Tema 4. La classificació penitenciària (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 3º curso
Asignatura Dret Penitenciari
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 17/03/2017
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

Dret penitenciari Tema 4. La classificació penitenciària GRAU EN CRIMINOLOGIA Laura Gelabert TEMA 4. LA CLASSIFICACIÓ PENITENCIÀRIA 1. INTRODUCCIÓ L’art. 72 de la LOGP estableix que les penes es compliran d’acord amb el sistema d’individualització científica separada en graus, i els graus són: primer grau en règim tancat, segon grau en règim ordinari i tercer grau en règim obert.
A més, el tema de la classificació és important perquè aquesta determinarà en quin centre penitenciari complirà condemna l’intern.
L’art. 59 defineix el tractament com: el conjunt d’activitats directament dirigides a la consecució de la reeducació i la reinserció social dels penats. Les finalitats del tractament venen recollides a l’art. 59.2 que estableix que el tractament pretén fer de l’intern una persona amb la intenció i la capacitat de viure en llibertat d’acord amb la llei penal, és a dir, sense delinquir de nou.
La classificació és un principi fonamental en el tractament. Aquesta es pot definir com les actuacions de l’Administració que acaben amb l’assignació de l’intern en un determinat grau de tractament (això seria la classificació inicial) o un canvi del grau assignat anteriorment (en aquest cas parlem de progressió o regressió de grau).
Per tant, l’intern ingressa en un centre penitenciari, estarà com a molt en les dependències d’ingrés 5 dies i passa al centre penitenciari. Com a molt, en 2 mesos l’Administració penitenciari ha de decidir quin grau de tractament se li assignarà en aquell intern.
Aquesta resolució es pot recórrer al Jutge de Vigilància i encara la que dicti el Jutge de Vigilància es podrà recórrer al Tribunal sentenciador.
Cada 6 mesos s’ha de revisar aquesta classificació, i aleshores se’l podrà progressar o se’l podrà regressar, o bé es mantindrà en el mateix grau.
Pàgina 1 de 8 Dret penitenciari Tema 4. La classificació penitenciària GRAU EN CRIMINOLOGIA Laura Gelabert 2. LA CLASSIFICACIÓ Es materialitza en la progressivitat del règim penitenciari, és a dir, que el que s’intenta és que hi hagi una progressió, i que cada cop hi hagi més confiança amb l’intern, ja que se li van atribuint més responsabilitats i que pugui gaudir de més llibertat.
L’art. 63 de la LOGP estableix que per la individualització del tractament, darrera l’adequada observació de cada penat, es realitzarà la seva classificació destinant-se la centre que sigui més adequat al tractament que se li ha assenyalat, etc. Veiem que hi ha una clara vinculació entre el tipus de tractament assignat i el tipus de centre penitenciari.
2.1.
CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ D’acord amb l’art. 63 són: - La biografia de l’intern.
- La seva personalitat.
- La història individual familiar, social i delictiva.
- La durada de la pena.
- L’àmbit al qual retornarà.
- Els recursos, les facilitats i les dificultats que en cada cas hi hagi per aconseguir el bon èxit del tractament.
Pel que fa a la progressió, s’hauria de tenir en compte, segons l’art. 65 de la LOGP, la modificació dels trets de la personalitat directament relacionats amb l’activitat delictiva.
I pel que fa a la regressió, s’utilitza com a únic criteri una evolució desfavorable de la personalitat de l’intern respecte al seu tractament.
La Direcció General d’Institucions Penitenciàries és la que estableix els criteris en funció dels quals es classificarà a una persona en primer, segon o tercer grau.
Pàgina 2 de 8 Dret penitenciari Tema 4. La classificació penitenciària GRAU EN CRIMINOLOGIA Laura Gelabert 3. LA CLASSIFICACIÓ EN GRAUS 3.1.
PRIMER GRAU Es classificarà en primer grau a aquells interns que es consideri que tenen una perillositat destacada i que no s’adapten a la vida ordinària en un centre.
Aquest primer grau, ha de ser definit a través de tres principis bàsics: a) Excepcionalitat. És a dir, que el tercer grau s’ha d’entendre com la última solució, només quan no ho hagi una altra opció possible, s’aplicarà la classificació en primer grau.
b) Transitorietat. El temps que l’intern estigui en primer grau ha de ser l’imprescindible, el menor possible.
c) Subsidiarietat. Quan s’hagin descartat les patologies o qualsevol possibilitat que faci que la persona tingui un comportament perillós.
La gravetat va en funció que la persona, efectivament, pugui posar en perill la seva integritat o bé la dels demés interns del centre. És a dir, no és que un dia un intern es posa violent, i ja l’envien al primer grau, sinó que aquesta “violència” ha de ser continuada i a més provada, és a dir, no es pot fundar en meres sospites o rumors.
Segons la llei, la revisió del primer grau es fa cada 3 mesos.
Com el primer grau és una qüestió que es reserva en última ràtio, no pot respondre a fets puntuals, etc., el que s’ha de fer és que l’equip especialitzat treballi per a que el primer grau duri el temps mínim imprescindible.
3.2.
SEGON GRAU El segon grau serà el grau en el qual aniran destinats aquells penats que puguin viure en un règim de normal convivència, però sense capacitat per viure en semi-llibertat. Per tant, els que estiguin en segon grau no es tracta de penats que siguin perillosos però tampoc poden estar en tercer grau perquè no tenen capacitat per viure en llibertat.
Aquest és el grau en el que es troben la majoria d’interns, ja que en aquest règim estaran també els que no estiguin classificats, ja sigui perquè encara no s’ha dut a terme la classificació inicial o bé perquè es tracti de preventius.
Pàgina 3 de 8 Dret penitenciari Tema 4. La classificació penitenciària 3.3.
GRAU EN CRIMINOLOGIA Laura Gelabert TERCER GRAU Aquí es trobaran aquells interns que, per la seves circumstàncies personals i penitenciàries, si que estan capacitats per viure en semi-llibertat.
Pel que fa a la classificació en tercer grau, la instrucció 9/2007 explica que aquets grau no és un benefici penitenciari, sinó que és una modalitat ordinària de compliment de la condemna, i a més, diu que el tercer grau cal incentivar-lo i es va creant poc a poc. La idea és que, des de l’ingrés en un centre penitenciari per complir una condemna, s’ha de contemplar la possibilitat que aquell intern passi lo més aviat possible en un règim obert, ja que és molt més beneficiós per a l’intern. Per això, des del primer moment, s’intentaran treballar aquelles mancances que fan que, de moment, l’intern no pugui estar en un règim de semi-llibertat.
Per la classificació en tercer grau, cal haver complit un requisit, que és, haver satisfet la responsabilitat civil derivada del delicte. Pel que fa a aquest requisit, a la pràctica, ha fet que en molts casos, la fiscalia sobretot, recorri classificacions en tercer grau. El que diu tant la instrucció com la normativa catalana al respecte, és que aquest requisit no es pot entendre en sentit estricte, sinó que almenys hi hagi un compromís per part de l’intern de satisfer aquesta responsabilitat civil.
S’insisteix en que no és necessari haver gaudit de permisos anteriors, ja que durant molt de temps es considerava un requisit imprescindible. Tot i que, a la pràctica es supedita la progressió en tercer grau al fet que l’intern hagi gaudit sense problemes d’algun permís.
3.3.1. SUPÒSITS DE CLASSIFICACIÓ INICIAL EN TERCER GRAU L’intern pot ser classificat directament en tercer grau, i per això, existeixen una sèrie de requisits: - Podran ser classificats directament en tercer grau aquells interns que presentin un pronòstic de reincidència baix o molt baix, i que no tinguin factors d’inadaptació significatius. Com s’interpreta aquest pronòstic de reincidència baix? Quins són els factors? o Ingrés voluntari.
o Condemnes no superiors a 5 anys.
o Primarietat delictiva o reincidència escassa (es pot ser reincident però no multireincident).
o Antiguitat en la causa per la que va ingressar (més de 3 anys).
o Correcta adaptació social.
Pàgina 4 de 8 Dret penitenciari Tema 4. La classificació penitenciària o GRAU EN CRIMINOLOGIA Laura Gelabert Baixa prisionalització /institucionalització (fet que una persona que ha estat molt temps a la presó, quan surt, està molt poc adaptada a la societat “normal” i té moltes dificultats per fer-ho).
- o Recolzament familiar prosocial.
o Personalitat responsable.
o Assumpció del delicte.
o Persones amb addiccions: que es trobin en disposició de tractament.
A part d’aquests factors, caldrà que els interns, per ser classificat inicialment en tercer grau, no presentin factors d’inadaptació significatius. Com els següents: - o Pertinença a organitzacions delictives.
o Personalitat de trets de caràcter psicopàtic.
o Inadaptació a la presó.
o Escalada delictiva.
o Etc.
Si es dóna el cas que l’intern està en segon grau, per tal que l’intern pugui progressar en tercer grau, caldrà que: o L’intern estigui inclòs en un programa de tractament que pugui continuar en medi comunitari.
o Que tingui una valoració normal o superior en les avaluacions que es van fent de manera periòdica.
o Que hagi gaudit de permisos sense incidències i si no ha gaudit de permisos, que la seva evolució aconselli un tercer grau.
o Que no tingui sancions disciplinàries Hi ha diferents tipus de tercer grau: • Règim obert ple o absolut (art. 82.2 i 83 del reglament). Normalment són interns que van a treballar durant el dia i tornen a dormir al centre penitenciari. L’art. 82.2 equipara les tasques domèstiques al treball, sobretot en el cas de les dones, per tal que durant el dia puguin anar a cuidar la família.
• Règim obert restringit (art. 82). Reservat a interns que tinguin una trajectòria delictiva peculiar, perquè es tractin de delictes d’especial gravetat, interns amb problemes psiquiàtric o sense recolzament familiar o social...
• Tercer grau que es pot complir en unitats dependents (que solen estar dins un centre penitenciari, com la unitat de mares) o en unitats extra-penitenciàries.
Pàgina 5 de 8 Dret penitenciari Tema 4. La classificació penitenciària • GRAU EN CRIMINOLOGIA Laura Gelabert Tercer grau que es pot complir amb un control telemàtic (art. 84).
També hi ha la possibilitat de classificar en tercer grau a persones amb malalties molt greus amb patiments incurables, o a septuagenaris (persones de més de 70 anys). Els requisits per accedir al tercer grau es suavitzen.
Cal mencionar l’art. 100.2 del Reglament penitenciari, ja que aquest és el que permet la combinació de graus, per exemple, algú que estigui en segon grau però gaudint d’alguns beneficis del tercer grau, o bé persones que estan en primer grau però que gaudeixen d’alguns beneficis del segon grau. Aquest article es regula a través de la circular 1/2005 (regulador de l’aplicació de l’art. 100.2 del Reglament penitenciari). Aquesta circular preveu dues modalitats diferents, que són les que hem dit (combinar aspectes de segon amb els de tercer grau o una segona modalitat que és per oferir un règim de vida ordinari a interns que estan en règim de vida tancat, és a dir, aquells que estan en primer grau).
Aquesta primera modalitat està pensada per interns que ja poden viure en semi-llibertat, però que, per raons, normalment judicials, no poden fer-ho (per exemple, que no hagin pagat la responsabilitat civil i el fiscal recorre), per tant, per això es permet que l’intern, que pot viure en semi-llibertat, estant en segon grau pugui gaudir de certs beneficis del tercer grau. L’equip de tractament acordarà l’aplicació d’aquesta combinació de graus.
Pel que fa a la segona modalitat, s’insisteix en que el primer grau té un caràcter excepcional i restrictiu, i per això s’ha d’intentar que l’intern progressi el més aviat possible a un segon grau.
4. EL PROCEDIMENT DE CLASSIFICACIÓ En el termini màxim de 2 mesos, des de que arriba al centre penitenciari el testimoni de la còpia de la sentència ferma condemnatòria, la junta de tractament ha de fer la proposta de classificació.
Aquesta proposta es fa després d’haver observat a l’intern, després d’haver recollit les dades que es considerin necessàries, etc. La proposta que faci la junta s’haurà de passar a la Direcció General que és la que l’haurà de ratificar o bé canviar.
Contra la decisió administrativa de classificació inicial, tant l’intern com el fiscal, poden recórrer al jutge de vigilància. La decisió que prengui el jutge de vigilància és recurrible també al Tribunal sentenciador.
Cada 6 mesos cal revisar la classificació i es pot, mantenir el grau, o bé progressar o regressar de grau, excepte en primer grau, que la revisió és cada 3 mesos.
Pàgina 6 de 8 Dret penitenciari Tema 4. La classificació penitenciària GRAU EN CRIMINOLOGIA Laura Gelabert Cada nova decisió de classificació (tant si es manté, com si progressa i regressa) s’ha de comunicar sempre al fiscal i aquets (a més de l’intern) la podran recórrer.
No cal esgotar els terminis, per exemple, si un intern té moltes sancions, se’l podria regressar de grau sense esperar als 6 mesos.
5. RISCANVI Per tal de poder aplicar un programa individual de tractament, ens basem en el criteri d’individualització científica.
El riscanvi és un programa informàtic dissenyat per la Generalitat per avaluar i gestionar el risc de tota la població penitenciària catalana (per tant, inclou preventius i condemnats), per tal de determinar la concessió de permisos, els graus de classificació i la llibertat condicional.
El riscanvi s’estructura en dues parts: 1) Riscanvi-Screening. Hi ha una primera etapa que seria la d’avaluar i valorar el risc. Té per finalitat fer una criba de detecció del risc, composat per 10 factors de risc que s’obtenen de les dades penals i penitenciàries. Es valora el risc de violència en diverses manifestacions, que són: a. Autodirigida. Fa referència als intents de suïcidi de l’intern, o bé autolesions de tot tipus (lleus o greus).
b. Intra-institucional. Conductes violentes o agressions de tots tipus (greus o lleus) a interns o funcionaris.
c. Reincidència delictiva violenta. Fa referència al re-ingrés penitenciari per un delicte violent.
d. Trencament de la condemna.
2) Riscanvi-Complet. I una segona etapa que seria per gestionar el risc, quan el resultat de la primera etapa és que la persona té un risc alt. Aquest programa pot ser criticat en termes de subjectivitat, ja que els ítems que analitza poden ser valorats de diferents maneres. S’analitzen 43 ítems relacionats amb: a. Factors criminals i penitenciaris.
b. Factors personals i/o socio-familiars.
c. Factors clínics i/o de personalitat.
Pàgina 7 de 8 Dret penitenciari Tema 4. La classificació penitenciària GRAU EN CRIMINOLOGIA Laura Gelabert Aquest riscanvi es farà en el moment de l’ingrés, per classificar a la persona en un grau o en un altre, si la persona no torna de permís, si la persona s’intenta suïcidar...
Pàgina 8 de 8 ...