Baixa Edat Mitjana (5) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura Baixa Edat Mitjana
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 18/04/2016
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

ART GÒTIC Opus francigenum.
Entre 1150-1250 es van aixecar les principals catedrals gòtiques a França.
“Hagamos una Iglesia tan hermosa y tan grandiosa que los que la vieren labrada nos tengan por locos” – Canonge de la catedral de Sevilla, 1401.
És un elogi a la grandiositat i a la bellesa d’aquestes estructures. Es caracteritzen per la grandiositat i monumentalitat. Han de ser vistos com una metàfora arquitectònica i monumental del que serà el més enllà; un espai gairebé paradisíac. Exemples:      Catedral de Milà Catedral de San Vito, Praga Catedral de Wells Catedral de Burgos Catedral de Toledo Als inicis, el desenvolupament passa a França, al territori perifèric de París. Hi ha al voltant, nombroses catedrals d’episcopats com ara Amiens (nord), Reims (est) , Chatres (sud), Beaurais (nord-oest) entre altres. Es desenvolupen les grans catedrals a aquesta localització. Paris esdevindrà un centre de referencia a molts nivells. A voltants de 1130-40, es quan passa tot això.
Importància del regne de França.
A un centre, que no és una catedral, però una abadia (monestir) reial, sota la protecció del rei de França (Lluís V i VI) és on hi ha el canvi i la definició d’un tipus d’arquitectura encara romànica però apunta unes noves formes de disseny, llenguatge, estètica, que defineixen alguns trets de l’arquitectura gòtica: Saint-Denis.
Saint-Denis, 1130-1140.
Situada a les afores de París (en època medieval). Els grans enterraments reials es feien al centre de París però es feia una processó a través de la via reial que arribava a Saint-Denis. Saint-Denis ja havia estat construït en època de Carlemany.
Durant el govern de Suger,1081-1151(primera meitat del segle XII), va ser l’abat. Hi ha una representació del propi Suger als vitralls de la catedral amb acte de donació. Imatge a un vitrall de Suger que presenta una obra molt característica de la reforma que posarà a Saint Denis, que és un vitrall. Els vitralls creen una sensació d’un espai irreal, de colors, i filtren la llum. Va ser per tant, un promotor important.
Va crear una reforma a Saint-Denis en dues parts de l’edifici. Decideix crear una reforma de l’edifici original. Reforma dues parts: la capçalera i els peus. La part occidental es caracteritza per un gran cos amb dues torres que nomes se’n construeix una, té varis pisos i és una façana que va més enllà del romànic, perquè té tres portes pràcticament unificades.
Les portes tenen un programa iconogràfic unitari, lliga les tres portes. És molt més monumental.
Totes les imatges són de Google Imatges El lloc on la reforma és més espectacular, és la capçalera (1140-1144).
Aquí és on es situa els inics de l’arquitectura gòtica, perquè el que es fa és un fet bastant revolucionari. Hi ha varis elements: 1. La girola (el corredor que dóna la volta a l’altar major) amb capelles són obertes. Les capelles no estan separades per murs, són obertes creant un espai continu.
S’utilitza un nou llenguatge: volta de creueria sustentada per quatre arcs que es creuen a diferència de la volta de canó. L’arc apuntat i la volta de creueria permet concentrar el pes de les voltes a les columnes, sense necessitat de mur, permetent així que sigui un espai obert.
2. El vitrall. Es poden obrir els murs pel pes, i per tant s’augmenta la creació de finestres i vitralls.
Suger va lligar l’abadia amb la monarquia francesa. Posa les bases perquè aquest edifici es converteixi en un dels grans centres religiosos de la monarquia francesa. Ell diu (text de Suger), que la llum és meravellosa i contínua gracies als vitralls que hi ha a l’església; ho entén no nomes com un concepte estètic sinó també com un reflex de la llum divina.
Les teories estètiques que es remunten als corrents neo-platònics van ser expressats a nivell escrit i teòric al marc del cristianisme per Dionís l’Aeropagita (Pseudo-Dionís), que és el pare de la metafísica de la llum i l’autor d’aquests textos. Parlava de la contemplació de la llum per arribar a la llum verdadera, que és la divinitat. Suger el que fa és crear aquest espai de llum per arribar a la divinitat. No es sap si realment tenia els textos quan va fer aquesta reforma o si després la va justificar amb els textos.
Hi havia tres Dionís: un evangelitzador de la Gàl·lia; un personatge Grec i un tercer personatge que és l’autor dels textos que s’inspira Suger, que és l’anomenat Pseudo-Dionís.
Per decorar tot aquest espai, Suger, va agafar elements d’orfebreria i joieria. La idea dels vitralls és per imitar pedres precioses, per donar sensació de Jerusalem celestial.
La monarquia francesa, lligada a moltes comunitats catedralícies, ajuda a explicar perquè hi va haver una voluntat de crear aquests nous edificis. La monarquia va ser un factor absolutament fonamental en l’arquitectura gòtica.
Pintura del segle XV, estampa de St Denis, que permet veure la decoració de Saint Denís. Hi ha un frontal d’or amb pedres precioses, i indica clarament que la reforma no nomes es va limitar a l’arquitectura sinó la confecció d’una gran creació d’objectes pensats per donar brillantor als llocs religiosos. Els objectes estaven fets d’or i de plata normalment.
Hi ha objectes pensats per dignificar la llum, la monarquia francesa:    Un exemple és la àliga de Saint-Denis. “Materiam superabat opus”; la matèria va superar l’obra. Aquest és un objecte de reutilització. És un recipient de líquids conformat per una àmfora de pòrfir de marbre, i la resta feta d’or per orfebres cridats per Suger.
Un altre exemple és un recipient amb una pedra semipreciosa d’origen antic i també feta d’or.
Una altra és una feta amb roca fatimí tallada a Egipte, decorada amb or i pedres precioses.
Combina objectes de cultures diverses.
Totes les imatges són de Google Imatges Sant Esteve de Sens, 1140-1176 És una nova manera de construir que paral·lelament també passa a la zona de França. Es construeix aquesta nova catedral. Hi ha el concepte de continuar amb una arquitectura de trams separada per columnes. A la coberta de la nau, hi ha l’aplicació de voltes de creueria de sis arcs sobre uns arcs apuntats, donant verticalitat i lleugeresa. Hi ha la presencia de grans finestrals i la divisió en pisos dels murs.
És un moment inicial de l’arquitectura gòtica: el primer gòtic. Hi ha una complexitat d’elements. Els pilars estan fets per columnes dobles, les columnes que suporten la divisió dels trams, estan dividides en semi-columnes, els trams tenen voltes de 6 arcs, etc.
Hi ha una idea de claredat i de definició per part d’alguns autors, relacionant això amb les noves maneres de pensament de que la bellesa=ordre.
Hi ha una de les primeres manifestacions mes acabades de l’arquitectura gòtica. No només te la capçalera desenvolupada, sinó que l’edifici sencer. Té lloc a un arquebisbat molt important del nord de França.
Trinity Chapel, Canterbury, 1177 El 1173 es va construir aquesta capella amb influencies franceses. S’enterra Beckett (l’arquebisbe d’Anglaterra) i per tant és la primera catedral gòtica d’Anglaterra. Té una capçalera amb columnes que sostenen els arcs apuntats, hi ha la presència de la volta de creueria, una racionalitat constructiva.
Notre-Dame de Laon, 1186-1205 Monumentalitat dels edificis. Ja té característiques més definides. Té una divisió en pisos. Hi ha una gran finestra circular a la façana anomenada rosassa, com a centre i concepció de la façana.
També hi ha una divisió en galeries. Hi ha torres, que també tenen finestres i galeries, donant pas a una arquitectura transparent. Comença a haver-hi escultures animals a les façanes a mida natural com a decoració.
A l’interior, segueix mantenint unes voltes sexpartides, també una divisió en trams, i una extraordinària riquesa en la decoració. Hi ha els capitells decorats amb motius vegetals, i hi ha les columnes que permeten dividir la nau en trams. És característic també per la divisió en pisos (n’hi ha 4): claristori, trifori i una gran galeria més ampla.
Totes les imatges són de Google Imatges Notre-Dame París, 1160- finals del segle XII Les finestres de la façana estan gairebé unificades, donant lloc a grans espais, la rosassa es col·loca a l’epicentre de la façana, hi ha l’aplicació d’una galeria reial amb escultures de reis i profetes de l’antic testament.
Representen els avantpassats dels monarques francesos (busca les seves arrels als monarques de l’antic testament). A la part de les portes, n’hi ha tres, creant un espai gairebé continu donant pas a les diferents naus de l’edifici.
És un edifici monumental que concedeix dos edificis anteriors que hi havia a Paris anteriorment: un dedicat a St Esteve i l’altre a Notre-Dame.
El fet que caracteritza més Notre-Dame, és que a l’entorn de 1180 s’utilitza per primera vegada, l’arcbotant, que permet desplaçar la força a un espai exterior. La façana del transsepte és posterior (1240-50) i pertany a la darrera fase del gòtic (gòtic radiant). L’edifici per tant, substitueix les dues catedrals que tenien restes d’època paleocristiana, per això s’explica molts elements com els capitells, que són d’origen antic (corintis). Les voltes són sexpartides.
Hi va haver un avenç molt gran en les tècniques, i la invenció de noves màquines que permetien el tall de la pedra, també es van fer ballestes, grues, entre altres coses. Es van poder portar a terme processos més ràpids. Hi ha el quadern de Villard de Honnecourt que il·lustra alguns d’aquests objectes innovadors. La rosassa té una mico arquitectura amb diferents formes geomètriques.
Notre-Dame de Chartres, 1195-1220 Comença la segona fase del gòtic. És el moment d’expansió on es fan els edificis més monumentals, i s’arriba al límit de les tècniques i materials.
Aquesta catedral va patir un incendi el 1194 i va suposar l’impuls d’una catedral ambiciosa l’any després. Amb el temps, va suposar una ruina per la ciutat. La fe i la devoció eren elements molt importants, més que el propi càlcul econòmic. La catedral va tenir com a promotors: reis, nobles, monjos i tota la ciutat, que es va implicar en gremis. La façana es va fer alhora que es feia Sant Denis, pas de romànic a gòtic. La resta es va construir el 1195, i es deixa la façana com a relíquia.
Transsepte molt marcat que indica que era lloc de peregrinació, i permetia entrada i circulació de fidels. Té una capçalera molt gran, on hi havia les relíquies marianes (Maria), i el cos occidental està marcat.
Hi ha un laberint que és un homenatge als seus arquitectes. Fa referencia a Dèdal que va ser el primer arquitecte.
Totes les imatges són de Google Imatges A partir el 1195 van començar a aixecar una monumental construcció que es va fer en pràcticament 25 anys. Inaugura el moviment clàssic de l’arquitectura gòtica.
Té una experiència de tota la resta d’edificis que s’han desenvolupat a França, i defineix un model més simplificat però més monumental. L’edifici és com un paradís terrenal que vol arribar a lo celestial.
Hi participen diferents arquitectes, que deixen la seva empremta a través del laberint. Té una triple portada a la part frontal. Hi ha grans escenografies i grans programes escultòrics.
A la part interior, hi ha una gran depuració i simplificació de les línies. És un orde monumental, té arcs a un primer nivell (estan entre els pilars, arcs apuntats), el trifori es redueix, hi ha nomes dos pisos amb el trifori cec, i s’augmenta el claristori (espai dedicat a filtrar la llum). Crea un ambient calidoscòpic. Al sostre hi ha quatre arcs creant una volta de creueria a quatre arcs (ja no hi ha 6 arcs). Els pilars tenen unes semi columnes simplificades.
Els avenços permeten construir de manera més rapida i més simple. A Chartres es conserven vitralls originals. Vitrall on a la part central hi ha un home que condueix un carro amb botes de vi. Aquests son qui van promoure el vitrall.
Als vitralls es van reflectint els estaments de la societat feudal i també hi ha una representació dels promotors de molts dels vitralls.
A la rosassa, hi ha una representació de Crist al mig amb els apòstols, i en una segona corona hi ha la resta de personatges de l’Antic Testament. Els autors buscaven compensar els seus pecats per salvar la seva anima. També tenia la funció de reivindicar l’orgull del propi promotor.
Totes les imatges són de Google Imatges ...