Principio de primacia (0)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Derecho comunitario
Año del apunte 0
Páginas 2
Fecha de subida 03/06/2014
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

LLIÇÓ 19 El principi de primacia . Fonament. El principi de primacia del dret comunitari i els ordenaments jurídics dels Estats membres: referència a les constitucions dels Estats membres. El dret comunitari i la llei nacional posterior.
Principi de primacia  en cas de contradicció entre dret comunitari i dret intern de l’Estat membre  s’ha d’aplicar el dret comunitari Fonament  és un fonament jurisprudencial, no hi ha en principi cap disposició del Tractat que estableixi que hi ha una primacia del dret comunitari sobre el dret intern. La formulació del principi de primacia és una formació jurisprudencial.
Sentència Costa-Enel 1964: s’impugna la llei de ratificació del Tractat de Roma. Es diu que hi ha una llei posterior que pot plantejar fets diferents i una certa contradicció amb la llei italiana que ratificada la entrada en vigor. Es planteja si una llei posterior que contradigués la llei italiana podia o no ser vàlida. El TJUE diu que malgrat la llei italiana hagi estat posterior a la llei comunitària, no es podia derogar la normativa comunitària per haver-hi una primacia en cas de contradicció de norma comunitària i norma interna. Ho justifica dient que els Estats membres han cedit l’exercici de competències sobiranes i amb això UE està creant un OJ propi que no només s’aplica als Estats, sinó a tos els destinataris. És un OJ que té unes fonts pròpies de creació de normes, és un OJ propi, de naturalesa internacional, etc.
El principi de primacia el que garanteix és l’aplicació del principi d’efecte directe.
Conseqüències: - Límits: Inaplicabilitat de la norma interna que sigui incompatible amb la norma comunitària Prevalença del dret comunitari sobre el dret intern No es pot atacar una norma de dret comunitari mitjançant una llei interna que sigui contradictòria amb la primera Té caràcter general, absolut i incondicional.
El principi de primacia vincula a tots els òrgans de l’Estat, a tots els òrgans de les Administracions Públiques (central, perifèrica, local). Totes les autoritats nacionals estan subjectes en el marc de les seves competències a admetre la inaplicació d’una mesura nacional que sigui incompatible amb el dret comunitari. OJ comunitari està concedint una potestat al Jutge nacional de tal forma que aquest pot deixar inaplicada una norma interna o domèstica que pugui ser considerada contraria a la norma comunitària. Des d’aquest punt de vista, OJ comunitari està concedint a l’òrgan jurisdiccional intern dels Estats un poder que els permet controlar la correcta aplicació del dret comunitari. Els Jutges comunitaris són els Jutges interns. Això es fa per tal de salvaguardar efectivament els drets que OJ comunitari concedeix als particulars.
- Des de la perspectiva de OJ comunitari  no hi ha límits. Segons la jurisprudència del TJUE, la primacia del dret de la UE es predica de tot el dret. Es predica sobre tot el dret nacional, incloses les normes de rang constitucional.
- Des de la perspectiva domèstica, del dret intern dels Estats membres  si que s’han establert reticències. Hi ha hagut fase o evolució en aquestes reticències vinculat sobretot en la protecció dels drets fonamentals i tutela dels mateixos. Hi ha hagut jurisprudència de Tribunals Constitucionals on s’estableixen límits a la primacia del dret comunitari sobre el dret intern en la mesura que no es garanteixin els drets fonamentals de forma equivalent de com es garanteixin a la Constitució de l’Estat membre (el cas més paradigmàtic és el de Alemanya).
Declaració 1/2004 del TC espanyol per examinar la compatibilitat entre el Tractat Constitucional i la Constitució Espanyola. Entre els temes que es tractaven, hi havia un aspecte bastant rellevant sobre la disposició del Tractat Constitucional (art. 6) que establia la primacia del dret comunitari sobre el dret intern. Es considerava que no hi havia una contradicció entre aquesta disposició del Tractat i la CE i construeix la seva argumentació diferenciant entre el principi de primacia i el de supremacia.
- Primacia: opera en l’àmbit de l’aplicació de les normes. No és general, només sobre l’àmbit competencial que la CE espanyola (art. 93) permet que en àmbits concrets els que han estat objecte de transferència de competència sobirana, en els àmbits concrets hi hagi primacia de normes comunitàries sobre les espanyoles. Aquesta primacia la té per que la pròpia CE permet que existeixi. En la mesura que hi hagi un procediment que permeti i habiliti aquesta possibilitat.
- Supremacia: opera en l’àmbit dels procediments de creació de les normes. Es parla de supremacia de la CE sobre OJ comunitari per què és la norma fonamental que regeix a l’Estat. El caràcter de norma fonamental és compatible amb OJ com el comunitari als quals la mateixa CE els hagi concedit una preferència aplicativa en determinades normes (art. 93 CE preveu la possibilitat de transferir a una altra organització aquesta preferència aplicativa).
...