Conferència 8: Identitat: dimensions socials (Classe 14/4/16) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Dimensió social de la persona
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 20/04/2016
Descargas 21
Subido por

Descripción

Conferència 8: Identitat: dimensions socials (Classe 21/4/16)

Vista previa del texto

Dimensió social de la persona Laura Casado Conferència 8: Identitat: dimensions socials 1. Nivell social I (individual) 1.1: El jo reflexiu Nosaltres som les persones que ens podem conèixer millor a nosaltres mateixos. Ens podem percebre com a un fenomen.
Reflexionar = re-flectus = re-plegar-se.
La reflexivitat és interpretable com un bucle (cada reflexió que fem sobre nosaltres mateixos ens dibuixa d’una manera concreta a través de les reflexions que fem sobre nosaltres mateixos).
Per poder fer això necessitem el llenguatge simbòlic  utilitzem instruments que la llengua en dóna, però no podem pensar-nos amb unes paraules que no existeixen en la nostra llengua.
Tot el que sabem de nosaltres és el que anomenem autoconcepte (com som, què som...).
1.1.1: Les idees del jo únic, profund i veritable Trobem diversos tipus de jos:    Jo conegut: Subjectes i objecte simultàniament  Tots pensem sobre nosaltres mateixos diàriament i ens expliquem històries sobre com ha anat la nostra vida fins al punt on som ara.
o Exercici: Quan ens pregunten qui sóc jo, sobretot surten trets de personalitat, preferències personals o gustos, rols, pertinença a grups petits, pertinença a categories socials, pertinença a llocs, trets físics....
Utilitzem una gran quantitat de metàfores per parlar sobre nosaltres.
 Exemple: Metàfora del nostre interior: Tenim la idea de que hi ha un jo profund que es troba a dins nostre, que es troba sota el jo que ensenyem als demés.
 Allò veritablement important es dins se cada persona.
 La veritable bellesa és a l’interior.
 La imatge no és important, ho és allò que portes dins.
 ...
 Quan et diuen “sigues com ets” et deixes guiar per les normes socials, analitzant què és convenient ser. Si volem ser com volem haurem de mirar quines condicions ens han fet com som.
Per canviar, cal canviar les circumstancies.  “Jo sóc jo i les meves circumstancies”.
Per canviar a les persones, hem de canviar la societat primer.
Jo autèntic: Format per capes que representen tot el que som (com una ceba) Jo sol o múltiple: o Jo sol: Expressions utilitzades: Ell és així de sempre, no canviarà mai, ho he fet perquè jo sóc així, sempre fa el mateix, ell no és així, és un fals, no li coneixia aquesta faceta, mai m’hagués imaginat que em comportaria així, aquestes idees ens diuen que com que som d’una determinada manera ens sorprèn qualsevol canvi (no ens agraden els canvis) Dimensió social de la persona o Laura Casado Jo múltiple: Som sempre la mateixa persona? No. En diferents llocs i diferents temps les persones són diferents. (no ets de la mateixa persona a la universitat que a casa).
 En quina mostrem el nostre veritable jo? És molt complicat saber quina és la veritable.
1.2: La identitat social Part de l’autoconcepte que prové del coneixement de que pertanyem a diferents grups socials, juntament amb el significat valoratiu i emocional associat a aquesta pertinença.
1.2.1: Categorització: estereotips, prejudicis, discriminacions Categoritzar és tractar objectes diferents com si fossin equivalents, agrupar en classes els objectes, els successos i les persones que ens envolten, i respondre envers ells en funció de la seva classe de pertinença més que no par per la seva unitat.
És una forma de reduir la complexitat del món que ens envolten, reduint les diferències de diversos objectes de forma que siguin tractats com a equivalents entre sí i diferents dels membres d’altres categories (psicologia cognitiva)  Això ens permet identificar objectes, decidir les accions adequades per a cada persona i objecte:   Funció cognitiva: Estructurar la informació que ens arriba del món, organitzar-la establint diferències i similituds, agrupar-les en categories i transformar-la. Anul·lem totes la informació que podrien contradir la semblança o diferència entre dos objectes (exagerar les diferències entre una persona jove i una persona gran).
Funció normativa: La categorització constitueix un fenomen essencial per a orientar els comportaments socials i per a mantenir i crear els valors, les normes i les creences. En definitiva: constitueix un sistema sociocognitiu que crea, orienta i defineix la situació concreta d’un individu en la societat.
La mera existència de categories ens obliga a donar-li sentit.
Efectes de la categorització “Havent categoritzat a una persona com essent més o menys d’un tipus particular, un és guiat per expectatives generals sobre el que és probable que faci o no aquest tipus de persones, i això redueix el rang d’accions esperades d’aquesta persona en situacions particulars, induint un sentiment, en ocasions il·lusori, de control sobre el curs de les interaccions socials.
1.2.1.1: Estereotips: Imatges mentals simplificades de categories o grups de persones, que són compartides en les seves característiques essencials, per gran nombre de persones.
“Conjunt de creences, compartides, sobre els atributs personals que posseeixen els membres d’un grup.” Els estereotips provoquen:   Percepció distorsionada de manera que la informació que perceben s’ajusti a la categoria a la qual s’ha assignat l’estímul. Exemple: Interpretem les actituds d’un català com a més esquerpes a l’hora de pagar.
Atribució: Els esdeveniments/conductes que confirmen l’estereotip s’atribueixen a trets estables (i viceversa).Exemple: Un estudiant suspès atribueix la seva mala nota a la Dimensió social de la persona   Laura Casado dificultad de l’examen o a la mala llet del professor (causa externa a ell). En canvi, el professor l’atribueix a una causa interna de l’alumne (no ha estudiat prou).
Selecció: Es presta major atenció i es recorda millor la informació que confirma l’estereotip. Exemple: Si una persona immigrant en un bar intenta que l’atenguin i la nostra atenció es centrarà completament en ell, sense tenir en compte la resta d’immigrants del bar està asseguda esperant el seu torn.
Recerca selectiva d’informació que va en la direcció de les expectatives. Exemple: Si hi ha un cas de maltractament, busquem que la parella sigui estrangera per convèncer-nos de que això aquí no passa.
1.2.1.2: Perjudici: És uns disposició en general negativa, envers els membres d’un grup o una categoria pel simple fet de pertànyer a aquest grup o categoria.
Són la base de la discriminació.
1.2.1.3: Discriminació: Les accions en contra de grups o categories dels membres que pertanyen a certs grups o categories.
Es difícil saber que va primer: categorització, discriminació, perjudici, estereotips? Pots negar que tens prejudicis però realitzar accions discriminatives.
2. Nivell social II (interactiu) 3. Nivell social III (sociohistòric) ...