PARCIAL 1. 10 D’ABRIL DEL 2014 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Politécnica de Cataluña (UPC)
Grado Ingeniería Informática - 3º curso
Asignatura Xarxes i Protocols de Comunicació
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 11/06/2014
Descargas 1

Descripción

PARCIAL 1. 10 D’ABRIL DEL 2014

Vista previa del texto

NOM I COGNOMS: Grau en Enginyeria Informàtica Xarxes i Protocols de Comunicació PARCIAL 1. 10 D’ABRIL DEL 2014 Cada pregunta val 1 (UN) PUNT. S’ha de respondre en l’espai reservat per la resposta, sinó no serà considerat. Tingueu això molt present abans de començar a escriure. No es pot escriure amb llapis que pugui ser esborrat.
1. Indiqueu per els següents serveis, quin protocol de capa de transport fan servir, i quins ports de comunicació tenen: HTTP, DNS, DHCP, SMTP, POP3, IMAP4 HTTP: TCP(80) DNS: UDP (53), TCP (53, per transferència de zones) DHCP: UDP (67,68) SMTP: TCP (25) POP3: TCP (110) IMAP4: TCP (143) 2. Indiqueu el fluxe de comunicació des que un CLIENT DHCP inicia una petició d’adreça a un SERVIDOR DHCP, fins que el procés acaba amb una IP assignada.
El port del servidor és el UDP (67) i el del client UDP (68).
Funcionament en 4 fases: DORA Acknowledgement): (Discover, Offer, Request and  FASE 1: SERVER DISCOVERY: Petició en forma de BROADCAST (en la adreça de BROADCAST global o de la xarxa)  FASE 2: IP LEASE OFFER: El servidor reserva una IP, i li comunica al CLIENT. Li comunica IP, màscara de xarxa, duració de la IP, adreça IP del servidor DHCP  FASE 3: IP REQUEST: Client indica quina és la IP que acceptarà, comunicant-lo en mode BROADCAST per tal que tots els servidors que li han proposat una IP en tinguin informació  FASE 4: IP LEASE ACKNOWLEDGEMENT: Li envia al CLIENT un ACK Un cop el CLIENT té la IP, utilitza ARP per garantir que ningú més té la seva IP.
abril / 14 1 NOM I COGNOMS: Grau en Enginyeria Informàtica Xarxes i Protocols de Comunicació PARCIAL 1. 10 D’ABRIL DEL 2014 3. Definiu que són els protocols d’enrutament, i els protocols enrutables. Per cadascun poseu un exemple Els protocols d’enrutament, són els encarregats de ajudar als dispositius de interconnexió de xarxes (encaminadors) a construir-se les taules d’encaminament per tal de saber per a on enviar els paquets que els hi arribin. De forma dinàmica, els encaminadors s’intercanviaran informació que els hi permetrà construir les seves taules d’encaminament. Un exemple podria ser el protocol RIP, OSPF, ...
Els protocols enrutables, són aquells protocols d’identificació de màquines (adreçament lògic) que poden travessar un encaminador, en el camí entre origen i destí, i que per tant, tenen la capacitat de viatjar per Internet, i de identificar màquines de forma global. Un exemple seria el protocol IP 4. Si interceptem en una xarxa un paquet amb la següent informació, què podem dir sobre aquest paquet? En quin estat de la comunicació estem? IP_origen=10.0.0.1; IP_destí=10.0.0.2; MAC_origen=M1; MAC_destí=M2; Port_TCP_origen=2010; Port_TCP_destí=80; SYN=0; FIN=1; ACK=0; #SEQ=2000; #ACK=1000 És una comunicació HTTP, entre un client (10.0.0.1, port=2010), i un servidor (10.0.0.2, port=80); Les adreces MAC no són rellevants; En tenir el Flag FIN actiu, estem fent un tancament de connexió: és el PRIMER dels tres paquets del tancament de connexió a tres bandes entre client i servidor, que s’inicia en el costat client, amb la petició cap al servidor de l’inici de la fase de tancament de connexió.
abril / 14 2 NOM I COGNOMS: Grau en Enginyeria Informàtica Xarxes i Protocols de Comunicació PARCIAL 1. 10 D’ABRIL DEL 2014 5. En una xarxa com la de la figura, indiqueu les capçaleres de nivell 2, i de nivell 3, que tindrà en la seva petició ARP, i en la resposta que li arribi el HOST1, si acaba d’arrancar i vol fer una petició PING a HOST2 Si la màquina acaba d’arrancar no té cap informació a la seva taula ARP. I per tant necessita conèixer a quina MAC a d’enviar el paquet amb IP destí 11.0.0.2/24. Com que aquesta IP no pertany a la seva xarxa (10.0.0.0/24), el paquet .l’ha d’enviar a la seva passarel·la per defecte (10.0.0.1/24), per tant, ha d’esbrinar la MAC2.
PETICIÓ: IP_ORIGEN= 10.0.0.2 IP_DESTÍ=10.0.0.1 MAC_ORIGEN=MAC1 MAC_DESTI=BROADCAST (FF:FF:FF:FF:FF:FF) RESPOSTA: IP_ORIGEN=10.0.0.1 IP_DESTI=10.0.0.2 MAC_ORIGEN=MAC2MAC_DESTI=MAC1 abril / 14 3 NOM I COGNOMS: Grau en Enginyeria Informàtica Xarxes i Protocols de Comunicació PARCIAL 1. 10 D’ABRIL DEL 2014 6. Enumereu característiques (com a mínim tres) dels protocols de la capa de transport (indiqueu el nom del protocol, l’acrònim i les característiques, no cal explicar-les): Protocol TCP (Transmission Control Protocol): - mecanisme de control de fluxe - mecanismes de control de congestió - mecanisme de finestra lliscant - establiment de connexió a tres bandes - funcionament orientat a connexió Protocol UDP (User Datagram Protocol): - No funciona orientat a connexió - No té cap mecanisme de garantia de recepció de paquets inherent - No té cap mecanisme de control de congestió, ni de control de fluxe - Orientat a usuari - Idoni per les comunicacions en temps real (streaming) 7. Enumereu les capes en un sistema d’interconnexió, i a partir del nivell 2, indiqueu un protocol per cadascuna de les capes. Trieu el model de capes que us convingui més.
Podem utilitzar el sistema de 5 capes APLICACIÓ: HTTP TRANSPORT: TCP XARXA: IP ENLLAÇ: MAC FÍSICA abril / 14 4 NOM I COGNOMS: Grau en Enginyeria Informàtica Xarxes i Protocols de Comunicació PARCIAL 1. 10 D’ABRIL DEL 2014 8. Expliqueu tres diferències entre les adreces/el adreçament lògic i físic Algunes de les diferències poden ser:  Adreçament lògic és de nivell de Xarxa (L3), i el físic és de nivell d’Enllaç (L2)  Les adreces lògiques (IPv4) són de 32 bits, estructurades en 4 grups de 8 bits (representades per números), separades per (.); les adreces físiques (MAC) són de 48 bits, estructurades en 6 grups de 2 números hexadecimals 8, separats per (:)  Les adreces lògiques es poden estructurar per zones (sub-xarxes), i per tant tenen informació sobre la “ubicació” de la màquina; les adreces físiques tenen una estructuració (OUI:NIC), on la primera part indica el fabricant, i la segona fa les funcions de número de sèrie, però no té informació sobre la “ubicació” de la màquina.
9. Expliqueu les diferències entre el funcionament del protocol DNS en mode RECURSIU i en mode ITERATIU.
En el mode RECURSIU, si el nostre servidor no pot resoldre el NOM a una IP, llavors va fent peticions cap a qui creu que pot fer la resolució (el NS responsable per el domini); si aquest no té la resposta, tornar a demanar a NS tingui configurar i així un darrera l’altre; i finalment les respostes tornen cap a endarrera de la mateixa forma. La xarxa va aprenent a mida que es van fent peticions.
En el mode ITERATIU, si no es pot fer la resolució, llavors, s’indica al peticionari (client), cap a qui s’ha de fer la nova petició (anirà indicant llista NS al client). Sempre és el peticionari qui fa la petició, de tal forma que no es va carreguen els servidors intermitjos.
abril / 14 5 NOM I COGNOMS: Grau en Enginyeria Informàtica Xarxes i Protocols de Comunicació PARCIAL 1. 10 D’ABRIL DEL 2014 10. Expliqueu el mecanisme de connexió a tres bandes del protocol TCP. A quantes bandes funciona en el cas de UDP? El mecanisme d’ESTABLIMENT de connexió a tres bandes, requereix de tres paquets entre iniciador de la comunicació i receptor per tal que la CONNEXIÓ es pugui donar per establerta, i pugui formalment començar la COMUNICACIÓ. En el primer missatge (INICIADORRECEPTOR) es posa el bit de SYN a 1 per indicar que és una petició de connexió; el receptor, contesta en la direcció contrària, acceptant la petició, i fent a la vegada una petició en direcció receptoriniciador. Per tant és un missatge (RECEPTORINICIADOR), que té actius els bits de ACK (per indicar que accepta la petició de l’INICIADOR), i SYN (per indicar que demana la acceptació de connexió en el sentit contrari al INICIADOR); finalment es genera un tercer missatge (INICIADORRECEPTOR) amb el bit de ACK actiu per indicar la acceptació de la petició de connexió feta per el RECEPTOR.
En el cas de UDP, no hi ha establiment de connexió, i per tant, no funciona a cap banda.
11. Dels següents mètodes del protocol HTTP (DELETE, GET, HEAD, OPTIONS, PUT) quin són idempotents? Què indica aquesta propietat? La propietat d’idempotència indica que si una mateixa comanda s’executa dues vegades seguides, el resultat és el mateix. Dos peticions del mateix mètode donarà el mateix resultat.
Són idempotents, els mètodes: DELETE (si esborro dues vegades el resultat és el mateix, informació esborrada), OPTIONS (tinc els mateixos paràmetres), i PUT (el resultat és la informació en el servidor, considerant que no es canviem els permisos en el servidor).
abril / 14 6 NOM I COGNOMS: Grau en Enginyeria Informàtica Xarxes i Protocols de Comunicació PARCIAL 1. 10 D’ABRIL DEL 2014 12. Si ens trobem el següent valor en la URL d’un navegador:” http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd= 1&cad=rja&uact=8&ved=0CDMQFjAA&url=http%3A%2F%2Fwww.tecnoc ampus.cat%2F&ei=itE1U56jLbOX0QXd3YCYAQ&usg=AFQjCNEJUGtSkARM9e P4bMyPtJLBwAK2IQ&sig2=qIi9QkOm8smBgAuqN9F0rw&bvm=bv.63808443,d .d2k”. Podeu indicar a quina URL farem la petició d’informació: és a dir quina és l’adreça de la què veurem la informació en el navegador? En aquest cas, la adreça que visitarem és www.tecnocampus.cat; La resta d’informació s’utilitza per el tracking de google. Per exemple, alguns dels valors: q=conté la informació de la cerca que s’ha fet a WWW.GOOGLE.COM. Si està buit, indica que la informació no s’indica per qüestions de confidencialitat esrc=sindica que no posem el text de la cerca cd=1indica que el resultat ha estat la primera de les respostes. Ranking=1 ved=0CDMQFjAAconté informació sobre la posició de la cerca: 0CDM?,QFjcerca vertical, en aquest cas cerca orgànica;AAposició absoluta i relativa url= http%3A%2F%2Fwww.tecnocampus.cat%2Findica la URL resultant de la cerca en el nostre cas http://www.tecnocampus.cat/ 13. Expliqueu quina és la funcionalitat de la transferència de zona, en un context DNS, i quin mecanisme de transport es fa servir Quan un servidor DNS ha de fer una còpia de la seva informació cap a un altre servidor (MASTER/SLAVE), utilitza el mecanisme de transferència de zona. És un mecanisme que funciona sobre TCP (53), per tal de garantir que la còpia és fidedigna.
abril / 14 7 NOM I COGNOMS: Grau en Enginyeria Informàtica Xarxes i Protocols de Comunicació PARCIAL 1. 10 D’ABRIL DEL 2014 14. Si tenim la següent captura a nivell de capa d’aplicació, que en podem dir de cada línia/camp? GET /index.html HTTP/1.1 User-Agent: Mozilla/5.0 Connection: close Host: 10.0.0.1 <línia en blanc> Estem en una petició amb mètode GET, del recurs index.html, amb versió 1.1 del protocol HTTP (que admet persistència). El client demana fer la comunicació amb versió 1.1 del protocol HTTP.
A partir de la segona línia, estem en l’espai dels camps de capçalera, que donen informació addicional sobre la transferència, sobre característiques del servidor, o del client, ... En aquest cas, tenim tres camps (User-Agent, Host, i Connection). Tots els camps tenen el format NOM:VALOR. El primer té informació sobre el navegador que està fent la petició (User-Agent: Mozilla/5.0), el segon indica que no es treballarà en mode persistent (Connection: close; com en el cas de la pràctica), i el darrer indica la IP de la màquina a la que s’està demanant el recurs (index.html) (Host: 10.0.0.1).
A continuació una línia en blanc marca el final de la informació de capçalera, i si tingués sentit tenir cos del missatge, tindríem aquest. Com estem davant d’una petició per recuperar una informació del servidor, en la petició no tenim cos.
15. En l’entorn del protocol SMTP (Simple Mail Transfer Protocol), indiqueu què comporta funcionar amb format ASCII de 7 bits No es pot enviar informació codificada amb més de 7 bits a través del protocol SMTP. Això comporta una forta restricció per l’enviament d’informació no text. Aquesta informació s’haurà de CODIFICAR utilitzant MIME (Multipurpose Internet Mail Extension) que transforma informació amb codificacions no ASCII 7 bits, en una codificació ASCII 7 bits per poder ser enviada a través del protocol SMTP. En recepció els missatges es DESCODIFIQUEN a la seva codificació original per tal de ser representats per el client de correu electrònic.
abril / 14 8 ...