Tema 1. Fonaments de la Psicologia Criminal Aplicada a l’Àmbit Criminal (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Fonaments de la psicologia criminal
Profesor E.G.
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 09/04/2015
Descargas 74
Subido por

Vista previa del texto

FONAMENTS DE LA PSICOLOGIA CRIMINAL Tema 1: Fonaments de la Psicologia Criminal Aplicada a l’Àmbit Criminal La psicologia criminal s’enquadra dins del marc de les relacions entre Justícia i Psicologia o dins de les relacions entre Psicologia i llei, i es fonamenta en les investigacions que la Psicologia ha anat aportant a aquest camp sobre les variables que afecten al comportament humà i el seu desenvolupament. La idea és que, tradicionalment, el món jurídic no tenia representants de la salut mental que expliquessin que li passa a la gent en un judici, i per tant la justícia és limitava a aspectes merament jurídics. Gràcies a la ingerència de la Psicologia dins aquest àmbit, va començar a convertir-se en una ciència.
L’ús que sobretot la justícia ha fet de la psicologia criminal és per entendre aspectes del comportament humà (el que la gent fa, si hi ha una intencionalitat). Una altra cosa que la justícia demana, i que és molt difícil, és que la psicologia expliqui aspectes emocionals (perquè la gent fa coses a nivell emocional). És a dir, donar una resposta cognitiva (posar paraules a un sentiment).
Dins d’aquest extens concepte de Psicologia i llei, ens troben amb un terme ampli que engloba totes les aproximacions que des de la Psicologia es fan al marc legal: Psicologia Jurídica.
Psicologia Jurídica La Psicologia Jurídica es pot dividir en: Psicologia Forense i Psicologia Criminal.
La Psicologia Criminal, és aquella vessant de la psicologia jurídica que, agrupant diverses àrees de la mateixa, intenta abordar la comprensió del fenomen de la delinqüència, les seves causes, efectes i tractament, així com els diferents agents relacionats amb la mateixa, amb la finalitat d’ajudar a la seva reducció mitjançant mètodes preventius o d’intervenció. Es centra en l’assessorament d’aspectes més de tipus policial o comportamental, intenta entendre el comportament criminal, per donar una resposta realista més a nivell de la investigació criminal. La psicologia criminal intervé quan encara s’està investigant el delicte.
La Psicologia Forense s’encarrega de traduir en un “llenguatge jurídic” tots els conceptes anteriors, per a que la justícia ho entengui. Està més encaminada a l’àmbit jurídic. Per exemple: en el cas de la violència de gènere, després de l’anàlisi per part de la psicologia criminal de si hi ha intencionalitat o no, la psicologia forense intenta traduir això en uns termes jurídics, per tal que el jutge ho entengui. Intervé quan ja s’està jutjant el delicte.
Aportació de la Psicologia a la Criminologia L’estudi de les causes de la delinqüència, les característiques criminals i les diferents formes d’intervenció de la societat davant aquest fet, han sigut aspectes d’ampli interès social per les implicacions que comporten, i a la vegada es tracta d’aspectes complexos respecte a la seva comprensió, avaluació i tractament. Per això, la seva explicació ha rebut l’aportació de diferents disciplines científiques, però cada una amb les seves FONAMENTS DE LA PSICOLOGIA CRIMINAL Tema 1: Fonaments de la Psicologia Criminal Aplicada a l’Àmbit Criminal peculiaritats explicatives i conceptuals. És el cas de la Criminologia, que ha estat creada a partir d’altres disciplines.
No tota la psicologia s’ha traslladat a la criminologia, sinó que s’ha fet un esforç per seleccionar aquells aspectes que puguin interessar al món criminològic i aquests són: psicologia evolutiva, psicologia social, psicologia biològica, psicologia bàsica i psicologia clínica.
Psicologia evolutiva La psicologia evolutiva consisteix en l’estudi de l’evolució humana des de que naixem fins a la tercera edat.
Exemple: és inútil explicar alguna cosa complexa a un nen que encara no ho entén, però si se li explica mitjançant una història fantàstica, per exemple, ho recordarà (Teoria de la ment).
Durant tota la nostra vida ens veiem afectats per una sèrie de factors i interaccions, que es produeixen des de la infància, i per tant, quan som adults, ens veiem condicionats per diferents elements previs. És això el que la psicologia evolutiva intenta analitzar, ja que, per exemple, si en un moment de la nostra vida, com l’adolescència hem tingut alguna alteració, és possible que a causa d’aquesta alteració, en un futur, acabem fent coses com per exemple delinquir.
Psicologia social La psicologia social és la que més aspectes ha regalat a la criminologia i el que intenta és explicar el comportament grupal “a priori” de les persones normalitzades, és a dir, què és el que fa la gent quan està en grup.
Un concepte important que aporta la psicologia social és el de desindividualització, és a dir, la pèrdua de l’essència de l’individu. Quan nosaltres estem en grup, perdem la nostra essència individual, que no és el mateix que canviar la conducta, per integrar-nos en el grup, per fer el que la resta del grup fa. Es prioritza el comportament del grup, abans del comportament individual Un altre concepte és el de influència social, que fa referència a que, sense que nosaltres ho vulguem, el fet de que el grup es mobilitzi cap a una direcció, fa que nosaltres l’acompanyem. És a dir, la desindividualització faria que jo vagi a una manifestació pintat de colors, i la influència social faria que en funció del moviment d’aquesta manifestació, jo em vagi adaptant a si és una manifestació més o menys pacífica, més o menys ràpida o lenta, i després m’ho qüestionaré com a individu. Un exemple d’això és el de la pel·lícula La Ola.
Per tant, segons això, la conducta delictiva és dependent d’un procés grupal. És a dir, a més d’estudiar les persones individuals, s’han de tenir en compte les relacions del grup, les influències...
FONAMENTS DE LA PSICOLOGIA CRIMINAL Tema 1: Fonaments de la Psicologia Criminal Aplicada a l’Àmbit Criminal Psicologia biològica La psicologia biològica és la part més propera a la psiquiatria. El que intenta explicar és si nosaltres tenim alguna determinació biològica per fer algun tipus de conducta, si tenim algun tipus d’influència de tipus funcional, si tenim alguna alteració física dins el cervell que ens condicioni a fer alguna cosa. Hi ha molts comportaments delictius, que tenen una base biològica.
Si apliquem la psicologia biològica a la criminologia, el que s’intenta veure és com algunes alteracions cerebrals intervenen en certs comportaments delictius.
l lòbul frontal s’encarrega de planificar, executar i comprendre la conducta. Ens fa persones. És la part que més interessa a la criminologia.
El lòbul parietal s’encarrega de la part motriu.
El lòbul occipital s’encarrega de la visió.
En el lòbul temporal, quan una persona té al·lucinacions (visuals, auditives), es troben en aquesta part.
En el lòbul frontal, hi ha una part que és la orbito frontal, que es troba sobre els ulls, és la part que està relacionada amb la percepció de l’empatia (gestió de les emocions). Moltes persones que sofreixen psicopaties, solen tenir una alteració important en la part orbito frontal. A aquestes persones, el que els passa és que necessiten uns estímuls molt més forts per sentir emocions o qualsevol altra cosa, que no pas persones que no tenen aquesta alteració. La discussió que hi ha actualment és, si és l’alteració d’aquesta àrea la que causa, per exemple, ser un psicòpata, o és arrel del comportament antisocial que s’altera aquesta zona i converteix a la persona un psicòpata. El que si és sap és que, com més comportament antisocial hi hagi, l’alteració de l’orbito frontal és major.
Exemple: Cas de Phineas Gage. Phineas Gage era un home que treballava en una fàbrica, i segons deien, era una persona exemplar, amant de la seva dona i dels seus fills, molt alegre, adorable, ajudava a tothom, etc.
Però un dia, va patir un accident laboral. Li va entrar una barra de ferro per la part orbito frontal esquerra que li va travessar el cervell, però no va morir, únicament va perdre la visió d’un ull, i va poder continuar amb la seva vida. Però amb el temps, el seu comportament es va anar modificant, i va tornar-se cada vegada més malhumorat, més irritable, violent, negatiu, dins que al final va ser detingut per la comissió d’algun delicte.
Es va demostrar que aquest home no ho feia intencionadament, sinó que el que tenia era una lesió sobrevinguda (per la barra de ferro) en la part orbito frontal del cervell.
FONAMENTS DE LA PSICOLOGIA CRIMINAL Tema 1: Fonaments de la Psicologia Criminal Aplicada a l’Àmbit Criminal El cas de Gage està considerat com una de les primeres evidències científiques que suggerien que la lesió dels lòbuls frontals podia alterar aspectes de la personalitat, l'emoció i la interacció social. Abans d'aquest cas els lòbuls frontals es consideraven estructures sense funció i sense cap relació amb el comportament humà.
Les alteracions orbito frontals (o altres alteracions), poden ser tant que s’han nascut amb elles, a causa de l’herència biològica (correlats genètics i biològics) o que s’han adquirit a causa de la influència de l’entorn.
La psicologia biològica té quatre gran vessants: els estudis genètics, estudis sobre adopcions cerebrals, estudis sobre correlats fisiològics i estudis sobre disfuncions cerebrals.
Psicologia bàsica Estudia els processos psicològics essencials de l’ésser humà, és a dir, les variables que incideixen al comportament individual. Per exemple, processos com la memòria, el llenguatge, el pensament, estudis sobre com pensem...
“A priori” com a ésser humans, primer esdevé el pensament i després el llenguatge. Encara que si que és cert, que necessitem el llenguatge per pensar. I això es el que fa la psicologia bàsica, estudiar aquests processos.
Alguns conceptes associats a la psicologia bàsica són:  Aprenentatge i condicionament: fa referència al per què la gent aprèn comportaments. Es dedica a estudiar l’ús de l’aprenentatge més explícit. Des d’aprenentatges molt complexes, a aprenentatges molt senzills.
 Bases de la motivació: fa referència per què la gent fa les coses que fa. Es fan estudis per intentar entendre els processos de motivació de qualsevol persona, independentment de que sigui criminal o no.
S’intenta descobrir com funciona aquest procés de motivació, i pel que fa a l’interès de la criminologia sobre això, s’intenta veure què és el que motiva a un criminal.
 Bases de percepció: s’intenta determinar quin és el llindar de percepció d’una persona. Aquests llindars ens ajuden a entendre els testimonis, per exemple, ja que, la gent que fa de testimonis, moltes vegades es confon o es convenç de coses que potser no són del tot veritat. Per tant s’estudia aquesta capacitat de percepció i també, el llindar màxim de capacitat que té una persona de fer diverses coses simultàniament. A nivell perceptiu la gent agafa petits inputs i la ment fa com barreges, i així es forma informació errònia, i és el que sol passar amb els testimonis.
FONAMENTS DE LA PSICOLOGIA CRIMINAL Tema 1: Fonaments de la Psicologia Criminal Aplicada a l’Àmbit Criminal  Bases de la memòria: un cop percebuda la informació, se suposa que la retenim durant un temps, i en aquest cas es fan estudis sobre la capacitat de retenció de la memòria de les persones i si el nostre cervell està influït per algun factor que faci que es pugui alterar la memòria. A nivell criminològic, estudiar la memòria ens serveix en molts de casos com per exemple en rodes de reconeixement.
 Bases del llenguatge i la comprensió: les bases del llenguatge fan referència a quines bases del llenguatge té una persona en funció de la seva edat, la capacitat acadèmica, etc. També es fan estudis sobre el gruix de les paraules, és a dir, l’amplitud del vocabulari, així com també estudis de l’amplitud del llenguatge(que s’ha reduït des de l’existència de les xarxes socials).
Psicologia clínica La psicologia clínica el que estudia és qualsevol tipus d’alteració del que es considera com la “normalitat”. És a dir, què és allò anormal i què és allò normal.
I què és el que determina el que és normal i el que no ho és? Avui en dia es fa a nivell estadístic. Mitjançant l’estadística, es fan estudis sobre el comportament, actitud, pensaments idees... és a dir, estudis del comportament humà, i el que es fa és una proporcionalitat estadística. El que una cosa esdevé estranya vol dir que es troba fora de la norma, ja que, per exemple, si tots tinguéssim al·lucinacions, no s’hauria diagnosticat. Un diagnòstic és el fet d’identificar una sèrie de símptomes, que quan s’uneixen constitueixen la patologia. Un trastorn està format per una sèrie de símptomes, i el fet que una persona tingui un d’aquests símptomes, no vol dir que tingui cap trastorn, ja que per tenir-lo hauria de tenir el conjunt de símptomes que conformen la patologia. Per tant, un trastorn és allò que surt de la norma.
La psicologia clínica precisament el que fa és aglutinar grups de símptomes per establir un diagnòstic. El plantejament dintre de la criminologia és que a la gent que té un tipus de diagnòstic clínic, acostuma a tenir una visió diferent del món, i moltes vegades es veu influïda per una distorsió cognitiva (error de pensament).
Una altra cosa que fa la psicologia a més de distingir entre les persones sanes mentalment i les que no ho són o patològiques, és crear eines d’avaluació que ajudin al diagnòstic, com per exemple qüestionaris, etc.
Camps d’interès  VICTIMITZACIÓ La psicologia ha fet estudis sobre la victimització (sobre els comportaments habituals d’una víctima) que ha “regalat” a la criminologia. Es preocupa pels efectes psicològics del fet criminal sobre la víctima per conèixer FONAMENTS DE LA PSICOLOGIA CRIMINAL Tema 1: Fonaments de la Psicologia Criminal Aplicada a l’Àmbit Criminal més a fons les seqüeles provocades per l’agressor. I també es fan estudis sobre la reacció social davant la victimització.
Quan hi ha un cas en el que està implicada una víctima, el que fa la psicologia és analitzar si la reacció d’aquesta persona és la que hauria de ser o no, i si no ho és, és perquè alguna cosa passa. Una de les primeres reaccions que tenen les víctimes és un bloqueig emocional. Quan rebem un impacte emocional molt fort, el nostre cervell no ho pot processar de cop, i el que fa és crear una situació de normalitat aparent.
 TESTIMONIS També s’han fet molts estudis sobre els testimonis, amb l’objectiu de determinar si un testimoni és vàlid, o no. A dia d’avui es sap que hi ha un percentatge molt reduït de testimonis que es puguin considerar vàlids, i de les declaracions errònies, més del 80% són per errors de percepció. No és que la gent menteixi, sinó que no són vàlids a causa d’erros de percepció de memòria... els processos psicològics bàsics fan que una persona pugui encertar o no amb el seu testimoniatge, per això, en aquest àmbit, es disposa de material abundant sobre els processos bàsics que configuren la seva actuació, la percepció i la memòria.
 DECISIONS JUDICIALS Els psicòlegs que es dediquen a la criminologia també fan estudis sobre com es prenen les decisions judicials.
Estudis des de com funcionen els grups que prenen aquestes decisions fins a estudis sobre les “primeres impressions” dels advocats, sobre com gestiona el jurat la informació judicial...
 MEDIACIÓ Una de les coses que ha aportat la psicologia és com es gestiona aquesta mediació. El que s’aporta és, a més del propi procés de resolució de conflictes, assumir les capacitats que té la persona en el moment de posarse en aquesta mediació. La mediació és un acte que afecta al sistema penal i també en grau variable a la societat en general, a l’agressor, a la víctima i al sistema penitenciari.
Englobaria un desenvolupament de tècniques alternatives que han intentat proporcionar solucions negociades a conflictes jurídics, que contribueixen a pal·liar i prevenir el dany emocional, social i presentar una alternativa a la via legal.
FONAMENTS DE LA PSICOLOGIA CRIMINAL Tema 1: Fonaments de la Psicologia Criminal Aplicada a l’Àmbit Criminal  PSICOLOGIA PENITENCIARIA Des de la psicologia penitenciària el que es sol fer són programes formatius en funció de tipus de delictes per veure com es treballa en grup, estudis sobre la qualificació individual, estudis sobre predicció de risc, com per exemple aquelles persones que tenen probabilitats de reincidir, estudis sobre els comportaments dels presos... La psicologia penitenciaria es mouria dins l’àmbit de presons en tot lo relacionat amb la qualificació, avaluació i classificació dels interns. I com hem dit, també participa en programes de reeducació, tractament i reinserció dels interns.
 PSICOLOGIA POLICIAL Els psicòlegs aplicats en el món policial es dediquen a fer formació, tractament i assessorament policial, com per exemple fan processos selectius, amb qüestionaris, etc. per comprovar que els futurs policies són vàlids per a aquella plaça. I també es dediquen a la investigació dels actes criminals.
...