LIPOPROTEÏNES PLASMÀTIQUES (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Bioquímica
Año del apunte 2016
Páginas 12
Fecha de subida 22/04/2016
Descargas 23
Subido por

Vista previa del texto

BIOQUÍMICA| @mroca-terry PROTEÏNES PLASMÀTIQUES I TRANSPORT SANGUINI DE LÍPIDS • • Aquesta imatge representa un proteïnograma, el qual té utilitat per descartar alguna gammapatia monoclonal ( ex: mieloma).
El què hem de saber és que hi ha una sèrie de proteïnes al plasma, en concret les què estan marcades en vermell, que són capaces de transportar lípids. No cal saber detalls.
v PRINCIPALS LÍPIDS DE LA DIETA HUMANA: • • • • Els principals lípids de la dieta humana són els TRIACILGLICÈRIDS, que representen un 90% dels lípids que ingerim. Poden ser saturats o insaturats.
Els triacilglicèrids estan formats per tres àcids grassos units mitjançant un enllaç ester amb un glicerol.
Les lipoproteïnes lipases són les encarregades de trencar aquests enllaços ester per alliberar els àcids grassos.
En menor proporció trobem els FOSFOACILGLICÈRIDS.
Aquests tenen una estructura amb un cap polar( que el convertirà en hidròfil) i una cua no polar(que el convertirà en hidròfob).
1 BIOQUÍMICA| @mroca-terry • També ingerim VITAMINES LIPOSOLUBLES, les quals deriven d’isoprenoides com ara el colesterol. Com a concepte important, hem de tenir en compte que degut al grup hidroxil, aquesta molècula de colesterol es converteix en polar.
• El colesterol de la següent imatge està estratificat. Podem veure com el grup hidroxil ja no està accessible perquè està ocupat per un altre àcid gras, la qual cosa convertirà a aquesta estructura en no polar, lipòfila.
• Recordar que el topoferol( vitamina E) impedeix l’oxidació d’àcids grassos de la membrana, per tant, és important com a inhibidora de l’estrès oxidatiu.
• Els ÀCIDS GRASSOS LLIURES, no units a proteïnes plasmàtiques, que apareixen en el plasma durant l’absorció dels nutrients, (període absortiu)són: ü De cadena mitjana: C8-C10.
ü De cadena curta: C4-C6.
Els ÀCIDS GRASSOS LLIURES que apareixen en el plasma durant el dejuni s’uneixen a l’albúmina sèrica després de ser alliberats des del teixit adipós i són: ü De cadena llarga: C12-C20.
• v LIPOPROTEÏNES • • Els àcids grassos o triacilglicèrids haurien de circular en forma de lipoproteïnes perquè aquestes últimes confereixen solubilitat.
Aquestes estructures estan formades per àcids grassos i proteïnes. Concretament, les apolipoproteïnes són les que ajuden a la formació d’aquesta estructura.
• Si ens fixem en l’estructura podem veure que el seu interior està format per àcids grassos no polarsà Colesterol esterificat o triacilglicèrids.
• A la part externa trobem els fosfolípids i colesterol lliure, les quals són estructures polars.
2 BIOQUÍMICA| @mroca-terry 5 PRINCIPALS LIPOPROTEÏNES 1) 2) 3) 4) 5) Quilomicrons VLDL = Very Low Density Lipoproteins( lipoproteïnes de molt baixa densitat).
IDL= Intermediate Density Lipoproteins ( lipoproteïnes de densitat intermitja).
LDL= Low Density Lipoproteins ( lipoproteïnes de baixa densitat).
HDL= High Density Lipoproteins ( lipoproteïnes d’alta densitat).
Una lipoproteïna té major o menor densitat depenen de la seva composició lipídica i proteica.
[Hem de saber les principals diferències entre aquestes lipoproteïnes. No és necessari aprendre’ns els números].
DIFERÈNCIES: - - Les LDL i HDL són les que tenen un major percentatge de colesterol.
Els quilomicrons i les VLDL són les lipoproteïnes que tenen més triacilglicèrids.
Sobretot hem de destacar la composició de les apolipoproteïnes que formen aquestes proteïnes.
Hem de recordar que els quilomicrons únicament tenen l’apolipoproteïna B-48. Això és degut a que aquests provenen de tots els àcids grassos que absorbim a través de la dieta i la B-48 és una apolipoproteïna que es forma únicament a l’intestí.
Podríem dir que és com una empremta que ens indica que el quilomicró es forma a l’intestí.
Les LDL únicament tenen una apolipoproteïna, la B-100, la qual limitarà la capacitat de les cèl·lules per assimilar aquesta LDL, ja que només dependrà d’un receptor.
Un increment en els nivells de colesterol causarà cardiopaties( infart, ictus...). Ara bé, no és tant el nivell de colesterol, sinó com està unit aquestà Dada important que ens determinarà el risc relatiu que tenim de patir algun accident cardiovascular.
Ex: Si el colesterol està unit a HDL, no serà tant greu, en canvi, si està unit a LDL, sí ho serà.
3 BIOQUÍMICA| @mroca-terry Aquesta gràfica de la dreta tenim una gràfica on se’ns mostren les característiques de les lipoproteïnes plasmàtiques.
A l’eix d’abscisses(x) tenim el diàmetre de les partícules, lipoproteïnes.
A l’eix d’ordenades(y) tenim la densitat.
Ens hem de fixar que és una escala inversa. Les HDL són les que presenten una mida menor, però una major densitat.
En blau tenim el tant per cent de proteïnes i en vermell el tant per cent de lípids.
v PROTEÏNES IMPLICADES EN EL METABOLISME: • Les tres primeres lipoproteïnes són les LIPASES, les quals alliberaran els àcids grassos units als triacilglicerols. Aquestes es troben situades a l’endoteli vascular.
• La LCAT es troba present a les HDL( que actuen recollint colesterol sobrant de totes les cèl·lules). Aquest colesterol, quan el tingui l’HDL, gràcies a l’activitat enzimàtica de l’LCAT, l’esterificarà, és a dir, el farà menys hidrosoluble per tant d’emmagatzemar-lo a l’interior de l’HDL.
• Les proteïnes transferidores( CETP i PLTP) solen anomenar-se LTP de forma conjunta. La seva funció és passar esters de colesterol o fosfolípids d’una lipoproteïna a una altre. Això és molt rellevant en la maduració de les lipoproteïnes.
4 BIOQUÍMICA| @mroca-terry v FUNCIONS DE LES APOLIPOPROTEÏNES • Augmenten la solubilitat de les LP( lipoproteïnes). 
 • Són lligands dels receptors de membrana de les cèl·lules que capten lípids. Per tant podran ser internalitzades i processades per les cèl·lules. 
 • Són activadors d’enzims que participen en el metabolisme o en l’intercanvi de lípids entre LP. 
 Del següent requadre ens hauríem de saber les apolipoproteïnes que estan dins el requadre vermell: ü ApoB-48: Es sintetitza a l’intestí. Serà l’empremta que marcarà als quilomicrons.
ü ApoB-100: Es sintetitza al fetge. Serà l’única apoproteïna present en les LDL.
ü ApoC-II: Es sintetitza al fetge. És un coenzim de les proteïnes lipases. Si no estigués present en les lipoproteïnes, aleshores els triglicèrids que les formen no podrien ser processats i, per tant, els àcids grassos no podrien ser alliberats.
ü ApoC-III: Es sintetitza al fetge. Es important per a les lipoproteïnes que transferiran lípids d’una apolipoproteïna a una altre apolipoproteïna.
ü Apo-E: Es sintetitza al fetge i als macròfags. És necessària per a que diferents tipus de receptors cel·lulars reconeguin a aquestes apolipoproteïnes les internalitzin.
Les forces que ajuden a mantenir la estructura de les lipoproteïnes són les forces de Van Der Walls ( forces tènues). Això facilitarà que hi hagi transport de lípids i inclús de proteïnes, d’una apolipoproteïna a una altreà Punt clau per a la maduració de les lipoproteïnes.
5 BIOQUÍMICA| @mroca-terry v METABOLISME DE LES LIPOPROTEÏNES: A aquesta imatge s’esquematitzen tres circuits: 1. CIRCUIT EXTRÍNSEC: Prové essencialment dels lípids que ingerim a la dieta i com van a parar aquests al fetge posteriorment. A aquest circuit els lípids s’empaqueten en quilomicrons.
2. CIRCUIT ENDOGEN: Ens explica com el fetge sintetitza lipoproteïnes i el circuit que duen a terme aquestes. A aquest circuit, les lipoproteïnes són del tipus VLDL.
3. CIRCUIT DE TRANSFERÈNCIA REVERSA DE COLESTEROL.
• A aquest esquema és important veure els codis de color de la llegenda. El què prové de la dieta, són quilomicrons amb elevades quantitats de triacilglicèrids. Un cop aquesta hagin passat per el sistema limfàtic i entrin al sistema sanguini, es produiran una sèrie de processos de maduració. Gràcies a que aquests quilomicrons entren en contacte amb certs teixits, l’acció de la proteïna lipasa ajudarà a que s’alliberin àcids grassos i glicerol als teixits.
D’aquesta manera es facilitarà el subministrament d’energia.
• A les proteïnes que venen dels quilomicrons i han sofert canvis se les anomena ‘’remanents de quilomicrons’’. Aquestes últimes seran processades per el fetge.
• El fetge és un òrgan que processa els lípids. Podríem dir que és l’únic sistema de neteja de colesterol.
• En un context diferent de dieta, el fetge també pot produir lipoproteïnesà VLDL ( composició semblant a la dels quilomicrons perquè tenen bastants triacilglicèrids. Aquests triglicèrids 6 BIOQUÍMICA| @mroca-terry seran processats per les LPL o lipoproteïnes lipases. Finalment ens quedaran romanents d’VLDL). Sistema molt similar al que ha tingut lloc en els quilomicrons.
• Ara bé, aquestes proteïnes són molt riques en esters de colesterol. Hi ha diverses vies d’aclariment d’aquests esters de colesterol ( en forma de partícules LDL o bé directament aniran a parar al fetge). A les partícules que ja han alliberat els triacilglicèrids se les denomina IDL.
• Les HDL fan referència al circuit de transferència reversa de colesterol. Es poden sintetitzar al fetge o bé a altres teixits. En definitiva, la seva funció és anar recollint colesterol sobrant de les cèl·lules gràcies a la proteïna LCAT. Finalment les HDL podran tronar al fetge.
1. FASE EXÒGENA DEL METABOLISME DE LES LIPOPROTEÏNESà El què ingerim per la dieta.
• • Els quilomicrons inicials incorporen la B-48 perquè aquesta només s’expressa a l’intestí.
Tenen un elevat percentatge de triacilglicèrids. Aquesta apolipoproteïna madurarà perquè incorporarà dos lipoproteïnes importants, l’ apoC-II( que alliberarà àcids grassos).
D’aquesta manera el quilomicró es farà més petit perquè haurà perdut triacilglicèrids. El seu nivell d’esters de colesterol anirà augmentant.
L’altre apoliporpteïna important es l’apoE, què és reconeguda per bastants receptors de cèl·lules. Podrà ser internalitzada per diferents tipus cel·lulars( ex: fetge).
7 BIOQUÍMICA| @mroca-terry 2. FASE EXÒGENA DEL METABOLISME DE LIPRPOTEÏNES • En un context diferent de dieta, el fetge alliberarà VLDL. Aquesta té triacilglicèrids en un elevat percentatge. Com no té apoC-II, haurà d’interaccionar amb les HDL per tal de que qui hagi traspàs de lípids d’una zona a una altre. La funcionalitat de les HDL és deguda a que té les proteïnes transferidores de lípids.
• Gràcies a aqueta interacció, aquesta VLDL inicial madurarà perquè incorporarà apoC-II i apoE. Tal i com passava en la fase exògena, l’apoC-II alliberarà àcids grassos amb l’ajuda de les lipases. A mida que vagi passant això, aquestes VLDL aniran guanyant esters de colesterol i perdent triglicèridsà Punt clau perquè es formaran LDL( proteïnes que pràcticament només tenen esters de colesterol.
• Cal recalcar que abans d’assolir aquest últim pas, tindrem la formació d’IDL, que tenen menys triacilglicèrids que les LDL. Les IDL poden incorporar-se directament al fetge o bé passar a LDL. Durant aquest pas perdran totes les apolipoproteïnes, només quedarà l’apoB100à Característica que identifica les LDL respecte a la resta ( és a dir, només podran ser internalitzades per un receptor específic, el receptor de LDL).
8 BIOQUÍMICA| @mroca-terry 3. TRANSPORT REVERS DE COLESTEROL • • Les HDL recolliran colesterol de tots els tipus cel·lulars. Serà un vehicle que portarà el colesterol al fetge directament o bé cedint-lo a altres lipoproteïnes com les VLDL o bé les IDL. Tenen aquesta capacitat d’emmagatzemar colesterol perquè presenten LCAT( enzim que esterifica al colesterol. És apolar i s’empaqueta en el nucli de la lipoproteïna).
Aquesta HDL també facilitarà la maduració d’altres lipoproteïnes com les VLDL.
v CARACTERÍSTIQUES DE LES LIPOPROTEÏNES 9 BIOQUÍMICA| @mroca-terry v ENDOCITOSI LDL FACILITADA PEL RECEPTOR à Receptor LDL.
• Aquest receptor té una sèrie de dominis( formats per 4 o 5 aminoàcids) que marquen a aquest receptor per què es produeixi endocitosi i sigui reciclat. També té una marca o senyal que facilita que aquest receptor es dirigeixi a unes estructures especials de membrana.
Aquestes estructures es denominen foses de clatrina.
Les fosses de clatrina tenen una estrucutra peculiar. Es polimeritza i la membrana es tenca donant lloc a una espècie d’endosoma. Per tant, gràcies a aquesta senyal els receptors tindran preferència per aquestes fosses de clatrina.
• Pot ser que el receptor es recicli o bé es fusioni amb un lisosoma i, per tant, es reciclin els aminoàcids que s’hagin digerit.
• Si no tinguéssim el receptor LDL, els nivells de colesterol circulant incrementen moltíssim.
Així doncs, aquest receptor té molta importància en certes patologies.
v ALTERACIONS CLÍNIQUES DEL METABOLISME LIPÍDIC ü Dislipèmia: Alteració dels nivells plasmàtics de lípids( ja siguin hiper- o hipo-).
ü Dislipoproteinèmia: Alteració dels nivells plasmàtics de liporpteïnes ( ja siguin hipero hipo-).
- Hiperliporpteinèmia primaria: Depèn de transtorns del metabolisme de lípids.
- Hiperlipoproteinèmia secundària: Causa secundaria( diabetes, obestiat…).
- L’hiperliporoteinèmia tipus IIa o hipercolesterolèmia familiar: Mutacions al gen LDLE o ApoB. Una de cada 1500. És una patologia hereditària que cursa amb elevats nivells de colesterol.
10 BIOQUÍMICA| @mroca-terry A aquesta diapositiva de la dreta veiem els principals riscos cardiovasculars originats per uns nivells elevats de colesterol.
Podem tenir: - Accident vasculocerebral.
Mort.
Infart Angina Etc.
Un risc relatiu implica que nosaltres tinguem una patologia com ara el la diabetis, el tabaquisme...
v ATEROGÈNESI • • • Formació o gènesi d’una placa d’ateroma. Això pot tenir lloc a les artèries coronaries i té certa implicació en quant a les arteriopaties.
Aquestes plaques d’ateroma es formen sobretot sota les cèl·lules endotelials, a la capa intima, abans de la capa mitja. Aquí s’acumulen lípids.
Quan les LDL estan en circulació, si hi ha condicions d’excés d’alcohol, tabaquisme, etc, aleshores poden patir modificacions i per si soles es poden oxidar. Els macròfags tenen receptors específics que reconeixen aquestes LDL oxidades i les internalitzenà Es formen les cèl·lules esponjoses.
11 BIOQUÍMICA| @mroca-terry El principal problema és el coàgul i la possible estenosi, és a dir, la disminució del diàmetre del vas. Aquest tap fibrós es va debilitant i quan la sang entri en contacte amb la part interna, aleshores es formarà un coàgulà Causa d’accident cardiovascular greu.
• El perfil lipídic consisteix en mesurar els diferents tipus de colesterol. És un procés complex.
12 ...