcions de representativitat sindical.
En funció del temps i del lloc de treball: per exemple, l’accident in itinere, que es produeix fora del lloc de treball i fora del temps de treball.
En funció del lloc: els accidents en missió: si ens desplaçem a un altre lloc diferent al lloc de treball, també es considerarà.
Pressumpció iuris tantum de que és accident de treball tot el que succeeixi en temps i lloc de treball. Admetria prova en contra.
Accident de treball in itinere Per definició serà aquell que té el treballador anant o tornant del lloc de treball. És una ampliació objectiva, ja que no entraria dins de l’article 115 LGSS.
Els elements que identificaran aquestes supòsits: - - - Requisit teleològic: El desplaçament ha de tenir una relació directa amb l’inici o l’acabament de la feina.
Requisit cronològic: L’accident ha de transcorrer en un temps raonablement pròxim a l’hora de entrada o sortida de la feina. Aquest requisit i raonabilitat, s’haurà d’avaluar cas per cas en funció del lloc de residència del treballador.
Requisit topogràfic: L’accident haurà de ser en el camí d’anada o tornada, entre el domicili del treballador i el centre de treball. S’enten que ha de ser en el trajecte habitual encara que no sigui el més curt.
Requisit mecànic: el mitjà de transport ha de ser el normal, habitual, adecuat i racional.
Ampliacions subjectives de l’accident de treball, que vindran donades per la condició de l’accidentat o de tercers: - - L’article 115.5 b) de la LGSS diu que no impideix la calificació com accident de treball, la concurrencia de culpabilitat civil o criminal, de l’empresari, de un company, o de un tercer, tret de que no tingui cap mena de relació amb el treball. Si un company utilitzant indegudament una màquina causa una lessió a un altre es considerarà, però si es una agressió per una causa personal o aliena a la feina, no relacionada amb el treball, no tindrà la consideració d’accident de treball.
L’actuació del propi accidentat: segons l’article 115.4 de la LGSS diu que no hi hauria consideració de accident de treball en aquells derivats de dol o imprudència temeraria del treballador. La imprudència professional simple si que dona peu a considerar-se accident de treball.
25 El suicidi a la feina no es podrà considerar com accident de treball, però si es demostrés que la voluntarietat del treballador ve donat per un trastorn al treball, es podria considerar com accident de treball.
Exclusions de l’accident de treball No es considera com a accident de treball: - El dol o imprudencia del treballador.
Aquell causat per una força major aliena al treball.
Delimitació jurisprudèncial Hi ha consideracions d’accident de treball de construcció jurisprudèncial. Són extensions de la definció de l’article 115 de la LGSS. Aquestes són: - Les malaties contretes a la feina, però que no siguin malaltia professional.
Aquelles malalties que s’hagin agravat com a conseqüencia de l’accident de treball.
2. Malaltia professional Es aquella descrita a l’article 116 de la LGSS i la seva definició es tota la malatia que es contregui com a conseqüencia pel treball realitzat per compte d’altre, en les activitats que s’especifiquen en el quadre que s’aproba en les disposicions de desenvolupament de la LGSS, i que estiguin provocades per l’acció d’elements o substancies que en aquest quadre s’indiquen per cada malaltia profesional.
Només podrem parlar de malaltia profesional si: - És una de les malalties recollides a aquest quadre d’activitats.
Ens hem de trobar que ademés la malaltia ha d’estar recollida en aquest reglament o normes de desenvolupament que s’han creat.
El quadre de malalties profesionals esta recollit al RD 1299/2006.
No tota malaltia que es pugui contraure de forma directament relacionada amb el treball, però no esta prevista al RD, derivarà a accident de treball.
A efectes del calcul de la prestació, les derivades de malaltia profesional, tenen el mateix tractament que l’accident de treball.
3. Responsabilitats Responsabilitats ATEP      En tots els suposits de contingencies professionals, cap la possibilitat d’un recàrrec de entre el 30 i 50% en cas de manca de mesures de seguretat de l’empresari.
També com a reponsabilitat, si hagués culpa empresarial, una indemnització derivada de la responsabilitat civil.
Si aquesta acció de l’empresari pogues ser considerada delicte cabria la responsabilitat penal.
Hi haurà també una responsabilitat administrativa, en cas que un empresari inclompleixi normativa de seguretat e higiene.
Podem trobar també responsabilitat en el pagament de prestacions per inclompliment de reconeixements mèdics reconeguts a l’article 196 LGSS; vinculat sobretot a malalties professionals.
Poden concorre totes a l’hora si fos el cas.
26 Responsabilitats empresarials en matèria de prestacions Poden ser de tres tipus: 1. Falta d’alta del treballador 2. Falta de cotitzacions 3. Responsabilitat de l’empresari per infracotització L’article 126 diu que aquesta responsabilitat s’haurà de regular reglamentariament, pero aquesta no s’ha dut a terme.
Respecte a contingencies profesionals (accident o malaltia): Hi ha una responsabilitat principal de l’empresari.
S’aplica analògicament antics articles com el 95 y 96 LGSS de 1966.
Falta de cotització: Hi ha responsabilitat de l’empresari proporcional al periode no cotitzat.
Infracotització: Responsabilitat de l’empresari entre la diferencia de la falta de cotització i lo que hauria d’haver cotitzat.
L’alta pressumpta o de ple dret, l’automatització de les prestacions, significa que hi ha una obligació d’avançament per part de l’entitat gestora o de la mutua d’accidents que desprès es dirigirà contra l’empresari infractor. Quan hi hagi aquests supòsits funcionarà la automatizació de prestacions, aquestes entitats procediran a avançar les cotitzacions, per les que després haurà de respondre l’empresari.
La automacitat pot ser (en els casos 1, 2 i 3): - Automacitat absoluta: Anticipen el pagament en els casos de: assistencia sanitària independent o incapacitat temporal, permanent o mort i supervivencia.
Automacitat relativa: després de ser declarat insolvent l’empresari, l’entitat gestora o mutua començaran a pagar les prestacions. Es dona en la incapacitat temporal no derivada de contingencies professionals, si el treballador està donat de alta, en maternitat, prestacions de jubilació en jubilació de treballadors donats d’alta, i incapacitat permanent i mort i supervivencia de treballadors donats d’alta (sempre per contingencies comunes, si fos professionals seria absoluta).
Derivació a tercers per contingencies professionals (en casos 1, 2 i 3) - - Responsabilitat solidaria: en suposits de successió empresarial, cessió irregular de la mà d’obra, subcontractació de la propia activitat de l’epresa, i incompliments o irregularitats amb empreses de treball temporal, hi haurà responsabilitat solidària entre totes les empreses.
Responsabilitat subsidiària: subcontractació de activitats que no constitueixin la propia activitat, o entre empresa usuaria i ETT en els supòsits de cessió regular i correcta mà d’obra a l’ampara del ETT.
Tema 7: Incapacitat temporal 1. La incapacitat temporal La incapacitat temporal són aquelles situacions degudes a malaltia comuna o professional i accident laboral, o no laboral, en les que es trobi el treballador mentre estigui reben assitencia sanitària de la seguretat social i estigui impedit temporalment per la realització del treball, amb una durada màxima de 12 mesos que es podria prorrogar per 6 mesos més.
Pot ser tant deguda a malaltia comuna, malaltia professional, accident de treball, o accident no laboral.
27 Requereix que hi hagi tractament mèdic per part de la seguretat social.
L’element de la impossibilitat temporal, pel desenvolupament del treball es important, perque si fos definitiva, seria una incapacitat permanent.
2. Beneficiaris i requisits per accés És un requisit necessàri estar donat d’alta al fet del moment causant, excepte en els supòsits de accident de treball i malaltia professional. Es permet la possibilitat de situacions assimilades a l’alta de forma específica, aquestes són: - La prestació contributiva de desocupació.
El periode de percepció de les vacances anuals no disfrutades una vegada extinguit el contracte.
En aquests casos hi hauria una responsabilitat empresarial, i si fos derivada de malaltia comuna i hi hagués falta d’alta hi haura responsabilitat empresarial i subdiariament reponsabilitat de INS.
Requisit de carencia (quins periodes s’exigeixen per poder accedir a la prestació): - Carencia generica: per contingencies comunes: 180 dies de cotitzacions.
Carencia especifica: on han d’estar concentrats aquests 180 dies, que han d’estar compressos dintre dels 5 anys anteriors a la data del fet causant. Es computen els dies quota, la part proporcional de pagues extraordinaries.
Aquests 180 dies es per les contingecies comunes, però no per les contingencies professionals, on no s’exigeix cap periode de carencia.
Si la incapacitat temporal es produís en una situació de vaga, no es tindria dret a la prestació, mentre duri la vaga. Si el treballador ja estava en incapacitat temporal amb anterioritat, si que la tindrà.
3. La prestació La prestació coincideix amb un subsidi dineràri, amb quantia diferent en funció de que es tracti de una incapacitat temporal derivada de contingencia comuna o derivada de malaltia professional.
Per contingencia comuna: el subsidi es un percentatge que aplicarem sobre la base reguladora. Per calcular la base reguladora ens haurem de referir a la base de cotització de contingencies comunes del mes anterior al fet causant i ho dividirem pel nombre de dies cotitzat, si es un treballador amb cotització diaria, o per 30 si es un treballador amb cotització mensual. Un cop determinada la base reguladora, els tres primers dies, de la situació de incapacitat temporal, no hi ha dret a prestació, del dia cuart al dia 20, es percep el 60% i del 21 cap endavant es percebrà el 75%, sempre de la base reguladora.
Per contingencies professionals: tenim diferencia en la forma de calcul de la base reguladoral. En aquests casos és, la base de cotització per accidents de treball i malalties professionals del mes anterior (treient la cotització adicional per hores extraordinaries), afegint el promitg de les hores extraordinaries de l’any anterior i dividint-ho tot entre 360 si es mensual o 365 si es diària. Un cop calculada la base reguladora, el dia mateix de l’accident es percep el salari, i per lo tant es responsabilitat de l’empresa, i des de el dia següent al fet causant i durant tota la durada es percep sempre el 75% de la base reguladora.
En ambdos casos, aquests imports poden millorarse per acord individual, pacte d’empresa conveni col·lectiu.
En el cas de millora, l’unic responsable de les millores es sempre l’empresari. No es pot establir que la millora impliqui que sigui la mutua qui la ha de pagar.
4. Dinamica 28 Duració La durada del subsidi prevista es de 365 dies els quals poden tenir una prorroga de 180 dies més. Aquesta primera prorroga s’ha d’acordar expressament per l’INSS, i només es fará si es considera que en aquest periode el treballador podria tenir una alta mèdica per curació.
Un cop han transcorregut el màxim de 545 dies, si no hi ha encara curació, hi ha la obligació de revisar el beneficiari en el termini de 3 mesos. Es podria acordar una segona prorroga fins a una durada maxima fins a un total de 730 dies.
Hem de tenir en compte que dintre d’aquesta durada, si hi hagués una alta mèdica, i amb una posterioritat hi hagués una recaiguda, aquesta possible recaiguda no es considerarà mai un nou periode de incapacitat temporal sino han transcorregut 6 mesos des de l’alta medica, i per tant, si no han transcorregut, aquesta segona incapacitat temporal, es sumarà a l’anterior.
Gestió En principi, en la IT, jugarà la figura del pagament delegat.
Aquest pagament l’estarà fent l’empresa per compte de la seguretat social, o de la mutua. L’empresa en fer les liquidacions de les cotitzacions, de tot l’ingrés que farà per cotitzacions es pot descomptar l’import corresponent de les incapacitats temporals. L’empresa paga al treballador, però els diners són de la SS o de la mutua perque es deixen de ingresar a les cotitzacions Aquest pagament delegat no es produirà en els supòsits següents: - En les empreses de menys de 10 treballadors i quan portin més de 6 mesos de pagament delegat, l’empresa pot demanar deixar de fer aquest pagament, i ho farà la SS.
En cas de que hi hagi incompliment per part de l’empresa.
Si s’extingeix el contracte de treball durant la incapacitat temporal, ja sigui temporal perque finalitza, o indefinit per determinades causes.
Quan s’arriba a la durada màxima inicial de 12 mesos.
Durant la situació de IT, es manté durant els 18 primers mesos, la obligació de mantenir d’alta el treballador en la SS, i la obligació de cotitzar per ell durant tot aquest periode. A partir dels 18 mesos, l’empresa pot donar de baixa el treballador a la SS, i no es manté la obligació de cotitzar més enllà d’aquest periode. L’empresa està obligada si es produeix l’alta medica durant aquests 6 ultims mesos, el treballador es reincorporaria a la feina Pagament: En contingencies comunes: a partir del dia 4 i fins al dia 15, el responsable del 60% es l’empresa.
Des del dia 16 fins al 20, el responsable del 60% és l’INSS o la mutua, i el treballador ho percebrà de l’empresa en forma de pagament delegat. A partir del dia 21, el responsable del 75% es també l’INSS o la mutua d’accidents de treball.
Contingencies professionals: L’obligat des de el dia següent a la baixa, del 75% de la base reguladora, sempre serà la mutua d’accidents a través del pagament delegat.
Fins al dia de l’alta mèdica es considera de baixa i es té dret a percebre el subsidi. Per malaltia comuna el responsable són els serveis medics públics i per contingencies professionals els metges de les mutues.
Extinció, anul·lació, denegació i suspensió   En primer lloc, la IT s’extingirà pel transcurs de la durada màxima de la incapacitat temporal.
Es pot extingir per la declaració d’alta mèdica, amb proposta d’incapacitat permanent o no.
29       Pasar a jubilació; mentre està en incapacitat temporal arriba a la situació de jubilació, i la demana.
Mort del treballador.
Per incomparecença injustificada en els exàmens o reconeixements medics que estableixi l’INSS o la mutua d’accidents de treball.
Quan s’hagi obtingut la prestació fraudulentament.
Quan el beneficiari treballi per compte propia o aliena; situació similar a la obtenció fraudulenta.
Qaun el beneficiari rebutgi o abandoni un tractament médic injustificadament.
Impugnació d’alta mèdica de IT per contingencies professionals Estem en un supòsit on els serveis medics de la mutua han donat la baixa, i que poden considerar en un moment el moment d’alta. Quan el treballador no està d’acord amb la decisió de alta de la mutua, té 4 dies hàbils per fer la impugnació de l’alta mèdica mitjançant un recurs que serà responsable de resoldre’l l’INSS. En el moment de interposar el recurs, el beneficiari ho ha de comunicar a l’empresa, el que significa que no es reincorpora a la seva feina. Mentre duri el recurs continuarà percibint temporalment el subsidi de incapacitat temporal que correspongui.
L’INSS ha de demanar un informe a la mutua d’accidents de treball en el termini de 2 dies des de que es té el recurs. Aquest informe de la mutua pot tenir un doble cotingut; que s’anul·li l’alta mèdica, o que considera que aquest treballador ha de estar en situació d’alta.
Un cop l’INSS rep aquest informe, té 15 dies per resoldre el recurs. La resolució pot ser estimatoria, o desestimatoria. Si es estimatoria es revoca l’alta mèdica i el treballador continua en situació d’incapacitat temporal. Si es confirma l’alta mèdica, el treballador ha de reincorporar-se, deixa de percebre el subsidi, i es podria considerar com indegut el subsidi que ha cobrat durant aquest periode.
Contra la resolució de la SS, s’obre el recurs davant la jurisdicció corresponent Impugnació d’alta mèdica de IT per malaltia comuna Al pasar els 365, si es dona l’alta mèdica, per haver esgotat el màxim i es considera que el treballador està en condició de poder treballar. El treballador es pot mostrar disconforme amb aquesta alta mèdica, amb el termini de 4 dies naturals. Ha de notificar a la seva empresa que ha mostrat aquesta disconformitat o recurs davant la inspecció mèdica. En el termini de 7 dies la inspecció mèdica ha de comunicar aquesta situació a l’INSS, i aquest, aleshores es qui decideix o concedir la prorroga que inicialment no havia estat donada, o decidir mantenir l’alta.
Podria ser que la inspecció mèdica no envii la situació a l’INSS i si no hi ha notificació en els 7 dies es considera confirmada l’alta mèdica.
El treballador continua durant aquest 11 dies cobrant la prestació i no s’haurà de reincorporar.
Efectes de la incapacitat temporal quan s’extingeix el contracte laboral; Relació entre IT i situació legal de desocupació Mentre s’està en IT es pot extingir el contracte de treball. Distingirem quan es tracti de una IT derivada de malaltia comuna o de contingencia professional.
- Contingencia comuna; El beneficiari continuarà estant en IT, però canvia l’import de la prestació, que serà el mateix import que cobraria per la prestació per desocupació. Tot el 30 - periode que estigui en IT amb el contracte extingit, serà temps que després es descomptarà de la possible situació de desocupació que es tingués dret.
Contingencia professional; Al extingir-se el contracte de treball, el treballador pasarà a cobrar la prestació de la mutua d’accidents de treball i pel mateix import pel que estaba cobrant per la situació d’IT quan tenia el contracte en vigor. En el moment en el que se li doni l’alta mèdica i pugui accedir a les prestacions de desocupació no es descomptarà cap periode pel fet de haver estat en incapacitat temporal.
Tema 8: Maternitat, Paternitat i risc durant l’embaràs 1. Risc durant l’embaràs És una prestació que protegeix la carencia de rentes produides durant la suspensió del contracte en el supòsit en el que la dona treballadora hauria de cambiar el lloc de treball com a conseqüencia de la situació de embaràs tal com preveu l’article 26 LPRL, i sempre que aquest canvi no sigui tecnica o objectivament possible o no pugui exercir-se per motius justificats.
En aquests casos es produirà una suspensió del contracte de treball i la treballadora tindrà dret a una prestació.
Està regulat a l’article 134 i 135 LGSS.
Es tracta sempre de una prestació derivada de contingencia professional.
Requisits: - Situació d’alta real, no hi juga la figura de l’alta pressumpta o de ple dret.
S’ha de ser dona i estar embarassada.
Ha d’haver-hi una efectiva suspensió del contracte de treball perque no es pot adaptar el lloc de treball a la treballadora.
No s’exigeix periode de carencia.
Subsidi La quantia a la que es tindrà dret és el 100% sobre la base reguladora. Per determinar la base reguladora, serà el mateix que per la IT derivada de contingencies professionals.
La prestació s’inicia el mateix dia que s’inicia la suspensió del contracte i tindrà una durada fins que s’inici el periode.
Finalitza fins al dia en que s’inicii el descans per maternitat o perque per alguna circunstancia hi ha hagut una reincorporació al lloc de treball.
Gestió El seu pagament correspon directament a la mutua d’accidents de treball o l’INSS en el seu cas.
Durant tota la situació es manté la situació de cotitzar per l’empresa, i l’empresa fa les seves cotitzacions per la seva part empresarial, però no li fa el descompte a la quota obrera. La quota obrera de les cotitzacions durant aquesta situació la paga la mutua d’accidents de treball.
Es concedeix una vegada s’ha acreditat des del punt de vista mèdic l’existencia del risc per desenvolupar aquella feina, i per tant, farà falta que hi hagi un informe mèdic del servei públic de salut que acrediti la situació d’embaràs i la data probable del part.
Fa falta un informe tècnic per part de l’empresa de quina es l’activitat que es desenvolupa per part d’aquella treballadora.
31 Aquests dos informes s’han de remetre a la mutua d’accidents de treball i malalties professionals, i serà aquesta la que ha de considerar que aquella situació tècnica de desenvolupament del treball es incompatible amb la situació d’embaràs de la treballadora.
Davant d’aquesta certificació mèdica, si l’empresa demostra la impossibilitat de adecuar el lloc de treball o de cambiar a la treballadora del lloc de treball, procedirà a la suspensió del contracte de treball. La treballadora farà la sol·licitud de la prestació davant de l’INSS.
Extinció - Inici del descans per maternitat Per la reincorporació al treball Per que hi hagués una extinció del contracte de treball Mort de la beneficiaria Interrupció de l’embaràs per qualsevol motiu Actuació fraudulenta de la treballadora o de l’empresa Perque es demostra que aquella persona inicia activitat per compte propia o aliena.
2. Risc durant la lactància La regulació la trobem a l’article 133 bis i 135.3 de la LGSS, i els requisits són els mateixos que el risc durant l’embaràs. És una situació de contingencia professional i per tant, es requereix el requisit d’alta i no es demana cap cotització. Cal que hi hagi un informe del servei public, i la valoració de la mutua i l’informe de la empresa conforme no ha pogut facilitar un nou lloc de treball o adaptar aquest, i caldrà també la suspensió del contracte de treball igual que el risc durant l’embaràs.
La prestació al igual que al risc durant l’embaras, es també el 100% i el responsable del pagament es la mutua d’accidents de treball.
La duració es fins que        el lactant compleixi 9 mesos reincorporació de la treballadora al seu lloc de treball.
extinció del contracte de treball.
Mort de la mare o del fill.
Interrupció de la lactància natural.
Obtenció fraudulenta de la prestació.
Treballar per compte propia o aliena.
La reincorporació extingueix la prestació.
3. Prestació per maternitat Esta recollida a l’article 133 bis de la LGSS. Es una prestació destinada a protegir la carencia d’ingresos que es produeix com a conseqüencia de la suspensió del contracte de treball prevista a l’article 48ET per la maternitat. Requereix aquesta suspensió del contracte derivada de la maternitat.
Supòsits protegits: - la maternitat natural la adopció que es podria utilitzar el permis de maternitat de parelles del mateix sexe (tant per la mare biologica que hagi tingut el fill o per l’altre si es una adopció) 32 - Acolliment tant preadoptiu com permanent o simple com permanent o simple, sempre que duri més d’un any.
Institucions de països extrangers de analoga finalitat.
Requisits beneficiaris: - Es tenen que trobar en situació d’alta o assimilada S’ha de disfrutar el permis de maternitat previst en l’article 48 ET.
Carència:  Permis de maternitat contributiu: en funció de l’edat si es menor de 21 anys no es necessita cap mena de carencia. Si es entre 21 i 26 anys, 90 dies en els 7 anys anteriors o 180 dies en tota la vida laboral. Si es major de 26 anys la carencia es de 180 dies en 7 anys anteriors, o 360 dies al llarg de tota la vida laboral.
Regim article 48 ET: - - El permis de maternitat el poden disfrutar amdos conjuges si treballen els dos.
La duració es de 16 semanes ampliables en part multiple o discapacitat. Son 2 setmanes més amb cada fill a partir del segon. Si el fill té una discapacitat de més del 33% també es reconeix.
La distribució es llibertat absoluta de la mare biologica que pot decidir, amb exepció que a les sis setmanes té consideració per la recurapació del part de la mare i sempre las ha de gaudir la dona. Les altres es poden distribuir amb llibertat de la dona i la parella.
Despres de les 6 primeres setmanes es poden gaudir de forma exclusiva, conjunta o sucessiva pel pare després que la mare hagi gaudit del seu periode.
Excepte les 6 primeres setmanes, el periode es pot gaudir a temps parcial amb acord amb l’empresari. Per exemple, es pot gaudir pel 50% de la prestació.
És un subsidi distinat a cobrir la carencia de rendes que provoca la suspensió del contracte i el percentatge que es cobra es un 100% de la base reguladora.
La base reguladora es calcula de la mateixa manera que la IT: Base de cotització de comunes del mes anterior dividida pel mes cotitzats en aquell mes.
Si s’ha optat pel subisdi parcial, hi haura una reducció propocional de la prestació.
Cap també la possibilitat respecte a la durada que la dona treballadora també decideixi gaudir amb antel·lació com a maxim fins a 10 setmanes abans. No acostuma a ser lo habitual.
El subsidi per maternitat no s’interrompeix per la mort del fill. Encara que s’haguessin guadit de les 16 setmanes, es podria gaudir.
No contributiva: Queda exclusivament reservada per la mare biologica. La prestació no contributiva, només esta prevista per la situació de part. Tindrà dret a la suspensió del contracte de treball i per tant, durant el periode que duri es percebra una prestació que no es el 100% de la base reguladora, sino que és un subsidi de caracter universal, és igual per tothom, és el 100% de l’IPREM.
Igual que al contributiu, no ho paga l’empresa, sino que ho paga la seguretat social directament a l’empresa.
La durada es de 42 dies ampliables en 14 dies si es donen determinats suposits (part multiple en familia monoparental, o dispacitat de la mare o fill).
L’empresari no podra fer cap descompte de la quota obrera sino que el descompte el fara la seguretat social.
4. Prestació per paternitat 33 Esta recollida a l’article 133.8 de la LGSS. És un subisdi que cobreix la carencia de rendes que pugui tenir el beneficiari durant la suspensió del contracte previst en l’article 48 ET. Els suposits que donen dret al permis per maternitat, donen dret al permis per paternitat.
Requisits:    Han d’estar donats d’alta o assimilats.
Es requereix el permis previst en l’article 48 bis ET per la paternitat.
Carència general de 180 dies en els 7 anys anteriors o 360 en tota la vida laboral.
La gestió es igual que la matenirtat que es el 100% de la base reguladora.
Cal tenir en compte que es un permis independent del permis de maternitat, i no s’ha de confondre amb el permis del gaudir d’una part del permis de maternitat.
El disfrutarà el progenitor que no tingui dret per naturalesa al permis de maternitat.
La durada son 13 dies ininterrumputs que són acumulables en cas de part al permis de l’article 37.3.b ET, ampliables 2 dies per fill en cas de part multiple. Es pot convertir en 20 dies, si es dona en una familia nombrosa, o si aquell mateix naixement provoca aquesta condició.
Es pot iniciar en el moment del part o adopció, en qualsevol moment de la maternitat, o inmediatament després de que s’acabi la maternitat.
La extinció es dona per les mateixes causes que el permis de maternitat, pero en cas de mort del fill si no s’havia iniciat el permís es perd el permis, però si ja s’havia iniciat no s’extingeix.
5. Prestació per cura de fill amb cáncer o malaltia greu La prestació esta destinada a protegir la carencia d’ingresos provocada per la reducció de jornada reconeguda per l’article 37.5 ET que por ser efectuada pels progenitors, adoptants o acollidors, per cura de fill amb cáncer o enfermetat greu.
Requisits: - S’ha d’estat afiliat amb alta (ambdos progenitors) Reducció d’almenys el 50% per cura del fill El fill ha de tenir cáncer o malaltia greu prevista legalment Ingres hospitalari del fill de llarga durada amb necessitat de cura.
Reunir les mateixes carencies que per la prestació de maternitat.
Prestació: És un subsidi diàri, i serà un percentat de la base reguladora equivalent a la reducció de la jornada que s’esta aplicant. La base reguladora es calcula de la mateixa manera que IT, però per contingencies professionals.
Naixement del dret: el dia que s’inicia la reducció de jornada.
Durada: Inicialment es de un mes que es renovarà per periodes de dos mesos fins la data màxima que es fins que el fill compleixi els 18 anys d’edat.
Extinció: - Cessament en la reducció de jornada.
Millora del fill.
Finalització de la feina.
Compliment de 18 anys per part del malalt.
Mort del menor o del beneficiari.
34 Gestió: correspon el pagament a la mutua d’accidents de treball, o l’INSS en el seu cas. El pagament es a mesos vençuts. El treballador continua d’alta a l’empresa, i pel periode de reducció de jornada, estarà cobrant la reducció corresponent i es mantindrà el salari o la cotització per la part de jornada que tingui efectivament realitzada.
Tema 9: Desocupació Tota la regulació la trobarem al titol tercer de la LGSS i al RD 625/1985.
1. Concepte Cobrir la contingencia de desocupació que entenem exclusivament protegida com aquella que es defineix com situació legal de desocupació. No tothom té dret a la cobertura de desocupació sino aquell que sigui considerat com a situació legal de desocupació.
Definició de l’article 203 de la LGSS: Es troba en situació de desocupació qui volen i podent treballar, perd el seu treball de forma temporal o definitiva o veu reduida temporalment per ERE la seva jornada ordinaria de treball entre un 10 o 70%.
Ha de ser d’aquelles persones que estiguin en disponibilitat de treball, el que requereix que s’inscriguin com demandants d’ocupació. S’ha de tenir aptitud per treballar, que vol dir que qui estigui en situació de incapacitat, no tindrà dret a la prestació de desocupació, i qui arribi a la edat ordinaria de jubilació tampoc (supòsit teoric). Ha d’haver-hi una perdua de la feina que es el que donara peu a accedir a la prestació. Aquella persona que previament no hagi treballat no tindrà dret. Aquesta perdua de feina pot ser total, pot ser deguda a una extinció del contracte o una suspensió, o pot ser una perdua parcial de la feina, es a dir, una reducció de jornada.
Parlarem de prestacions de desocupació de nivell contributiu i prestació de nivell asistencial. Les prestacions de caracter contributiu seran totes aquelles que significaran una prestació o per la perdua total, o per la perdua parcial de la feina. Les prestacions de nivell asistencial seran aquelles complementaries de la prestació contributiva i es donen per raons asistencials o socials.
Nivell contributiu:   Tenim la prestació per desocupació total o parcial: Pel fet de realitzar una feina durant un temps es té dret a la prestació.
La aportació de l’empresa de cotitzacions a la ss mentre s’estiguin cobrant prestacions per desocupació en els suposits de suspensió de contracte o de reducció de jornada. Mentre s’està en la situació de desocupació total, qui cotitza es el propi servei public d’ocupació. Quan es una desocupació parcial, on es redueix la jornada, en aquests casos l’empresa continua amb la seva obligació de cotitzar.
Nivell asistencial:   El susidi per desocupació Les cotitzacions a la seguretat social, pero el servei public de ocupació mentre el treballador rep el subsidi per desocupacó nomes cotitza per contingencia d’assistencia sanitària, protecció a la familia, i contingencia de jubilació, en aquest ultim només cotitza per majors de 55 anys.
2. Nivell contributiu Beneficiaris   Treballadors per compte aliena del regim general de la SS.
Treballadors per compte aliena del regim de la mineria i el carbó, i del regim del mar.
35        Socis treballadors de cooperatives de treball associat.
Emigrants retornats.
Llibertats de pressó.
Personal laboral al servei de les administracions publiques.
Càrrecs publics de les corporacions locals (alcaldes i regidors) que tinguin dedicació exclusiva.
Càrrecs representatius dels sindicats amb dedicació exclusiva i dedicació.
Treballadors autònoms que hagin cotitzat per una contingencia que s’anomena cessament d’activitat.
Subjectes exclossos   Administradors de societats mercantils que tinguin control efectiu de la societat.
Administradors de societats que ejerceixin funcions de direcció i gerencia encara que no tinguin el control efectiu de la societat.
Requisits       Estar afiliat i amb alta o en situació assimilada al alta.
Situació assimilada a l’alta: 1. Excedència forçossa 2. Treballadors fixes discontinus en els periodes on no presten serveis 3. Treballadors amb incapacitat temporal 4. Alta especial en el periode de vacances no disfrutades abans de l’extinció del contracte de treball.
Carencia generica: Tenir 360 dies cotitzats.
Carecia especifica: Tenir els 360 dies en els 6 anys anteriors a la situació legal de desocupació o en els 6 anys anteriors a quan va finalitzar la obligació de cotitzar.
No tenir l’edat ordinaria de jubilació a no ser que no es tingui dret a la prestació per no tenir la carència necessària. Una persona que vol jubilarse abans de la edat ordinaria, mitjançant la jubilació anticipada, si que té dret a cobrar la prestació de desocupació.
No incorre en causa de incompatibilitat.
Trobarse en situació legal de desocupació i subscriure el compromis d’activitat.
Situació legal de desocupació: quan es produeix una situació de extinció al contracte de treball que doni dret a la prestació per desocupació - - Acomiadament colectiu o extinció dels contractes de treball acordats en un procediment concursal pel jutge mercantil.
Mort, jubilació o incapacitat permanent de l’empresari: parlem de empresaris individuals, excepte que hi hagués un suposit de successió empresarial.
Acomiadament disciplinari, ja sigui procedent o improcedent. Encara que sigui un acomiadament amb causa, té dret a desocupació.
Acomiadament per causes objectives: acomiadaments individuals per causes previstes a l’article 52 TRLET.
Extincions voluntaries del treballador de les previstes als articules 40, 41.4, 49.1 m) i 50 TRLET.
Expiració del temps o obra en els casos de contractes de durada determinada. Sempre es produirà situació legal de desocupació sempre que qui denuncii el contracte sigui l’empresa, no el treballador.
Per resolució del contracte en periode de prova, on s’han de donar els següents requisits: l’extinció ha de ser acordada per l’empresari, que l’extinció de la relació laboral anterior hagi estat per alguna situació legal de desocupació, o que hagin transcorregut tres mesos des de l’anterior extinció si ha sigut una baixa voluntaria.
36 Altres situacions legals de desocupació - - - Tant la suspensió del contracte de treball prevista a l’article 47 TRLET com la que es pugui decidir de manera concursal per un jutge.
Reducció de jornada entre un 10 y 70% regulada a l’article 47 TRLET.
Els treballadors fixes discontinus en els periodes on no hi ha activitat.
Treballadors retornats a espanya els quals s’els hagi extingit el contracte de treball en l’altre pais i que tinguessin a Espanya cotitzacions suficients per tenir dret a la prestació per desocupació.
Cessament dels carrecs publics o sindicals a la finalització de la seva dedicació exclusiva.
Sempre que aquesta situació no hagi donat lloc a una excedència forçosa amb reincorporació al treball.
Extinció del contracte de treball per part de l’empresa en els casos de incapacitat permanent total del treballdor.
Suposits que no tenen la consideració legal de desocupació - Cessament voluntari del treball o baixa voluntaria, excepte els suposits vistos.
La no disponibilitat per buscar feina.
La no reincorporació a la feina tras a un acomiadament improcedent o nul.
El no reingrés del treballador al finalitzar una excedència o suspensió del contracte de treball amb reserva el lloc de treball.
La situació de vaga o tancament patronal.
Compromis d’activitat: per ser beneficiari, en el moment d’inscriure’s com a demandant d’ocupació s’ha de signar el compromis d’activitat que implica que el treballador haurà de fer una busqueda activa de feina, que haura de participar en acions formatives de inserció o orientació que determini el servei public d’ocupació, si ve els primers 30 dies, la participació es voluntaria. Implica la acceptació de una oferta de colocació, aquesta ha de ser adecuada.
Es considerarà que es una oferta adecuada en funció que reuneixi cuatre criteris: - - - - Criteri de la professionalitat: Quan sigui una oferta propia de la professió habitual de aquell desocupat, quan sigui l’exercida en els ultims tres mesos anteriors a la situació legal de desocupació, o aquella que es pugui considerar ajustada a les actituds del treballador.
Transcorregut 12 mesos com a beneficiari de les prestacions de desocupació, es la oferta es pot considerar com adecuada segons el servei public de ocupació.
Criteri residencial: no ha d’estar a més de 30 kilometres de la residencia habitual, a no ser que el treballador no inverteixi més del 25% del temps de la seva jornada diaria entre el desplaçament de anada i jornada, o que el cost sigui superior al 20% del salari mensual. Si es demostra el que el beneficiari té allotjament adecuat a la zona del treball seria adecuada.
Criteri laboral: S’entén que el salari no sigui inferior al salari minim interprofesional descomptat les despeses de desplaçament i que la durada i la jornada siguin les normals o equivalents de la feina que tenia abans.
Criteri de individualització: es un criteri pel qual el servei public de ocupació considerarà les circunstancies del desempleat per considerar si es una oferta adecuada.
Naixement del dret El dret a la prestació de desocupació neix el dia seguent a la solicitud legal de desocupació si s’ha fet en els 15 dies hàbils següents.
37 Si no es fa la solicitud en els 15 dies hàbils següents, no es perd el dret, pero aquesta neixerà el dia de la sol·licitud. Tot el temps transcorregut es considera un temps que s’ha consumit.
Si es paguen vacances pendents a la finalització del contracte, el naixement de la prestació serà el dia següent de que s’hagin extingit els dies de vacances, i la sol·licitud s’haurà de fer en els 15 dies següents a la finalització de les vacances.
En els supòsits on hi hagi salaris de tramitació, s’ha de retornar al servei public d’ocupació tota la prestació percebuda, la qual es descomptarà dels salaris de tramitació per part de l’empresa.
Durada La durada minima es de 4 mesos, per aquelles persones que hagin cotitzat un any, y la durada màxima es de 2 anys a partir de 6 anys cotitzats.
Especificacions sobre la duració Es computen totes les cotitzacions que no s’hagin tingut en compte per generar un dret anterior a prestacions de desocupació. Es miren els 6 anys anteriors a la situació legal de desocupació. Si dintre d’aquest periode hi ha cotitzacions que ja s’han utilitzat per generar una prestació de desocupació, no es computaran ja que ja s’han utilitzat per satisfer aquestes.
El periode de vacances no disfrutades també es computa com a temps cotitzat.
Quantia: Hem de calcular la base reguladora que es el promitg de la base de cotització per contingencies profesionals menys les hores extres dels ultims 180 dies cotitzats; donara la base de regulació diaria.
Durant els 6 primers mesos de prestació es té dret al 70% d’aquesta base reguladora diaria. A partir del dia 181 fins al final de la prestació es té dret al 50% de la base reguladora.
Si en aquest periode de 6 mesos, el beneficiari estigués en situació de reducció de jornada per naixement de fill, per guarda legal de un menor o dones victimes de violencia de genere, les cotitzacions a temps parcial de aquests 6 mesos s’incrementaran com si s’estigués treballant el 100% de la jornada.
Haurem de comprobar que les quanties estiguin dins dels minims i maxims. El minim legal es, si no tenen fins a càrrec, el 80 de l’IPREm incrementat en un 1/6; al 2014 es de 497€. Si es tenen fills a càrrec (els que conviuen amb el beneficiari menos de 26 anys o majors amb condició de discapacitat i que no tinguin rentes superios al SMI) el percentatge minim es el 107% de l’IPREM.
Els maxim son per persones sense fills a càrrec el 175% de IPREM més 1/6; al 2014 es de 1807,20€. Si es té fills a càrrec l’import es del 200% més un 1/6; pel 2014 es de 1242,52€. Si es té més d’un fill a càrrec es del 225% més un 1/6; pel 2014 es de 1397,83€.
Suspensió del dret Les causes de suspensió es: - La sanció, que pot ser lleu o greu de conformitat amb la LISOS Per compliment de condena privativa de llibertat; excepte si el condemnat té càrregues professionals i unes rentes que no superin el salari minim interprofesional.
La realització de feines per compte aliena, per una durada inferior als 12 mesos, o la realització de feines per compte pròpia per una durada inferior a 24 mesos.
38 - - En els casos d’acomiadament que hi hagi hagut impugnació judicial del mateix, si la sentencia reconeix o la nul·litat o la improcedència de l’acomiadament i l’empresari opta per la readmissió en aquest últim cas, si l’empresa interposa recurs contra la sentencia, durant la tramitació, la prestació també es suspendrà.
En el supòsit de trasllat a l’extranger, per busqueda d’ocupació o cooperació internacional per una durada inferior a 12 mesos.
La suspensió cautelar de la prestació que adopti l’entitat gestora quan hi hagi pressunció de que la prestació s’havia obtingut de manera fraudulenta.
Per reanudar el dret a la prestació cal que el beneficiari, quan finalitzi la causa de suspensió, sol·liciti la reanudació de la mateixa, excepte en els casos de suspensió per sanció on la reanudació es automàtica. La reanudació que tingui que fer el beneficiari, la haurà de fer també en el termini de 15 dies, igual que la sol·licitud inicial, i estarem parlat d’una prestació que tindrà les mateixes bases i quanties que la prestació incialment reconeguda, i que es reanudarà en el lloc on va quedar interrumpuda.
Extinció de la prestació - - - - Per mort del beneficiari.
Per l’esgotament de la durada de la prestació reconeguda.
Per la realització d’un treball de més de 12 mesos. Si es dona una situació on el treball tingui una durada superior als 12 mesos, on s’hagi generat carencia suficient per una nova prestació per desocupació, es produirà el dret d’opció del treballador, on podrà optar per reanudar el dret anterior o optar per la nova prestació generada per aquest temps de treball. Si s’opta per la nova prestació generada la prestació que havia quedat interrumpuda es perd, i si opta per la prestació anterior, les cotitzacions del nou periode treballat, no es tindran mai en compte per generar una nova prestació. Aquest dret d’opció s’ha d’exercir en el termini de 10 dies des de que es produeix la nova situació legal de desocupació.
Compliment de l’edat ordinària de jubilació: en el moment on el beneficiari compleixi aquesta data, decideixi o no jubilarse, la prestació s’extingeix. Només no serà causa de suspensió, si en arribar la data el beneficiari no té carencia suficient per jubilarse.
Per pasar a ser pensionista de jubilació de incapacitat permanent, absoluta o gran invalidessa, podra dir de mantenir la prestació de desocupació i quan aquesta acabi, pasar a cobrar la prestació de incapacitat.
Trasllat a l’extranger, excepte supòsit de suspensió.
Per renuncia voluntaria del dret.
L’imposició de sanció, en funció de que siguin lleus o greus es podria produir l’extinció.
Si s’esta en situació de incapacitat temporal, maternitat o paternitat, i es genera una situació de desocupació, no es genera el fet de desocupació fins que no finalitza la incapacitat temporal.
3. Nivell assistencial: Subsidi per desocupació És un sistema complementari de la prestació per desocupació i es pot donar per diferents causes; - Per donar protecció a un desocupat durant més temps, una vegada esgotades les prestacions contributives de desocupació.
En aquells casos on es vol donar cobertura a beneficiaris que no han cotitzat prou temps per accedir a la prestació contributiva.
Per accedir ens trobarem amb dos modalitats - Ordinari 39 - Per majors de 55 anys (subsidi de prejubilació, abans es donava al 52 anys) que es dona fins l’edat de jubilació.
Ordinari Requisits generals d’accés - - Estar aturat i inscrit com a demandant d’ocupació.
Estar inscrit com a demandant d’ocupació durant un periode minim de un mes anomenat periode d’espera. Per accedir al subsidi de desocupació, en els casos de persones que hagin esgotat una prestació contributiva, se li demana que porti com a minim 1 mes inscrit com a demandant d’ocupació des que va finalitzar aquella prestació contributiva. No es automàtic, ha de transcorre el periode de espera.
En aquest supòsit de temps d’espera, no es pot rebutjar una oferta adecuada de ocupació.
Tenir carencia de rendes de qualsevol naturalesa que en comput mensual no superi el 75% del salari minim interprofessional. No computa com a renda la indemnització que s’hagi pogut percebre derivada de una extinció contractual.
Possibles beneficiaris del subsidi en casos on s’ha esgotat una prestació contributiva de desocupació: Ademés d’aquests quatre requisits generals s’ha de: - - Tenir responsabilitats familiars, el que s’entén tenir a càrrec seu el conjugue, o fills menors de 26 anys que convisquin amb el beneficiari, o majors de 26 si són discapacitats i conviuen amb ell, sempre i quan la renda de tots els que conviuen inclossos les rendes del propi beneficiari, no superin el 75% del salari minim interprofessional dividit pel nombre de persones que conviuen.
Tenir una edat superior a 45 anys. No s’exigeix tenir responsabilitats familiars.
Possibles beneficiaris del subsidi sense cotitzacions suficients per la prestació contributiva: - Tenir un periode de cotització de 6 mesos si no es tenen càrregues familiars, o tres mesos si es tenen carregues familiars.
Subsidi de majors de 55 anys Requisits: - Tenir 55 anys com a mínim.
Tenir o no tenir responsabilitats familiars.
Acreditar 6 anys de cotitzacions per desocupació al llarg de tota la seva vida laboral.
Reunir tots els requisits per jubilarse excepte el requisit de l’edat.
No tenir rendes superiors al 75% del SMI.
Des de el Març de 2013, si el beneficiari conviu amb conjugue o amb fills menors de 26 o majors de 26 discapcitats, que la renda de tota la unitat familiar, dividida pels membres que la composen, no superi el 75% del salari minim interprofessional.
En aquest subsidi, durant la percepció del mateix, el servei públic d’ocupació cotitza per la cotingencia de jubilació del beneficiari per una base equivalent a la base minima de cotització vigent en cada moment, i el beneficiari si vol, pot subscriure conveni especial amb la SS cotitzant per l’import que trii.
Quantia del subsidi en tots els casos És el 80% de l’IPREM.
40 Durada del subsidi Per esgotament de la prestació Majors de 55 anys: Fins arribar a l’edat ordinària de jubilació.
Durada de les persones que han esgotat una prestació contributiva: Si es tenen càrregues familiars: un menor de 45 anys la durada va en funció de la prestació contributiva a la que hagi tingut dret i que s’ha esgotat, si la durada era fins a 4 mesos la durada màxima sera de 18, i si supera 6 mesos la durada màxima sera de 24 mesos.
Major de 45 anys; veure quadre: Per insuficiència de cotització per generar una prestació contributiva 41 ...