Tema 2 (2015)

Apunte Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Cognició
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 08/02/2015
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2:Comunicació animal, comunicació humana.
Colors aposemàtics: estratègia que utilitzen alguns animals per alertar de la seva presencia i provocar la evasió.  ! • Desdotaves: Colors vius que determinen els més perillosos, busquen el reconeixement de l'animal com un perill, d'aquesta manera són colors d'advertència que criden molt l'atenció.
• ! Colors críptics: Són colors del medi, i per tant,colors que es confonen amb el medi que els rodeja. Així, els animals intenten passar desapercebuts (els tenen la major part d'animals).
• Anàtids: els mascles tenen un plomatge molt més viu i bonic per cridar l'atenció de les femelles, ja que donen més importància a la reproducció de l'espècie que a sobreviure dels depredadors.
! Les femelles criden menys l'atenció i tenen colors més camuflats per protegir les cries. A més a més, aquestes busquen el mascle amb el plomatge més viu i ben cuidat, ja que això els ajuda a identificar quin es el més sa.  Maniobres d'engany: Animals com les papallones, els insectes pal o les sargantanes són capaces de dur a terme diferents maniobres d'engany per tal de sobreviure al medi ambient.
Aquestes maniobres poden per exemple, les papallones, que a les ales tenen colors i formes vives que alerten d'una pressa perillosa, o en el cas de les sargantanes la capacitat de despendre's de la cua per tal de fugir.
Estímul-signe: Hi ha animals que davant d'un estímul desenvolupen una reacció inconscient en forma de signe.
Es el cas dels cérvols produeixen uns moviments amb la cua depenent de l'estat en el que es troben. Si estan tranquils la mouen de costat a costat, si semblen sentir un soroll la paren, si alerten un perill la pugen una mica, i si cal fugir d'immediat la pugen completament.
! Head flagging: Moviments que produeixen amb el cap alguns animals de manera regular que els hi funcionen per poder identificar-se entre individus de la mateixa espècie. D'aquesta manera poden posar-se en contacte sense cridar l'atenció.  ! Avisos d'alarma: Alguns animals per tal de comunicar-se entre ells l'aparició d'un perill fan avisos d'alarma. La peculiaritat d'aquests avisos és que són diferents per a cada depredador, de manera que no faran el mateix avis d'alarma quan arribi una serp que quan arribi un tigre.
Es va fer un estudi amb les mones verdes, de manera que els hi repetien constantment els avisos que elles feien amb un radiocasset per tal d'analitzar el comportament que tenien, el més curiós va ser que a la llarga aquests animals van saber diferenciar els crits del radiocasset dels crits dels animals, i van ser capaços d'acostumar-se a no reaccionar davant dels crits del radiocasset, i en canvi, reaccionar davant dels crits de les mones.
! Llenguatge artificials ensenyats a primats no humans.
Investigacions fetes generalment en femelles, mes dòcils, mes disposades a aprendre.
Anys 50-60 (conductisme) • Furness: orangutan que diu papa i cub • Yerkes: imitació i condicionament • Kellog: ximpanzé gua* • Hayes: ximpanzé viki* Estats units basava la psicologia en el conductisme, però a finals dels 50 va aparèixer Noam Chomsky va alentar a tothom a que estudiessin la conducta humana. Als anys 60 la psicologia va anar canviant i va aparèixer el mon de la cibernètica, el mon dels ordinadors. Va qüestionar les tesis conductistes. Ells deien que intentar el llenguatge amb els primats era impossible, eren molt crítics.
! Posteriorment ...
Els Gardner:* Ximpanzé femella d'un any d’edat aprox. Li van ensenyar el llenguatge ASL (llenguatge dels sons). Als anys 60, desenvolupament del vocabulari actiugestos utilitzats de manera regular i permanent. Es un tipus de llenguatge basat en el modelatge, es a dir, portar una conducta cap on tu vols, reforçar aquesta conducta. El llenguatge gestual esta relacionat amb l’acció que es fa.
Era capaç d'autocorregir-se en privat. Espontaneïtat i creativitat. Les critiques eren massa dures per dir que era un llenguatge.
! Premack:* Ximpanzé femella d'uns cinc anys. Van aprendre de les critiques i van canviar el sistema d'aprenentatge.
Sistema de fitxes (enunciats persistents -control de la variable memòria, arbitrarietat). Buscant signes totalment diferents al que es refereixen.
Referents no sempre concrets (igual/diferent, quantificador, colors) Fitxes peculiars (interrogació, nom de): • Distingir entre mots de plàstics i mots objecte real.
• Associar un mot de plàstic a un objecte determinat.
• Aprendre relacions entre els objectes de plàstic i els reals.  • Representació interna • Sigui capaç de dir si dos objectes son diferents o no.
Enunciats del tipus S-V-O-D: Vol descompondre els elements basics del llenguatge per ensenyar-li. S’acaba preguntant que es el necessari per aprendre el llenguatge.
Savage- rumbaugh: Bonobo mascle des del naixement: Kanzi (Premia icones i es sentia una veu que deia allò que representava).
Bliss: Es un sistema similar al que s’utilitza per les persones amb problemes d'aprenentatge. La idea es que siguin complementaris a d'altres. Com amb persones amb paràlisis cerebral, tea, ...
El psc: esta dedicat a persones amb mes dificultats ja que s’utilitzen amb dibuixos, el bliss te uns signes poc representatius que serveixen per persones que nomes tenen problemes per comunicar-se. Aquest últim utilitza signes pictogràfics, ideogràfics, arbitraris i combinats. Categories acolorides segons el significat i amb relacions considerades sintàctiques: persones-groc, verbsverd, ...
Hem parlat dels sistemes de comunicació mes rudimentaris fins els mes actuals. Allò fonamental a la comunicació es la intencionalitat. L'esquema del emissor, receptor, codi, missatge, canal, ... No defineix ni es complet, es molt important el context. No podem interpretar la comunicació nomes de manera literal, depenent del context les paraules poden tenir diferents significats.
Més enllà, tots els sistemes de comunicació estan formats per que tot te significat. Però el llenguatge o la comunicació humana tenen una doble articulació, sistema complicat format per monemes (unitat mínima de significació) i fonemes (Unitat mínima sense significat).
Si no tinguéssim una doble articulació, hauríem de buscar altres sistemes de comunicació com diferenciar sorolls, de tal manera que tindríem dificultat per entendre’ns amb tantes maneres. Hauríem de tenir molt desenvolupat el nostre sistema de sentits.
Hi ha un sistema xines, que s’anomena HANZI y cada síl·laba o cop de veu vol dir una paraula. Per fer paraules convinen els cops de veu. De manera que si juntes dues síl·labes es compon una paraula diferent amb relació a les síl·labes que la formen. Cada síl·laba consta d'un so inicial, un so final i un to.
Hi han 4 tons. Com era un sistema tan complicat van haver d'idear un sistema anomenar PINYIN que feia una transliteració del xines estàndard. Es volia apropar mes al sistema de doble articulació, però va ser un fracàs.
Particularitats: • El to o inflexió es decidíssiu en la pronuncia de les paraules.
• En català el to canvia en funció de l’oració. En xines el to es el mateix encara que preguntis.
...