Tema 3 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 2º curso
Asignatura Ecologia
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 31/03/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Tema 3. Poblacions i dinàmiques Dinàmica de poblacions La dinàmica de poblacions són els canvis en la mida de les poblacions. La demografia estudia aquests canvis. Té unes aplicacions practiques molt importants.
Exemple: gràfica de dinàmica poblacional d’una espècie. L’espècie es manté gairebé sense canvis al llarg dels anys gairebé 1800 anys. I Després es dispara. És l’exemple de la població humana.
Els goril·les de muntanya havien tingut una població estable fins al 1800 i quan comença a créixer la població humana va decréixer la població de goril·les de muntanya.
Població És el conjunt d’individus d’una mateixa espècie, reproductors o no, que ocupen un determinat espai en un determinat moment. Interaccionen entre sí no només reproduint-se, sinó també competint...
També hi ha una definició genètica: individus que comparteixen un pool genètic i contribueixen a una nova generació Mida i Densitat   Mida: nombre total d’individus d’una població Densitat: relacionar un nombre d’individus d’una població per una unitat de superfície.
Paràmetres bàsics de dinàmica poblacional Equació: 𝐷 = 𝐷0 + 𝑁 − 𝑀 + 𝐼 − 𝐸 Densitat, Immigració (són els que afegeixen individus tant de naixement o que venen d’altres poblacions), Emigració i Mortalitat (treuen individus de la població per mort o perquè marxen a un altre lloc).
Estima de mida i densitat   Mesures absolutes: donen una estima del nº total d’individus d’una població. S’usen mètodes de mostreig en l’espai i en el temps. Hi ha casos en el que això no és possible perquè ocupen una àrea molt grossa. Es fan mètodes de mostreig en l’espai i en el temps per saber com fluctua la població en el temps Mesures relatives: no donen el nº exacte ni l’estima, sinó ens donen una mesura que assumim que està relacionada amb el nº total d’individus. Si volem saber com fluctua la població al llarg del temps no necessitem saber el nº exacte d’individus que la formen.
Cens de població en l’espai Quan no es poden conèixer tots els individus de la població, s’usen unitats de mostreig com les parcel·les o els quadrats en el cas de la vegetació. Quan establim parcel·les o quadrats per obtenir resultats representatius de a població:   forma de les parcel·les (en botànica són quadrats, en forestals es fan cercles).
la mida de la parcel·la, per obtenir uns resultats representatius.
 la distribució de les parcel·les segons els requeriments que tenen les espècies).
Mètodes de Petersen-Lincoln: Captura, marcatge, alliberament i recaptura: captures un individu, el marquem i l’alliberem. Això ho fem durant una sessió. Al cap d’un temps tornem i tornem a fer-ho. En funció dels marcats que recapturem podem estimar els nº d’individus que té la població. Els estudis de captura i recaptura també permeten preveure la dispersió. El mètode més senzill és el de Petersen-Lincoln  Un cop hem alliberat, en una segona visita capturem i en funció dels que hem recapturat marcats estimem la mida. Per estimar-ho, si la població és de 64 individus però no ho sabem. Volem estimar el nombe. Anem al camp i agafem 16 i els marquem i els alliberem, i deixem que es barregin amb la resta. Tornem i som capaços d’agafar 20 individus i 5 estaven marcats. Si es compleixen unes condicions, la proporció d’indivuds marcats respecte el total ha de ser la mateixa que en la submostra.
N/M=n/R N: mida població a estimar, M: nº marcats en primer cop n: individus captats al segon cop, R: ...
Condicions mètode Petersen- Lincoln Si no es donen aquestes condicions pot ser no bo el resultat.
    Els animals marcats no es veuen afectats pel fet d’estar marcats i per tant la probabilitat de capturar un animal marcat és la mateixa que la de capturar un animal que no està marcat.
Les marques són duradores Els marcats es barregen homogèniament, no interfereix en el seu comportament la marca.
La mida de la població es manté invariable mentre dura l’experiment.
Marcatge i recaptura múltiple: Schnabel Quan es difícil capturar els animals, el mètode anterior podria donar lloc a mesures molt allunyades de la realitat. Fent múltiples sessions de captura i marcatge es pot obtenir un resultat més acurat.
Mesures relatives de la mida poblacional Si estudiem la mida de la població d’un insecte del campus uab, pot tenir una població de 200.000 individus, i el que ens interessa no és la mida exacta sinó una mesura que relacioni amb aquesta mida. Poder relacionar oscil·lacions amb factors ambientals. Això són mesures relatives.
Aquestes mesures estan molt usades amb programes de monitoreig.
A cada punt del mapa hi ha una estació de mostreig que fa recompte de poblacions de papallones de la zona. Es fan rutes d’uns 2 km i apunta totes les papallones en un rang de 5 m.
La cobertura és molt gran el que permet tenir una idea del que passa al territori. No es pot tenir temps per tenir una mesura absoluta.
Ex: dues espècies als aiguamolls de l’Empordà. IA: index d’abundància relatiu que dóna una idea de com està la població. L’any 2007 va davallar la població, i al 2011 es va extingir. En canvi, una espècie que era absent fins al 2004 que van aparèixer uns pocs individus que van fundar una població que va créixer i s’ha estabilitzat. Aquest tipus d’informació, hi ha molts casos com aquests, i permet relacionar les oscil·lacions poblacionals amb factors com el clima, gestió, canvis d’hàbitat... Totes les dades de les estacions de mostreig s’integren a un valor que ens diu el nivell poblacional a nivell d’un territori, com Catalunya.
Transsectes per estimar densitats El tipus de mesures depenen en part de la biologia de l’espècie. Aquesta papallona blavet, dels aiguamolls de l’empordà, en l’estat larval té una relació mutualista amb les formigues d’aquesta espècie. Les larves secreten unes substàncies (Aa, i sucres) que les formigues usen com aliment i a canvi aquestes formigues protegeixen les oruges de depredadors. És molt habitual. La relació és tant forta, que si no hi ha formigua la població no és viable. Les erugues són transportades al niu de les formigues i quan han de menjar surten. La papallona adulta surt del niu i exten les ales, ja que la crisàlida la fa al niu de les formigues. Quins factors fan qe la població creixi o disminueixi? Presència de la planta nutrícia, de la que les erugues són especialistes, i la densitat de formigues. Aquesta formiga viu en prats,i hi ha prats am bla planta nutrícia i la presència/absència de la larva és la quantitat de formiga.
Als eppie es posa una barreja amb diferents productes que atrau a les formigues. Als prats on volem conèixer la densitat de formigues per relacionar-ho amb papallones. Es feia en camps de 2 metres i repassàvem els eppies i t’enduies les formigues que estaven menjant. Processant pots tenir una idea de la densitat de formigues. No hi ha una mesura absoluta sinó relativa.
Què és un individu?     Organisme unitari: creixement determinat (mida poc variable) Tenen una forma i mida determinada.
Organisme modular: tenen creixement indeterminat i forma i mida variable (plantes).
Estan compostos de mòduls relativament independents. En algunes espècies aquestes parts es poden independitzar i donar lloc a un altre individu (coralls).
Individu genètic: individus corresponent als zigot origina.
Individu funcional: mòdul individualitzat que no es correspon a l’individu genètic.
Clon Conjunt de individus funcionals que representen un sol individu genètic. Pteridium aquilinum és invasora de prats abandonats, on desplaça qualsevol altra espècie. Tots els prats són el mateix individu genètic, per tant un con.
Cicle biològic Quan es fan models de dinàmica poblaicional, sovint, perquè funcioni s’ha de conèixer el cicle de l’organisme estudiat. Es pot definir com la seqüència bàsica d’esdeveniments d’un organisme. Aquest organisme passa per diferents fases de la vida, i cada una pot tenir uns requeriments diferents (poden tenir diferents hàbitats). Els factors que incideixen en la supervivència s’han de conèixer.
Ex: cicle típic insecte mosquit. L’adult té una vida molt curta, durant la qual nomé sl’interessa aparellar-se. La femella pon els ous en dos grups. Té una larva aquàtica que fa una pupa i aquesta dona lloc a l’adult que és terrestre i es tanca el cicle. Els factors que incideixen en la mort que incideixen en la mort de la pupa o els ous poden ser diferents als de l’adult.
Hi ha un moment clau: període reproductor. Podem parlar d’un període pre-reproductiu, reproductiu i post-reproductiu que duu a la mort de l’individu. En els mosquits el moment post és molt curt. En la planta rumex és una mica més llarg, podent donar lloc a un altre període reproductiu o independitzar-se, o morir.
Durada del cicle Longevitat. N’hi ha d’anuals i de perennes. Anuals es completen en 1 any o menys d’un any. N’hi ha molts i moltes plantes com les males plantes de conreu en tenen. Concentren el creixement en un període amb condicions òptimes i després es moren.
Els cicles perennes Són cicles que duren més d’un any Freqüència de reproducció Hi ha dues estratègies   Semèlpares: és aquella espècie que té un únic episodi reproductiu. Després mor Iteròpares: aquells que al llarg de la vida poden combinar moments de reproducció amb moments de no reproducció.
Tipus de cicle Gràfica: eix vertical mida. Eix horitzontal longevitat. Vermellós: període reproductiu (quantitat de recursos que usa per la reproducció) Esforç reproductiu i freqüència En general l’energia de reproducció entra en un compromís amb el nº d’episodis reproductius.
Les espècies iteròperes, les que es reprodueixen contínuament destinen un % petit a la reproducció (la majoria va a estructura, organisme...). Les espècies semèlparas són les que destinen més energia a la reproducció.
Aquest esforç defineix dues estratègies. Si fem gràfica amb esforç amb èxit reproductiu de la descendència obtenim gràfic diapo. Això és un trade-off. La línia marca la diferència entre espècies que inverteixen més en l’èxit de la descendència però no tant en esforç reproductiu. A baix les que tenen més esforç reproductiu però no tenen tant èxit en al descendència. La zona taronja és una combinació de dos paràmetres que no es dóna mai a la natura. A bax hi ha els samèlpes. Els salmons tenen un període pre-reproductiu llarg, i produeixen una descendència brutal.
...