MÚSCULS DE L'AVANTBRAÇ I INNERVACIÓ (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Medicina - 1º curso
Asignatura anatomia
Año del apunte 2016
Páginas 11
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   MÚSCULS  AVANTBRAÇ  I  INNERVACIÓ   L’extremitat   superior   és   una   extremitat   molt   versàtil   que   per   la   seva   part   proximal   ens   permet   fer   uns   moviments   de   gran   amplitud   i   on   bàsicament   trobem   una   regió   amb   músculs   d’origen   i   insercions  molt  amplies  i  podem  fer  diferents  accions  segons  la  porció  del  múscul  que  utilitzem.   També  són  múscul  que  li  donen  la  possibilitat  de  potència.  Quan  ens  desplacem  a  la  part  distal  hi   ha  delicadesa  de  moviments  i  precisió;  hi  ha  molts  músculs  especialitzats  amb  insercions  precises   per  fer  accions  precises.       Epitroclears:  Flexors  /  Pronadors   Epicondilis:  Extensors  /  Supinadors.   Avantbraç:  cara  muscular  anterior  flexora,  i  cara  dorsal  extensora.  Els  flexors  tenen  origen  comú   en  la  regió  medial  del  colze.  No  neixen  en  la  cara  anterior  o  posterior,  sinó  que  estan  lateralitzat.   Epitroclears  es  desplaçaran  a  la  cara  anterior:  grup  dels  flexors,  si  no  arriben  als  dits  i  s’enrotllen  al   radi,  seran  pronadors.   Epicondilis  es  desplaçaran  a  la  cara  posterior:  grup  dels  extensors,  si  no  arriben  als  dits  i  s’enrotllen   al  radi,  seran  supinadors.       No  tots  neixen  de  l’epicondil  i  de  l’epitroclea.  Hi  ha  varies  capes  de  músculs.  Els  més  superficials   són  els  que  neixen  aquí.         MÚSCULS  DORSALS  DE  L’AVANTBRAÇ:  epicondilis   Dorsoradials:     -­‐Braquioradial   -­‐Extensor  radial  llarg  del  carp   -­‐Extensor  radial  curt  del  carp   Dorsals:     • Capa  superficial:   -­‐Extensor  dels  dits   -­‐Extensor  del  cinquè  dit   -­‐Extensor  cubital  del  carp   -­‐Anconi   • Capa  profunda:   -­‐Supinador   -­‐Abductor  llarg  del  polze   -­‐Extensor  curt  del  polze   -­‐Extensor  llarg  del  polze   -­‐Extensor  de  l’índex     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Dorsoradials   sobre   del   radi.   Sí   que   neixen   a   l’epicondil.   Extensor   radial   curt   és   el   que   vertaderament   neix   en   el   còndil,   el   llarg   i   el   braquiorradial   neixen   més   amunt   i   es   col·∙loquen   a   sobre.     Cara  superficial  tenim  extensor  dels  dits,  extensor  del  cinquè  i  extensor  radial  del  carp  de  lateral  a   medial  i  per  últim  a  dalt  de  tot  sobre  del  supinador  hi  ha  l’anconi  en  forma  de  triangle.     Cara  profunda:  neixen  al  cúbit  i  van  cap  a  la  regió  del  polze:  Supinador  es  el  més  superior,  neix  a   través  de  dues  porcions  i  a  través  d’aquestes  passa  el  nervi  radial.  Després  ve  abductor  llarg  del   polze,  extensor  curt  del  polze,  extensor  llarg  del  polze  i  extensor  de  l’índex.       Dits  trifalàngics  tenen  l’extensor  dels  dits  i  hi  ha  dos  dits  amb  extensor  propi  (índex  i  cinquè).  Els   tendons   del   comú,   emeten   entre   elles   les   juntures   tendinum   o   connexions   intertendinoses   que   eviten  el  desplaçament.  A  l’índex  hi  ha  dos  tendons,  per  identificar-­‐los  o  hi  ha  la  juntura  tendinum   o   el   propi   és   el   que   està   més   cubital   i   això   també   passa   en   el   cinquè   dit.   El   tendó   del   cinquè   dit,   el   propi,  és  un  tendó  que  es  desdobla,  el  del  comú  és  petitet  que  sembla  una  juntura.     Els  tendons  dels  músculs  que  han  d’anar  al  polze  s’originen  en  la  cara  posterior,  de  manera  que   han  de  passar  per  sobre  dels  tendons  radials.  L’ordre  proximal  no  és  el  mateix  que  el  distal.     Tabaquera  anatòmica:  foradet  que  queda  sota  el  polze  originat  per  els  tendons  dels  músculs  que   van  al  polze  (foradet  d’esnifar).     Aponeurosis   dorsal   dels   dits   o   aparell   extensor   dels   dits:   els   tendons   no   arriben   de   forma   uniforme,   sinó   que   arriben   amb   forma   d’aponeurosi.   Al   centre   arriben   els   extensors   llargs   i   lateralment   els   músculs   interossis   i   lumbricals.   Això   ens   explica   perquè   aquests   músculs   funcionalment   poden   estendre   la   falange   mitja   i   distal.   Primer   s’insereixen   en   la   base   del   metacarps  i  després  s’incorporen  a  l’aparell  extensor  dels  dits.       Punts  on  hi  ha  grans  arcs  de  mobilitat  articular  necessitem  estructures  que  subjectin  els  tendons   perquè  sinó  es  produiria  una  corda  d’arc.  Això  es  fa  amb  un  engruiximent  de  la  fàscia  profunda  de   l’avantbraç.   Fàscia   superficial   =   teixit   subcutani   =   hipodermis.   La   fàscia   profunda   és   la   primera   fàscia   que   es   troba   recobrint   les   estructures   musculars.   A   més   la   fàscia   emet   tabics   cap   a   la   profunditat  fins  connectar  amb  els  ossos,  de  manera  que  crea  túnels  de  pas,  anomenats  corredors   dorsals  del  carp,  n’hi  ha  6.     Retinacle  extensor:     Corredors  dorsals  del  carp  =  6.  De  radial  a  medial     1er   =   cara   lateral   del   radi   =   abductor   llarg   i   extensor   curt   del   polze.   Freqüent   tendinitis   de   De   Quervain.     2on:  extensor  radial  llarg  i  extensor  radial  curt   Tubercle   de   Lister   =   tubercle   dorsal   del   radi.   En   aquest   tubercle   s’hi   recolza   l’extensor   llarg   del   polze  per  anar  cap  el  polze.     3er:  extensor  llarg  del  polze.   4t:  Extensor  dels  dits  i  extensor  de  l’índex  i  nervi  interossi  posterior.     5e:  Extensor  del  cinquè  dit.  Està  sobre  la  línia  de  l’articulació  radiocubital  distal   6e:  extensor  cubital  del  carp.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA     En  aquests  punts  hi  ha  dèficit  de  nutrients    ja  que  estan  molt  comprimits  i  estan  envoltats  d’una   doble  capa  de  líquid  sinovial  per  nutrir-­‐los  i  perquè  llisquin  bé.               SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA     MUSCULS  VENTRALS  DE  L’AVANTBRAÇ   • Capa  superficial:   -­‐Pronador  rodó   -­‐Flexor  radial  del  carp   -­‐Palmar  llarg   -­‐Flexor  cubital  del  carp   • Segona  capa:  flexor  superficial  dels  dits   • Tercera  capa:     -­‐Flexor  profund  dels  dits   -­‐Flexor  llarg  del  dit  gros   • Capa  profunda:  pronador  quadrat.       Polze  va  al  seu  rotllo.  Dits  trifalangics  ho  comparteixen  tot:  tenen  1  extensor  i  2  flexors  (falange   distal  i  falange  mitja),  índex  i  5e,  té  un  altre  extensor.     Polze:   te   tot   per   ell   i   de   la   major   part   en   te   dos:   oponent,   adductor,   abductor   llarg   i   curt,   flexor   llarg  i  curt,  extensor  llarg  i  curt.       Epitroclear  =  capa  superficial.     Palmar  llarg  =  múscul  variable  (hi  ha  gent  que  no  el  té)     Supinador  i  pronador  s’insereixen  en  el  radi  i  no  en  el  cúbit  perquè  el  cúbit  és  fixe,  és  el  radi  el  que   pot  rotar.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Pronador  té  relació  amb  el  nervi  media  (passa  entre  els  dos  caps  del  pronador).   Flexor  radial  del  carp  passa  pel  túnel  del  carp,  i  arriba  fins  el  segon  metacarpià.     Es  recolza  a  la  banda  més  radial  del  túnel.     Tots  els  tendons  dels  dits  passen  pel  túnel  i  també  hi  passa  el  nervi  medià.  Està  tot  molt  comprimit   i  per  tant  és  fàcil  patologia.     Politges   anulars:   ponts   fibrosos   i   continus   perquè   no   es   produeixi   corda   d’arc.   Entre   les   politges   hi   ha   politges   fines   que   són   cruciformes.   Beina   fibrosa   digital,   perquè   els   tendons   dels   dits   no   es   formin  una  corda  d’arc.  També  estan  recoberts  per  una  doble  capa  de  líquid  sinovial.               SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   MÚSCULS  DE  LA  MA   Regió  metacarpiana:   Lumbricals:  acompanyen  al  tendó  del  flexor  profund  pel  costat  radial.     Interossis  dorsals  =  4,  es  dirigeixen  cap  a  l’eix  de  la  mà  (3er  dit),  són  separadors.  S’insereixen  a  la   cara  que  no  mira  a  l’eix  de  la  ma.     Interossis   ventrals   =   només   n’hi   ha   en   els   3   espais   (en   el   primer   no),   els   tendons   van   del   revés,   en   sentit   contrari   a   l’eix   de   la   mà.   S’insereixen   a   la   cara   que   mira   a   l’eix   de   la   ma.   Aquests   fan   aproximació.     Els   músculs   interossis   ventrals   dorsals   i   lumbricals   quan   arriben   a   la   falange,   es   desdoblen   i   s’insereixen   a   la   base   de   la   falange   proximal   (per   sota   eix   de   flexió,   cara   ventral,   per   això   són   flexors)  i  després  s’ajunten  amb  l’aparell  extensor  dels  dits  amb  la  qual  cosa  poden  ser  extensors   de  la  segona  i  la  tercera  falange.       Músculs   tènars   i   hipotènars.   El   més   superficial   i   lateralitzat   és   l’abductor   (polze   abductor   curt),   sota  l’abductor  hi  ha  l’oponent  que  dirigeix  les  fibres  al  metacarp  i  per  la  cara  medial  (Centre  de  la   ma)   les   fibres   que   es   veuen   són   les   del   flexor   curt.   En   el   polze   el   flexor   curt   té   fascicle   superficial   i   fascicle  profund.             SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA         SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   PLEXE  BRAQUIAL   Zona   de   combinació   dels   nervis   espinals   que   innervaran   extremitat   superior.   Branques   anteriors   de  C5  a  T1.     Hi  ha  algunes  variacions  del  plexe  (fibres  de  C4  i  T2).     El   plexe   permet   portar   fibres   dels   segments   medul·∙lars   a   diferents   nervis   i   innervar   tota   l’extremitat.     En  un  plexe  sempre  trobem  les  següents  combinacions:   Branques  anteriors  dels  nervis  espinals,  que  es  combinen  formant  troncs,  llavors  fan  una  cosa  molt   especial:   es   divideixen   en   divisions   anteriors   i   posteriors,   les   divisions   són   importants   funcionalment   perquè   de   manera   global   les   anteriors   innervaran   músculs   anteriors   i   per   tant   component   funcional   flexor   mentre   que   les   posteriors   innervaran   músculs   posteriors   i   per   tant   component  funcional  extensor.  Les  divisions  es  combinen  i  formen  fascicles.  A  través  de  diferents   fascicles  es  formen  els  nervis  terminals.       C5-­‐C6  un  tronc  superior   C7  un  tronc  mig   C8-­‐T1  un  tronc  inferior   Cada  tronc  donarà  una  divisió  anterior  i  una  posterior.     Les  anteriors  del  superior  i  mig  s’ajunten  =  fascicle  lateral   La  de  l’inferior  segueix  sola  =  fascicle  medial   Les  posteriors  s’uneixen  =  fascicle  posterior         SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Plexe  surt  de  triangle  interescalènic  i  també  passa  artèria  subclàvia.  L’arteria  es  col·∙loca  al  mig  dels   fascicles  i  per  això  tenen  aquests  noms,  són  en  relació  a  l’artèria.     Mentre  es  constitueix  el  plexe  es  desprenen  alguns  nervis  que  van  a  innervar  les  estructures  diana   que  són  les  branques  colaterals  del  plexe.     Els  nervis  que  surtin  dels  fascicles,  són  els  nervis  terminals.     Les  branques  colaterals  seran  bàsicament  nervis  destinats  a  innervar  al  cintura  escapular.     Les  branques  terminals  són  nervis  destinats  a  innervar  la  porció  lliure  de  l’extremitat.   Però  el  nervi  axil·∙lar  és  terminal,  però  va  al  deltoides  i  el  rodó  menor.       Ha  de  passar  per  sota  la  clavícula  i  la  primera  costella  que  és  la  zona  estreta.  Aquí  és  on  hi  ha  les   divisions.  Com  que  és  estret  s’agrupa  com  si  fos  un  nervi.       Zona   paravertebral   =   zona   on   hi   ha   branques   anteriors   dels   nervis   espinals,   passa   pel   triangle   interescalènic  en  forma  de  tronc,  llavors  passa  pel  corredor  costoclavicular  per  entrar  a  la  cavitat   axil·∙lar  on  serà  la  regió  dels  fascicles  i  després  nervis  terminals.       NERVIS  COLATERALS   SUPRACLAVICULAR:   -­‐Dorsal  de  l’escàpula:  cara  posterior  de  C5.  Travessa  els  escalens  i  es  dirigeix  cap  a  la  part  posterior   del  coll  i  innerva  elevador  de  l’escàpula,  romboides  menor  i  major.  És  un  nervi  motor.   -­‐Supraescapular:   cara   posterior   del   tronc   superior.   Direcció   posterior   en   el   triangle   posterior   del   coll   per   dirigir-­‐se   a   la   vora   superior   de   l’escàpula.   Ajunta   el   seu   recorregut   amb   l’artèria   supraescapular.  El  nervi  passa  sota  el  lligament  transvers  superior  de  l’escàpula  i  arriba  a  la  fossa   supraespinosa,   passa   per   l’escotadura   espinoglenoidal   i   arriba   a   la   fossa   infraespinosa.   Per   tant   innerva  el  múscul  supraespinós  i  infraespinós.     -­‐Toràcic   llarg:   cara   posterior   de   C5-­‐   C6   i   C7.   Nervi   que   tal   com   es   forma   queda   recolzat   en   la   profunditat  de  la  musculatura  del  tronc  i  es  recolzarà  sobre  el  trajecte  del  múscul  serrat  en  la  línia   mitja.  Innerva  al  serrat  anterior.   -­‐Subclavi:  cara  anterior  del  tronc  superior.  És  molt  petit  que  es  dirigeix  al  múscul  subclavi.       INFRACLAVICULAR:   -­‐Pectorals   lateral   i   medial:   surten   respectivament   dels   fascicles   lateral   i   medial.   Artèria   acromiotoràcica,   els   pectorals   quan   surten   tornen   a   creuar   fibres   entre   ells   al   voltant   d’aquesta   artèria.  Innerven  músculs  pectorals.   -­‐Subescapular:   surt   del   fascicle   posterior.   N’hi   poden   haver   dos   superior   i   inferior.   El   fascicle   posterior   viatja   sobre   el   múscul   subescapular   i   per   tant   el   nervi   innerva   aquest   múscul.   El   subescapular  inferior  pot  donar  branques  que  innervin  el  rodó  major.     -­‐Toracodorsal:  surt  del  fascicle  posterior.  Innervarà  el  múscul  dorsal  ample.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA       NERVIS  TERMINALS:   Els  nervis  terminals  del  plexe  són:   -­‐musculocutani:  venen  de  fascicle  lateral  i  medial  à  flexor   -­‐axil·∙lar:  posterior  à  extensor   -­‐radial:  posterior  à  extensor   -­‐medià  :  fascicle  lateral  i  medial  à  flexor   -­‐cubital:  fascicle  lateral  i  medial  à  flexor   Tots  aquests  són  mixtes.   -­‐cutani  antebraquial  medial   -­‐cutani  braquial  medial     Aquests  són  sensitius.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA     ...