Capítol 9 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Introducció a la Ciència Política
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 25/11/2014
Descargas 3
Subido por

Descripción

Resum del manual Ciència política per a principiants de Lluís Orriols i Agustí Bosch

Vista previa del texto

Tema 9 : La Nació Un dels elements centrals que defineixen els estats liberals és la nació. Des de finals de del segle XVIII els estats han deixat progressivament de buscar la legitimació del seu poder a través de la figura del monarca i han passat a fer-ho recorrent al concepte de nació.
9.1. El concepte de nació La nació es pot definir com una ag upa i d’i dividus ue s o s ie ts de fo a pa t d’u a atei a ol·le tivitat i ue o pa tei e u o ju t de a a te ísti ues comunes( llengua, història, ètnia i religió). El concepte de nació conté en realitat dues dimensions clarament diferenciades: una dimensió subjectiva, que destaca la consciència i la voluntat dels individus de ser membres de la nació ( nació política), i u a di e si o je tiva, ue desta a l’e ist ia de a a te ísti ues o u es del col·lectiu com la llengua, la cultura o l’ t ia a i ultu al .
9.1.1. La nació política ( la voluntat) Els teòrics liberals tenien una visió cosmopolita i culturalment neutre del terme de nació. Les nacions no es definien per uns atributs objectius com la raça o la cultura sinó que només feie efe ia a la ol·le tivitat d’i dividus ue estave sot esos a u a mateixa unitat política i administrativa.
Els teòrics liberals utilitzaven la nació com una forma de legitimar el poder dels nous estats liberals. A partir de la Revolució Francesa els liberals van recórrer a la nació o a ou a gu e t pe justifi a l’e ist ia i el pode de l’Estat. Ai í, el o epte de nació va aparèixer com una forma de lluitar contra el poder de les monarquies i d’agluti a la po la i al a ge de la figu a del rei.
Els liberals consideraven que la nació es fomentava a partir de la voluntat dels seus membres a construir-se o u a a i . És pe a uest otiu ue, des d’a uesta perspectiva, no es veia excessivament problemàtic que dins una mateixa nació hi convisquessin diferents comunitats ètniques o culturals. Les fronteres de nacions no es delimiten seguint criteris més o menys objectivables com la llengua, la cultura o la aça. Sego s a uesta visi , les a io s s e titats d’u a di e si fle i le, se se fronteres preestablertes.
9.1.2. La nació cultural ( la identitat).
La visi li e al es va este d e àpida e t pe Eu opa. L’e pa si de l’I pe i F a s va provocar que també es propagués del romanticisme. El corrent romàntic, especialment actiu en els països del e t e d’Eu opa, va pla teja u a ova idea de a i e la ual s’e fatitzava la i po tà ia dels ele e ts ultu als. Sego s a uesta visi , la a i deixava de ser una entitat que es justificava a través de la voluntat dels seus membres i passava a fonamentar-se a pa ti de l’e ist ia d’ele e ts o je tius o pa tits pe un mateix col·lectiu: la cultura, la història, les tradicions, la llengua, la religió, l’ t ia, etc. Johann Herder considerava que la llengua cobrava un especial protagonisme. La lle gua e a l’ele e t e t al ue a a te itzava l’à i a d’u po le.
És pe a uest otiu ue la a i ultu al s la visi ue illo s’ajusta a les reivindicacions dels nacionalismes sense Estat. En efecte, la visió culturalista és la més apropiada per aquelles comunitats que lluiten contra les fronteres existents i aspiren a crear un Estat propi. Un bon exemple el trobem a Catalunya.
En el món real rarament ens trobem amb discursos nacionalistes que només apel·lin a una de les dimensions. Els nacionalismes solen recórrer generalment tant al concepte de volu tat o a l d’ide titat a l’ho a de legiti a l’e ist ia d’u a a i .
9.2. Orígens de les nacions Qui s l’o ige de les a io s? La dis ussi e f o ta p i ipal e t dues posi io s antagòniques. Per una banda, les tesis primordialistes defensen la idea que les nacions són unes realitats immemorials, que han existit de sempre. Per una altre banda, les tesis modernistes consideren que les nacions són un fenomen relativament recent, que sorgeix a l’ po a ode a. A tual e t ’e istei u te e ue ep el supo t d’u a porció important dels experts en nacionalisme. Aquest corrent es coneix amb el nom d’et osi olis e i defe sa u a posi i hi ida e t e els dos o e ts a te io s.
9.2.1 Les tesis primordialistes Les tesis primordialistes sostenen que les nacions són una realitat que ha acompanyat la humanitat al llarg de la seva història. Aquestes tesis consideren que les nacions se p e ha e istit i ue a a e , ta d o d’ho a, p e e t o s i ia i anifestant-se políti a e t. Ai í do s, l’e pa si dels a io alis es du a t els segles XVIII i XIX s , de fet, la a ifesta i d’u a ealitat a io al p ee iste t. E defi itiva, els primordialistes no consideren que les identitats nacionals siguin fenòmens construïts so ial e t, si ue s u s se ti e ts d’adhesi a la a i ue es ge e e espontàniament, sense necessitat de ser inculcats.
Els corrents primordialistes més extremes consideren que la nació és un fenomen natural, inherent a la condició hu a a. Des d’a uesta pe spe tiva, els individus desenvolupen uns vincles amb la seva nació de forma natural i espontània.
Pe o tots els te i s p i o dialistes o pa tei e a uesta idea de a i . N’hi ha molts que creuen exagerat considerar que les nacions són un producte de la naturalesa. Els primordialistes més moderats creuen que les nacions són un fenòmen que ha acompanya els humans al llarg de la seva història.
9.2.2. Les tesis modernistes El corrent modernista apareix durant la segona meitat del segle XX com una reacció a les tesis primordialistes. Contràriament al primordialisme, els teòrics modernistes rebutgen la idea que la nació sigui un fenomen natural i neguen que les nacions hagin existit des de temps immemorials. Per als modernistes la nació té tan sols dos segles de vida i apa ei o a o se ü ia dels p o essos d’i dust ialitza i i de ea i dels estats ode s. Els ode istes p e e u a visi i st u e tal de l’o ige de les nacions. Aquestes són una necessitat intrínseca de la humanitat, sinó un producte creat per les societats modernes per tal de funcionar de forma més eficaç.
Els ode istes o egue ue l’e ist ia d’u a a i es pugui justifi a a pa ti d’ele e ts t i s, ultu als o de la o s i ia d’u a hist ia o pa tida. Pe consideren que aquests elements són generalment una invenció o una reinterpretació i te essada de la ealitat pe tal de justifi a l’e ist ia d’u a a i .
El màxim representant de les tesis modernistes és Ernest Gellner. Segons aquest autor les nacions són una contingència històrica i no pas una realitat universal. La idea de a i t u pu t de pa tida e defi it, l’ po a ode a. Gell e o side a ue la nació ( i el nacionalisme) ha estat una eina eficaç a les mans de les elits governants per tal de cohesionar i uniformitzar culturalment el territori que compon un Estat.
Aquesta necessitat de cohesió i uniformització respon essencialment a la confluència de dos processos històrics. En primer lloc, el procés de creació els estats moderns comporta la concentració del poder a un centre polític. Aquest nou centre e essita a a o t ola els e te sos te ito is ue o fo e l’Estat i u a fo a de facilitar aquesta tasca és a través de la ea i d’u a so ietat ultu al e t s uniforme. Però Gellner posa espacial èmfasi en un segon procés històric: la instauració d’u a ova e o o ia asada e la u a itza i , la i dust ialitza i i l’e te si dels e ats e l’à it estatal. Les e o o ies modernes necessiten un mercat ampli amb u a à d’o a espe ialitzada i il. Ce ta e t, la p o o i d’u a lle gua o u a, un sistema educatiu centralitzat i la creació de patrons culturals compartits són i st u e ts ue fa ilite el dese volupa e t d’a uesta nova realitat econòmica. Per aconseguir aquestes societats uniformitzades i homogènies, les elits recorren al nacionalisme i la promoció dels estats nació. Segons Gellner, nació és, doncs, un i st u e t a les a s de l’Estat pe pode te i la so ietat culturalment homogènia i estandarditzada que necessita la nova societat industrial.
Des d’a uesta pe spe tiva, s els a io alis es els ue e ge d e les a io s i no viceversa. Tal i com afirma Gellner el nacionalisme no és la presa de consciència d’u a a i ja e iste t, si s aviat al o t a i: s els estats els ue fo e te els nacionalismes per tal de crear una nació.
Els crítics amb Gellner i amb les teories modernistes sostenen que les nacions no sempre estan estretament lligades a la industrialització. Una altra crítica freqüent s ue les tesis ode istes so s gai e o vi e ts a l’ho a d’e pli a o s possible que les elits políti ues ti gui el pode d’i ve ta -se nacions i generar identitats i passions tan intenses entre la societat. Molts crítics amb el modernisme dubten que això sigui possible.
9. . . L’et osi olis e E els últi s a s s’ha popula itzat u te e o e t te i : l’et osi olis e. Les tesis etnosimbolístiques comencen a destacar en el debat acadèmic a principis d’a uest segle i es manifesten originàriament com una reacció de l modernisme, la teoria imperant en aquell moment.
Contràriament a les tesis modernistes, els teòrics etnosimbòlics no creuen que les nacions siguin fenòmens inventats que neixen del no-res. Des d’a uesta pe spe tiva, les a io s es o st uei e so e la ase d’u a ealitat p via a l’ po a ode a. E efe te, els ites, la histo ia, els sí ols, les t adi io s d’u a o u itat s ele e ts i p es i di les a l’ho a de defi i u a a i . Se se tenir en compte el passat t i de les o u itats, o s possi le e te d e l’e ist ia i la i po tà ia de les nacions actuals. En concret, els etnosimbolistes consideren que els elements ètnics sobre els quals es construeixen les nacions modernes són: (1) un nom que identifiqui la ol·le tivitat, el ite d’u a as e d ia o pa tida, u es t adi io s i u a historia comuna, (4) alguns elements culturals, (5) un vincle històric amb un territori específic, (6) uns vincles de solidaritat entre els seus membres.
( Anthony Smith) Els autors etnosimbòlics prenen una posició intermèdia entre els modernistes i els corrents moderats del primordialisme. Per una banda, seguint les tesis modernistes, neguen que les nacions, tal i com les entenem avui en dia, siguin realitats existents des de temps immemorials, sinó que també creuen que provenen espe ial e t de l’ po a ode a. Pe , pe u a alt a a da, o o side e ue les nacions modernes siguin meres invencions com sostenen alguns modernistes sinó que són esse ial e t u a ova e p essi d’u es ealitat t i ues p ee iste ts.
En definitiva, els nacionalismes no creen les nacions fent una tabula rasa del passat, tal i com afirmen les tesis modernistes. El passat no és irrellevant ja que són precisament els lligams, els sentiments i les tradicions antigues preexistents les que o stituei e la at ia p i e a a l’ho a de defi i les a io s tal i o les veiem avui en dia.
En resum, la discussió entre primordialistes , modernistes i etnosimbòlics és actualment una de les principals controvèrsies entre els experts en nacionalisme i té una importància cabdal per entendre la naturalesa del concepte de nació.
...