Tema 14. Rotíferos y lofoforos (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2014
Páginas 9
Fecha de subida 20/12/2014
Descargas 23
Subido por

Descripción

Apuntes realizados con las anotaciones de los docentes.

Vista previa del texto

ZOOLOGIA Tania Mesa González 1º CURS BIOLOGIA TEMA 14: ROTÍFERS I LOFOFORATS: ROTÍFERS: - Metazous triblàstics, bilateral - Protòstoms, insegmentats - 2000 sp - Mida petita: 40 μm – 3 mm - Agrupats amb els protozous - Aquàtics, marins o d’aigües continentals (plàncton) - Alguns terrestres (ambients humits) - Solitaris, alguns sèssils i colonials - De vida lliure, alguns paràsits o epizous - Capacitat de criptobiosi  poden parar la seva capacitat metabòlica en situacions extremes. Llavors s’enquisten amb un nivell metabòlic molt baix fins a que les condicions milloren  sobreviuen a variacions de temperatura i pressió importants.
- Tenen cavitat corporal, però no és un celoma  No està totalment envoltada per mesoderm.
- S’anomenen també blastocelomats  perquè són pseudosedomats, pas intermedi en l’aparició del celoma  cavitat corporal entre la paret i el digestiu.
- Són animals triblàstics.
- Blastocelomats  Cavitat general del cos: blastocel que persisteix en l’adult.
- Pedomorfosi - Actualment es considera que deriven de veritables celomats  No pas previ, sinó pèrdua secundària  Convergència.
- Cos dividit en cap, tronc i peu.
UAB  CAP  poden tenir mofología variable que alhora és un valor taxonòmic  TRONC Porció majoritària. Conté els òrgans viscerals.
 PEU  allargat (sèssils) o reduït (lliures). Tenen anells (telescopització). Al final presenta dos dits. En els anells té glàndules pèdies que secreten les substàncies de fixació.
- Paret corporal - Digestiu Complet  Anellada (flexibilitat)  Epidermis sincitial  Faringe modificada (màstax)  Eutèlia (nº fix de nuclis 900-1000)  Peces mandibulars (trofes)  Secreta cutícula (lloriga)    Regions especialitzades Amb glàndules a) Parcialment flexible a) Salivals (enzims i lubricant) b) Suport corporal (blastocel) b) Gàstriques (enzims) Musculatura corporal en feixos  Cloaca a) Musculatura circular b) Musculatura longitudinal - Circulació  Sense òrgans especialitzats  Blastocel  Intercanvi de gasos  Per difusió  A través de la paret del cos (on és prima)  Distàncies petites, cavitat contínua  Excreció i osmoregulació  1 parell de protonefridis  Bulbs en flama - - - Sistema nerviós  Gangli cerebroide (dorsal màstax)  2 cordons longitudinals  Nervi faringi  Ganglis adicionals Òrgans sensorials  Antenes (tàctils)  Quimioreceptors (fossetes)  Receptors tàctils  Ocels (gangli cerebral/rostre) Reproducció  Es desconeix reproducció asexual  Poder baix de regeneració  Generalment dioics (↑↑♀, ↓↓♂)  Si hi ha mascles còpula (òrgan copulador o impregnació)  Però habitualment per partenogènesi.
 Desenvolupament indirecte  ovípars.
LOFOFORATS  No són un filum, són grup de filums.
 Lofoforats  porten cresta.
- Filogènia molecular (ADNr 18S).
- Difícil establir sinapomorfies.
- Relacions internes en discussió.
- Discrepàncies sobre les relacions filogenètiques internes i externes.
 En realitat són un “agregat” d’animals amb lofòfor  extensió tentacular ciliada que conté prolongacions celomàtiques.
 Hi ha tres filums o tipus.
a) Filum Foronidis  Phoronida.
b) Filum Briozous o Ectoproctes  Bryozoa o Ectoprocta.
c) Filum Branquiòpodes  Brachiopoda.
 CARACTERÍSTIQUES: - Animals bilaterals, triblàstics, celomats.
- Principalment marins bentònics.
- Filtradors.
- Cos tripartit.
-  Pro-, Meso- i Metasoma.
 Pro-, Meso- i Metaceloma.
Amb lofòfor.
- Digestiu complet en forma de U.
- Boca dins la corona de tentacles i anus proper.
TIPUS FORONIDIS (Phoronida) - 20 sp.
- Vermiformes, de 5 a 25 cm - Viuen en fons marins costers dintre de tubs coriacis o quitinosos - Escassa regionalització - Lofòfor en ferradura - Tenen dos fileres de tentacles.
- Boca en fenedura coberta per l’epistoma.
 Paret corporal - Cutícula (quitinosa) - Epidermis (monoestratificada) - Musculatura circular i longitudinal - Peritoneu  Celoma - Protoceloma (epistoma) - Mesoceloma (lofòfor) - Metaceloma (separat per mesenteris)  Circulatori tancat - 2 vasos principals 1. Aferent 2. Eferent - Intercanvi de gasos al lofòfor  Digestiu complet - Boca (epistoma)en fenedura.
- Anus (entre els lòbuls del lofòfor) - Excreció per 2 metanefridis  S’obren al metaceloma per 2 nefrostomes.
 Sistema nerviós - SN difús (sense cervell aparent) - SNC: anell nerviós intraepidèrmic a la base del lofòfor - Nervis entre l’epidermis i la musculatura corporal  Reproducció: - Monoics (majoria) i dioics - Gònades transitòries (peritoneu) - Fecundació externa  Gàmetes pels nefridis - A vegades espermatòfors - Desenvolupament indirecte TIPUS BRIZOUS (Bryozoa)  Classe Ectoprocta  anus extern.
- Marins i d’aigua dolça.
- Aspecte de planta - Colònies sèssils per reproducció asexual  colònies zooides  zoari: format per un epidermis subjacent.
Té una funció de protegir i donar suport a tots els individus de la colònia.
- Els diferents individus estan comunicats per diferents porus.
  Paret corporal  Zoeci  Quitinosa o calcificada.
 Epidermis  Musculatura organitzada en feixos.
 Peritoneu Tenen in lofòfor retràctil en forma circular o de U, que es pot amagar dins del zoeci. Aquest fet es dona gracies a feixos de musculatura organitzada en feixos.
 Conté un orifici i un opercle  Opercle  tapa que ens cobreix un orifici. Forma part del zoeci.
 La sortida del lofòfor es dona per feixos de musculatura que con es contrauen augmenta la pressió hidrostàtica i surt cap a fora.
 La boca es troba a l’interior del lofòfor.
 Aparell digestiu - Absència d’epistomes i proceloma.
- Tub digestiu complex en forma de U.
- Anus es troba proper a la boca però fora del lofofor.
- Zooides connectats  Organismes colonials. Les cavitats celomàtiques a vegades no son contínues, però hi ha un tipus de teixit anomenat funicle, que connecta els diferents individus de la colònia.
 Funicle  transport de nutrients entre zooides.
 Aparell circulatori - Circulació per difusió a traves del celoma.
- Intercanvi de gasos pel lofòfor.
- No tenen nefridis, per tant la eliminació de les substàncies de rebuig són ingerides per celomòcits, s’agrupen i formen els cossos bruns, que o be s’eliminen o bé es queden dins dels individus.
 Sistema nerviós: - Tenen un sistema nerviós central reduït, ja que són sèssils. Format per: a) Glangli cerebroide (mesososma) que connecta amb un anell circumentèric.
b) Presenta nervis.
 Reproducció - Asexual:  Gemmació  animals colonials. Es forma l’ancèstriula i a partir d’ell per reproducció sexual es forma la colonia.
 Formació de estatoblas  son estructures de resistència que es reproduiran de forma asexual.
El fonincle, en els briozous d’aigua dolça davant de certs estímuls davant condicions rares es formen els estatoblast. I quan tornin les bones condiciones es reproduiran. Contenen cèl·lules del piritoneu i epidermiques.
- Sexual  la majoria son hermafrodites (monoics). Les gònades son transitòries. La fecundació pot ser interna o externa.
 En casos aïllats poden ser dioic.
TIPUS BRANQUIÒPODES (Brachyopoda): - Solitaris, marins i bentònics  352 sps.
- Poden ser de 1 mm fins a 10 cm.
- Cos amb dues valves, però no son de detra o d’esquelle, sino que son ventral i dorsal. La dorsal es la que es troba fixada al substrat.
- Generalment es troben units al substrat per un peduncle carnós, però no tots tenen peduncle, però majoria si.
- Tenen el tub digestiu en forma de U. No acostumen a tenir anus, només boca  La boca presenten epistoma.
 Paret corporal - Tenen una closca formada per dues valves de naturalesa calcària i orgànica. Amb perioste.
- Sota de la closca hi ha un epiteli que generalment és el que sintetitza la closca.
- El teixit conjuntiu és la musculatura.
- Peritoneu.
- Les dues valves són expansions del cos, també anomenades mantell, però no són estructures homòlogues amb els mol·luscs.
- El lofòfor queda dintre del mantell en una cavitat anomenada cavitat del mantell.
 El lofòfor té una regió central circular enrotllada i braços laterals.
- Cilis serveixen per filtrar i capturar les partícules que entren per l’aigua.
 Sistema circulatori obert poc desenvolupat i estudiat.
 Intercanvi de gasos  pel mantell i el lofòfor.
 Tenen 1 o 2 parells de metanefidis. Entrada metrastoma, tub i mecidiopol que és per on excreten.
 Sistema nerviós  reduït  ganglis perisofàgics i anell cicumferencial.
 Reproducció sexual  les gònades a partir del peritoneu.
-  Gònades transitòries.
 Gàmetes alliberats a traves dels nefridis.
 Amb fecundació externa.
No tenen fecundació externa.
...