Tema 6 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Economía - 3º curso
Asignatura sistema fiscal
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 20/03/2015
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

Tema 6: Impost sobre la Renda de les Persones jurídiques Característiques    És un impost directe Impost proporcional al contrari que el IRPF, és de tipus fixe. No implica que només tingui un tipus fixe. No depèn de la quantitat de la base.
Exemple: tipus impositiu 30%. Però per les pimes un altre tipus impositiu.
Impost que en la pràctica no té volums de recaptació elevats. És important pel subjecte passiu, que en el conjunt de l’economia té uns efectes molt importants.
Relació entre el IRPF i ISOC Primerament apliquem l’impost sobre les societats que grava els beneficis totals de les societats. La societat pot:   No distribuir Distribuir en forma de dividends que van a parar als accionistes. Aquests són persones físiques i rep rentes del capital mobiliari. Aquests dividends són alhora gravats com a IRPF  doble imposició dels dividends: estan gravant el mateix elements els dos tipus d’impostos, el dividends. Per a que es consideri doble imposició ha de coincidir el mateix fet imponible Les solucions al problema de la doble imposició Sistemes d’integració entre ambdós impostos   Sistema d’integració total: eliminen totalment la doble imposició. Fa referencia amb els beneficis. Té en compte el benefici total. Desaparició de l’impost de societats. Si s’apliqués podria comportar problemes. Al desaparèixer l’impost de societats, el benefici total va cap a l’accionista. Hauria de declarar els seus dividends i els beneficis no distribuïts que estan en la empresa. Es valoraran unes rendes que no rep, i que haurà de declarar, i alhora de pagar l’impost li pot platejar problemes de liquiditat.
Sistema d’integració parcial: només té en compte els dividends o Operen/actuen en la societat: els ajustos, els sistemes de correcció, només es faran en l’impost de societats.
 Deducció de dividends: admet dos modalitats. Base imponible = dividends  Deducció total: deducció del 100%. Permet restar la totalitat dels dividends. Ara la base és 0. L’accionista sempre haurà de declarar l’import net, després d’haver suportat ISOC.
 Deducció parcial: la legislació permet restar una quantitat donada.
 Sistema de doble tipus impositiu:  No distribuïts: estan gravats al tipus impositiu general. Després s’aplica un tipus impositiu inferior al general.
 Distribuïts o Operen/actuen en el soci: els ajustos, els sistemes de correcció, només es faran en el IRPF  Exempció de dividend: s’aplica en l’Actualitat, però a partir del 2015 no s’aplicarà 1   Total: el ISOC s’aplica sobre els accionistes, i per tant l’accionista rep un dividend net = DB – quota ISOC.
 Parcial: en l’IRPF hi ha una exempció parcial de 1500€. Qualsevol que rebi dividends té exempts aquests diners.
Sistema d’imputació  Total: apliquem sobre els dividends, l’accionista rep el DN, l’accionista en el IRPF haurà de declarar el dividend brut.
BI = DB  DB = DN + quota ISOC Quan ha calcula la quota ha de fer una deducció i aquesta serà la deducció de la quota ISOC. Ens queda la quota IRPF. Elimina totalment la doble imposició.
 Parcial: la idea és la mateixa però canvia la legislació que ha de donar una informació. Diria quin és el coeficient d’imputació. El IRPF de l’accionista no pot calcular-lo si no té el coeficient BI = DB  DB = DN * coeficient d’imputació.
Partim d’una base diferent que si la imputació és total. U cop tenim el DB aplicarem un tipus impositiu que ens dona la quota íntegra, a aquesta se li resta la deducció. Si el coeficient és de 1,4; la deducció serà del 40%, si és 1,25; el 25% Exemple: una societat que té un benefici de 200.000€. La totalitat dels beneficis es divideix en dividends i només hi ha un accionista. El tipus impositiu IRPF: 49%, ISOC: 37%, coeficient d’imputació 1,5 Sense integració Impost de societats Base imposable: 200.000  Quota: 200.000*0,37 = 74.000 = DB  Dividend net = 200.000 – 74.000 = 126.000 IRPF Base imposable = 126.000  quota = 126.000*0,49 = 61.740 GT = quota ISOC + Quota IRPF = 74.000 + 61.740 = 135.740 PF = 135.740/200.000 = 0,6787 Imputació total Quota ISOC = 74.000  Accionista = 200.000 – 74.000 = 126.000 IRPF BI = DB = DN + Quota ISOC = 126.000 + 74.000 = 200.000 Quota: 200.000*0,49 = 98.000; - 74.000 deducció de la quota ISOC; IRPF = 24.000 GT = 74.000 + 24.000 = 98.000 2 Imputació parcial Quota ISOC = 74.000  Accionista = 200.000 – 74.000 = 126.000 IRPF BI = DB = DN*coeficient imposició = 126.000* 1,5 = 189.000 CI = 189.000*0,49 = 92.610 - Deduccions 50%/DN = -63.000 = 29.610 GT= 74.000 + 29610 = 103.610  189.000 – 126.000 = 63.000 Seguim amb la doble imposició. Analitzem si hi ha alguna relació la doble imposició de dividends sobre la equitat horitzontal i la equitat vertical, es a dir, si el fet de que existeixi DI afecta a la equitat vertical i a la horitzontal.
Exemple: Equitat horitzontal ISOC A Rentes capital mobiliari, són dividends BI= 10.000 bruts: 10.000€ Quota= 10.000*0,3= 3.000 30% tipus ISOC IRPF Tipus IRPF és 25% BI = 10.000-3.000 = 7.000 Quota=7.000*0,25= 1.750 GT = 4.750 ; PF = 47,5% B Rentes capital mobiliari, son interessos IRPF d’un compte que té: 10.000€ BI = 10.000 30% tipus ISOC Quota = 10.000*0,25 = 2.500 = GT Tipus IRPF és 25% PF= 2.500/10.000 = 25% Podem veure com reben de diferents formes els individus. A rep dividends i es gravat per IRP i ISOC, en canvi, B només està gravat per IRPF pel fet que només té interessos d’un compte. De tal manera que davant la doble imposició pot portar a dos individus que reben la mateixa renta de forma diferent provoca que acabin essent tractats de dos maneres.
3 Exemple: equitat vertical Rentes capital mobiliari, són dividends ISOC bruts: 10.000€ BI= 10.000 Té una capacitat de pagament inferior a Quota= 10.000*0,3 = 3.000 l’individu B IRPF 30% tipus ISOC BI = 10.000-3.000 = 7.000 Tipus IRPF és 24% Quota = 7.000*0,24= 1.680 A GT = 4.680 ; PF = 4.680/10.000 = 46,8% ISOC Rentes capital mobiliari, són dividends BI= 10.000 bruts: 10.000€ Quota= 10.000*0,3= 3.000 30% tipus ISOC IRPF Tipus IRPF és 47% BI = 10.000-3.000 = 7.000 B Quota = 7.000*0,47 = 3.290 GT = 6.290 PF= 6.290 /10.000 = 62,9% Es tracta diferent als individus diferents.
47/24 = 1,96  això implica que com treballem amb els marginal. Per cada unitat addicional que obtingui el individu B, pagarà 1,96 més que l’individu A. Marca el grau de diferenciació dels dos individus.
62,9/46,8 = 1,34  es segueixen tractant de forma diferent. Però ara per cada unitat addicional que obtingui el individu B, pagarà 1,34 més que l’individu A. Les diferencies s’han disminuït significativament. Però el fet d’obtenir tots dos dividends els tracta menys diferent.
L’impost de societats s’analitza des de dos punts:   Defensa existència o Problema de la doble imposició de dividends Defensa no existència o Si no existeix pot comportar problemes Exemple: Bº = 125.000€. no existeix impost de societat.
Distribueix Un accionista rep uns dividends 125.000*0,03 = 3.750 de 125.000€. els inverteix en un IRPF dipòsit bancari.
BI = 3.750 Rendibilitat 3% Quota = 3.750*0,40 = 1.500 Tipus impositiu: 40% Rendibilitat real = 3.750 – 1.500 = 2.250 (2.250/125.000)*100 = 1,8% Rendibilitat REAL No distribueix La societat 125.000€ els inverteix 125.000*0,03 = 3.750 en un dipòsit bancari.
Rendibilitat 3% 4 Al no haver impost de societat no es grava i tindrà una rendibilitat tant real com esperada del % ja que no hi ha cap impost que gravi això.
En la practica hi ha un trasllat de l’estalvi de la persona física cap a les societats. Elimina el problema de la doble imposició però hi ha aquest problema. En la pràctica encara que existeixin els dos impostos, i la diferencia de tracta impositiu es tant diferent, a una persona física li pot seguir sortint a compte obtenir-ho a través de la societat.
Estructura de l’impost    Subjecte passiu: persones jurídiques Fet imposable: obtenció de renda per part de les persones jurídiques.
Base imposable: Benefici fiscal = benefici comptable amb una sèrie d’ajustos fiscals.
Benefici fiscal (ingressos – despeses deduïbles Despeses deduïbles o Despeses de personal o Despeses de compres en béns i serveis o Interessos de capitals aliens: si una societat vol fer una inversió en maquinaria. En el moment que ha de comprar la maquinaria es planteja com finançar-la. Tirant del seu capital, o demandar prestat (finançament aliè vs finançament propi) serà finançat l’aliè.
o Depreciació o amortització fiscal: no te perquè coincidir amb l’amortització econòmica. Li interessarà que aquesta sigui el major possible. L’estalvi fiscal que suposarà serà diferent depenent de la quantitat. Quant menor sigui el període d’amortització major serà l’estalvi fiscal.
 = ingressos nets o + - variacions patrimonials  = Renta total neta o – compensació de les pèrdues d’exercicis anteriors A la societat li interessa que aquestes despeses deduïbles siguin el més elevats possibles, quan major sigui, major serà l’estalvi fiscal de la societat.
Sistemas que li produirien un major estalvi fiscal:    aquells que li permetessin amortitzar el màxim possible en els primers anys  Quan menor sigui el període d’amortització major serà l’estalvi fiscal = a ingressos nets: o + variacions patrimonials (guanys de capital si fossin positius) = renta total neta: o Compensació de pèrdues d’ exercicis anteriors: cada any compenses las pèrdues d’exercicis anteriors. (El beneficio fiscal no pot ser negatiu però si 0) 5       Base liquidable Tipus impositiu: quan l’impost és proporcional diem que este es fixe. Este no es únic hi ha diversos en funció de las societats (cooperatives), empreses petites, per els dividends Quota íntegra Deduccions: aquestes son deduccions que tenen com objectiu incentivar determinats comportaments. Exemples: per inversió en protecció del medi ambient, deduccions en inversions en I+D, instal·lacions para minusvàlids, potenciar el treball de determinats col·lectius… Quota líquida Deute La estructura del ISOC es senzilla ja que es proporcional.
Valoració del ISOC: Aquest impost pot tenir alguna incidència sobre la política financera de l'empresa? Per a això ens fixem en: o o Finançament aliè: si el finançament és pròpia no hi ha deduccions en l'impost, en canvi si el finançament és aliena té unes despeses deduïbles causa dels interès de capitals aliens. Per tant aquest impost aquesta incentivant endeutar-se. Però això en la pràctica pot portar a assumir riscos elevats d'endeutament que en situacions normals es poden cobrir però en èpoques de crisi pot portar a la fallida de moltes empreses. De tal manera que té incidència i un risc important Repartiment de dividends: si perquè que hi hagi aquest impost que greu dividends porta a la doble imposició de dividends i per tant els dividends estan més elevats. Com és més costós repartir dividends ja que està més gravat fiscalment en teoria no s'hauria de repartir aquests, però en la realitat no és així ja que es reparteixen. Hi ha un xoc entre el comportament normal davant la realitat de les empreses. Aquesta situació rep el nombre demostri el contrari, el repartiment de dividends aquesta entès com el bon funcionament d'una empresa, que és solvent i per tant les empreses reparteixen dividends perquè és el senyal que són bones.
De tal manera que l'ISOC si pot influir en les decisions empresarials la de finançament i la de repartir dividends.
6 ...