Exemples_Angiospermes II (2009)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2009
Páginas 5
Fecha de subida 25/05/2014
Descargas 3

Vista previa del texto

Cistus sp.
- Família: Cistaceae - Descripció: Plantes perennifòlies i arbustives que formen el sotabosc mediterrani o el substitueixen en etapes de degradació d’aquest. Creixen en sòls àcids de granit o pissarres i gairebé mai en sòls calcaris.
- Distribució: tota la regió mediterrània d’Europa i el nord d’Àfrica - Indicadors: de zones que han sofert incendis recents a les últimes dècades.
Cistus albidus Cistus monspeliensis Cistus saviifolius Flors rosades amb fulles blanquinoses i piloses.
Es troba a l’àrea del mediterrani i creix en tot tipus de sòl preferiblement en calcaris. Molt resistent a la sequera.
Abundant a la meitat sud de la Península Ibèrica, litoral mediterrani i Balears.
Flors blanques amb fulles verdes i estretes.
Viu en sòls pobres de granit, pissarres o sòls descalcificats i a ple sol. No suporta les gelades i per això la seva àrea de distribució es limita a les zones baixes i càlides de la regió mediterrània i fins a les illes Canàries. Més abundant al Mediterrani central i occidental.
Flors blanques amb fulles verdes i arrodonides.
De les més freqüents als matollars mediterranis.
Es troba a gairebé tota la Península però és més abundant al Mediterrani.
Erica arborea - Familia: Ericaceae - Fulles: molt estretes, linears, lampinyes i gairebé acicular, mesuren de 3-5 mm de longitud.
- Flors: influorescència de tipus umbel·la, bracteades, formades per a fins 3 flors, de color blanc, formada per 4 pètals soldats formant un tub acampanat. Floreix a la primavera.
- Distribució: present a la regió mediterrània, a la península esta a tot arreu.
- Creix a boscos aclarits i matollars frescos, humits i ombrívols, sobretot a sols àcids.
- Creix des de el nivell del mar fins a 1600 m d’altitud. Te tolerància a la mitja ombra, encara que floreix millor contra més llum te.
Erica multiflora - Familia: Ericaceae - Fulles: petites, molt estretes, linears, lampinyes i gairebé aciculars, agrupades de tres en tres i de color mes clar que Erica arborea.
- Flors: agrupades en raïms compactes de llargas peduncles. Crol·la de color rosat-blanquinós en forma de campana de fins a 3 cm de llargada. Els estams sobresurten i son de color vermell viu.
Floreix a la tardor o a l’hivern.
- Distribució: a tota la conca mediterrània.
- Creix a matollars i a pinars, necessita sòls calcaris. Creix des de el nivell del mar fins als 1600 m d’altitud.. Necessita ple sol.
Phillyrea angustifolia - Familia: Oleaceae.
- Fulles: oposades, simples, coriàcies, glabres, de marge sencer o a vegades amb dents insignificants a l’àpex. Mesuren de 2’5-6 cm de longitud, amb un escàs pecíol. Anvers verd fosc i revers verd més clar.
- Flors: de color blanc-verdós, amb quatre pètals reunits a un petit tub. Disposades en curts raïms axil·lars.
- Fruit: drupaci, de 3 a 6 mm de diàmetre, de color negre-blavós.
- Distribució: Es pot trobar pel Mediterrani occidental (Espanya, Itàlia i França).
Concretament a Espanya es troba a gairebé a totes les províncies, exceptuant alguns punts del Nord i del Nord-oest.
- Esta present a gairebé qualsevol tipus de bosc o matollar amb certa temperatura constant. Necessita un clima suau, sense fortes gelades, per lo que no el trobem a la muntanya. Te una bona resistència a la sequera i necessita exposició assolellada.
- Curiositat: Angustifolia vol dir fulla estreta.
Phillyrea latifolia - Familia: Oleaceae - Fulles: enfrontades, enteres i de forma ovada, amb nervis laterals ben visibles i una mica sortits, l’anvers és verd fosc, revers verd més clar.
- Flors: son petites, de color blanc-verdós, i neixen en ramillets axil·lars atapeïts.
Fruit: de la mida d’un pèsol, de color negre.
- Distribució: Planta mediterrània, distribuïda àmpliament per tota la península Ibèrica, encara que no hi ha presencia al Nord-oest ni al centre peninsular. També hi ha presencia al Sud d’Europa, al Nord-oest d’Àfrica i Sud-est d’Asia.
- Curiositat: Latifolia vol dir fulla ample.
- Viu associada a alzinars i a rouredes de tipus africà. Necessita un clima suau en el que el que l’hivern no sigui molt dur. Necessita sòls calcaris. Ben adaptada a climes secs o a èpoques estivals seques, per lo pot convertir-se en una espècie dominant en zones rocoses.
Rosmarinus officinalis - Família: Lamiaceae - Fulles: linears, l’anvers és de color verd brillant i el revers te un elevat numero de pels petits i suaus que li donen un aspecte blanquinós.
- Flors: de color blau o violaci pàl·lid amb els estams més llargs que els pètals i el llavi superior de la corol·la esta corbat. Floreix dues vegades, a la primavera i la tardor.
- Distribució: És una espècie originària de la regió mediterrània El troben a zones litorals i de muntanya baixa fins als 1500m d’altitud.
- Forma part de matollars i sotabosc de llocs secs i solejats a zones d’alzinar, zones degradades per la tala o crema i en àrees rocoses i erosionades.
- El romaní creix preferiblement a sòls àrids, arenosos i permeables, adaptant-se bé a sols pobres.
- Curiositats: Refrany: “de las virtudes del romero se puede escribir un libro entero”.
- Usos: Té aplicacions medicinals, cosmètiques i culinàries. De les fulles s’extreu “aigua de la reina d’Hongria” per a perfumeria i aigua destil·lada com a col·liri. Es fa també “vi de romaní” amb propietats beneficioses per la funció estomacal.
Spartium junceum - Família: Leguminosae - Fulles: son oblongues, lanceolades o linears, escasses en les tiges i més abundants a la base.
- Flors: grogues i grans, gairebé de 2 cm, reunides en raïms al final de les tiges. Amb olor agradable.
- Fruit: en llegum, de color negre quan està madur.
- Distribució: Aquesta espècie es troba abundanment a la Península ibèrica, d’on és originaria, també es comú a les Illes Canàries.
- Creix a garrigues, camins i camps. Te preferència pels sòls calcaris. Necessita sol, no creix be a l’ombra. Suporta terrenys molt secs.
- Usos: s’extreuen fibres per elaborar cordes i teixits, amb els quals es poden fer escombres i cistells, de les flors s’extreu un colorant groc, molt utilitzada per consolidar talussos i marges de carreteres, és una planta nitròfila (fixa nitrogen), es fa servir per reconvertir zones degradades en zones fèrtils també es ven com a planta ornamental.
- Curiositats: pertany a un gènere monotípic, es a dir, que el seu gènere (Spartium) esta format només per aquesta espècie. Poseeix potents alcaloïds molt tòxics, concretament esparteína i citosina, aquesta última es un verí molt potent Taxus baccata - Família: Taxaceae - Fulles: Fulles esparses, linears o lanceolades, amb nervi prominent en ambdues superfícies i amb franges estomàtiques al revers., son verdes per ambdós costats, acaben en punta i s'insereixen de manera decurrent sobre la tija.
- Flors: poc vistoses al final de les branques, flors masculines de color grogós i flors femenines de color verd.
- Fruit: és un aril de color vermell.
- Distribució: Apareix de forma aïllada a Europa, nord i oest d’Àsia, el Marroc i Argelia. A España es veu a pràcticament a totes les serralades i a Balears encara que esta en retrocés.
- Aguanta be el fred i la sequera, encara que necessita humitat ambiental i edàfica, creix a llocs amb ombra, tant a sòls àcids com calcaris, i de forma aïllada.
- Usos: la seva fusta és molt valuosa i es fa servir per fer mobles, i degut a la seva flexibilitat també és utilitzada per fer arcs de tir. Conté una substancia anomenada taxina (alcaloide) que es fa servir per a tractaments de quimioterapia, encara que també es tòxica, fins i tot mortal per a l’esser humà. Per tant, te propietats curatives com verinoses. Es fa servit en horticultura ornamental - Curiositats: la seva fusta era utilitzada per fer els sarcòfags egipcis, ja que no és podreix. Una de les seves característiques és que te un creixement molt lent i te una gran longevitat, hi ha peus a França de 1.500 anys - Es troba gairebé en perill d’extinció, per lo que es troba dins de figures de protecció, com la Red natura 2000 i protegit legalment per la Ordre del 5 de novembre de 1984, DOGC del 12 de desembre de 1984. .
Thymus vulgaris - Família: Lamiaceae - Fulles: estretes i oposades. Finament peludes pel revers i amb els marges doblats cap a dins.
- Flors: són petites, de color blanc rosat amb la corol·la bilabiada. El llavi inferior està dividit en 3 lòbuls. Estan agrupades en petits raïms que neixen a les axil·les de les fulles.
Tenen 4 estams. Floreix durant els mesos de març i abril.
- Fruit: format per 4 parts que contenen 1 llavor cadascuna.
- Distribució: extensa a Catalunya i molt comú a la meitat oriental de la Península Ibèrica.
- Necessita llum abundant, és poc exigent a la naturalesa del sòl, resisteix be les sequeres moderades i les gelades.
Es abundant a llocs secs, àrids i pedregosos.
- Usos: Utilitzat com a condiment, es fa servir com antisèptic sobre úlceres i ferides, es pren en infusió per curar-se de la bronquitis, laringitis i la diarrea.
Ulex parviflorus - Família: Leguminosae.
- Fulles: reemplaçades completament per espines.
- Flors: de color groc brillant d’uns 8 mm amb el calze pilós o glabre, d’una llargada similar a la corol·la.
- Fruit: en llegum, recoberta de borrissol.
- Distribució: viu a França, Espanya i Nord d’Àfrica. A Espanya es distribueix per la franja mediterrània des de Tarragona fins a Cadis.
- Te preferència per sòls calcaris, viu a matollars heliòfils, a clarianes de boscos. i a etapes degradades d’alzinars.
- És una espècie termòfila, resistent a la sequera i mediterrània. Pot ser dominant a zones on el foc ha estat recurrent.
- Curiositats: Gracies a les seves bactèries simbionts te la capacitat de fixar nitrogen de la atmosfera al sòl, per lo que es fa servir per recuperar zones degradades. Leguminosae és una família de distribució cosmopolita amb aproximadament 730 gèneres i unes 19.400 espècies, és la tercera família de més gran riquesa d’espècies.
...