Trastorns Emili Soro apunts primer parcial (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Trastorns del Desenvolupament
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 20
Subido por

Descripción

Apunts de l'assignatura de Trastorns del Desenvolupament basats en els power points i el que s'ha explicat a classe.

Vista previa del texto

Usuario unybook: emartinezpavia58 TEMA 2: DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL I DEL DESENVOLUPAMENT.PRIMERA PART.
La discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID) afecta entre el 0,5 i l’1% de la població general i segueix el següent esquema: Pel que fa al baix funcionament intel·lectual, aquest s’ha d’acompanyar dels següents criteris diagnòstics per considerar que hi ha una DID:  S’ha de presentar abans dels 18 anys.
 Ha d’estar almenys dues desviacions típiques per sota de la normalitat.
o La intel·ligència conceptual es mesura amb tests estandarditzats, que solen ser poc precisos amb persones amb un QI molt reduït (3 o més D.T. per sota del promig). A més sempre es poden cometre errors de Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 mesura i passació. Per aquest motiu és aconsellable contrastar els resultats obtinguts en els tests amb la conducta que té la persona al seu entorn natural.
 Ha d’ocasionar limitacions en diverses àrees d’habilitats adaptatives.
Aquestes es poden mesurar de diverses maneres: o Amb escales estandaritzades com l’Adaptative Behavior Scale (ABS) i l’Escala Vineland.
o Amb registres observacionals.
o Per mitjà de la informació proporcionada per persones significatives.
A l’hora d’interpretar aquestes dades s’ha de tenir en compte el context i fer servir el barem corresponent Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 segons d’edat i la cultura de la persona. A més, cal remarcar que la conducta problemàtica no és una dimensió de la conducta adaptativa (que és la que es recull a l’ABS) , cosa a tenir en compte a l’hora de fer el diagnòstic diferencial.
Pel que fa a la necessitat de suports, cal destacar que avui se’ls hi dóna molta importància ja que promouen les possibilitats funcionals de la persona amb DID. Hi ha escales, com l’EIS (escala d’intensitat dels suports) que mesuren diverses dimensions dels suports:  Intensitat: segons la intensitat del suport es pot classificar en...
o Limitat: s’aplica un suport intensiu durant un període concret, per exemple un professor particular mentre el nen està aprenent a sumar.
o Intermitent: són aquells suports que es donen només quan és necessari. Per exemple, si el professor particular només es fa servir a les hores de matemàtiques.
o Extens: el suport s’aplica regularment i sense limitació temporal. Un bon exemple podria ser una cadira de rodes.
o Generalitzat: el suport és constant en tots els àmbits de la vida.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58  Freqüència: per exemple, hi ha suports que s’apliquen cada dia (com un bastó per a una persona amb ceguesa), d’altres dos cops per setmana (com un fisioterapeuta a una persona amb problemes de movilitat), etc.
 Tipus: hi ha molts tipus de suports, com ara els físics-manuals, els imitatius, els personals (una persona que t’ajuda), els verbals, els visuals, etc.
A continuació ens centrarem en els suports usats en l’àmbit educatiu, entre els quals destaca l’ ADAPTACIÓ CURRICULAR.
Per a que sigui efectiva, ha de complir les següents característiques: Ha de facilitar que els seus continguts es puguin relacionar amb experiències globals significatives. És per això que no es recomana, en els nens amb DID, segmentar els continguts en parcel·les de coneixement.
Ha d’incloure activitats que afavoreixin la connexió del que s’ha après a l’escola amb altres contextos de la vida. Per exemple si s’ensenya a restar a un nen, pot ser útil ensenyar-li que ho pot aplicar per calcular si s’hi ha tornat bé en canvi al supermercat.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 Ha de seguir el model d’ensenyament per aproximacions successives, on es descomponen les tasques en unitats més petites i, una vegada aquestes ja s’han après, s’enllacen per poder realitzar la tasca sencera (encadenament).
Ha d’assegurar la motivació de l’alumne. Per tal d’aconseguirla és útil seguir aquests consells: o Proporcionar conseqüències sistemàtiques i contingents a la conducta del nen. Per exemple, cada cop que fa bé una fitxa donar-li un gomet.
o Ha d’ensenyar en períodes de temps curts, de manera que l’alumne sigui capaç de mantenir l’atenció i de recordar tot el que s’ha anat explicant.
Ha de promoure la generalització. Per això també es poden seguir alguns consells: o Ensenyar habilitats que el nen pugui practicar amb certa freqüència a la seva vida diària, per exemple a tallar-se la carn.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 o Ensenyar aquestes habilitats, sempre que sigui possible, en entorns naturals (quan el nen té davant el seu dinar i és l’hora de menjar-se’l).
o Exposar el contingut de maneres diferents,de manera que es facilita la comprensió i la memorització. En l’exemple es pot explicar con fer anar el ganivet i també fer una demostració.
Ha de promoure el desenvolupament de diverses competències conceptuals, com ara l’atenció, la memòria, la resolució de problemes, etc.
Ha de promoure el desenvolupament de competències socials. Aquí hi tenen un paper fonamental els companys de classe.
Ha de promoure el desenvolupament de competències pràctiques, aplicables a la vida diària.
Ha de fomentar el control emocional de l’alumne, ja que en alguns trastorns aquest aspecte també està alterat.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 En la segona part d’aquest tema es parlarà de les possibles etiologies de les discapacitats intel·lectuals i del desenvolupament, així com de les conductes desadaptatives lligades a aquestes i les motivacions que porten a dur-les a terme.
En la tercera part es parlaran de diversos trastorns amb discapacitat intel·lectual associada.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 ...