1r treball Tècniques Artístiques (2016)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura Tècniques Artístiques
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 22/09/2016
Descargas 2

Descripción

Fitxa tècnica

Vista previa del texto

Anís del Mono (Con una falda de percal planchá) Fitxa tècnica Autor: Ramon Casas Títol: Anís del Mono (Con una falda de percal planchá) Data: 1898 Tècnica: Litografia en color sobre paper Mides: 218 x 110’5 cm Localització: MNAC (Barcelona) Context històric i cultural La publicitat moderna neix al segle XIX, una de les conseqüències del desenvolupament de les societats industrialitzades. Els cartells publicitaris van sorgir per necessitats i ambicions dels seus promotors, una manera original i practica de difondre un producte abans de que sorgís la radio, la televisió i el cinema. A partir d’aquesta expansió de constant difusió, els promotors veuen l’oportunitat d’una possibilitat publicitària d’un bon cartell a gran escala, a partir de la convocatòria de concursos amb premis molt generosos, per tal d’atreure als artistes de mes renom.
El cartellisme de Casas va ser possible gràcies a la seva visita, amb nomes quinze anys, de la ciutat de les llums amb la recent inauguració de la línia fèrria Barcelona- París, la qual des de llavors aniria agafant amb costum. Casas va descobrir el modernisme de París per l’exposició Universal del 1878 servint-li d’inspiració al veure tots els avenços de la societat, entre ells: el clavegueram, l’enllumenat de gas i elèctric, el transport públic, l’automòbil, els grans immobles, les construccions de ferro...1 I d’altra banda l’esplendor de la burgesia i el continu moviment obrer i sociopolític. En resum, un paisatge ple de vida que no descansava ni tan sols en horaris de nocturnitat. Amb tot aquest moviment va ser com va sorgir el cartellisme, en que les empreses van sentir la necessitat de projectar els seus productes al carrer de la manera més accessible a tots els públics com fos possible, per comunicar-se amb els ciutadans, és a dir, amb els futurs clients potencials.
Estil El cartellisme de Ramon Casas és un testimoni indiscutible de la seva lucidesa, de com aquest aspecte de la seva creació- el cartell- representa una avançada del futur de màxim interès. Ramon Casas va ser capdavanter en el mon de la publicitat i el cartellisme en una societat on l’avenç de la societat es indiscutible, fins el punt en que s’arribà a batejar amb llibertat aquests cartells publicitaris com a “art al carrer”. Per a Casas era molt important deixar clar que l’art ha d’estar a l’abast de la gent, i per tant el carrer és el lloc més accessible per a tots els públics. Per tant aquest moviment cartellista va suposar una visió diferent de l’art on els espectadors podien ampliar els seus coneixements artístics més enllà de les sales d’exposicions , una difusió sense límits.
Aquesta obra de Ramon Casas també suposa un testimoni molt clar de l’avenç social on la dona passa a ser protagonista . El seu estil es basava en la renovació , la defensa de la catalanitat i la codificació de l’idioma de Pompeu Fabra, tot amb un punt de vista naturalista que te el seu punt àlgid en el modernisme. Globalment, segons el llibre de Giralt, es pot definir l’interès de renovació de l’artista des d’un sentit baudelerià, que vol significar el rebuig de la tradició artística per identificar-se amb la seva contemporaneïtat , objectiu que va aconseguir formulant un llenguatge que anava més enllà del simbolisme i que podríem definir com a realista, sintètic, dinàmic, clàssic en les formes i modern en esperit 2, per totes aquestes característiques, Antoni Casas es va convertir en el màxim exponent del 1 CALZADA I SALVADERA, Arcadi; GIRALT-MIRACLE, Daniel [et al]. El cartellisme de Ramon Casas. Girona: Fundació Caixa Girona, 2006, p. 11.
2 Ibid.
cartellisme a Catalunya on treballava per grans empreses com Anís del Mono, Xampany Codorniu, Cigarretes Job...en els quals hi destacava sobretot el paper de la dona. Aquestes innovacions el van fer mereixedor de més d’un premi publicitari.
Anàlisi formal Apareix una dona dempeus amb els cabells recollits amb una flor vermella que destaca sobre el color negre del seus cabells. La dona vesteix un vestit vermell estampat, típic d’Espanya, i cobreix les seves espatlles amb un mantó de Manila, del qual es coneix que és de seda, amb detalls florals i on es llegeix la marca del producte, el mantó té un color terrós amb fils blancs que d’alguna manera es converteix en un element protagonista de la imatge. A continuació, aquesta dona alça la mirada cap a la mona de pel marró , la qual li dona un toc de gràcia i tendresa al cartell. L’animal està a sobre d’un llarg tamboret i amb les seves petites mans agafa una ampolla del producte publicitari – Anís del Mono - una beguda alcohòlica típica del moment, la qual li està servint a la dona en la copa que ella mateixa aguanta amb les mans . Tot aquest conjunt figuratiu destaca sobre un fons verdós llima on veiem inscrita la marca del licor a la part superior de l’obra amb un color neutre i a la part inferior, del mateix color, apareix el següent text: VICENTE BOSHC, Badalona, España.
Aquesta obra reconeguda és conjunt d’imatge i text en que s’hi demostra un gran domini de la línia, una sàvia aplicació del color i una atrevida però simplificada composició de les formes, que es complementen amb un coneixement de transmissió de codis i missatges publicitaris, mitjançant la inserció de la marca en un incipient grafisme. Aquest projecte es definitiu, si més no pel que fa a la figura. El cartell te grans dimensions executats en tres fragments que es coneix gracies a les nombroses proves que es conserven amb el desglossament dels colors en 24 pedres diferents, 28 colors a cada fragment. 3 Tècnica : Utilitza la tècnica de la litografia en color sobre paper. El que fa que aquesta calca funcioni és la incompatibilitat de l’aigua amb els materials grassos i viceversa. És una tècnica que es pot practicar amb diferents materials, com ara bé tinta, llapis, pinzells, barres... i ens garanteix diverses repliques d’un dibuix amb els mateixos traços, gradacions i textures.
Per a fer una litografia es necessita un bloc de pedra calcària mínimament gruixut i que absorbeixi bé l'aigua. Un cop tinguem aquest material es fa la preparació de la següent manera: Netegem la pedra amb sorra de gra barrejat amb aigua fins que quedi ben plana i amb una mica de gra, a continuació la sorra es posa sobre la pedra i es va fregant circularment amb una altra pedra fins que tota la superfície es graneja amb un netejat d’aigua final. Per acabar s’aplica el dibuix amb materials grassos. Per a cada color s'ha d'usar una pedra diferent i, evidentment, el paper haurà de passar per la premsa d'imprimir tantes vegades com tintes s'emprimin. D'altra banda, la litografia facilita la creació múltiple d'una imatge per mitjà d'impressions de color superposades. 4 Temàtica : El tema d’aquesta obra és senzillament la publicitat en cartell d’un producte alcohòlic creat a 1898 pels germans Josep i Vicenç Bosch i Grau a Badalona. Ambdós germans van decidir posar la imatge de la mona per al·ludir al Darwinisme, per mostrar que la seva marca era la més evolucionada. Així a l'etiqueta de l'ampolla apareix un dibuix d'un mico amb la cara, segons alguns, de Darwin, i una inscripció on hi diu: "Es el mejor. La ciencia lo dijo y yo no miento".
Exposicions - 31 de Març de 1898 a la Sala Parés.
1903 Adquisició de la col·lecció Plandiura al MNAC 23 Abril 2006 Museu Històric de Catalunya Actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya 3 JARDÍ, Enric; MANENT, Ramon. “segona part: els primers cartells en colors”. El cartellisme a Catalunya. Barcelona: Edicions Destino Barcelona, 1983, p. 53-55.
4 Técniques d’estampació planogràfiques. [En linia]. http://www.xtec.cat/~mplanel4/tegp/plano/doc1.pdf.[Consulta: 01/04/2016].
...

Tags: