Tema 2. SOCIETAT COL·LECTIVA (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Derecho Mercantil
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 29/03/2016
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

25/2/16 Tema 2. SOCIETAT COL·LECTIVA 2.1 Notes característiques i concepte 2.2 Requisits legals de constitució 2.3 Relacions jurídiques internes 2.4 Relacions jurídiques externes 2.5 Modificacions socials 2.6 Dissolució i liquidació Regim jurídic (Regulació legal) 2.1 Notes característiques i concepte Administració Socis Socies Societat Col·lectiva Tercers IntuitusPersonae VincleJuridic Inici s. XIII-IV, ens situem a la edat mitjana. SocietasMercatorum Societats mercantils Antigament les primeres formes societats mercantils estaven integrades pels membres d’una sola familia, en la qual hi ha una relació estable de confiança IntuitusPersonae: Relació amb confiança entre els membres d’una societat.
Es tracta d’una societat de treball es una societat on tots els socis/es s’impliquen directament en la consecució del objectiu final.
La societat col·lectiva es una societat de caràcter personalista on el mes important es la persona del soci o la sòcia. Tot el que te a veure amb els socis/es impregna tot el regim jurídic.
Societat de Responsabilitat Il·limitada: els socis col·lectius no gaudeixen dels avantatges de tenir responsabilitat limitada i aquesta no te límits entre el patrimoni de la empresa i el patrimoni dels socis. La responsabilitat depèn del legislador.
La societat col·lectiva es una societat mercantil de caràcter personalista que sota un nou col·lectiu i sota el principi de la responsabilitat personal i il·limitada desplega una activitat econòmica/mercantil 2.2 Requisits legals de constitució (Arts. 125 i ss. CC; Arts. 209 i ss RRM) Per a crear qualsevol tipus de societat mercantil cal: 1. Escriptura Pública 2. Inscripció en el registre mercantil 3. Raó social: Nom de la societat. Les societats personalistes son societats de raó social. La raó social ha de compondre’s de (un nom) i cia (Companyia)S.C. Estar en la rao social vincula la responsabilitat il·limitada d’aquelles persones. Si algú que no es soci forma part de la raó social passera a tenir responsabilitat il·limitada de les deutes de la societat. Al món anglosaxó les societats col·lectives es diuen PARTNERSHIP.
“La compañiacolectivahabra que girar en los nombres de los socios o alguno de ellos en la razon social.” 2.3 Relacions jurídiques internes Contracte de Societats: Dues persones donen lloc a un nou subjecte del dret, un cop es signi el contracte, els socis/es, membres d’aquesta societat (als integrants de la societat). Per tant hi hauran 4 persones físiques i una persona jurídica (la societat) que es subjecte del dret.
Avantatges de que a la societat se li atribueixin propietats: 1. La creació d’una persona jurídica ens confereix una organització. El dret predisposa uns esquemes organitzatius els quals engloben la persona jurídica. (Quins càrrecs ocupa cadascú? Quines responsabilitats te cadascú?) La persona jurídica perdura més anys que els socis/es. Pot tenir uns objectius que transcendeixen la voluntat dels socis que la integren.
2. Es simplifica les regulacions jurídiques d’estructura organitzativa la realitzen persones.
El director representa l’organització , en nom de la persona jurídica. A traves de l’organització podem parlar de X numero de socis/es. Executen la voluntat del col·lectiu (el que volen els socis).
Voluntats: La societat recopila les voluntats dels socis i les executa.
“No cal que els socis/es vagin a firmar” Exemple: Associació amb mil socis que dona suport a un equip. Fitxen a una persona i actua en nom del col·lectiu i després rendiran comptes.
Exemple cas 2: Si els responsables actuen malament pot acabar imputant la societat sencera.
Organització Subjecte del dret Socis Socies Contracte Societat Persona Jurídica Responsabilitat Tercers Clients Empresari Empresa Ús abusiu/fraudulent: Quan s’utilitza per aconseguir finalitats il·lícites durant d’aquest mal us actuen els responsables/directius i la societat es veu afectada.
Totes les relacions jurídiques de societat (com a persona jurídica) Socis/es son les relacions internes o relacions jurídiques internes.
Mentre que les relacions de la societat (persona tercera) son les relacions jurídiques externes.
Tercers clients, proveïdors, subministradors, creditors, bancs, poders públics (administracions públiques), ajuntament, etc.
Relacions internes La conforma un conjunt de drets i obligacions.
Exemple: Vull crear una societat col·lectiva, som 4 socis. Farem un document de compromís.
Anirem al notari i realitzarem una escriptura publica i la portarem al Registre Mercantil. La societat tindrà uns drets i ens podrà exigir el compliment d’unes obligacions. El conjunt de drets i d’obligacions determinen la posició jurídica. Aquesta posició integra obligacions i drets.
Ser soci d’una societat , quines obligacions te? Te les obligacions d’aportació, de treball i de lleialtat.
1. Aportació (Art. 116 CC o Art. 125 CC): Constituïm una societat mercantil que la constitueix un patrimoni, s’ha de ficar en comú aportacions (diners, industria, bens, etc.). Estem creant una societat mercantil i em de conformar un patrimoni empresarial que seran els que farem rendibles per obtenir guanys i benèfic. Depenent de l’aportació que fan els sòcies, depenent de la que fa cadascun, tindrà una diferent porció d’interès de la societat (per exemple 4 socis inverteixen 1M€, cadascú tindrà un 25% de la societat). Aquesta aportació ha de ser valorable econòmicament i força consistent.
2. Treball (Art. 129 CC)  Tots els socis estan cridats , si ho volen en el maneig i direcció dels negocis comú, en ser l’administrador de la societat, el qual te la funció de gestió/govern de la empresa i representació de la empresa davant tercers.
3. Lleialtat: La nostra pauta de conducta i de comportament en relació amb els consocis ha de ser “conduïda” per aquesta lleialtat. Qui no es lleial i es deslleial. La nostra conducta també ha de ser lleial davant la societat.
Prohibició de competència: els socis/es no poden fer la competència a la seva societat.
(Art. 136-137 CC) Sempre s’ha de posar davant l’interès social que l’individual. Si es posa 1 interès individual per lucrar-te estàs actuant deslleialment.
Soci Industrial: Solament el trobem a les societats personalistes i a vegades a les col·lectives.
Es un soci que no fa una aportació de capital, en es compromet a aportar treball a canvi d’una retribució. Articles: Art. 138 C.Co.  Art. 140 C.Co.  Distribució de beneficis - - Excepcionalment la seva obligació no es concreta en diners, sinó en treball.
No pot ser administrador de la societat.
Te dret a una part dels beneficis proporcionalment amb el que posa. Rebrà allò que rep el soci capitalista de menor participació (el que rep més es 70% i el que rep menys 10%, doncs el soci industrial rebrà el 10%) (Art. 141 C.Co.): L’exclou de les pèrdues.
DRETS 1. Dret d’informació (Art. 133C.Co.): Qualsevol soci de la societat col·lectiva te dret a examinar tota la documentació comptable, administrativa, bancaria, laboral, etc.
Sense restricció, cosa que no succeeix amb els altres membres de la societat.
2. Dret d’administració (Art. 129C.Co.): Tots tindran dret a ser administradors de la societat, encara que es pot pactar entre els socis/es. El soci industrial mai pot accedir a l’administració.
3. Dret al benefici (Art. 140-141 C.Co.): En funció a la nostra aportació al capital, nosaltres rebem una proporció d’interès. (Igual que si n’hi ha pèrdues) 4. Dret Indemnització Despeses (Art. 142 C.Co.): Si un administrador de la societat concorre a una despesa per realitzar l’activitat de l’empresa, doncs l’empresa li ha de pagar el cost que hagi tingut.
Gestió Socis Socies Administradors Ús Firma Social Representació Societat Colectiva Tercers Únic Administrador Plural Empresa 2.4 Relacions jurídiques externes Administrador Societat: L’administrador es qui gestiona les administracions jurídiques internes i l’empresa. Son els que posen cara i ulls a la organització.
Gestió: Administració de la empresa portes en dins, dins de la empresa. Gestió de l’empresa i dels socis.
Representació: Administració de la empresa portes en fora, fora de l’àmbit de l’empresa.
Gestió cap a tercers.
Art. 129 i Art. 1131 C.Co. Regla Unanimitat: Si no n’hi ha cap Administrador establert, tots els socis s’han de posar d’acord per a cada decisió de la organització. Si un soci es nega a fer alguna cosa i els altres socis trien aquesta opció, el soci que es nega participarà en els beneficis de la empresa paro no en les pèrdues de la empresa derivades d’aquesta decisió la qual es va negar.
Administració Únic: es el responsable total de les decisions de la empresa. Ell i només ell es responsable de les decisions de la empresa, i només serà necessària la seva signatura.
Per això es important la figura de l’administrador únic per facilitar les decisions de la empresa i que siguin més rapides de efectuar.
Administració Plural: Dos o més administradors. Aquesta pot ser: - - - Mancomunada o Conjunta: Els administradors han d’anar tots junts per fer accions en nom de la societat. Sense la signatura d’un d’ells el valor del contracte signat per la societat serà nul perquè es necessària la firma de tots els administradors de la empresa.
Solidaria o Disjunta: Hi ha una confiança entre els administradors i cada acció que fa un sol administrador ja li esta be als altres. No necessita la signatura de l’altre/es administradors per tal de fer una acció determinada en nom de la societat.
Es poden barrejar les dues opcions d’administració: Totes aquelles operacions el import de les quals no sobrepassin X quantitat de diners els administradors actuaran de forma Solidaria.
Totes aquelles operacions que sobrepassin X quantitat de diners els administradors actuaran de forma Mancomunada.
Gestió Administradors Socis Socies Societat Colectiva Empresa Ús Firma Social Representació Tercers - Clients Proveïdors/Subministradors Creditors (Bancs) Poders Públics o Hisenda Pública o Seguritat Social Únic Administrador Plural L’àmbit propi dels administradors be definit per l’objecte social de la empresa. Amb una actuació normal dels administradors en la empresa, els administradors adquirirà drets i obligacions davant de tercers. Hi haurà, doncs, una responsabilitat. Els deutes en els que contrau l’administrador son deutes de la empresa, son Deutes Socials.
(La responsabilitat es una qüestió jurídica, es el dret el que estableix la responsabilitat. La responsabilitat d’una empresa ni es compra, ni es ven, qui la te la te i no es pot traspassar. La responsabilitat s’imputa. Es una operació que la fa la llei. Si es responsable davant de la llei, ho ets.) Si hi ha deutes la societat ha de respondre amb tot el seu patrimoni. Si el deute es major que el patrimoni que te la empresa, inclús liquidant tot, s’activa la responsabilitat del soci/a col·lectiva.
Responsabilitat del Soci/a Col·lectiva es:    Es una responsabilitat personal: El soci respon amb el seu propi patrimoni. Si la societat no te prou amb el seu propi patrimoni per fer front els deutes, els socis responen amb el seu patrimoni privat.
Es una responsabilitat il·limitada: (Art. 1911 C.Civ.) Del compliment de les obligacions responen els socis/es amb tots els seus bens presents i futurs. Principi de Responsabilitat Universal.
Es una responsabilitat solidaria: El deute no es mancomunat, tots els socis responen per tot. Es pot demanar tota la responsabilitat del deute a un sol soci. Si un soci liquida tot el deute, te el dret d’exigir a la resta dels socis la seva part del deute. En aquest cas la llei protegeix al soci que ha pagat la totalitat del deute davant la resta dels socis. Si  aquests no paguen la seva part del deute el soci pot exigir la seva part del deute per via judicial.
Es una responsabilitat subsidiària: (Art. 127 i 237 C.Co.) Els creditors primer han d’exhaurir els bens de la societat i, quan s’acabin, en un segon grau els bens dels socis/es col·lectives.
2. 5. Modificacions socials Transmissió (Art. 143 C.C.): “Ningún socio podrá transmitir a otra persona el interés que tenga en la compañía, ni sustituirla en su lugar para que desempeñe los oficios que a él le tocaren en la administración social, sin que preceda el consentimiento de los socios.” - Un soci, per poder sortir d’una societat han de donar-li el consentiment els altres socis -> consentiment unànime - Si el soci té el nom a la raó social, s’ha de treure -> es deixa de tenir responsabilitat com a soci col·lectiu - Què passa si els altres socis no estan d’acord? S’ha de buscar una via de sortida. Exemples: 1. Que es reparteixin el capital que l’hi han de donar al soci que vol sortir 2. Que es quedin el capital 3. Que el soci que se’n vol anar busqui a algun soci 4. Que els socis que no hi estan d’acord busquin a una altre soci Rescissió parcial (Art. 218 C.C): -Exclusió soci -> causa: incompliment “Habrá lugar a la rescisión parcial del contrato de compañía mercantil colectiva o en comandita por cualquiera de los motivos siguientes: 1.º Por usar un socio de los capitales comunes y de la firma social para negocios por cuenta propia.
2.º Por injerirse en funciones administrativas de la compañía el socio a quien no compete desempeñarlas según las condiciones del contrato de la sociedad.
3.º Por cometer fraude algún socio administrador en la administración o contabilidad de la compañía.
4.º Por dejar de poner en la caja común el capital que cada uno estipuló en el contrato de sociedad después de haber sido requerido para verificarlo.
5.º Por ejecutar un socio por su cuenta operaciones de comercio que no le sean lícitas con arreglo a las disposiciones de los artículos 136, 137 y 138.
6.º Por ausentarse un socio que estuviere obligado a prestar oficios personales en la sociedad si, habiendo sido requerido para regresar y cumplir con sus deberes, no lo verificare o no acreditare una causa justa que temporalmente se lo impida.
7.º Por faltar de cualquier otro modo uno o varios socios al cumplimiento de las obligaciones que se impusieron en el contrato de compañía.” 2.6. Dissolució i liquidació Causes de dissolució (Art. 221 i 222 C.C): -Art. 221 (causes generals de dissolució de les societats) : 1. Quan el treball pel qual s’ha realitzat l’empresa s’ha finalitzat.
2. Pèrdua sencera del capital social. Una societat mercantil sense capital no te sentit.
3. El concurs de creditors. Es una situació que es caracteritza perquè el passiu es més gran que l’actiu i no es pot pagat. Hi ha diferents causes.
a. Sol·licitud b. Resolució judicial hi declara el concurs c. Obertura de la fase de liquidació dins d’un procés concursal (tothom arriba a la conclusió que s’ha de liquidar l’empresa). Es el moment en que la llei dicta que, com que es liquida l’actiu de la societat, la societat es liquida.
“Las compañías, de cualquier clase que sean, se disolverán totalmente por las causas que siguen: 1.ª El cumplimiento del término prefijado en el contrato de sociedad o la conclusión de la empresa que constituya su objeto.
2.ª La pérdida entera del capital.
3.ª La apertura de la fase de liquidación de la compañía declarada en concurso.” -Art. 222 (causes especifiques de les societats personalistes): Causes de dissolució especifiques de les societats personalistes. Que una societat estigui dissolta no vol dir que s’hagi extingit. Exhaurit el termini pactat, la societat es dissol. Es sol pactar la vigència indefinida de la societat, així no es condicionen les societats al temps.
1. Mort d’un dels socis col·lectius es causa de dissolució de la societat col·lectiva. Te una repercussió i tot el vincle de la societat. En canvi en unes altres societats, com la SA, no passa res si mor un accionista.
En l’escriptura de constitució pactem si quan mori un accionista, l’activitat de l’empresa continua amb els socis sobrevivent o que pugui un hereu del soci que ha mort.
2. La demència (problema mental) d’un dels sòcies la qual impedeixi a un soci gestionar el seu patrimoni.
3. Si es un soci el que es troba en situació concursal, la insolvència d’un dels socis.
Aquestes causes que afecten a un soci, repercuteix a la societat.
“Las compañías colectivas y en comandita se disolverán, además, totalmente por las siguientes causas: 1.ª La muerte de uno de los socios colectivos, si no contiene la escritura social pacto expreso de continuar en la sociedad los herederos del socio difunto o de subsistir ésta entre los socios sobrevivientes.
2.ª La demencia u otra causa que produzca la inhabilitación de un socio gestor para administrar sus bienes.
3.ª La apertura de la fase de liquidación en el concurso de cualquiera de los socios colectivos” -Una societat dissolta no vol dir que la societat ja hagi desaparegut -> dissolució NO és el mateix que desaparició -Quan s’acorda la constitució de la societat, s’acorda que la seva durada és indefinida per tal de no dependre del temps i poder sortir en qualsevol moment de la societat, encara que també es pot acordar en el moment de la constitució la durada de la societat.
-Una vegada s’ha dissolt s’ha de liquidar.
- Concurs de creditors: es caracteritza per una situació en que el passiu es major que l’actiu i encara que es vulgui pagar no es pot.
-Qualsevol de les causes obre el període de liquidació Liquidació -Ara els administradors passen a ser liquidadors -> L’objecte social varia -> la nostra funció passa a ser: liquidar la societat -> Operacions de liquidació -Operacions de liquidació 1. Cobraments: cobrar tot el que ens deuen 2. Pagaments: pagar tot el que devem -Què passa si falten diners per poder pagar els deutes -> dèficit? Els socis han de pagar en proporció del capital que van aportar (porció d’interès) -Què passa si tenim superàvit? Es reparteixen entre els socis segons la quota de liquidació. S’ha de convertir tots els immobles (tot el que té la societat) en líquid per poder repartir el capital.
També es pot acordar qui es queda amb segons quin immoble.
Una vegada feta la dissolució i la liquidació es declara l’extinció de la societat i es passa a fer la cancel·lació d’aquesta.
Modificacions socials - Transmissió de la meva porció d’interès (de la meva part de l’empresa). Art. 143 Requisits: o Per a sortir de la societat han de portar el consentiment dels socis (regla de la unanimitat).
o Un cop un soci vol marxar de la societat la porció d’interès anirà a:  La resta dels socis  El soci que marxa busca una persona a qui cedir la seva porció de capital Tots els socis han d’estar  Si no volen a la persona escollida, els socis de la empresa busquen un nou soci d’acord amb la solució presa ells.
 Un sol soci.
- Recessió Puntual Art. 218: Ve precedit sempre d’una exclusió d’un soci. Aquella exclusió te una causa, i aquesta causa es tradueix en un incompliment.
o Transmissió: El soci vol marxar (voluntat del soci a marxar) o Recessió: Els altres socis fan fora a un d’ells, no poden excloure arbitràriament a un soci, ha d’haver-hi una causa justificada per prendre aquesta mesura.
o Causes d’excussió del soci  Quan una persona actua en el propi interès  Quan com a soci incompleixo l’Art. 136 al 138  Faig competència deslleial a la meva pròpia societat.
 Quan com a administrador s’absenta molt, incompleix, etc.
 Quan els socis no compleixen les seves obligacions.
Els socis poden exclourem, però que passa amb la meva proporció d’interès? (la meva part de l’empresa?) Per tant hem de liquidar la meva part, la porció d’interès del soci que l’empresa fa fora.
Tots els danys i perjudicis degut a l’actitud incomplidora, te’ls resten de la teva proporció. Si la meva porció era de 30.000€ ara en queden 20.000€.
Ara que me’n vaig, treuen el meu nom de la raó social i ja no tinc més responsabilitat a l’empresa.
DISSOLUCIÓ DE LA EMPRESA 1. Dissolució 2. Període liquidació: a. Els administradors ara s’anomenen liquidadors b. Variació de l’objecte social. Els administradors gestionaven l’empresa, però ara al ser liquidadors la nostra funció varia. Ara realitzant les operacions de liquidació.
 Cobrem els que ens deuen. Els liquidadors, en nom de la societat, es dirigeixen a la gent que els hi deu diners per cobrar l’import corresponent per saldar el cobrament.
 Alhora paguem el que devem. Si ens falta per pagar, si hi ha dèficit paguem, en proporció a la nostra part d’interès paguem. En el cas que hi hagi superàvit, cada soci/a te dret a la seva part de liquidació (en proporció a la quota d’interès a l’empresa). Podem transformar-ho tot lo sòlid (cotxes, naus) a líquid ja que es més fàcil repartir-ho. A continuació s’aniria al notari. Em dissolt i liquidat l’empresa i se’ns donaria el balanç final de dissolució. Després anar al Registre Mercantil a inscriure aquest balanç de dissolució. Amb això hi hauria l’extinció / cancel·lació de la societat.
...