Preguntes histologia vegetal (2015)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Citologia i Histologia vegetal
Profesor
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 12/11/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Inclou les preguntes de cada tema resoltes de l'assignatura citologia i histologia vegetal.

Vista previa del texto

Citologia i histologia vegetal 2n Biologia – UdG Natalia Mingorance García Unybook: nattymg23 Preguntes histologia vegetal (curs 2015-2016) 1. Perquè la genètica molecular de les plantes pot contribuir en fer avenços en la biomedicina? L’estudi dels processos bioquímics i genètics moleculars de les plantes ha aportat importants avenços que s’apliquen a tots els éssers vius, incloent l’home. Mecanismes com els micro RNAs, amb important potencial en biomedicina, s’han descobert i s’estudien preferentment a les plantes.
2. Per què les plantes concentren el creixement als meristemes? Perquè són sèssils, tenen paret de cel·lulosa i les cèl·lules inicials es troben als meristemes 3. Es cert que les plantes tenen més sentits que els animals? Si, com per exemple els camps magnètics.
4. Per què majoritàriament la investigació molecular en plantes es fa amb Arabidopsis? Perquè té un cicle molt curt, és autopol·linitzable, només té 5 cromosomes, té el genoma (petit i diploide) seqüenciat, es poden fer transformacions genètiques, el seu genoma és ric en gens codificats per proteïnes i té un banc de mutants.
5. Per què és important pels éssers vius l’establiment de la polaritat? Significa que les plantes s’organitzen al voltant d’un eix orientat perependicularment al sòl.
L’eix de la planta queda dividit en 2 parts: el brot que consta de la tija i les fulles a l’extrem caulinar, i l’arrel a l’extrem radicular. Al brot s’hi expressa la fotosíntesi i a l’arrel l’absorció d’aigua i nutrients. Aquestes característiques estan condicionades per la capacitat fotosintètica i la presència d’una paret cel∙lular.
6. Com s’explica que moltes plantes assoleixin una longevitat i mides gegantines? El resultat del creixement obert i modular permet assolir grans dimensions, gran longevitat i cos amb una gran plasticitat fenotípica que és el que li facilita l’adaptació al medi.
7. Quines etapes es distingeixen a la vida de la planta? Es pot parlar d’equivalents a la infància o la pubertat? Les etapes són: embrió, plàntula, estadi juvenil, estadi madur i senescència. Si que es pot parlar d’equivalents a la infància o pubertat.
8. Quin nivell d’organització assoleix l’embrió? És comparable al dels animals? Meristemes apical i basal, eix embrionari i cotiledons. El desenvolupament obert i modular de les plantes contrasta amb el desenvolupament tancat dels animals. Els animals tenen cèl∙lules mòbils , el creixement no està localitzat sinó que es produeix de manera difusa i es concentra en l’etapa embrionària.
Al final de l’etapa embrionària el pla d’organització i tots els òrgans de l’adult ja estan formats.
A les plantes en canvi el desenvolupament és principalment post‐embrionari 9. Quins requisits ha de tenir una llavors? Que caldria fer per fabricar-ne una artificialment? Embrió madur + càpsula 10. Per què és important l’estudi de mutants? Per caracteritzar la funció dels gens.
1 Citologia i histologia vegetal 2n Biologia – UdG Natalia Mingorance García Unybook: nattymg23 11. Què són els mutants embrionaris? Són els mutants en els quals les mutacions afecten a l’embrió. Molts es moren en estadis de plàntula. Afecten l’organització del patró apical/basal de l’embrió.
12. Quin mutant ha permès concloure que el creixement i l’establiment del patró són independents de la morfogènia? El mutant fass.
13. Per què en les preparacions histològiques vegetals les cèl·lules es veuen buides? Perquè hi ha un vacúol que ocupa la major part de la cèl·lula.
14. És possible que en un organisme vegetal la majoria de les cèl·lules siguin heterotròfiques? Si, quan la planta encara no ha germinat.
15. Què és una planta etiolada? És una planta que no ha tingut llum, la llum és una senyal que afecta al creixement.
16. Es cert o es possible que el nucli de la cèl·lula es desplaci a l’interior del vacúol? Si, a través dels filaments del citoplasma que l’atravessen.
17. Per què el vacúol facilita l’intercanvi amb el medi? Per totes les substàncies de la superfície.
18. Les substàncies tòxiques excretades al vacúol són importants per la supervivència de la planta? Si, són importants per varies raons, una és que alguns d’aquests residus poden ser cafeïna, morfina o l’estricnina; els tanins de gust amargant; els cristalls com l’oxalat; i alguns pigments com els antocians o les flavones. La majoria d’aquests productes són molt tòxics per la cèl·lula i tenen efectes biològics en altres organismes i per tant fan funció de defensa.
Per altra banda alguns residus del metabolisme secundari que son tòxics per la planta s’acumulen en el vacúol i està comprovat que per exemple quan la planta passa èpoques en que les condicions no són bones, mitjançant rutes metabòliques intermediàries pot sintetitzar aminoàcids, bases nitrogenades, sucres... necessaris per el seu desenvolupament.
19. Pot haver-hi un equivalent de la proteïna muscular acto-miosina a cèl·lules vegetals? Si, el complex actina-miosina.
20. Per què les cèl·lules del mutant fass tenen un creixement no orientat amb la polaritat? El gen Fas codifica una fosfatasa que regula el citosquelet. Els mutants tenen deficiències en el citosquelet (alteracions dels microtúbuls) i incapacitat de formar la banda preprofàsica. Desenvolupen un procés morfo genètic anormal.
L’embrió adquireix el patró apical/basal però la forma és totalment anormal. Aquesta alteració es deu a les divisions cel·lulars que no estan orientades respecte als eixos de simetria. El resultat és la formació d’un embrió que manté el patró però amb una morfologia aberrant.
21. Què impedeix al mutant fass l’orientació del fus mitòtic? Que els seus microtúbuls estan mutats i les divisions cel·lulars no estan organitzades.
2 Citologia i histologia vegetal 2n Biologia – UdG Natalia Mingorance García Unybook: nattymg23 22. Les cèl·lules sèssils tenen el citoesquelet desenvolupat? Si.
23. El complex acto-miosina es troba en cèl·lules vegetals? Si 24. El canvi del SEL a l’embrió delimiten dominis i subdominis simplàstics? Si 25. Els dominis i subdominis estan relacionats amb l’establiment del patró? Si 26. La comunicació per pdms aporta informació posicional per l’establiment dels dominis? Si 27. Per què la cel·lulosa és resistent a la degradació bacteriana? La cel·lulosa que forma la fase cristal·lina (fibrosa) de la paret cel·lular, les cadenes es disposen en paral·lel i interaccionen entre sí per ponts d’hidrogen per formar una estructura cristal·lina: les microfibril·les. Les microfibril·les bàsiques són nano filaments, tenen una resistència a la tensió molt alta, comparable amb l’acer, i són les que confereixen resistència a la paret cel·lular. El caràcter cristal·lí fa que siguin molt estables químicament i relativament immunes a l’atac químic i enzimàtic.
28. Què passa durant la cocció de les verdures? Les proteines que mantenien les membranes es desnaturalitzen. El tonoplast deixa de funcionar i el mido surt perquè es insoluble. La lamina mitjana es dissol i es separen les cèl·lules.
29. Per què molts nutricionistes aconsellen coure al vapor i/o conservar l’aigua de cocció? Té alt contingut nutritiu, contribueix al peristaltisme intestinal i manteniment de la flora intestinal.
30. En quin orgànul cel·lular es sintetitza la cel·lulosa I? En la membrana cel·lular.
31. Un material compòsit es pot comportar com un elastòmer-plastòmer? Si, en el cas de la paret cel·lular per la teoria de l’extensió àcida.
32. Quines condicions s’han de donar en un teixit per a que es produeixi creixement? Que hi hagi auxina, un medi isotònic que permeti turgència.
33. Si la paret és hidròfila, com aconsegueixen les plantes impermeabilitzar la superfície dels òrgans aeris? Ho aconsegueixen gràcies a la presència de cutina i ceres La cutícula forma una pel·lícula molt plàstica que s’adapta bé al creixement de les cèl·lules i als canvis de turgència d’aquestes i protegeix de la dessecació. Té una gran cohesió i es pot aïllar mecànicament .
Les ceres, intra i epicuticulars, són molt importants per la funció d’impermeabilització. En conjunt forma un revestiment extremadament resistent i hidròfob.
3 Citologia i histologia vegetal 2n Biologia – UdG Natalia Mingorance García Unybook: nattymg23 34. Si les plantes no tenen glàndules secretores de moc com es produeix el moc que lubrifica l’arrel? Es fa per gelificacions (Es pot produir tant per la degradació enzimàtica i àcida dels polisacàrids amorfs de la matriu (pectinització) com per deposició ex-novo de substàncies pèctiques i hemicel·luloses, principalment cal·losa). Són transformacions de la paret cel·lular en mucílag. D’aquesta manera la paret es fa més hidròfila i més plàstica fins al punt que s’hidrata fins a formar un gel i s’alliberen les cèl·lules.
A les cèl·lules de la caliptra la gelificació de la paret facilita la funció de lubricació.
35. La cel∙lulosa té resistència comparable a l’acer? Sí. La cel∙lulosa que forma la fase cristal∙lina (fibrosa) de la paret cel∙lular es coneix amb el nom de cel∙lulosa I. Les cadenes es disposen en paral∙lel i interaccionen entre sí per ponts d’hidrogen per formar una estructura cristal∙lina: les microfibril∙les. Les microfibril∙les bàsiques són nano filaments de 4‐12 nm de diàmetre i 1‐2 um de longitud, tenen una resistència tènsil molt alta, comparable amb l’acer, i són les que confereixen resistència a la paret cel∙lular. El caràcter cristal∙lí fa que siguin molt estables químicament i relativament immunes a l’atac químic i enzimàtic.
36. Què és un sòlid cel·lular? Els materials formats per una fase solida que compartimenta una fase fluida.
37. Perquè el suro es idoni pel tapament? És lleuger, ignífug, impermeable...
38. Què és i per a què serveix un “explant”? És el teixit vegetal (mostres) que s’utilitza per fer el cultiu in vitro.
39. Com s’obté una planta exempta de virus? Quines plantes es comercialitzen exemptes de virus? Cultiu del meristema, ja que les divisions d’aquest son molt mes ràpides que la propagació del bacteri o virus. Maduixa, patata, clavell...
(FALTEN TEMES 4.1. 4.2. 4.3 40. Què és un embrió somàtic i què és la embriogènesis somàtica repetitiva? Embrió format a partir de cèl·lules somàtiques, és a dir, cèl·lules que han patit un procés de desdiferenciació capaces de formar un nou organisme complet. Sobre el teixit embrionari somàtic es pot generar una proliferació que organitza nous embrions de manera repetitiva.
41. Una herba pot ser model pel creixement llenyós? Si, ja que també té creixement secundari nomes varien en quantitat.
42. Què tenen en comú i en que es distingeixen les cèl·lules del càmbium i les dels meristemes apicals? Comparteixen amb els meristemes embrionaris que són punts localitzats de creixement organitzat, aporten cèl·lules pel creixement organitzat.
De diferent tenen que els meristemes apicals són d’origen embrionari, hi predominen les divisions radials; i el càmbium post-embrionari, hi predominen les divisions tangencials.
43. Quins canvis tenen lloc al càmbium quan es prepara la brotada? 4 Citologia i histologia vegetal 2n Biologia – UdG Natalia Mingorance García Unybook: nattymg23 44. Els arbres reben senyals de llum a través de l’escorça? Si, es comuniquen les senyals amb els meristemes a partir del sistema radial els senyals arriben al cilindre circular central. El sistema radial està format per radis de parènquima.
Quan els senyals han arribat al centre són transportats pel sistema axial (xilema i floema)fins als meristemes. A l’escorça hi ha cèl·lules receptores de llum.
45. Per a que serveixen les lenticel·les? Son porus regulables com els estomes? Intercanvi gasós. Sí, però mes lentament.
46. Per què l’escorça dels arbres sempre manté el mateix gruix? Perquè arriba un moment en que el nou fel·logen es diferencia a l’interior del nou floema secundari, i s’estabilitza, el lleny segueix creixent però l’escorça no.
Perquè el nombre de capes que es generen del floema secundari son equivalents al nombre de capes que recula el fel·logen i s’arriba a un equilibri. D’aquesta manera l’escorça es va renovant contínuament i manté el mateix gruix.
A mesura que es desenvolupen nous peridermes més internes, els teixits que queden a la part externa (teixits del còrtex o del floema 2ari) es queden separats dels teixits vius per la formació del fel·lema i per tant sense accés a l’aigua i als nutrients. Aquests teixits externs es poden mantenir un estat senescent cert tems però progressivament moren. D’aquesta manera s’acumula per sobre de l’últim fel·lema un gruix de teixits semi-vius i morts que s’aniran desprenent.
47. Per què els suros es pelen nomes cada 12 anys? Perquè hi ha d’haver suficient suro com perquè el que es perd es compensi amb el que regenerarà, per altre banda, s’ha d’esperar a que tingui la mida que es necessiten pels taps.
Per assegurar que el floema es prou gruixut per aguantar la deshidratació i que no es mori el càmbium.
48. Que passa si el creixement del càmbium es mes intens que el del fel·logen? I si el procés es repeteix? Que la pressió interna trenca el periderma, deixant els teixits exposats a la deshidratació, la planta respon amb un nou fel·logen mes intern, els teixits externs de l’últim fel·logen moren. Si el procés es repeteix, el nou fel·logen es diferencia mes internament, el còrtex progressivament perd gruix fins a arribar al floema.
49. Les plantes arbories provenen d’antecessors herbacis? Si 50. Que pots fer per determinar si una talla de fusta es romànica (sXII) o falsa? Datar-la a traves de mètodes de dendrocronologia 51. Per que a la catedral de Girona el cor de les bigues es resistent als corcs? Perquè els tanins i polisacàrids han sortir a fora i han acabat formant una massa compacte i els corcs no s’ho poden menjar.
52. Quin es el principal factor limitant de la producció vegetal? L’aigua 53. Com aconsegueixen les plantes un marge per tolerar episodis curts de dèficit hídric? Tancant els estomes.
5 Citologia i histologia vegetal 2n Biologia – UdG Natalia Mingorance García Unybook: nattymg23 54. Perquè s’obren i tanquen els estomes? Depenent de les condicions hídriques s’obren o es tanquen. El mecanisme d’obertura i tancament es per canvis de turgència, com que les parets son asimètriques i tenen una forta unió els extrems quan hi ha pressió les cèl·lules es corben i s’obren els estomes, quan no hi ha turgència l’estoma es tanca. Si els ions es concentren a l’exterior hi ha flacidesa i es tanquen els porus.
55. Com transportar una tona d’aigua al dia a 100m d’alçada? Amb la força de la tensió-cohesió.
56. Per què les coníferes que són plantes evolutivament molt antigues són dominants en climes freds? Les coníferes s’han adaptat a climes amb escassetat d’aigua (traqueides menys sensibles a cavitació) 57. Existeix la mort sobtada dels arbres? Si, hi pot haver una cavitació massiva que provoqui la mort sobtada, per exemple a l’estiu quan falta aigua, hi ha molta sal al sòl, etc. Normalment passa quan hi ha un període d’aridesa, l’atmosfera té un potencial negatiu i el sòl menys positiu.
58. L’evaporació que fa moure l’aigua a l’interior del xilema, pot servir també per moure els sucres en direcció centraria? 59. Per què per estudiar el floema s’utilitzen els pugons? Com més prop de la font de sucre, mes rapidesa d’entrada a l’abdomen de l’àfid i més riquesa en sucres. Els experiments amb àfids demostren que la saba està a pressió i permeten calcular la velocitat de distribució al llarg de la planta.
60. Per què és tant difícil estudiar el floema en les preparacions histològiques? Perquè es col·lapsa molt fàcilment.
61. Per què les plantes d’alta muntanya i les del desert s’assemblen? Perquè tots dos tenen una manca d’aigua i presenten adaptacions semblants.
62. Quin problema resolen els arbres que li hagi servit a en Gaudí? (aguantar la capçada de fulles amb la mínima tensió de la columna) Li va resoldre el problema de com els arcs aguanten les estructures, es va plantejar què passava amb els arbres. Basant-se en observacions empíriques i molts models geomètrics amb arcs catenaris, l’arquitecte va fer diferents càlculs per transferir el pes al centre de la columna i optimitzar el repartiment de les forces per tal que els materials treballin de manera que les forces es transmetin sense desgast dels materials.
63. Una mateixa espècie pot viure en nínxols diferents? Si 64. Si cada espècie evoluciona per optimitzar la forma en un nínxol, podria fer-ho per dos nínxols a la vegada? Sí. Plasticitat fenotípica i variabilitat genètica.
6 ...

Tags:
Comprar Previsualizar