TEMA 4 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Politécnica de Cataluña (UPC)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Sociología
Año del apunte 2014
Páginas 51
Fecha de subida 11/09/2014
Descargas 2
Subido por

Descripción

Todos los temas, completos y bien explicados

Vista previa del texto

II. La persona en societat Grau d’Administració i Direcció d’Empreses Assignatura: Sociologia 2011-2012 Professorat: Teodor Mellen Barcelona www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL CONTINGUT: I. Introducció.
II. Desigualtat.
III. Estratificació social IV. Teories de l’estratificació V. Mobilitat social.
VI. Legitimació de la desigualtat VII. Empreses i estructura social VIII. Noves formes d’estructurar la Barcelona www.eae.es 2 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL I. Introducció.
Barcelona www.eae.es 3 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL I. Introducció.
• Desigualtats significatives en la vida social • Passem de “l’interior” (socialització, pensament, sentiments i valors, creences...) a “l’exterior”: desigualtats econòmiques, de poder, de prestigi..
• Relació condicionament vs. Llibertat: La posició social condiciona la capacitat de decidir sobre el propi futur... Però no elimina la llibertat Barcelona www.eae.es 4 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL I. Imaginació sociològica (Mills).
“La imaginación social nos permite entender - la historia y - la vida de las personas, - y las relaciones que se crean entre ambas dentro de la sociedad. Esta es su tarea y su promesa” (Mills 1967:4.Edició original de 1957)  Estratificació social: història recent d’Espanya i la crisi.
Barcelona www.eae.es 5 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL I. Introducció.
Posició social  Estructura social • La posició social és rellevant per a la vida de l’individu (T. següent) • La posició social té com a referent una estructura social de les desigualtats que no és “natural” sinó que ha estat construïda històricament Problema “social”  Qüestió sociològica Barcelona www.eae.es 6 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL II. Desigualtat social Barcelona www.eae.es 7 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL II. Desigualtat social.
Desigualtats significatives respecte a què? Desenvolupament social sostenible • Desarrollo social sostenible: “Proceso centrado en el aumento de las capacidades de los individuos para decidir su futuro [= “libertad”], sin alterar de forma significativa las capacidades de las mujeres y hombres del futuro de hacer lo mismo” •  Un concepte de llibertat =/= elecció particular •  DS = més llibertat per a tots.
• Elements: – – – – Barcelona Producció i distribució de béns i serveis Sistemes d’ocupació i provisió de béns públics Capital relacional Medi ambient www.eae.es 8 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL II. Desigualtat social.
Important • Creixement del PIB =/= Desenvolupament social • Importància de la distribució • Pobresa econòmica =/= exclusió social Barcelona www.eae.es 9 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL II. Desigualtat social.
PIB vs.
Desarrollo Social (S-MEW, Medida del Bienestar Económico Sostenible, de Nordhaus y Tobin; EAW, Índice de los Aspectos Económicos del Bienestar, de Zolotas; ISEW, Índice del Bienestar Económico Sostenible, ropuesto por Daly y Cobb; GPI, Indicador del Progreso Genuino, creado por Cobb, Halstead y Rowe para la organización “Redefining Progress” y que también ha sido objeto de sucesivas modificaciones). Aunque no está incluída en el gráfico, exiuste tambiñen la Medida del Bienestar Económico del Instituto Levy, LIMEW, creada en 1986 por Wolff, Zacharias y Caner.
Barcelona www.eae.es 10 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL II. Desigualtat social.
La desigualtat social varia segons països PIB/CAPIT 10% MÁS POBRE 10% MÁS RICO COCIENTE 1 NORUEGA 53,400 3,9 23,4 6,1 7 SUECIA 38,700 3,6 22.2 6,2 12 FINLANDIA 46,250 4 22,6 5,6 16 DINA-MARCA 36,130 2,6 21,30 8,1 13EEUU 45,600 1,9 29,9 15,9 21 UK 35,130 2,1 28,5 13,8 15 ESPAÑA 31,560 2,6 26,6 10,3 PAÍS (Ordre IDH) Barcelona www.eae.es 11 www.eae.es Desigualtat de renda 12 PNUD Barcelona Informe www.eae.es 12 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL II. Desigualtat social.
Països OCDE vs PVD: relació entre el 20% més ric i el 20% més pobre 35 30 25 20 20/20 15 10 5 0 Brasil UK EEUU Suecia Macionis (1999) p. 244, Barcelona www.eae.es 13 www.eae.es Conseqüències de la desigualtat econòmica i social al Regne Unit (Macionis (1999) p.271 Barcelona www.eae.es 14 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL III. Estratificació social Barcelona www.eae.es 15 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL III. Estratificació social.
• L’estratificació social és una característica de la societat en el seu conjunt i no d’alguns dels seus membres considerats individualment • El sistema d’estratificació social es perpetua de generació en generació, encara que a les societats industrialitzades hi hagi certa mobilitat social • L’estratificació social és universal però varia d’unes societats a unes altres • L’estratificació social no és només una qüestió de desigualtat sinó també de cultura i està relacionat amb el sistema de creences dels individus (ideologies i sistemes de legitimació) (Macionis (1999) p. 238) Barcelona www.eae.es 16 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL Alguns sistemes històrics d’estatificació social Castes Estaments Classes Societat més característica Índia Europa feudal Societats 1ª industrialització Estrats Sacerdots Guerrers Comerciants Intocables: dalits Noblesa Clero Burgesia Camperols Servents i vassalls Alta burgesia Classes mitjanes Classe obrera Grau d’obertura Tancades Mobilitat inexistent Semitancades Mobilitat per adscripció Obertes Mobilitat per adquisició Criteri de pertinència Adscriptiu Adscriptiu Adquisitiu Barcelona 17 www.eae.es www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL III. Estratificació social.
Conceptes • • • • • Sistema de pertinença: Adscriptiu / Adquisitiu Criteri d’estratificació: Grau d’obertura o mobilitat: Oberta / Tancada Societat estàtica / dinàmica Com afecta a la vida de les persones: feines, matrimoni, convivència, sistema de creences (ideologies): en tot o en part • Ideologies o religions legitimadores... O crítiques Barcelona www.eae.es 18 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL IV. Teories de l’estratificació Barcelona www.eae.es 19 www.eae.es Marx and Weber on Stratification Class is based on capital (money used for production) Money matters, not just capital.
And status! Karl Marx Max Weber Barcelona www.eae.es 20 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL IV. Teories de l’estratificació.
Marx: pensament sobre les classes socials • Perspectiva de dinàmica social a través del conflicte • Eix d’enfrontament: la propietat dels mitjans de producció  dues classes fonamentals en la societat capitalista: burgesia (propietaris) i proletariat (classe obrera, no propietaris). La distribució depèn del sistema de producció • Classes: – Objectives: interessos comuns – “Subjectiva”: “consciència” d’aquests interessos compartits + organització per aconseguir-los + ideologia per legitimarlos • Una Filosofia de la història basada en la lluita de classes Barcelona www.eae.es 21 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL IV. Teories de l’estratificació.
Marx (2): Debat i lliçons encara vàlides • Rellevància en el seu temps: – Riquesa, poder i status anaven molt junts – Conflicte real i conscient: naixement dels sindicats i dels partits socialistes: interessos comuns + organitzacions per defensar-los + Ideologia que cohesiona (o divideix) • Societat actual: – Més gran complexitat d’eixos – Consciència d’interessos comuns – El paper de la ideologia (i de la religió) Barcelona www.eae.es 22 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL IV. Teories de l’estratificació.
Marx (3): Debat i lliçons encara vàlides • Una profecia que impedeix el seu propi acompliment..
– Canvis en el sistema capitalista •Fragmentació de la classe capitalista •Transformació del sistema productiu: treballadors de coll blanc i millores de nivell de vida – Acció de sindicats i governs •Canvis en les relacions laborals www.eae.es 23 Barcelona www.eae.es •Protecció legal IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL IV. Teories de l’estratificació.
Weber • Tres variables o eixos de divisió: – Ordre econòmic Classe: Propietat + Coneixements tècnics + Credencials – Ordre social – Ordre polític Barcelona Estatus Poder www.eae.es 24 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL IV. Teories de l’estratificació.
FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA JERARQUITZACIÓ I ESTRATIFICACIÓ SOCIAL (M. WEBER) PODER (capacitat de l’individu per imposar la seva voluntat) RIQUESA (disponibilitat de recursos per realitzar accions) STATUS (reconeixement social per ostentar una ocupació o càrrec o seguir un estil de vida –consum-) Barcelona POSICIÓ POLÍTICA Influència, en forma de grup o partit POSICIÓ ECONÓMICA Nivell de renda (classe social) POSICIÓ SOCIAL (honor, condició social)=> Estament o ordre www.eae.es 25 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL IV. Teories de l’estratificació.
Weber (2): debat i lliçons encara vàlides • Dóna compte d’un sistema de classes més complex: Jerarquia propietària i/o il·lustrada, Treballadors de “coll blanc”, Petita burgesia, Classe obrera • Perspectiva individualista: permet comprendre millor la posició social individual però no tant el conflicte entre interessos col·lectius • Paper més complex de la ideologia i la religió Barcelona www.eae.es 26 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL IV. Teories de l’estratificació.
Causes de la desigualtat Tipus de desigualtat (Resultats) Propietat Sistema productiu Treball Raça Ètnia Nacio nalitat Gènere Edat Formació Renda riquesa Status Poder No hi ha un sol estructurador social (≠ Marx) Però hi ha un estructurador dominant (Walzer) Barcelona www.eae.es 27 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL V. Mobilitat social Barcelona www.eae.es 28 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL V. Mobilitat social.
Mobilitat Social Refers to the Passage of Individuals or Groups From One Social Class to Another.
Mobilitat ascendent Mobilitat horitzontal Mobilitat descendent Barcelona www.eae.es 29 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL NIVEL SOCIOECONÓMICO ALTO MOVILIDAD HORIZONTAL NIVEL SOCIOECONÓMICO MEDIO MOVILIDAD HORIZONTAL NIVEL SOCIOECONÓMICO BAJO MOVILIDAD HORIZONTAL MOVILIDAD VERTICAL DESCENDENTE MOVILIDAD VERTICAL ASCENDENTE V. Mobilitat social.
(José Silvestre Méndez, Dinámica social de las organizaciones) Barcelona www.eae.es 30 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL V. Mobilitat social.
Tipus de mobilitat social 1.Ascendent/Descendent/Horitzontal 2.Personal / Estructural.
Malgrat això, • La mobilitat d’intercanvi (canvi de posicions) és poc freqüent.
• La mobilitat estructural és més comú (que es mou a causa dels canvis estructurals en el mercat de treball) • La majoria de les persones socialment mòbils es desplacen a una categoria professional que no està molt lluny dels seus orígens.
Barcelona www.eae.es 31 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL VI. Legitimació de la desigualtat Barcelona www.eae.es 32 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL VI. Legitimació desigualtat.
Discussions: Funcionalitat de l’estratificació • ¿Funcionalitat de l’estratificació? – Opinió de Davis i Moore: la desigualtat social és funcional perquè crea estímul per a que els individus capaços aspirin a les tasques més importants per al bon funcionament de la societat – Però: ¿Es pot mesurar la importància funcional de les tasques? L’estratificació no deixa que molta gent desenvolupi tot el seu potencial L’estratificació pot provocar conflictes • Dos paradigmes: ¿Cóm discutir-los? Barcelona www.eae.es 33 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL VI. Legitimació desigualtat.
Macionis (1999) p.250 Barcelona www.eae.es 34 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL VI. Legitimació desigualtat.
Barcelona www.eae.es 35 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL VI. Legitimació desigualtat.
Ideologies: enquesta sobre les causes de la pobresa.
Diversitat de cultures.
Macionis (1999) p. 274 Barcelona www.eae.es 36 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL VI. Legitimació desigualtat.
Tipus de societat i estructura de la desigualtat Barcelona www.eae.es 37 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL VII. Empreses i estructura social Barcelona www.eae.es 38 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL VII. Empreses i estructura social.
Estructura social i empreses • A les empreses es configuren dos eixos vertebradors de l’estructura social: la relació de propietat i la de treball: contractes, salaris, condicions de vida •  Els grups de pressió empresarials (Patronals) i els sindicats com agents de canvi social i co-responsables de la igualtat /desigualtat, justícia / injustícia de la societat.
• Responsabilitat compartida, no només individual Barcelona www.eae.es 39 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL VIII. Noves formes d’estructurar la desigualtat Barcelona www.eae.es 40 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL VIII. Noves formes d’estructuració.
Un nou marc: la globalització • L’estructura social dels països en el marc de l’estructura social global (Reich). Deslocalitzacions.
• Emergència de nous eixos: gènere, ètnia-raça, edat i nous conflictes socials.
• Noves ideologies: Neoliberalisme, fonamentalismes religiosos o laics, ecologisme, feminisme, moviments de solidaritat mundial.
• Nous actors: Estats, Empreses i Societat Civil global  governança.
•  Altermundialització •  RSC: responsabilitat de les empreses en un món d’estructura més complexa (diàleg multistakeholder) Barcelona www.eae.es 41 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL VIII. Noves formes d’estructuració.
Però… les desigualtats són estructurals Estructura al·ludeix a elements (peces), però més especialment a relacions El que és important és identificar els estrats Però més important es comprendre les relacions que els creen i reprodueixen Barcelona www.eae.es 42 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL IX. Sistema de classes socials contemporani Barcelona www.eae.es 43 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL IX. Sistema de classes contemporani.
Barcelona www.eae.es 44 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL IX. Sistema de classes contemporani.
Discussions: ¿Per què es mantenen les classes socials i l’estratificació social en els països industrialitzats? (1) • • • • Factor tecnològic: ocupacions més qualificades: creixement, empleats de “coll blanc” Factor econòmic: Creixement de rendes Negociació entre agents: Millores laborals i legals respecte al primer capitalisme.
Però: – La riquesa continua estant molt concentrada – La globalització augmenta la competència entre els febles (Reich) – Apareixen noves formes de malestar (¿explotació?): precarietat del treball, incompatibilitat treball – família, gènere, estrangers – Noves formes de exclusió  Element clau: la capacitat de negociació individual i col·lectiva Barcelona www.eae.es 45 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL IX. Sistema de classes contemporani.
Terra 14/03/2 Barcelona www.eae.es 46 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL IX. Sistema de classes contemporani.
Discussions: ¿Per què es mantenen les classes socials i l’estratificació en els països industrialitzats? (2) • El paper de les ideologies i els sistemes de legitimació – L’argument de que sempre ha estat així i és “natural” – La respectabilitat del discurs que diu que les altres opcions no son “científiques” – El respecte per l’status quo (institucional, jurídic) sense analitzar si és el resultat d’un joc equilibrat de forces – La ideologia de la igualtat d’oportunitats i la meritocràcia com ja aconseguides – Cert darwinisme social • Per tant: “El que està per sota és que s’ho mereix: li falta intel·ligència o no s’esforça” – La por a perdre davant de qualsevol canvi social i la seva demonització Barcelona www.eae.es www.eae.es 47 IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL IX. Sistema de classes contemporani.
Discussions: Quins grups socials tenen “consciència de classe”? • Importància de la pregunta: dinàmica social, canvi social • Consciència de – – – – – – Barcelona Compartir interessos i organitzacions de defensa Compartir certs condicionaments Compartir condicions de vida i reivindicacions Compartir determinats valors Compartir projecte polític: amb o sense militància Compartir un anàlisi estructural de la societat i la voluntat de conservar o transformar l’estructura social www.eae.es 48 www.eae.es Barcelona www.eae.es 49 www.eae.es IV. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL IX. Sistema de classes contemporani.
La clase sigue siendo central...
“La clase sigue siendo uno de las divisiones centrales en las sociedades capitalistas contemporáneas, y tal división necesariamente influye en la política, pero esto no es lo mismo que decir que la propia clase está organizada como un eje de conflicto políticamente coherente. Las divisiones políticas siempre están fuertemente mediadas por procesos culturales, ideológicos e institucionales; jamás son simplemente reflejos de estructuras socio-económicas subyacentes. En la actualidad en la mayor parte de países, las divisiones de clase se reflejan en la política, pero los partidos y otras asociaciones políticas no están organizados principalmente alrededor de esta división de clase.” “La clase sigue siendo uno de las divisiones centrales en las sociedades capitalistas contemporáneas”. Entrevista con Erik Olin Wright en la revista sin permiso, 28 de septiembre de 2008, consultado en www.sinpermiso.info Barcelona www.eae.es 50 www.eae.es ...