Apunts Estructura de la Comunicació 2 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estructura de la Comunicació
Año del apunte 2015
Páginas 21
Fecha de subida 27/12/2015
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

Maria Sansolí Estructura de la Comunicació, 1r de Periodisme 2.3.4 Mesura d’audiència dels mitjans on-line representant L’àmbit digital, AIMC + IAB Spain (International Advertising Bureau, sector publicitari i de màrqueting on line) van convocar un concurs el 2011 per escollir quin era l’estudi de mesura d’audiència representant d’entre aquests tres: 1. Kantar Media 2. Nielsen 3. ComScore A ComScore se li atorga la representació des del 1 de gener de 2012 fins el 31 de desembre de 2014; va donar uns resultats satisfactoris fins el 2016.
El primer informe de ComScore va ser publicat el març de 2013. Fins el 2014 es van formar algunes queixes al voltant de l’empresa per part de diversos mitjans, ja que és important la consulta des de mòbils i era lent a l’hora de donar resultats.
Les queixes que es formaven al voltant de ComScore és que Queixes: mòbils, lent a l’’hora de donar resultats Al 2014, l’AIMC i IAB van fer comitè de seguiment, allà van decidir renovar el contracte a ComScore. Per tant, AIMC i IAB coincideixen en què ComScore sigui la mesura d’audiència on-line referència fins a l’any 2015 per veure si va més ràpid en donar resultats; és a dir, actualment està en procés d’avaluació. Ara, el grup Kantar ha entrat a la propietat de comScore, per la qual cosa pot haver-hi canvis.
Un punt positiu de la seva metodologia és que tenen un panel d’usuaris que han de contestar una sèrie de preguntes, i s’ha ampliat amb els usuaris d’smartphones. A més, tenen una part d’informació proporcionada per audímetres instal·lades en els terminals o aparells (site centric), és a dir, que part de la informació està proporcionada directament per les màquines. Pel que fa a la informació que proporciona, mostra els usuaris únics (persones diferents), el nombre de pàgines vistes i mitjana de visitants diaris.
2.4 L’Estat – tercer gran actor Els estudiem en sistemes democràtics. En aquests l’estat ha tingut un comportament diferent en relació a la premsa, que hi té una intervenció baixa i un altre en ràdio i televisió, que és molt alta.
2.4.1 Premsa La premsa s’ha concebut en un model/teoria liberal, on el principi bàsic és la llibertat d’empresa via propietat privada. S’ha organitzat en un sector on només hi ha propietat privada i en altres on la majoria ho és però no tot. Intervenció mínima de l’Estat.
La premsa va tendir a autoregular-se en països com Gran Bretanya. Per tant, estableixen una mena de regles de joc. En el cas de Catalunya, això es va concretar a partir de l’any 1992 on en el II Congrés de Periodistes Catalans, aquests es van dotar d’un codi deontològic per fer una bona praxi com a professional (distingir informació d’opinió). Així doncs, ha d’haver-hi un organisme que s’encarregui que Maria Sansolí Estructura de la Comunicació, 1r de Periodisme això es compleixi. El 1997 es va crear el Consell de la Informació de Catalunya per vetllar per l’aplicació d’aquest codi. (fcic.periodistes.org). Aquí s’hi adhereixen els mitjans que volen. Dins aquesta hi ha molta gent de les facultats de comunicació de Catalunya, grups d’ètica...
La teoria de la responsabilitat no entén que un mitjà que vetlli a favor de la democràcia se subvencioni només per la publicitat. Així doncs, mitjans europeus van establir una via d’ajuts a favor de la premsa per part de l’estat, com França, Suècia i Finlàndia. Subvencions per la modernització de la premsa que s’ha convertit en la digitalització, també per distribuir la premsa pel territori.
A Espanya el govern ha fet ajudes pel foment de la lectura o per tipus de publicacions (un dels ajuts és per publicacions de caràcter cultural, que tindrien poca publicitat), també pot ser per utilització de llengües. A Catalunya hi ha dos tipus d’ajuts: un és per la utilització del català en aquests i l’altre per projectes genèrics, però hi ha els requisits que ha marcat la Generalitat és que segueixin el codi deontològic.
Un altre mecanisme és que els mitjans es financin a través de la publicitat institucional (Ministeri de Foment, Ajuntament de Tarragona, DGT...), que és una font de finançament important per tots els mitjans i sobretot va als mitjans que tenen bastant difusió.
2.4.2 Radiotelevisió El paper de l’Estat és diferents tant als EUA com a Europa. Hi ha punts compartits entre aquests dos, però en general podem dir que fins al anys 90 pràcticament a tot el món democràtic (tot i que a Espanya més tard) hi ha hagut dos models diferents.
Per editar un diari necessitem una sèrie de recursos que podem comprar a tot arreu, per fer una emissora de ràdio o televisió només es podia fer utilitzant les ones electromagnètiques. A tots els estats del món, ja fossin més autoritaris o liberals, es van reservar en exclusiva la propietat de l’espai radioelèctric o espectre. Per tant, en ràdio i televisió ja té l’estat una diferència respecte a la premsa. Al·legava que és un recurs limitat i que per això és propietat seva. A banda d’això, la ràdio arribava a tothom que entenia una llengua, i la premsa arribava només a aquells qui sabien llegir, per tant la ràdio tenia més difusió que no pas la premsa. A partir d’aquí hi ha hagut diferències per la seva utilització: 2.4.2.1 ESTATS UNITS Va dir que la ràdio s’explotarà a través d’emissores que es finançaran per publicitat, és a dir, privades i a partir del model liberal. L’Estat es busca un mecanisme per repartir les freqüències, en els EEUU es va crear el 1934 l’organisme de regulació FCC (Federal Communications Comission www.fcc.gov) que es defineix com a agència governamental però independent del govern i integrada per 5 membres consellers (un màxim de 3 del mateix partit), que tenen mandats de cinc anys nomenats pel president dels EEUU i confirmats pel Senat.
Maria Sansolí Estructura de la Comunicació, 1r de Periodisme L’FCC també regula la televisió -si es fa per TDT o per subtitulacions, cable, satèl·lit-. L’agència té un enfocament industrial, dóna mecanismes per promoure el desenvolupament econòmic o la innovació.
Regulació més orientada a l’àmbit liberal. Una de les seves TASQUES en ràdio i televisió és l’atorgament de llicències per utilitzar l’espectre radioelèctric i les renova (en un 98%), fixa uns criteris concrets que són d’interès públic, la conveniència i la necessitat. Ha definit mercats locals: les llicències de ràdio s’estan donant per emetre en un mercat local que sigui rendible econòmicament. Des del principi aquestes llicències (model liberal) han tendit a fer un procés d’integració horitzontal, per tal que els surti més a compte tenir el negoci de la ràdio. Cadenes estatals: ABC, CBS, NBC (“Les grans tres”).
Fa intervencions quan hi ha hagut queixes i sobre continguts considerats indecents, com contingut sexual, llenguatge groller, retrats violents... A més, ha d’autoritzar o no les fusions.
2.4.2.2 EUROPA Un model de referència d’organisme públic és el de la BBC de Gran Bretanya, empresa pública de ràdio i televisió però independent del govern, ja que segueix la teoria de la responsabilitat social; marca un impost específic (license fee). Dos instruments, per períodes, marquen els encàrrecs que la BBC ha de marcar en un període de temps Royal Charter i Agreement.
BBC Trust, independent del govern amb 12 comissionats. El director general de la BBC és elegit per convocatòria pública.
Aquest model s’estendrà per Europa amb adaptacions: - On es farà més a fons serà en els països del model democràtico-corporatiu; apliquen cànon, unes missions de servei públic clares, amb independència dels governs i ha de tenir i segueixen tenir suport social en termes d’audiència i polític.
- També s’estendrà en el model el pluralista polaritzat però per fases i amb especificats.
FASE I: La radiotelevisió s’organitza a partir d’un model governamental, com a part del govern.
FASE II: La segona fase es farà en èpoques diferents en cada país (anys 1960-1980), però a tot arreu passa el següent: hi ha una desgovernamentalització; la televisió francesa (1960) deixarà de dependre del govern i s’organitzarà a partir de corporacions públiques amb especificitats inspirant-se en el model de la BBC; Itàlia ho farà a mitjans dels anys 70 i Espanya als 80.
o En general el FINANÇAMENT ÉS PÚBLIC, ve de l’Estat. No hi ha un cànon com a norma, el parlament s’ha d’aprovar anualment pel parlament. A aquest finançament públic s’hi afegeix, a més a més, PUBLICITAT; aquesta és la seva especificitat. La BBC no té publicitat i té uns ingressos amb independència del govern que hi hagi.
o Són SOTMESES AL PARLAMENT, hi ha de donar explicacions davant els diputats (comissions de control parlamentari). Cada mes el director general del medi dóna les explicacions que el parlament li demana.
Maria Sansolí Estructura de la Comunicació, 1r de Periodisme o Hi ha un grau més alt d’intervenció governamental, que es veu en l’elecció del màxim responsable de cada medi públic. Els membres dels consells de govern dels medis de radiotelevisió públics són proposats pels partits polítics del parlament, amb una representació semblant a la que tenen al parlament.
2.4.2.3 ESPANYA - RTVE A Espanya, el RÀDIO TELEVISIÓ ESPANYOLA és l’organisme públic de comunicació de l’Estat Espanyol que neix amb el franquisme. És resultat d’una reorganització de l’any 2006 i 2012: Al 2006 s’aprova la Llei de la ràdio i la televisió de titularitat estatal, és a dir, que el titular és l’Estat Espanyol. Així doncs, tindrà una funció de servei públic, és a dir, la producció de continguts i l’edició i la difusió canals generalistes (La 1) i temàtics (Clan, Teledeporte i 24h). Aquests canals poden ser en obert o codificats, a àmbit nacional i internacional, així com l’oferta de serveis connexos o interactius.
Fins aquest període, tant la televisió pública com la privada tenia càrrecs de serveis públics. Actualment, TVE és la única amb aquesta funció i les altres aniran en una altra via.
El canvi s’introduirà al 2009 amb l’aprovació d’una llei específica, la Llei de Finançament de la Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola. Des de l’1 de gener de 2010 RTVE no pot tenir publicitat, és a dir, no es pot finançar de la publicitat, però pot tenir patrocinis.
Així doncs, RTVE es finança amb pressupost públic de l’Estat, també aquelles empreses que utilitzin l’espectre pagaran una taxa espectre destinada al finançament de la TV pública. A més un % dels operadors privats de televisió també han de pagar i, un % dels operadors de serveis de telecomunicacions, concretament aquells que ofereixin serveis audiovisuals (telèfon + televisió, com Movistar).
Un altre canvi és al 2012 amb el Reial Decret de modificació del règim d’administració de la Corporació RTVE previst a la Llei del 2006, és a dir, com es formarà l’organisme que ha de gestionar RTVE.
Amb aquesta modificació actualment el Consell d’administració té 9 membres nomenats pel Congrés per majoria absoluta (51% hi ha prou), abans eren 12 membres majoria de dos terços (66%), dedicació plena.
Una altra característica el President era nomenat pel govern majoria de 2/3 , actualment el president és nomenat pel Congrés amb majoria absoluta.
El president actual del Consell d’Administració de RTVE és José Antonio Sánchez Domínguez, a proposta del PP que venia de TeleMadrid. De la resta dels 9 membres que formen el Consell tenim a 5 (2 dones, 3 homes) consellers proposta del PP, 1 conseller del PSOE, q consellera de IU, 1 conseller CiU.
Maria Sansolí Estructura de la Comunicació, 1r de Periodisme 2.4.2.4 CATALUNYA - CCMA A escala autonòmica, tenim TV3 que segueix, més o menys, el mateix model. Va néixer el 1983 amb Llei de Creació de la Corporació Catalana de Radiotelevisió. TV3 va començar les emissions regular el 1984.
L’any 2007 s’aprova una nova llei de reorganització, la Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és a dir, ja no és de radiotelevisió sinó de mitjans audiovisuals amb Internet en motiu de la digitalització. No obstant això, no hi ha canvis respecta a la publicitat.
Al 2012 hi ha una reforma de modificació del sistema d’organització. Té la missió de servei públic amb tots els sentits per l’àmbit de Catalunya. El Consell de Govern el composen, des de l’any 2012, 6 membres (5+1), incloent-hi el president. Tots són elegits pel Parlament amb majoria absoluta (20072012, membres amb majoria de dos terços).
El president del Consell del Govern és el màxim executiu dins de la corporació abans del 2012 ja que abans hi havia el director general. Des del març del 2012, Brauli Duart és el president de ala CCMA a proposta de CIU. A més, hi ha 5 membres: 2 consellers a proposta de CIU, sobre el paper hi ha dues places a proposta del PSC, actualment hi ha 1 només i, per últim, 1 conseller a proposta de PP.
A diferència del cas de RTVE, la CCMA es finança amb dons públics (pressupostos de la Generalitat) i amb publicitat amb límits de la publicitat que poden emetre a la televisió i la ràdio.
2.4.3 Europa: liberalització i privatització (1979-1980) A més de les corporacions públiques s’introduiran noves formes més conegudes com la TELEVISIÓ COMERCIAL O PRIVADA que es finançarà amb publicitat.
El primer país que va fer això va se el Regne Unit el 1954. Hi ha televisió comercial finançada per publicitat però segueix amb la missió de servei públic  duopoli BBC.
Els anys 1970 i 1980 a la resta d’Europa comença la liberalització.
- A Itàlia s’introdueix el 1976, les televisions locals es van unir i van crear cadenes estatals.
Berlusconi es fa amb una d’aquestes cadenes.
- A França, el 1987 va agafar TF1, que era el canal de televisió pública i es va convertir en privada.
- A Espanya va arribar el 1988 amb la Llei de la Televisió Privada, però l’ inici de les emissions les va fer Antena 3 el gener de 1990).
2.4.3.1 Directiva de Televisions Sense Fronteres (Europa) En el context dels països integrants de la UE, també ha actuat en el camp de la televisió. La Unió Europea, en mig del procés de liberalització, aprova un primer document (1989) conegut com a Directiva de Televisió Sense Fronteres. Espanya no incorpora en aquesta directiva fins l’any 1984; el 2010 es fa una transposició de la Llei General de la Comunicació Audiovisual.
Maria Sansolí Estructura de la Comunicació, 1r de Periodisme Una DIRECTIVA és un instrument jurídic que diu uns objectius que han de complir els Estats. La directiva diu uns principis d’alguns àmbits perquè els països defineixin com han de ser: o Diu que les televisions d’Europa no poden fer tota la publicitat que vulguin; aquesta està i està limitada quantitativament –temps- i qualitativament –continguts-.
o No es pot fer tota la televisió que es vulgui. Hi ha una públic vulnerable, infància i adolescents.
Per tant, s’establiran unes franges horàries protegides en què no es podran emetre cert tipus de continguts.
o Durant el 1989 les televisions d’Europa haurien de prometre i promoure l’emissió d’obres audiovisuals europees, dedicar-hi temps o diners (emissió o inversió) o En la mesura del possible, s’haurien de crear autoritats independents de regulació que no siguin el govern qui reguli i qui adjudiqui les freqüències, sinó que siguin autoritats independents.
Aquesta Directiva de Televisió Sense Fronteres fa un procés de renovació el 1997 que es veu influenciada per la digitalització.
2.4.3.2 Directiva de Serveis de Comunicació Audiovisual Aquesta procés de modernització acaba amb una directiva que s’aprova el 2007 i que té com a nom Directiva de Serveis de Comunicació Audiovisual. La versió codificada, la que incorpora tots els canvis és al 2010.
Una de les coses que fa és que presta un RADIODIFUSIÓ TELEVISIVA DE SERVEI LINEAL, un emissor que decideix quan posa el programa i quan l’emet / “ofert per un prestador del servei de comunicació per al visionat simultani de programes sobre la base d’horaris (TDT).
L’altre és el SERVEI DE COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL A PETICIÓ un servei no lineal ofert per un prestador del servei de comunicació per al visionat de programes en el moment elegit per l’espectador i a petició pròpia sobre la base d’un catàleg de programes seleccionat pel prestador de serveis. Aquí és l’espectador qui decideix quan vol veure el programa, si se’l descarrega o el veu simultàniament.
La Directiva estableix una regulació que són d’aplicació per a tots dos, però diferencien que regula més sobre les emissions televisives que sobre serveis a petició. Apliquen a tots: o Les comunicacions comercials: - Han de ser fàcilment identificables com a tals i separades dels continguts dels programes per: comunicació comercial, continguts i publicitat.
- No han d’utilitzar tècniques de publicitat subliminal, ja que no és pot identificar que és publicitat.
- Prohibida la publicitat de cigarrets i tabac o de medicaments i tractaments que necessiten recepta mèdica.
Maria Sansolí Estructura de la Comunicació, 1r de Periodisme Tot i això, tenen algunes diferències: o RADIODIFUSIÓ TELEVISIVA - Les televisions hauran de dedicar, sempre que sigui possible, una porció majoritària del seu temps a obres audiovisuals europees. Estats diversos han deduït això com a una obligació i no una opció, mentre que la Directiva ho recomana. El resultat ha estat que s’ha aconseguit però gairebé sempre es promociona l’obra del país propi, no del conjunt d’Europa.
- Es dediqui un 10% del temps d’emissió o un 10% del pressupost a obres europees de productors independents. No pot produir-la la mateixa cadena o una empresa que sempre fa col·laboracions amb el canal, ha de ser completament independent.
Publicitat i televenda: - Hi ha un màxim de 20% per hora de rellotge per emetre publicitat (12min).
- No es pot fer publicitat d’alcohol adreçada específicament a menors ni de tal manera que generi la impressió que prendre’l aporti èxit social.
Protecció de menors: - Estan prohibits els programes que puguin perjudicar seriosament el desenvolupament físic, mental o moral dels menors. En particular, “programes que incloguin escenes de pornografia o violència gratuïta”; és a dir, si no perjudiquen seriosament es poden emetre però fora de l’horari infantil i senyalitzats.
- Programes que puguin perjudicar el desenvolupament físic, mental o moral dels menors, fora de l’horari que el puguin veure i senyalitzats.
o SERVEIS A PETICIÓ - Accés condicionat a continguts que puguin perjudicar greument.
2.4.3.3 Espanya – Llei 7/2010 General de la Comunicació Audiovisual Un cop aprovada la llei que dicta que RTVE ha de fer servei públic, els serveis de comunicació audiovisual privats flexibilitzaran les regles del joc per als que fan televisió i per als que fan ràdio.
Fins aquell moment hi havia un sistema de permisos més estricte que tècnicament s’anomenava Comissió Administrativa, però a partir del 2010 aquests canvien i s’anomenen llicències, les quals tenen una durada de 15 anys i poden ser renovades automàticament pel mateix termini, abans eren 10 anys i no tenien renovació automàtica.
Això s’atorga a totes les emissions de ràdio o de televisió: o De cobertura estatal del Govern Espanyol.
o De cobertura autonòmica o cobertura local en principi de la Comunitat Autònoma. Les FM són de cobertura local.
o Una excepció és a Catalunya, qui atorga és el Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Maria Sansolí Estructura de la Comunicació, 1r de Periodisme Protecció de menors A Espanya s’estableix la mateixa llei de la Directiva Europea des del 2013.
‐ Primerament es va fer una llei que prohibia “l’emissió EN OBERT de continguts audiovisuals que puguin perjudicar sèriament el desenvolupament físic, mental o moral dels menors.” Però això no respectava el que deia la Directiva i Europa li va cridar l’atenció. Així doncs, més endavant es va aprovar una altra llei que ho corregia i deia que no se’n podien emetre en televisió en general, tant en tancat com en obert.
‐ La Directiva diu que el que es pugui perjudicar però no seriosament s’han d’emetre en unes franges horàries. A Espanya ha optat per una franja horària protegida que va des dels 6:00h del matí fins a les 22:00h del vespre no es poden emetre continguts que puguin perjudicar. Si es fan dins d’aquest horaris s’està infringint la norma i, per tant, es pot multar. Fora d’aquesta franja els continguts hauran d’estar senyalitzats indicant que aquests continguts no són per menors de 18 anys.
‐ A més a més, Espanya a la Llei de l’any 2010 compleix el que diu la directiva però dins d’aquest horaris protegits s’establiran uns horaris de protecció reforçada, en aquelles en què hi hagin espectadors petits, només es podran emetre continguts adients per a tothom o bé a menors dels 13 anys. Segons el calendari estatal:  Feiners: 8-9 hores + 17-20 del vespre quan han sortit d’escola.
 Caps de setmana, dissabtes i diumenge i festius estatals: 9-12h.
‐ Dins de la protecció de menors hi ha un altres aspecte: no es poden emetre publicitat que provoquin productes de greixos.
El Codi d’Autoregulació de Continguts Televisius i Infància (2004) La Unió Europea demana i recomanava que cada estat creés un organisme de regulació independent que s’encarregués de vetllar els requisits.
Espanya no va crear aquest organisme; va optar per altres opcions: El Ministeri era l’encarregat de vetllar si s’emetia més publicitat o no, si s’invertia en cultura europea... La Unió Europea va anar pressionant però Espanya no va crear cap organisme.
No obstant això, a Catalunya es va crear el Consell d’Audiovisual Català (CAC) i el Consell Andalús de l’Audiovisual (CAA) a Andalusia. Espanya com a tal no tenia cap organisme llevat d’aquestes dues CCAA.
L’any 2004 es va signar el que es coneix com a Codi d’Autoregulació de Continguts Televisius i Infància, una regulació per part del propi sector. El va signar el Ministeri de torn, els grups televisius i les associacions socials com Associació de Usuarios de la Comunicación. No té cap caràcter legal.
Maria Sansolí Estructura de la Comunicació, 1r de Periodisme Per veure si es compleix aquest codi es crea un Comitè d’Autoregulació -regulació per part del propi sector- hi hauran les pròpies televisions adherides i faran els dictàmens que corresponen de les queixes que arriben a aquest comitè. A mes, hi ha una Comissió Mixta que hi ha televisions i associacions socials; la secretaria la té el Ministeri.
Aquest codi queda incorporat des del 2010 dins de la Llei (art.7.6): classificació de les edats d’acord amb les instruccions sobre la seva graduació que dicti l’organisme cometent.
“Autoritat de regulació” – Consell Estatal de Mitjans Aquest organisme serà el Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals que mai va ser creat tot i que la Llei del 2010 parla de la creació d’una autoritat de regulació independent. Per tant, no hi ha una creació efectiva, no ha existit més enllà del paper.
Així fins l’any 2013 en què una altra llei diferent (Llei 03/2013: en funcionament) aprova la creació d’una autoritat de regulació multi sectorial i multinacional. Aquesta és la Comisión Nacional de Mercados y la Competencia (www.cnmc.es) amb una sèrie de sector diversos.
Ajunta en un sol organisme una comissió sobre energia + telecomunicacions + competència + regulació ferroviaris + sector postal + regulació econòmica aeroportuària + Centre d’Estudis Marítims de l’Atlàntic. Algunes eren autoritats que ja existien, d’altres eren de nova creació.
Autoritat de regulació – Comissió Nacional de Mercats y la Competència (2013) Les seves FUNCIONS PRINCIPALS són:  Vetllar per la protecció dels menors; comunicacions comercials.
 Regular el temps de publicitat; que hi hagi un temps adequat.
 Controlar la publicitat encoberta.
 Control que les televisions d’abast estatal compleixin la seva competència i el deure de proporcionar una part dels seu temps a la promoció de les obra audiovisual europea.
 Vigilar el compliment dels codis d’autoregulació  Vetllar perquè es compleixi la missió de servei públic d’abast estatal.
En tots els casos estem parlant de l’abasta estatal, perquè la competència d’abast autonòmic o local és pels Consell si en tenen. El Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme manté algunes competències: l’atorgament i a qui atorga les llicències per televisió de cobertura estatal.
Un dels criteris per buscar independència, és buscar mandats que no coincideixin amb els mandats polítics vigents que duraran 6 anys i, a més, no poden renovar, es a dir, no són prorrogables. Hi ha 10 integrants, dins dels quals hi haurà un que és president, vicepresident i els altres membres. Aquesta composició d’ajuntar diverses empreses fa que hi hagi gent que tingui una especialització diferent.
Maria Sansolí Estructura de la Comunicació, 1r de Periodisme 3. Mitjans escrits/premsa 3.1 Definició La PREMSA es tracta d’una publicació impresa i/o digital periòdica que apareix de forma regular, amb una freqüència coneguda. Històricament es coneixia com a publicació impresa. Ara també hi ha les publicacions digitals. Sempre té les mateixes característiques, el mateix títol. Els títols de les publicacions es coneixes com a ‘capçalera’.
3.2 Tipologies Podem fer molts tipus de premsa segons el criteri que agafem.
El sector més important dins la premsa és el dels diaris – aquella publicació que surt cada dia- per la seva periodicitat diària.
Segons la seva PERIODICITAT es distingeix entre: - PREMSA DIÀRIA hi havia publicacions que apareixien al matí (matutins) i diaris que sortien al vespre (vespertins). Es considera diària aquella publicació que surt mínimament 4 dies a la setmana.
- PREMSA PERIÒDICA / NO DIÀRIA publicacions que surten cada setmana setmanaris; publicacions que surten amb una altra periodicitat més gran són revistes. Les publicacions que surten dos cops per setmana s’anomenen bisetmanaris; tres trisetmanaris; quatre ja es considera diari.
Exemples de setmanaris són la premsa rosa: Cuore, Pronto, Hola...
Exemples de revistes: Sapiens, Golf Digest...
Segons el seu CONTINGUT distingim entre: - PUBLICACIONS D’INFORMACIÓ GENERAL tracten notícies i informacions vinculada amb l’actualitat (política, economia, social, esports...). Els diaris tendeixen a ser d’un tipus. Per exemple: Marca, Mundo Deportivo.
- ALTRES PUBLICACIONS PERIÒDIQUES o PUBLICACIONS D’INFORMACIÓ ESPECIALITZADA Els setmanaris acostumen a ser especialitzats. Per exemple una publicació de Sudokus.
Segons la seva AUDIÈNCIA distingim entre: a) ÀMBIT GEOGRÀFIC podem entendre l’audiència en àmbit internacional, estatal, autonòmic, supracomarcal, comarcal, local... és a dir, segons on viu.
b) SECOTRS DE POBLACIÓ per exemple: homes/dones, joves, per criteris professionals, adreçada als periodistes (Capçalera  Escola de periodistes de Catalunya). Per exemple: Super Pop.
Maria Sansolí Estructura de la Comunicació, 1r de Periodisme Segons la premsa de PAGAMENT vs GRATUÏTA distingim entre: Antigament la premsa sempre havia estat de pagament. Aquestes publicacions continuen existint però s’han anat introduint un tipus de premsa de distribució gratuïta.
A més, a l’àmbit digital hi ha premsa de models mixtos, és a dir, té continguts gratuïts i també de pagament només per abonats. La distinció funciona més o menys igual, però veurem que la de pagament té problemes però està consolidat i en la de gratuïta encara no està clar el model de negoci (si funciona o no funciona).
Segons la premsa de DE QUALITAT (èlits) vs POPULAR (de masses) distingim entre: Històricament hi ha hagut dos tipus de publicacions que es definien com: - Tant per l’audiència a la qual s’adreçava com el tipus de continguts que oferien a l’audiència es definia com a premsa de qualitat, premsa d’èlits, pretenia arribar a la classe alta de la societat, anàlisi de la redacció, apel·laven a la raó, crítica. Tant per continguts com per audiència s’adreça a un sector de la societat.
Exemples: The New York Times - Volen arribar al màxim nombre possible de persones amb uns continguts que els resultin atractius, una premsa que apel·la als sentiments. Es caracteritza per grans titulars, moltes imatges; a més és introdueix el color. Premsa de formar més reduït, un format de tabloid.
Exemple: Daily Mirror A Espanya no ha funcionat mai, perquè hi ha hagut altres publicacions que han estat molt importants i han substituït aquest tipus. Per una banda, tenim la premsa esportiva i per l’altra la premsa rosa.
3.3 Característiques: doble dimensió de la premsa 3.3.1 Dimensió econòmica (teoria liberal) La premsa a diferència de les empreses que fabriquen bosses, per una banda és una indústria i funciona com a tal però no només és una indústria té una funció cultural i, a més com a indústria té una dimensió econòmica i com a tal té unes especificats.
a) La premsa com a indústria: - Diem que és una indústria perquè els recursos que són necessaris per què surti una publicació és semblant als que fan els sectors indústria  inversions - Ocupa a un nombre de persones com a una altra indústria.
- Utilitza una quantitat de matèries primeres com paper, tinta comparable a una altra industria.
- La premsa es ven, s’ha de comercialitzar i ha d’arribar a uns consumidors.
Maria Sansolí Estructura de la Comunicació, 1r de Periodisme b) Indústria amb especificitats LLIGADES A LA NATURALESA DEL PRODUCTE - La seva vida econòmica d’un diari dura menys de 24h si es tracta de premsa diària, per tant, és curta. Si és tracta d’un setmanari, és menys d’una setmana. S’ha de comercialitzar ràpidament per evitar pèrdues - La producció de la premsa és cara. Els continguts s’han d’innovar. Per tant es necessita uns mecanismes de comercialització molt ràpids (perquè sinó no té valor) i eficaç.
LLIGADES A LA DEMANDA - La premsa és objecte d’un doble mercat, es comercialitza de dues maneres. D’una banda es ven en forma d’espai als anunciants. De l’altra banda els exemplars.
- La crisi econòmica ha afectat els dos mercats i ha tingut una doble incidència , han baixat els nombre d’exemplars venuts i, també, a les empreses anunciants que, ja que algunes han tancat o han deixat de fer publicitat. Això ha portat a la premsa a la cerca de noves estratègies per intentar atraure el públic. Per exemple: col·lecció de ganivets. Venda de productes associats als diaris.
3.3.2 Dimensió cultural-social Això ho defensa, sense negar l’altra dimensió, la teoria de la responsabilitat social i el model democràtico-corporatiu.
- Lligada al fet que la premsa hauria de lliurar continguts imprescindibles per viure en aquesta societat del tipus dels preus de les hipoteques , per exemple.
- També fa coses de tipus de formació: com ara donar coneixements o promoure i difondre valors - També d’entreteniment com ara jeroglífics - I també se li atribueix una funció de promoure el pluralisme facilitar la i opinió pública i la varietat d’opinions.
3.4 Organització: empresa periodística La propietat de la premsa, majoritàriament, és privada. Els hi ha passat el mateix: han experimentat processos d’integració vertical, horitzontal i multimèdia. Per tant, la premsa està en mans de grups de comunicació multimèdia.
Els principals grups de multimèdia els hem vist: Prisa, Vocento, Unidad Editorial, Godó, Editorial Prensa Ibérica – és un grup important en l’àmbit de premsa-, Zeta, Planeta, Corporación Voz, Joly –especialment a Andalusia-, Grupo Heraldo -especialment a Aragó-.
A més, estan unides entre elles a la patronal ASOCIACIÓN DE EDITORES DE DIARIOS ESPAÑOLES (AEDE).
Maria Sansolí Estructura de la Comunicació, 1r de Periodisme 3.4.1 Editorial Premsa Ibèrica L’origen de l’Editorial Prensa Ibérica és al 1978 a les Illes Canàries en el procés de constitució democràtica, però com a grup naixerà a partir de 1984.
Al 1984 a les capitals de comarca hi havia diaris amb gestes franquistes. És per això que l’estat ven els diaris que tenia des del franquisme, i Editorial Premsa Ibèrica els compra, es subhasten MCSE. Compra dels diaris provincials.
És una empresa que té com a propietari la Família Moll d’Aragó, el seu director és Javier Moll.
El àmbit en què és mou i la seva àrea principal, sobretot, és la premsa regional amb diaris i setmanaris d’informació general. Està integrat per 16 diaris (14 diaris d’informació general i 2 d’esports).
Diari de Girona, Regió 7, Levante-EMV, Informacion, Diario de Mallorca, Diario de Ibiza, La Opinión ...
A més, té setmanaris, publicació que s’ajunta cada setmana amb la publicació d’un dels seus diaris: Magazine (suplement dominical), Empordà (Figueres).
No obstant això té àrees en arts gràfiques, edició de llibres, mitjans audiovisuals, Internet..
A la dimensió Internacional té Editorial Allison&Busy (R.U), The Adelaide Review (Mensual Austràlia).
En relació a l’àrea d’Internet, fa tots els portals de les publicacions dels diaris que posseeix + els seus portals temàtics, tipus la Lotería de Navidad, Los Premios Goya, Los Oscars...
Premsa Ibèrica té algunes freqüències de ràdio: Ràdio diarios Ibiza, Radio Diario Mallorca, Radio Canarias, InterValencia. La seva dimensió de ràdio és molt petita. A més, també té algunes freqüència a la TDT d’abast local: Levante TV, Información TV (Alacant), Televisió de Manresa.
I, finalment, té algunes productores audiovisuals: Minifalda (Las Palmas), S’esclop (Mallorca), IP Producciones (Valencia), Opinión Media (Vigo).
3.4.2 Organització de l’empresa periodística a Catalunya A Catalunya l’empresa editora del Punt Avui és Hermes Comunicacions el seus orígens el trobem a Girona.
A més, tenim Edició de Premsa Periòdica Ara, SL (2010) que té el Diari Ara i Ara TV.
I per últim, Grup Segre que té el Diari Segre i la Ràdio Segre.
Catalunya, per la seva part,està organitzada en diverses patronals; exactament en tres de diferents: - Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC), en principi aplegava empreses de premsa gratuïta i molt aviat va incorporar mitjans digitals.
- Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC)la premsa local i comarcal - Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) Enderroc.
Maria Sansolí Estructura de la Comunicació, 1r de Periodisme Des de l’any 2006, parlaven d’ajuntar-se totes tres. El juny de 2014 es va constituir la FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS D’EDITORS DE PREMSA, REVISTES I MITJANS DIGITALS per acordar un programa d’activitats comunes, totes tres estan dins.
3.4.3 Concentració L’organització del sistema comunicatiu en un sistema liberal comporta que hi hagi cada vegada menys veus. El seu resultat a Espanya és una alta concentració domini del mercat per uns pocs grups. Si mirem la difusió, el nombre d’exemplars venuts, entre 10 empreses controlen el 84,5% i, de fet, el domini està entre tres: Vocento, Prisa i des de 2007, Unidad Editorial (El Mundo).
A Catalunya també hi ha una gran concentració. El Grup Godó té un domini del 44.8% i Zeta (29,8%).
3.4.4 Redacció L’àrea on es produeixen els continguts i allò que dóna valor als continguts és la REDACCIÓ. Allà es recull el contingut de la informació i , posteriorment, s’haurà de fer l’elaboració i el tractament de les fonts d’informació.
Sigui com sigui, sempre la redacció està jerarquitzada. Al vèrtex hi hauria la figura del director/editor que dóna explicacions a l’empresa i a la base hi hauria els periodistes, organitzats, més o menys, en seccions que poden ser temàtiques o poden ser geogràfiques. Cada secció té un responsable i per cada nivell superior hi haurà un càrrec més alt.
Director/Editor seccions PERIODISTES Això es va aplicar per la premsa impresa i el que ha passat és que en les publicacions impreses que després han tingut una impressió digital. A dia d’avui no hi ha una única manera, trobem una tendència a les redaccions separades, fins i tot, de localització.
3.5 Coneixement del mercat: Espanya i Catalunya (conceptes i organismes: revisió tema 2) 3.6 Premsa diària: Tendències 1. Cada vegada s’editen MENYS QUANTITAT de publicacions, és a dir, DE CAPÇALERES. Per exemple: a Espanya, l’any 2001 hi havia 136, 2007:140, 2008:139, 2012:113, 2013: 110. Les seves causes són el tancament o la conversió digital.
2. Una altra tendència és la BAIXADA DE LA DIFUSIÓ I DE LA INVERSIÓ. La difusió estimada segons la AEDE el 2001 és de 4.274.323 exemplars (difusió mitjana), l’any 2012 va ser de 3.008.257i el 2013: 2.660. 000 exemplars venuts.
Maria Sansolí Estructura de la Comunicació, 1r de Periodisme L’índex de difusió – calcular els exemplars venuts per cada 100 habitants de la difusió total- el 2012 era de 102 exemplars per cada 100 habitants al 2001/ UE 208; el 2012 els 3 milions que es venien i més habitants, de cada 100 habitants es venien 64 exemplars/ UE: 140. Per tant, gent que comprava no en compra i hi ha una gran baixada de la difusió per la crisi a nivell europeu també.
El país de la UE amb l’índex de difusió més alt és Finlàndia (306 [2013], s’ha reduït de 446 [2001]) i al capdavall Espanya (102/58) i Portugal (60/39). La mitjana europea al 2001 208 i al 2013 132, afecta a Espanya però també a altres països de la UE.
3. INVERSIÓ PUBLICITÀRIA s’ha reduït la disminució dels ingressos publicitaris (diners) i de L’OCUPACIÓ PUBLICITÀRIA – l’espai, el nombre de planes en premsa, és a dir, la quantitat de pàgines dedicades a la publicitat-. El conjunt de premsa diària va rebre el 2012 731.000.000€ i de l’últim any abans de la crisi fins el 2012 s’ha reduït al 60%, és una reducció important. Al 2013 ha rebut encara menys: 622.700.000€.
Ha disminuït la inversió empresa, i en general, però, per la seva banda ha augmentat lleugerament la inversió en Internet i en premsa digital, però sense compensar-ho. Segons un estudi als EEUU (Pew Research Center): per cada dòlar que s’augmentava en publicitat digital, la premsa en paper en perdia 10. L’evolució d’inversió publicitària nacional i publicitat local podem observar que la inversió ha disminuït substancialment. Pel que fa a a l’evolució de l’ocupació publicitària a la premsa del 2004 d’un 700.000 a un 450.000 al 2013.
4. ESTRATÈGIES DE RESPOSTA A LA CRISI Davant la reducció de la inversió publicitària les empreses han buscat diverses solucions: - Una és que els diaris han buscat mecanismes de producció venent altres productes amb empreses associades per tal de captar a l’audiència i fixar-los. Per exemple: col·leccions.
Una de les respostes són els acords amb empreses de compra col·lectiva amb descomptes. Al 2011 3 empreses de referència signen l’acord:  La VANGUARDIA la signa el 2011 amb LetsBonus: vivirvip.com (2014 renova).
 El PAÍS crea portal de viatges amb Planeo. Venda 2013 a Offerum, crisi a Prisa.
 El PERIÓDICO acord amb Groupalia però al 2015 s’ha fusionat amb Offerum.
- Un altre acord que es du a terme són el acords per a la concentració conjunta de publicitat digital, és a dir, agrupar—se molts grups per oferir més publicitat. El gener de 2013 Unidad Editorial (el Mundo), Prensa Ibèrica (Regió7) i Zeta (El Periódico) s’agrupen i creen una societat anomenada Unidad de Medios Digitales. La seva finalitat és explotar conjuntament lla seva publicitat per tenir publicitat d’abast estatal. Aquesta tendència continua vigent. Aquest 2015 El Periódico ha sortit d’aquesta societat i hi ha entrat Segre via Prensa Ibérica.
Maria Sansolí Estructura de la Comunicació, 1r de Periodisme - Cas Internacional al 2015 Pangaea Alliance (The Guardian, Financial Times, CNN Internacional, Reuters. Perquè tenim uns nous competidors que no són premsa –Google i Facebook- que s’estan aglutinen gairebé tota la publicitat, per tant decideixen organitzarse per sobreviure i fer front a la digitalització 5. DISMINUCIÓ DE L’AUDIÈNCIA DE PREMSA EN PAPER I MIGRACIÓ A SUPORTS ONLINE i a altres plataformes d’informació que no són de premsa, agregadors/distribuïdors de notícies.
Agafant dades de l’EGM, a Espanya l’any 2011 es declarava audiència de premsa un 96,8% de la població <14 anys. El 2012 va baixar al 59,88% i el 2013 al 55,8%. Pel que fa ala migració online, el 2011 només llegia premsa digital un 1,1%, el 2012 un 22,3%, i el 2013 un 25,9%. I el 2013 un 27% llegia tant premsa escrita com digital1.
La tendència de la digitalització travessa tot el sector de la premsa. Fins ara la digitalització no ha compensat en cap cas el retrocés qui hi ha ... El seu consum a nivell mundial només representa el 7% del consum toral que l’internauta realitza a la xarxa. (AEDE) a) Digital First La premsa prové d’una tradició impresa. Què ha passat entre la versió paper i la versió digital? Inicialment el paper i el digital era com a complement. El 2012 The Guardian fa un plantejament, l’estratègia Digital First, és a dir, a la priorització del digital. Alguns altres diaris s’han anat afegint a aquesta tendència com Financial Times al 2013 que també signa l’acord de Pangaea Alliance.
b) Internet i models de negoci La qüestió que no està resolta és quin és el model de negoci la premsa a Internet? Els mitjans a dia d’avui donen respostes: - Alguns mitjans opten per la premsa d’Internet sigui tota de pagament, és a dir, posar un Paywall, si pagues pots entrar a tots els continguts. Per ex.: The Times.
- Un altre: accés totalment obert (gratuït) finançat per la publicitat. Ex.: Quan el Guardian potenciar el digital i potenciar l’audiència gratuïta perquè això els proporcioni ingressos per la publicació.
- Entremig trobem una gamma, és a dir, situacions diverses que en diem models mixtos o freemium (free+premium). La referència internacional és The New York Times. Tenia tot lliure però per pèrdues passa a una estratègia combinada: fi de la gratuïtat i restriccions d’accés. Els subscriptors amb lliurament a domicili: accés al digital sense cost afegit. La resta és un registre al web i accés gratuït a X pàgines. A Espanya per exemple : Ara.
1 Només 4 mitjans escrits superen el milió de lectors a Espanya: MARCA, El País, AS i El Mundo. El més llegit en premsa escrita és MARCA amb més de 2 milions. En premsa digital és El País amb7.620 visitants únics i mitjana de 1300 v./dia.
Maria Sansolí Estructura de la Comunicació, 1r de Periodisme 4. Mitjans audiovisuals: Ràdio La RÀDIO és la transmissió instantània i a distància de so al públic en general, adreçada a tothom en general i a ningú en particular.
Té uns trets específics: ‐ INSTANTANEÏTAT i IMMEDIATESA: no roman en el temps.
‐ PÚBLIC DIVERSIFICAT en relació a la premsa, ja que no cal que s’entengui res en molts dels casos, no hi ha requisits d’accés com els de la premsa.
‐ COMPTABILITAT i PORTABILITAT: ens permet fer altres activitats mentre ens estem desplaçant o qualsevol altra cosa. Això dóna a la ràdio una gran capacitat de penetració en la vida de les persones.
‐ Escoltem i sentim i mentalment ens imaginem la persona que estem escoltant. Això dóna a la ràdio una certa similitud amb la comunicació interpersonal. Dóna a la ràdio una sensació de PROXIMITAT pel fer de crear-nos una imatge mental de les persones que ens parlen.
‐ Funcions.
4.1 Organismes – espectre radioelèctric Utilitzar l’espectre radioelèctric en ràdio comporta una actuació important de l’Estat. Aquest ha intervingut regulant i donant freqüències però l’espectre té una característica: no respecta les fronteres dels estats. Per tant, utilitzar-lo ha comportat que els diferents estats estableixin acords internacionals.
La regulació supra-estatal diferencia la ràdio de la premsa escrita. Això també val per la televisió.
4.1.1 International Telecomunications Union - UIT (ITU) L’INTERNATIONAL TELECOMUNICATIONS UNION (UIT/ITU) és un organisme de regulació internacional creat el 1934. L’ITU té com a antecedent l’International Telegraph Union, el primer orgnasime internacional que operava entre telègrafs, creat el 1865 a París.
Avui dia les seves TASQUES són: - Treballar sobre l’espectre radioelèctric.
- Atribuir l’espectre radioelèctric a ràdio i les òrbites de satèl·lit a escala mundial.
- Garantir la interconnexió continua de les xarxes i les tecnologies.
- Millorar l’accés a les TIC.
Pel que fa a atribuir l’espectre radioelèctric a escala mundial fa fonamentalment dues coses (per tal d’evitar les interferències): Maria Sansolí Estructura de la Comunicació, 1r de Periodisme o DISTRIBUCIÓ: decideix quines bandes de l’espectre es dedica a cada cosa; és a dir, si la banda dels 800 es dedica a comunicacions mòbils o d’urgències.
o ATRIBUCIÓ: un cop decidit això, atribueix a cada estat unes freqüències determinades.
La UIT va quedar integrada dins el sistema de l’ONU des del 1947, Agència de Nacions Unides, en l’àmbit de les telecomunicacions. Entre els principals integrants de la UIT hi ha 193 ESTATS, per tant, els governs de tots aquests països. També hi ha altres participants amb capacitats de decisió diferents: fins a 700 PARTICIPANTS que no són governs que pertanyen al sector privat (operadors, empreses o entitats) i a institucions acadèmiques.
S’organitza en quatre àrees: 1. Sector de Radiocomunicacions de la UIT: des d’on es prenen les decisions d’espectre.
2. Estandardització 3. Development 4. ITU Telecom Per la UIT hi ha TRES ZONES GEOGRÀFIQUES en tot el món: Europa i Àfrica (Regió 1); Amèrica (Regió 2) i Àsia i Oceania (Regió 3), sobre les quals prenen les decisions.
Les decisions sobre l’espectre s’acorden entre els diferents estats de manera més o menys regulada i, posteriorment, s’aplicarà a cada zona. La convenció vigent és del 2012, la Convenció Internacional de Telecomunicacions. Els diversos estats integrants i els altres membres, cada tres o quatre anys, es reuneixen i decideixen si convé o no canviar la manera en què està dividit l’espectre. Aquest 2015 està prevista la conferència mundial on es discutirà la distribució de les freqüències. L’anterior a 2012 va ser l’any 2007.
4.1.2 Unió Europea de Radiotelevisió - UER (EBU) A nosaltres ens correspon la Unió Europea de Radiotelevisió (www.ebu.ch), que es va crear amb seu a Suïssa l’any 1950. Té 73 MEMBRES que responen quasi exclusivament d’organismes de radiotelevisió pública (excepte Espanya) de 56 PAÏSOS. Espanya és excepció perquè, per raons històriques, a més de RTVE han estat a la UER des del principi Ràdio SER i la Cope.
La UER es dedica a la cooperació entre els seus membres: - En el cas de televisió i ràdio, amb un canvi de notícies (uns poden proporcionar noticies a uns altres).
- En l’àmbit de ràdio tenen molta importància els concerts, com els que fan les seves pròpies orquestres.
- Molts cops compra col·lectivament drets per retransmetre esdeveniments com els JJOO de Londres el 2012.
- Fa transmissions per als seus associats d’esdeveniments, coproduccions...
4.2 Programació i tipus de ràdio La ràdio ofereix continguts permanentment. La concepció de programació s’ha anat formant al llarg del temps com a conjunt estructurat d’espais de tot tipus, que pot incloure cultura, entreteniment, música, esports, informació, tertúlia, opinió, publicitat...
Hi ha una seqüència o planificació temporal que té en compte l’audiència a la qual vol arribar, la seva disponibilitat (què està fent en aquell moment del dia), la classe social, nombre d’edat...
Les emissores de ràdio pretenien oferir una combinació dels principals objectius (informar, educar, entretenir, persuadir...). És per això que anomenem a les que ho fan EMISSORES GENERALISTES.
Progressivament, va anar sorgint una TENDÈNCIA A L’ESPECIALITZACIÓ, que va començar als EEUU els anys 1950 amb Top 40 (40 Principales), especialitzada a emetre les principals peces musicals amb més èxits. L’especialització a Europa no va arribar fins als 1960 amb música clàssica i més endavant amb música contemporània de l’època, com el rock.
Aquesta especialització va continuar creixent i ja no es parlarà de ràdio especialitzada sinó que s’introdueix la RÀDIO DE FORMAT O NÍNXOL. Per exemple, una ràdio que s’especialitza en música va més enllà i s’especialitza concretament en música clàssica, dirigida a un públic més especial, en aquest cas els adults. Això es fa perquè volen arribar al màxim nombre de persones possible.
4.3 Organització de la ràdio La ràdio a Espanya està integrada per un DUOPOLI entre sector públic i sector privat.
4.3.1 Sector públic En el sector públic tenim un nivell estatal –RNE-, nivell autonòmic –Catalunya Ràdio (Generalitat de Catalunya)- i local –un nombre d’emissores municipals. La seva inversió depèn de diners públics de l’Estat.
RADIO NACIONAL DE ESPAÑA. RÀDIO ESTATAL RNE va ser creada el 1937 durat la Guerra Civil a Burgos, ciutat franquista i va ingressar a la UER el 1955.
El Consell d’Administració de RTVE està format per 9 membres, del qual és president José Antonio Sánchez Domínguez i el director Alfonso Nasarre.
Segueix el model europeu i la primera especialització que crea és RÀDIO CLÀSSICA RNE (1965); un altre canal típic dels estats europeus és una emissora de ràdio que difongui cap a les comunitats de l’estranger RÀDIO EXTERIOR RNE (1971), generalista orientada. El 1976, amb la mort Franco però sense nova Constitució, es crea a Catalunya una emissora de cobertura només aquí i només utilitza el català, és RÀDIO 4, la qual continua existint. El 1979, l’emissora pública es reconverteix en fonamentalment musical coneguda amb el nom de RÀDIO 3. A més, el 1991 creen RÀDIO 5 “todo noticias”, una emissora que emetrà notícies durant tot el dia.
CATALUNYA RÀDIO. R ÀDIO AUTONÒMICA CATALUNYA RÀDIO és una emissora generalista creada el 1983. Aquesta emissora està dins de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, integrada per 6 membres del qual és president Brauli Duart. El seu finançament públic en forma de subvencions estatals i publicitat.
Té una emissora especialitzada en música clàssica creada el 1987 CATMÚSICA i CATALUNYA INFORMACIÓ creada el 1992 especialitzada en all news, seguint un format roda (la 1ª a l’Estat).
A més, hi ha una altra branca de continguts radiofònics que ofereix Catalunya Ràdio. En una etapa, aquesta tenia una quarta ràdio especialitzada en cultura, CATALUNYA CULTURA. L’any 2006, per Sant Jordi, va fer una reconversió en ICAT FM amb un format innovador, ja que combinava continguts FM i altres que difonien per Internet. Aquesta fórmula va durar de 2006 a 2012 per la crisi i des de llavors continua existint iCat però només per Internet (iCat.cat) i com a resultat s’alliberen unes freqüències. És una oferta integrada per canals especialitzats: ICatTrònica, ICatJazz, totCat, iCatRumba, i CatMón.
RÀDIOS LOCALS En el cas de Catalunya hi ha molts municipis amb emissora, de les quals s’ocupa l’Ajuntament.
4.3.2 Sector privat SECTOR PRIVAT A ESPANYA Històricament, incloent-hi el franquisme, ha existit la ràdio privada a Espanya, la qual anirà augmentant.
Des del franquisme, la ràdio privada experimenta des dels anys 1950/1960 un procés d’integració horitzontal –en el territori, integració en cadenes- que es manté i es va reforçant. Per tant, la concentració en el sector privat prové del passat. Aquests últims anys, la majoria d’empreses privades que tenen un pes en el sector de la ràdio són cadenes integrades en procés multimèdia.
» PRISA RADIO grup multimèdia amb presència en molts sectors i amb lideratge especial al camp de la ràdio. L’oferta és mixta, la generalista és SER i té 6 especialitzades: C40, M80, Cadena Dial, Máxima FM, Radiolé i Ona FM.
» ATRESMEDIA RADIO generalista Onda Cero i dues especialitzades: Europa FM i Melodía FM.
» UNIDAD EDITORIAL: Ràdio MARCA » COPE (Cadena de Ondas Populares Española) és un grup radiofònic no estrictament multimèdia que els últims anys ha tingut una petita presència a televisió des del 2010.
El seu origen es troba en el període del franquisme a les emissores parroquials, vinculades a l’església, que es van anar integrant horitzontalment.
La propietat és de Ràdio Popular, SA, el 50% de la propietat la té la Conferencia Episcopal Espanyola (CEE); així doncs és privada i vinculada a l’església.
L’any 2012 fa un acord amb Vocento en virtut del qual COPE li lloga les seves freqüències a canvi de diners. Així doncs, fa com una mena de fusió que ha de ser autoritzada per la CNMC.
El 2014 confirmen aquest moviment però COPE s’ha de despendre de dues freqüències.
La seva oferta és una generalista COPE i tres especialitzacions: Cadena 100, Rock FM, MegaStar FM 2013 la més recent; no és present a Catalunya.
Va reduint els seus ingressos, de l’any 2011 a 2013 ha reduït uns 20 milions d’euros.
COPE ha intentat tenir certa presència en el món audiovisual. Va llogar un programa dins del mux de Unidad Editorial, Veo TV, aquest és 13 TV (51% CEE).
SECTOR PRIVAT A CATALUNYA » GRUP GODÓ grup multimèdia que té una doble oferta (generalista: RAC1) + musical (RAC 105). És l’únic grup radiofònic català amb aquesta doble oferta.
» FLAIX té dues emissores especialitzades en dos estils de música diferents: Flaix FM i Flaixbac.
Propietari: Carles Cuní i Miquel Calçada.
» TELETAXI especialitzada en ràdio i televisió. Tenen Ràdio Teletaxi i RM Ràdio. Propietaris: Justo Molinero.
» ESTEL especialitzada coneguda com a Cadena Estel Propietat del Bisat de la Seu d’Urgell.
SECTOR PRIVAT SUPRACOMARCAL, COMARCAL I LOCAL En el cas de Catalunya hi ha, per exemple, Gum, Ràdio Marina (Blanes), El 9 Nou, Imagina Ràdio...
4.4 Audiència Resultats en relació amb la ràdio: - PENETRACIÓ: proporció dels individus que escolten la ràdio cada dia.
- AUDÈNCIA xifres absolutes, nombre de persones oients /dia (mitjana; audiència mitjana) i perfil. Es dóna al llarg de tota la setmana, de dilluns a diumenge, i també es fa excloent el pas de setmana, ja que la penetració de ràdio baixa clarament.
- SHARE (quota de mercat de participació) és una proporció, una magnitud relativa, d’audiència que té una emissora o un programa posat en relació amb totes aquelles persones que en aquella franja horària estan escoltant la ràdio. Pot ser líder durant una franja horària i pot haver tingut molt poca penetració al mateix temps, ja que pot ser en aquella franja horària només 10 persones escoltaven la ràdio i aquesta emissora n’ha tingut 6. És líder sí, però perquè no hi havia gairebé gent escoltant la ràdio. També es calcula de dilluns a divendres i de dilluns a diumenge.
- CONSUM fa referència a quants minuts dedica una persona a escoltar la ràdio de mitjana al dia.
...