TREBALL PROPI: EVOLUCIÓ HISTÒRICA (2016)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Social
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

TREBALL  PROPI  DE  L’ALUMNE    EVOLUCIÓ  HISTÒRICA  DE  LA  PSICOLOGIA  SOCIAL  (TEMA  1)     Traspàs  entre  els  segles  XIX i XX: § Colonialisme,   revolucions:   la   conducta   col·∙lectiva   (els   pobles,   les   masses:   ment   de   grup):   la   psicologia   social   és   producte   del   segle   XX. La   psicologia   social   ha   estat   moldejada   per   succesos   mundials,   corrents   polítiques   i   assumptes   socials.   Els   resultats   d’aquesta   ciència   poden   utilitzar-­‐se   per   influir   en   el   curs   dels   events   socials.   L’efecte   de  la  presència  dels  altres  en  el  desenvolupament  individual  va  ser  bàsicament  l’únic   tema  estudiat  en  forma  experimental  durant  les  primeres  tres  dècades  de  la  psicologia   social.       1900  -­‐  1919:     § § Ross:   segons   ell,   la   conducta   social   es   causada   per   imitació   o   suggestió.   Estava   interessat   en   la   psicología   de   masses   i   el   comportament   colectiu.   La   seva   obra   va   marcar  el  rumb  de  la  psicologia  social  en  el  context  de  la  sociologia.       Mc   Dougall:   postulava   que   gran   part   del   comportament   humà   era   el   resultat   dels   intints,   que   són   tendències   conductuals   innates   (no   apreses)   comuns   a   tots   els   membres  d’una  espècie.  Per  tant,  bona  part  de  la  conducta  social  humana  tenia  una   motivació   o   un   impuls   intern.   Ell   es   centrava   més   en   l’individu   (perspectiva   psicològica-­‐social).     1920  -­‐  1929:   § Al  1929,  Thurstone  i  Chave  van  publicar  The  measurement  of  attitudes.  Amb  aquesta   obra,   va   nèixer   un   nou   camp:   inici   de   la   conceptuació   i   medició   de   les   actituds   i   les   opinions.   Aviat   s’hi   van   sumar   noves   tècniques   (Likert)   i   la   dècada   de   1930   es   va   convertir   en   una   época   de   medició   i   estudi   de   la   funció   de   les   actituds:   1934   –   fundació  primer  institut  de  sondejos  d’opinió  pública.       1930  -­‐  1939:   § § Els   grups,   psicologia   social   aplicada:   durant   aquestes   dates,   va   tenir   lloc   la   Gran   Depresió.  Molts  psicòlegs  joves  estaven  sense  feina  i  es  van  agrupar  per  treballar  junts.   A  part  d’estar  a  l’atur,  també  tenien  en  comú  que  pensaven  que  els  psicòlegs  haurien   d’estudiar  els  assumptes  socials  importants,  com  el  fascisme  dominant  d’Europa  o  els   problemes  laborals  habituals  del  seu  país.   Aquests  psicòlegs  van  formar  el  SPSSI.       En   aquesta   societat   hi   havia   Lewin   qui   va   revolucionar   la   investigació   en   aquesta   disciplina.   Va   desenvolupar   una   prova   per   operadors   d’inalàmbrics   amb   l’interès   de   trobar  els  medis  per  augmentar  la  productivitat  dels  grups.  Aquest  autor  va  ser  qui  va   introduir   la   teoria   de   la   psicologia   social   moderna,   i   creia   possible   i   desitjable   enunciar   § § les  premises  generals  que  lligaran  el  comportament  humà  amb  les  situacions  socials  i   que  aquestes  premises  socials  haurien  de  ser  verificades  amb  l’experimentació.       La   psicologia   social   va   començar   a   posar   a   prova   teories   generals   sobre   el   comportament  de  les  persones.       Aquesta  agrupació  també  va  emprendre  una  sèrie  d’estudis  sobre  dinàmiques  de  grup.     1940  -­‐  1949:   § Conductisme   social:   Programa   d’investigació   de   Yale.   Les   inquietuds   dels   dirigents   nacionals   respecte   als   efectes   de   la   propaganda   i   el   desig   d’elaborar   campanyes   publicitàries  eficaces  i  convincents,  va  portar  a  aquest  grup  d’investigació  a  aplicar  la   teoria  de  l’aprenentatge  a  l’àrea  del  canvi  d’actituds.     1950  -­‐  1959:   § § § Arran   de   la   2ª   Guerra   Mundial,   els   psicòlegs   socials   es   van   dedicar   a   estudiar   la   conformitat  i  la  obediència.       Es   van   centrar   en   la   relació   entre   individus   i   es   va   crear   la   teoria   de   les   situacions   socials  sobre  els  individus.   Festinger:   falta   de   mesures   objectives   per   mesurar   a   les   persones   (obstinacions,   atituds,  aparences  i  conducta),  les  persones  ens  comparem  amb  la  resta.   Proposà   la   teoria   de   la   dissonància   cognoscitiva:   les   persones   lluiten   per   ser   congruents   amb   les   seves   cognicions   (creences,   actituds   i   informació   sobre   les   seves   conductes   i   les   dels   altres).   El   descobriment   de   les   incongruències   crea   un   estat   de   dissonància  cognoscitiva  i  mou  als  individus  a  restablir  la  congruència.     1960  -­‐  1969:   § Sociocognitivisme:  la   disciplina   s’interessà   més   en   la   forma   en   la   que   l’individu   percep   i  interpreta  els  fets  socials.  El  procés  d’atribució  va  atrapar  la  imaginació  dels  psicòlegs   socials  i  es  va  aplicar  a  la  explicació  de  les  emocions,  l’autovaloració  i  la  percepció  de   l’altre.       1970  -­‐  1979:   § § § Els  psicòlegs  socials  van  dirigir  la  seva  atenció  en  l’aplicabilitat  de  la  psicologia  social.   Van   perfeccionar   els   seus   mètodes   d’investigació,   van   adoptar   tècniques   noves   per   registrar   i   observar   el   comportament   i   aplicar   eines   estadístiques   més   avançades   a   l’anàlisi  i  la  interpretació  de  les  dades.     A  més,  van  ser  capaços  de  pulir  les  seves  teories  gràcies  als  nous  horitzons  que  va  obrir   la  tecnologia.     Alguns  psicòlegs  socials  veien  amb  alarma  aquest  interés  per  les  qüestions  estructurals   de   la   disciplina.   Aquesta   alarma   no   era   fundada,   ja   que   la   psicologia   social   incorporà   les   seves   metodologies   i   teories   més   elaborades   a   l’estudi   dels   temes   de   la   dona,   el   medi  ambient,  el  dret  i  els  processos  legals,  la  pau  i  la  solució  de  conflictes.     1980  -­‐  1989:   § Percepció  i  processament  de  la  informació  social:  augmentà  l’interés  per  la  forma  en   la   que   percebem   i   processem   la   informació   social   (cognició).   La   insistència   en   la   postura  cognitiva  ha  mostrat  que  les  persones  no  són  peons  passius  que  reaccionen  a   l’ambient   social,   sino   que   organitzen   i   interpreten   els   esdeveniments.   El   treball   de   la   cognició  social  es  dirigeix  a  identificar  la  forma  en  que  es  processa  aquesta  informació  i   a  fer  pronòstics  més  exactes  sobre  la  relació  entre  la  gent  i  el  món  social.     1990  -­‐  1999:   § § § Cultura  i  comportament:   els   psicòlegs   socials   saben   que   la   cultura   té   efectes   profunds   en   el   comportament;   d’aquesta   manera,   si   la   disciplina   es   volia   presentar   com   interessada   en   les   teories   generals   de   la   conducta   social,   hauria   d’incloure   estudis   sobre   altres   cultures.   Varis   investigadors,   van   sorgir   com   ferms   defensors   de   la   necessitat  d’estudiar  la  influència  de  la  cultura  en  el  comportament  social.     La   psicologia   social   va   ampliar   els   seus   horitzons   per   abarcar   altres   temes   socials   importants.  En  resposta  a  l’increment  persistent  del  SIDA  en  tot  el  món,  s’ha  generat   major  interès  en  l’ús  de  tècniques  d’influència  social  per  canviar  la  conducta  sexual.  Els   esclats   de   violència   ètnica   en   Yugoslavia,   Àfrica   Central   i   la   ex   Unió   Soviètica   van   estimular   noves   investigacions   sobre   la   identitat   personal   i   la   importància   de   la   etnicitat  d’aquesta.   Sorgiment  de  la  psicologia  social  evolucioniste  i  les  teories  de  la  complexitat.     2000  (actualitat)   §   La  psicologia  social  d’avui  en  dia,  no  es  concentra  cegament  en  els  temes  pràctics  ni  es   preocupa   únicament   pels   teòrics,   sino   que   representa   la   coexistència   de   les   aproximacions  aplicada  i  bàsica,  ambdues  renovades  i  estimulants.  (=pluralitat)   ...