Sociologia Bloc 2 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducció a la Sociologia
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 29/01/2015
Descargas 59
Subido por

Descripción

Jaume Farras Farras

Vista previa del texto

Introducció a la sociologia Anna Sánchez Martí 25/11/2013 II Bloc: Cultura, socialització, estructura i canvi social.
2.1 L’acció social, funcions i valors.
2.2 El procés de socialització: mecanismes, agents i medis.
2.3 Grups, organitzacions i institucions socials 2.4 Desigualtat i estratificació social: gènere, edat i classes socials 2.1 L’acció social, funcions i valors.
•Que podem dir que és l’acció social? Interacció social, relació entre persones.
(2 o més) Weber→ L’acció social necessita 3 o 4 paràmetres. Hem de ser més d’una persona, persona física presencial, connexió i coincidència en el codi comunicatiu.
Construir una relació d’individus, la parella es la unitat més petita. Un bloc es una nova unitat, no es limita a 1+1. Microgrups, qualsevol grup per mínim que sigui, es relaciona amb altres grups. Per ser respectat has de respectar les normes del fet social, sinó és la guerra, es quan comencen els conflictes.
Quan parlen de grups, la psicologia social distingeix entre grups de: →pertinença: pertanyem a una parella, família, grups, barris, macrogrups, microgrups...Pertanyem a grups des de que comencem a existir.
→referència: Obrim els ulls i veiem els referents i el que hi ha més enllà.
Podem canviar la manera de fer i d’actuar, aspirem a arribar a canviar la nostra situació. Els grups de referència poden ser positius o negatius.
Quan tenim grup? Quan tenim activitats a fer amb una gent determinada.
Constitució del grup mitjançant activitats que el lliguin. Les persones es troben perquè comparteixen visió de coses (cosmo-visió). Valors afegits d’un conjunt o d’un altre. Weber parla de l’acció i la situació que ens porta. Inversió emotiva: passió, ve de la paraula patiment. Carrega emotiva, passional, i de pertinença a grups.
Sr. Pareto→ quan parla de l’acció social, d’entrada creu que és irracional i al·lèrgica (fora tota lògica) No ve portada per nocions de racionalitat, potser sí d’interès. De forma irracional cada actor es presenta al terreny de joc amb una actitud diferent.
1 Introducció a la sociologia Trama social, sistemes de relacions, (positives o negatives) Posició social ve heretada, transmesa. Manera de comportar-se dins els paràmetres en els que et trobes. L’estatus, la posició es té, els rols en canvi decideixes si els actives o no els actives.
Les col·lectivitats aglutinen diferents grups, sistemes de valor. Saber cap a on va la nostra actuació, nocions de normalitat o d ’anormalitat.
•Què és un procés? Procés de socialització. Socialitzar-se, fer-se socis, fer-se amics, acostar diferencies, interaccionar...
Enllaç de procés de socialització amb el nostre entorn. Som éssers socials, les interaccions socials ens ajuden. Som sers gregaris, anàvem on va la massa per inèrcia. Seguim i assimilem pautes.
Més enllà del model familiar, tenim agents socialitzadors externs. Amics, companys d’escola, parelles, cosins... La família es el nostre grup primari (biològic), la família també ens ajuda psíquicament, rebem recolzament.
•Com ens fem socials? De quina manera aprenem tècniques per tornar-nos sers socials? Capacitat d’aprendre a utilitzar paraules, llenguatge no escrit. Com interioritzem la consciència? Els valors socials i morals? Anem veien el model familiar, de la societat a la que pertanyem. Rebem formació, models, exemples. S’ha passat de les famílies extenses a les famílies nuclears.
Satisfacció interpersonal, es un nivell diferent. L’associació arriba fins on arribin els interessos comuns. En el moment que les parelles s’associen lliurement, la societat vol reconèixer aquesta unió.
Autors: Parsons, Sarokin.
Grans sistemes: →Sistema social: Les societats ens ajuden a resoldre el nostre dia a dia individual.
→Sistema cultural: cultura ve de cultivar, es comença a utilitzar per el cultiu de les arts i les ciències. Es creen les idees. La cultura en efecte influeix a la individualitat. La cultura es una totalitat complexa que inclou: -coneixements.
-Creences -arts -moral 2 Introducció a la sociologia -lleis -costums -altres habilitats i capacitats adquirides per la persona pel fet de pertànyer a una societat.
La cultura s’ha superat a les habilitats artístiques. Habilitats útils i tecnològiques.
→Sistema de la personalitat: de les identitats dels individus.
Falta 25-11-13 2.2 El procés de socialització: mecanismes, agents i medis.
Socialització → Procés en que determinats conceptes, normes socials s’inculquen inconscientment i les interioritzem com formes “normals” de vida d’una societat. La socialització es diferent segons la ètnia, gènere, localització… Fins a quina mesura la nostra llibertat s’adapta als hàbits, als costums, al medi...? Socialitzar es ambientar-se, adaptar-se al medi.
La llibertat de l’individu, la llibertat d’elecció està condicionada per la societat en la que ens movem. Tot ens va modelant, la societat comporta que ens adaptem al lloc al qual pertanyem. Això ens fa perdre la llibertat? Socialitzar-se es assimilar els gustos del grup, assemblar-se al grup.
La parella són dues persones més totes les altres que conflueixen. La socialització passa pel nivell afectiu i el pensament (compartir maneres de pensar, expressar, il·lusionar-se,...) Hi ha tarannàs individuals i col·lectius.
Mecanismes que ens porten a això són l’educació, l’aprenentatge, els estímuls, la imitació... Hi pot haver socialització sempre que tinguem un model a imitar en el nostre medi social. El nostre organisme reacciona segons el medi social en el que ens trobem. Podem trobar socialització externa i socialització interna, es a dir podem estar condicionats exteriorment i interiorment, responem d’acord la nostra consciència i també d’acord als fets condicionants del medi.
. Un grup d’iguals, és un agent de socialització que està format per un grup social, d’edat homogènia i basat en relacions primàries.
En un grup social hi ha: - interacció recíproca, compartim coses en comú com a grups.
- Consciencia de grups i reconeixement extern 3 Introducció a la sociologia - Estabilitat relativa - Objectius, valors i activitats compartides *Mecanismos La socialización es un proceso tan largo como la vida misma. El individuo se siente obligado a readaptarse permanentemente e integrarse en un entorno dinámico y cambiante.
A pesar de que no hay una edad limite para el aprendizaje, lo cierto es que éste es mucho más fecundo durante la infancia.
A causa de esta diferencia en el aprendizaje en unas etapas u otras de la vida, se ha hablado de dos tipos de socialización: primaria y secundaria.
Socialización primaria.
Infancia: primeros años de vida Adquisición de pautas y costumbres del grupo social Ej: Adquisición del lenguaje. Respeto por las costumbres sociales (saludo, despedida...) Asimilación de normas y valores (prohibición de mentir...)Mecanismos: Imitación. Concesión de premios y castigos.
No ocurre deliberadamente, ni existe conciencia de este proceso.
Se favorece y potencia mediante vínculos afectivos con familiares, amigos, compañeros...
De su éxito depende la formación integral de la persona y su correcta adaptación al entorno.
Interferencias o desajustes en este proceso pueden tener consecuencias irreversibles.
Socialización secundaria.
No es exclusiva de una etapa concreta de la vida Es una socialización menos intensa; en realidad, supone un reajuste de las pautas y creencias ya adquiridas en la primera socialización.
Asimilación de las normas y los valores del nuevo entorno (por ejemplo, de la nueva empresa) Mecanismos: los mismos que en la socialización primaria, más la comunicación y la transmisión oral explicita Puede darse de forma consciente y deliberada.
4 Introducció a la sociologia Responde tanto a relaciones afectivas como a intereses de otro tipo (económicos, pragmáticos...) Es más fácil si la primaria ha sido efectiva.
Agentes de socializacion Todos aquellos elementos que intervienen activa y directamente en el proceso de socialización.
Familia, escuela, grupo de iguales medios de comunicación.
2.3 Grups, organitzacions i institucions socials Acceptem sistemes polítics, socials, religiosos, lleis, institucions,... que potser no ens agraden per socialitzar-nos. Ex: Institucionalització de les parelles = casament.
Marc bàsica de socialització: →Família.
→Escola →Social laboral Agent + medi + actors Socialització per edat, costums de les persones en una edat concreta Paper dels mitjans de comunicació global en el medi i en els agents. La comunicació està molt difosa i no està dirigida a una població en concret, està adreçada a tothom.
•Abenjalum IBN Kalelum→ els grans grups condicionants socials, perquè hi ha països amb les institucions tan sòlides i altres no? : Medis de pertinença→ ètnics, culturals, associats,...→cadascú segueix un sistema de pautes i normes diferents.
•Merton→ L’individu es per subsumir-se en el grup. Per auto identificar-nos cal trencar, diferenciar-nos dels altres. Com configurem les nostres pautes de conformitat? Quan comencem a identificar-nos amb etiquetes, com a delinqüent, com a altres,...
* Las instituciones en Sociología 5 Introducció a la sociologia • Para algunos autores (como Durkheim o Parsons), la Sociología es la ciencia que estudia las instituciones.
• Concepto de institución – Según Parsons, equivale a “hecho social” • Comportamientos o formas de pensar • Externos a las ideas o comportamientos de los individuos • Herencia del pasado (gobierno de los muertos sobre los vivos).
• Consecuencia de la socialización entendida como programación social unidireccional (desde arriba y desde fuera del individuo) Principales instituciones: – Económicas: Regulan la producción y distribución de bienes y servicios (p.e.
mercado).
– Políticas: Regulan el acceso y la distribución del poder (p.e. Estado) – Religiosas: Regulan las creencias que orientan la acción social (p.e. religión formalizada).
– Familiares: Regulan las pautas de acceso a la formación de estructuras familiares.
– Militares. Regulan la administración de la violencia.
2.4 Desigualtat i estratificació social: gènere, edat i classes socials L’estratificació és una manera de parlar de la societat. Desigualtats, classes socials, els estrats socials caracteritzen els individus. Les desigualtats socials han estat presents constantment en totes les societats, i l’objectiu sempre ha sigut vèncer aquestes desigualtats. Si comparem diversos sistemes de societats, en diversos temps i geografies, sempre han hagut preocupacions per aquest tema. Cada societat s’organitza per sobreviure, cadascuna te els seus sistemes d’organització.
La desigualtat: és inherent, no hi ha cap societat que sigui igualitària. Totes les societats tenen desigualtats.
6 Introducció a la sociologia Les desigualtats no són naturals, són resultat de l’acció humana → construïdes socialment.
- La desigualtat no és el mateix que la diferència La desigualtat social és causa i conseqüència de les desigualtats educatives Estratificació social: És la divisió de la societat en estrats o grups. És la forma que té la societat, segons la divisió de grups. Tota la societat es regeix per un sistema de estratificació.
Hi ha diferents criteris per diferenciar els sistemes d’estratificació: - Moment i lloc històric - Nº estrats i composició - Possibilitats de mobilitat (entre classe i classe) - Legitimació La desigualtat entre ètnies.
- Raça: trets de base biològica, que diferencien uns individus d’uns altres.
- Ètnia: trets culturals compartits (llengua, cultura, religió, història…) Quan diem que un grup és minoritari no es pel seu volum sinó per la distribució de recursos i de poder que té.
La desigualtat de gènere.
Gènere: elements que la societat atribueix a les persones per ser mascle o femella. Diferència de construcció psicològica, social i cultural.
- Sexe: característiques biològiques.
- Existeix una triple discriminació cap a la dona: o Àmbit domèstic o Àmbit laboral o Àmbit polític - La desigualtat de gènere es produeix per dos eixos clau: o Sistema patriarcal: 7 Introducció a la sociologia • El gènere genera distribució desigual de poder i beneficis • Divisió social i sexual del treball o Socialització de gènere: • Aprenem a ser, fer i estar al món segons el nostre sexe • Interioritzem rols i comportaments • Estereotips, valoracions i jerarquies de gènere • Control social per complir rols esperats de gènere Socialització diferencial en clau de gènere.
Homes: força, racionalitat, competitivitat, producció de mercaderies, absència de cura dels altres, activitat laboral com eix del projecte de vida.
Dones: emocions, sensibilitat, feblesa, cura dels altres com obligació moral, obligació de les tasques reproductives, doble presència de les dones.
*Aunque el grupo sea una de las unidades básicas de estudio de la sociología, es importante no olvidar que ésta se refiere, en último termino, a los individuos (verdaderos protagonistas de cualquier acontecimiento social). Pues bien, estos individuos mantienen en el seno del grupo, relaciones entre sí y poseen además, cierta posición en él. La posición social es la situación general (económica, religiosa, política, cultural...) que mantiene cada individuo en el conjunto de la trama social. Tiene dos aspectos que son la cara y la cruz de un mismo fenómeno. Por eso resulta muy fácil confundirlos.
Rol: La posición que ocupamos en el mundo nos obliga a comportarnos y actuar de una determinada forma. El rol social es el conjunto de conductas y deberes propios de una determinada posición en la trama social. Una persona suele encarnar más de uno.
Status: El estatus es más estático y menos normativo. No determina cómo hemos de comportarnos, sino cómo deben comportarse los demás con nosotros; es decir, cómo deben tratarnos por la posición que ocupamos en el entramado social. Así, podríamos definir el status social como la categoría o el prestigio que van unidos a una clase social, y a la posesión de ciertos rasgos personales que suelen despertar distinto grado de reconocimiento (edad, sexo, raza...). Por ello, socialmente se considera que por el hecho de ser diputados, ancianos o mujeres tenemos derecho a esperar ciertos comportamientos y el reconocimiento de los demás.
8 ...



Comentario de agomezroas en 2017-11-15 21:54:08
Muy decente