Tema 5. Equitat (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Psicometria
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 28/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5 EQUITAT Biaix, funcionament diferencial i impacte advers Tot i que la fiabilitat i validesa siguin bones i acceptables, hi pot haver situacions on les puntuacions en els tests no siguin del tot justes. Per exemple, un nen emigrant pot rendir pitjor en un test de matemàtiques perquè no domina tant l’idioma en el que es redacten els ítems com els seus companys. Els estàndards proposats sobre la construcció i us dels tests inclouen bastantes recomanacions per a evitar que passin fets d’aquest tipus i detectar els problemes per a la seva posterior correcció.
Des de la psicometria s’han proposat diverses estratègies i tècniques per a estudiar certs aspectes relatius a l’equitat amb la que un test realitza mesures per a diferents persones o diferents grups d’edat, ètnia, gènere o discapacitat.
En el procés de validació de qualsevol test s’ha de comprovar que les puntuacions reflecteixen diferents nivells d’atribut o constructe que es pretén mesurar i que aquests nivells no venen determinats per altres variables com el gènere, l’ètnia, etc.
 Les barreres tenen el seu origen en l’estructura i el disseny del test.
Amb això estem davant d’un problema de validesa, donat que el biaix es produeix quan un grup rendeix de forma diferent a un altre per factors que no tenen a veure amb el seu nivell del constructe que volem mesurar. El biaix es produeix quan dos grups (o persones) amb el mateix nivell en el constructe obtenen puntuacions diferents en altres variables que es prediuen amb el test (evidències externes de biaix) o en algun dels ítems del propi test (evidències de biaix o funcionament diferencial dels ítems).
Una prova equitat ha de poder reflectir el mateix constructe per a totes les persones que contesten la prova Definició L'equitat pot dependre de característiques individuals i contextos de prova Equitat Equitat vs.
Igualtat Funcionament diferencial Les seves puntuacions han de poder tenir el mateix significat per a totes les perosnes de la població objectiu.
L'equitat és el procés, la igualtat és el resultat.
TEMA 5 Existeixen estratègies per a detectar evidències internes de biaix que no requereixen d’un criteri extern. Són procediments per a l’avaluació del Funcionament Diferencial dels ítems (DIF) o del test (DTF), depenent de si la unitat d’anàlisi és una o una altra.
Es considera que existeix DIF quan determinats anàlisis estadístics revelen que dos grups rendeixen de forma diferent en un ítem per factors aliens al propi constructe que es mesura. Pel contrari, un ítem que no funciona de forma diferencial és el que mesura el mateix en tots els grups i assigna la mateixa puntuació a qui tingui el mateix nivell de constructe, sigui quin sigui el seu grup de pertinència.
El terme de biaix s’introdueix en aquest context per a conèixer les raons del DIF, que poden ser molt variades: llenguatge empleat, format dels ítems, perquè els grups tenen diferent entrenament, etc. És important diferenciar entre DIF i biaix. Per exemple, a principis del segle passat Binet va eliminar varis ítems de les seves escales d’intel·ligència perquè el llenguatge empleat afavoria a nens de nivell socioeconòmic elevat. Un ítem amb DIF seria aquell en el que nens de diferent nivell socioeconòmic però igual intel·ligència rendeixen de forma diferent al test. El biaix aquí es reserva per a explicar el funcionament diferencial trobat, tractant de veure, per exemple, si és el tipus de llenguatge empleat el que interfereix diferencialment en el rendiment.
També s’han de diferenciar els conceptes d’impacte i DIF. Un grup F determinat pot tenir un major nivell d’atribut que un altre, això indica que existeix impacte entre els dos grups. També pot passar que determinats ítems manifestin un funcionament diferencial contrari al grup F. És a dir, que grups amb el mateix nivell d’atribut tinguin una probabilitat menor d’encertar algun ítem.
Tant els ítems dicotòmics o politòmics poden tenir DIF i s’han proposat procediments de detecció per als dos tipus d’ítems.
DIF uniforme i DIF no uniforme La idea fonamental en qualsevol procediment per a detectar el DIF consisteix en estudiar si per a subjectes amb el mateix nivell d’atribut, la probabilitat d’encert és similar i no depèn del grup al que pertanyen.
Quan la probabilitat d’encert és major en un grup que en l’altre per a tots els nivells d’atribut parlem de DIF Uniforme.
Quan l’ítem afavoreix un grup o un altre depenent del nivell d’atribut en el que ens trobem parlem de DIF No uniforme.
Equitat durant el procés d’avaluació L’objectiu és maximitzar les oportunitats que té la persona avaluada per demostrar el seu nivell en el constructe.
 Estandardització: Instruccions uniformes, mateixos límits temporals, igualtat en les condicions físiques, etc.
 Equitat: Persones amb limitacions de tipus físic o cultural.
TEMA 5 Equitat com a absència de biaix Algunes característiques del test que no estan relacionades amb el constructe poden tenir diferents significats per diferents subgrups identificables.
 Estructura interna: invariància estructural, funcionament diferencial dels ítems.
 Relació amb un criteri extern: Invariància predictiva.
Equitat en l’accessibilitat a la tècnica d’avaluació A vegades aspectes externs al constructe avaluat, com ara l’idioma, la capacitat de lectoescriptura, les noves tecnologies, etc. constitueixen barreres per demostrar el nivell en el constructe.
Altres vegades les persones no poden demostrar “el que són o el que saben” perquè el contingut de les provés té una gran càrrega cultural (com un determinat currículum en proves de rendiment òptim, o definicions culturals en proves de rendiment típic).
DEPRESSIÓ Cultures Occidentals Cultures Orientals - Sentiments d’inutilitat - Sensació de pressió interior - Sentiment de culpa - Dolor - Sentiment d’auto-menyspreu - Vertigen - Baix estat d’ànim - Fatiga - Manca d’energia Evidències d’equitat  Equitat durant el procés d’avaluació Avaluació del test per part de diferents panells d’experts (contingut, procés d’administració, protocol per obtenir puntuacions).
 Equitat com a absència de biaix Grups grans: anàlisi de l’estructura interna per subgrups, anàlisi de la capacitat predictiva per subgrups i comparació de resultats.
Grups petits: pensar en veu alta, entrevista cognitiva, grups focals.
 Equitat en l’accessibilitat a la tècnica d’avaluació Avaluació del test per part de diferents panells d’experts (contingut).
TEMA 5 Minimitzar les barreres a l’equitat  Disseny universal Desenvolupament del test minimitzant allò que no és pertinent i que podria dificultar la resposta dels subgrups. Requereix d’evidències durant el procés de creació. S’ha d’haver definit amb molta claredat el constructe i els aspectes que el poden modificar.
 Acomodació Intent d’eliminació de les barreres (per exemple: lletres més grans per persones amb presbícia o adaptació a idiomes diferents). S’ha de poder verificar la igualtat en els resultats.
L’acomodació fa referència a qualsevol acció que modifiqui el protocol establert en un test, ja sigui en els continguts o en la seva administració, per aplicar-lo a una persona o grups de persones, sense afectar per això al constructe que es pretén mesurar. Les modificacions del test poden fer-se canviant la presentació, el format de resposta, el lloc d’aplicació o el temps de resposta, administrant només una part del test o realitzant avaluacions alternatives.
S’ha de tenir precaució a l’escollir el tipus d’acomodació perquè en ocasions pot ser inadequada. També s’ha d’anar amb cautela a l’interpretar les puntuacions obtingudes després d’acomodar continguts o procediments d’administració del test.
 Modificació Canvi de prova. S’han de poder verificar totes les propietats psicomètriques, per què pot haver variat el constructe.
Directrius Internacionals per a l’ús dels tests 2.3. Prestar atenció als aspectes relacionats amb el biaix dels tests Quan els tests s’utilitzaran amb persones de diferents grups, els usuaris competents dels tests faran tots els esforços possibles per a assegurar-se de que: 2.3.1. Els tests són imparcials i adequats per a tots els grups avaluats 2.3.2. Els constructes que s’estan mesurant són rellevants per a cada un dels grups avaluats 2.3.3. Existeixen dades disponibles sobre les diferències de rendiment dels grups en els tests.
2.3.4. Hi ha dades disponibles sobre el Funcionament Diferencial dels ítems quan és pertinent.
2.3.5. Hi ha dades sobre la validesa que suporta l’us del test en diferents grups.
2.3.6. Es minimitzen els efectes de les diferencies grupals no relacionades amb l’objectiu de la mesura.
2.3.7. Les directrius sobre la imparcialitat dels tests s’interpreten dins del marc de la legislació al respecte existent en cada país.
Quan s’utilitzen els tests en més d’un idioma els usuaris competents faran tots els esforços possibles per a assegurar-se de que: TEMA 5 2.3.8. Les versions dels diferents idiomes o dialectes han sigut elaborades utilitzant una metodologia rigorosa.
2.3.9. Els constructors han sigut sensibles als aspectes de contingut, culturals i idiomàtics.
2.3.10. Qui aplica el test és capaç de comunicar-se perfectament en l’idioma en el que s’aplica aquest.
2.3.11. El domini de la llengua en la que s’aplica el test de les persones avaluades és comprovat sistemàticament, utilitzant la versió més adequada, o una bilingüe si fos necessari.
Quan s’utilitzen els tests amb persones que tenen alguna discapacitat, els usuaris competents faran tot el possible per a assegurar-se de que: 2.3.12. S’ha pres consell d’experts sobre els efectes de la discapacitat sobre el rendiment del test.
2.3.13. S’han consultat les persones a avaluar i s’ha donat un tractament adequat a les seves necessitats i desitjos.
2.3.14. S’han dut a terme els ajustos oportuns quan s’avalua a persones amb discapacitats auditives, visuals, motores, dislèxia o altres.
2.3.15. S’ha contemplat la possibilitat d’utilitzar procediments d’avaluació alternatius en comptes de modificacions o ajustos dels tests.
2.3.16. S’ha sol·licitat consell a experts en el cas de que el grau de modificació requerit pel test estigui més allà de l’experiència i coneixement de l’usuari.
2.3.17. Les modificacions, quan siguin necessàries, s’han d’ajustar a la naturalesa de la discapacitat i dissenyar per a minimitzar l’impacte sobre la validesa de les puntuacions.
2.3.18. La informació relativa a qualsevol ajustament o modificació feta en el test o en la seva aplicació s’ha comunicat a qui interpreta o utilitza les puntuacions del test.
...

Comprar Previsualizar