Glosari per l'examen (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Relaciones laborales - 2º curso
Asignatura Dret Tributari
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 27
Subido por

Vista previa del texto

DRET TRIBUTARI Andrea Garcia Solbas GLOSARI CONCEPTES BÀSICS 1. TRIBUT: modalitat d’ingrés públic, que recapta l’administració perquè aquesta pugui dur a terme els seus fins. Trobem 2 tipus de tributs els fiscals, funció recaptatòria i els extrafiscals, funció recaptatòria o retributiva amb finalitat de impedir conductes o fomentar altres.
2. IMPOST: classe de tribut que s’exigeix per part de l’administració sense contraprestació i el fet imposable (el que origina) és demostrar la capacitat econòmica.
Trobem diferents tipus d’impostos.
3. TAXA: es troba dins la categoria de tribut. És un ingrés públic per la prestació d’un servei o utilització del domini públic en els administrats, que poden ser persones físiques o jurídiques, i també pot donar-se a un individu o col·lectiu.
4. CONTRIBUCIÓ ESPECIAL: també és un tribut, però la seva naturalesa jurídica es diferent, ja que quan es paga es beneficia un determinat col·lectiu o se’ls hi agumenta els seus béns a conseqüència de què es facin obres públiques o s’augmenti el servei públic.
5. IMPOST PERSONAL: és aquell impost que té en compte a l’hora de configurar el fet imposable les circumstàncies personals del contribuient, és a dir, la renta, fills, estat civil, etcétera. Podem dir que és un impost subjectiu. EX: IRPF 6. IMPOST REAL: és aquell impost que no té en compte a l’hora de configurar el fet imposable las circumstàncies personals del contribuient. És un impost objectiu. EX: IVA 7. IMPOST OBJECTIU: són aquells que no s’han de tenir en compte les circumstàncies personals i familiars 8. IMPOST SUBJETIU: són aquells que tenen en compte les circumstàncies personals, es tenen en compte a l’hora de quantificar l’import del deute tributari.
9. IMPOST PERIÒDIC: és el que es merita periòdicament. EX: impost de matrimoni que es paga cada 31 de desembre de cada any 10. IMPOST INSTANTANI: és aquell impost que té meritació directe, és a dir, en el moment. EX: IVA 11. IMPOST DIRECTE: és l’impost que graven manifestacions directes de capacitat econòmica EX: IRPF 12. IMPOST INDIRECTE: és el impost peronal, no hi ha manifestació directe, sinó indirecte de la capacitat econòmica. Indici de prova de què quan gastes tens diners, per tant s’ha de tributar. EX: IVA 13. FET IMPOSABLE: és el que determina el naixament de la obligació tributària i pot ser de dos tiups instantani (es paga al moment) o periòdic es paga en dates certes.
DRET TRIBUTARI Andrea Garcia Solbas 14. SUBJECCIÓ: no es compleix el fet impossable, és a dir, no hi ha obligació material (pagar el tribut) ni formal (declarar el tribut).
15. EXENCIÓ: a diferència de la subjecció, l’excenció sí té obligació formal (declarar-ho), però no té obligació material (pagar-lo). Per tant, la única diferència, és que s’ha de declarar però no pagar el tribut. Trobem dos tipus: a. SUBJECTIVA: són les exencions que afecten als subjectes que intervenen independentment del negoci que realitzi. EX: Impost béns immobles b. OBJECTIVA: en funció del negoci si és inferior a 2.500€ està exempt de pagar.
EX: loteria c. TOTAL: no s’ha de pagar res d. PARCIAL: s’ha de pagar una part, i l’altra no 16. BONIFICACIÓ: s’engloba les avantatges econòmiques que les lleis tributàries concedeixen als subjectes passius dels tributs. Poden ser: deduccions, reduccions, desgravacions i excencions.
17. REDUCCIÓ: es resta a la base imposable. És el 100% de la quantitat, i la reducció és el porcentatge de la tarifa. És millor una deducció a la quota que una reducció a la base.
Es divideix en 3 blocs: aportacions a plan de pensions i a mutualitats de previsió i aportacions, en favor dels minusvàlids, a plans de pensions i mutualitats de previsió social a favor de minusvàlids i per últim pagaments de pensions compensatòries i anualitats per aliments.
18. DESGRAVACIÓ: reducció en la càrrega impositiva en activitats seleccionades de confomitat amb els objectius de política econòmica aplicats per l’autoritat fiscal. EX: desgrava un pla de pensions 19. DEDUCCIÓ: es resta a la quota. És una excepció en el marc fiscal, perquè serveix per incentivar determinades activitats mitjançant la desgravació adicional d’unes despeses que ja han estat comptabilitzades en la compte de resultes.
20. OBLIGACIÓ TRIBUTÀRIA PRINCIPAL: la obligació tributària principal té per objecte el pagament de la quota tributària OBLIGACIÓ A COMPTE: obligació tributària de satisfer un import a l’Administració Tributària per l’obligat a realitzar pagaments fraccionats pel retenedor o per l’obligat a realitzar ingressos a la compte.
OBLIGACIÓ ACCESSORIA: és tota aquella obligació diferent a la de pagar imposots, i a la vegada, é diferent a al obligació accesoria civil. Aquesta obligació és autònoma, és a dir, no depèn de l’obligació principa i no està per garantitzar el pagament de l’obligació principal.
21. DEVENGO: moment en el que es dóna per realitzat el fet imposable, i en el que es produeix el naixament de la obligació tributària principal. La data del devengo determina les circumstàncies rellevants per la configuració de la obligació tributària, menys quan la llei de cada tribut diposi d’una altra cosa.
DRET TRIBUTARI Andrea Garcia Solbas PERÍODE IMPOSITIU: plaç de temps seleccionat pel legislador com a punt de referència per tenir en compte sí s’ha realitzat o no el fet imposable, la intensitat amb la qual s’ha realitzat la mesura mitjançant la base imposable, i se li aplicarà els mínims exents i la tarifa de gràvament ideada per aquest període impositiu 22. SUBJECTE ACTIU: entitat pública titular de les potestats administratives per la gestió i exigència del tribut, amb independència de què s’ostenti o no el poder normatiu i amb independència de que fagi seva la recaudació o no. És l’Agència Estatal d’Administració Tributària, òrgan de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i amb un règim especial, és a dir, realitzat per la llei.
23. SUBJECTE PASSIU: OBLIGAT TRIBUTARI: obligat tributari, que segons la llei, ha de complir la obligació tributària principal, així com les obligacions formals inherents a la mateixa, sigui com a contribuient o com a substitut. No perdrà la condició de subjecte passiu qui ha de repercutir la quota tributària a altres oblgiats, només quan les llei de cada tribut disposi d’una altra cosa. Es classifiquen en 2 tipus: a. Obligats: i. Contribuient, qui realitza el fet imposable de qualsevol tribut ii. Substitut contribuient, només es pot realitza quan una llei ho expressa, i paga pel contribuient b. Obligats tributaris que han de suportar i realitzar pagaments a compte: i. Retenidor, persona que retèn porcions dineràries ii. Retingut, persona que rep diners i se li retén un porcentatge de diners iii. Obligat a pactar ingressos comptes, empresaris o professionals (persones físiques) iv. Obligat a soportar-lo, retribucions en espècies v. Obligat a realitzar pagaments fraccionats 24. DEURES MATERIALS I FORMALS: els deures materials es poden definir com les obligacions imposades pel codi Orgànic Tributari o per altres normes tirbutàries als contribuients, responsables o determinades terceres, relatius al pagament responsable o determinats tercers, relatius al pagament del tribut. Totes les obligacions tributàries es fonamenten en la màxima constitucional conforme la qual tota persona té el deure de coajudar a les despeses públiques mitjançant el pagament dels tributs que estableixi la llei (art 133 CN) 25. CONTRIBUIENT: persona física o jurídica amb drets i obligacions, davant d’una entitat pública, derivada dels tributs. És qui està obligat a suportar patrimonialment el pagament dels tributs (impostos, taxes o contribucions especials), amb la fi de finançar a l’Estat. Per tant, és el subjecte passiu del dret tributari, sent subjecte actiu l’Estat, a través de la administració.
26. REPERCUSSIÓ: la repercussió és el dret d’un subjecte passiu a exigir el import de la prestació tributària a altres persones determinades per la llei.
Aquest mecanisme apareix en els impsotos indirectes com és l’IVA.
REPERCUTIT: és qui suportarà definitivament les conseqüències econòmiques del tribut, queda aliè a la obligació tributària principal, establerta únicament entre l’administració i qui la llei hagi configurat com a realitzador del fet imposable, que serà el contribuient. Per això, el repercutit, no suportarà interessos, sancions ni altres DRET TRIBUTARI Andrea Garcia Solbas prestacions diferents de la quota tributària i els recàrrecs exigibles, doncs totes aquelles deriven de l’incidència de la obligació principal, la qual el repercutit és totalment aliè.
27. SUBSTITUT: subjecte passiu que per imposició de la llei i en lloc del contribuient, està obligat a complir la obligació tributària principal, així com les obligacions formals inherents de la mateixa. El substitut podrà exigir al contribuient el import de les obligacions tributàries satisfetes, menys que la llei dicti lo contrari.
28. RETENCIÓ: fer efectiu el principi de “pay as you earn” paga a mesura que vas cobrant.
Anar pagant els tributs no en el moment final, sinó de forma periòdica a mesura que vas obtenint ingressos. Es classifiquen de 3 formes a. Retencions: porcentatge de pagament anticipat sobre l’impost final, normalment en retribució dinerària, a diferència dels ingressos per anticipat b. Ingressos anticipats: mecanisme similar al anterior, es retén una part del que es cobra, però la diferència es que fa referència al pagament en espècie c. Pagaments fraccionats: el realitza un mateix. Escollir un model d’Hisenda e ingressar cada 3 mesos el 20% de la diferència entre ingressos del trimeste i pèrdues del trimestre. És autoliquidatiu. Normalment el realitzen les empreses 29. RETENCIÓ A COMPTE: retenció fiscal efectuada en origen (per l’entitat financera) sobre els beneficis de la inversió: interessos d’obligacions, bonos, dipòsits a plaç, comptes d’alta rentabilitat, comptes d’estalvi, comtpes corrents, etc. A Espanya, la retenció a compte és del 15% sobre els interessos i dividends.
30. RESPONSABLE TRIBUTARI: persona que es situa al deutor principal, però que no realitza el fet imposable, és a dir, sí el contribueint no paga se li reclama als responsables.
a. RESPONSABLE SOLIDARI: persones causants o que colaboren activament en la realització d’una infracció tributària, no necessiten un acte previ b. RESPONSABLE SUBSIDIARI: persones causants o que colaboren activament en la realització d’una infracció tributària perquè es pugui respondre necessita d’un acte previ de l’administració ...