Tema 10. 1. Escorça cerebral (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Neuroanatomia
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 10/03/2015
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

Tema 10 (part 1). L’escorça cerebral: Morfologia: L’escorça cerebral està molt plegada. Les parts que no es veuen es diuen solcs o cissures. Quan aquesta es molt profunda el parla de fissura. Les parts que queden a dalt són girs o circumvolució.
 Cissura interhemisfèrica (longitudinal): la que separa els dos hemisferis  Cissura parietoccipital  Cissura calcarina  Cissura de Rolando  Cissura de Silvio Lòbuls:  Frontal  Parietal  Temporal  Occipital  Insula de Reli Circumvolucions:  Circumvolució precentral: Davant de la fissura central  Circumvolució postcentral  Circ cingulada: per sobre del cos callós Citoarquitecturai antiguitat filogenètica: 3 tipsu d’escorça:  Arquicòrtex (rèptils) - hipocamp  Paleocòrtex (rèptils) – a cont.
 Neocòrtex (només mamífers) Part medial de lòbul temporal L’arquicòrtex: Format per 3 capes cel·lulars – al·locòrtex Paleocòrtex: 4 – 5 capes cel·lulars – al·locòrtex Neocòrtex: 6 capes cel·lulars – s’anomena isocòrtex. Les 6 capes no són exactament igual a tota la neoescorça.
El mapa de Broadman divideix la neoescorça en 52 àrees (mata citoarquitectònic).
Les diferencies estructurals van acompanyades de diferències funcionals.
Aspectes funcionals: Hi ha diferències en les capes que formen la neoescorça relacionades amb diferències funcionals. 3 tipus d’àrees:  Àrees primàries (de projecció). Les àrees primàries poden ser motores (1) i sensorials (varies).
o Les àrees sensorials 1àries són les regions de la neoescorça per on entra la informació sensorial per ser processada a nivell cortical. En la majoria dels cassos prové del tàlem.
Reben informació per primer cop. Aquest processament dóna lloc a les sensacions. Podem destacar 3 àrees.
 Àrea somatosensorial 1ària: situada en el lòbul parietal. En la circumvolució vertical (postcentral) que hi ha darrera de la cissura central (Rolando). Rep la informació sensorial principalment procedent del tàlem (del nucli ventral posterior del tàlem dividit en nucli ventral posteriolateral [arriba de la columna dorsal-lemnisc medial i el fascicle espinotalàmics] i nucli ventral posteriomedial [arriba el fascicle trigenicotalàmic]). En aquesta regió hi ha una representació del cos (topogràfica).
S’anomena organització somatòpica i és una representació contralateral. Aquesta representació no es proporcional sinó que es representa més gran les parts amb més sensibilitat. El cos està representat invertit. La part de la cara està a la part inferior i les cames a la superior.
 Àrea auditiva primària. Situada en el lòbul temporal. Se situa en la circumvolució temporal (part superior). Continua per dins de la cissura de Silvio. Rep la informació auditiva del nucli genicular medial (provinent de la oïda a través del fascicle del lemnisc lateral). Hi ha una organització tonotòpica (es representen els diferents tons, més aviat, la coclïa, que capta els diferents tons).
 Àrea visual primària. Situada al lòbul occipital.
Continua al voltant i per les parets de la cissura calcarina. La informació prové del nucli geniculat lateral del tàlem. El processament d’aquesta informació permetrà que tinguem les sensacions visuals. Hi ha una representació retinitòpica. Està representada la retina.
 Altres àrees sensorials primàries: gustativa, vesticular i olfactiva.
L’olfacte arriava a l’escorça sense passar pel tàlem. El bulb olfactiu està a la base del lòbul frontal. Des d’aquí, hi ha neurones que porten aquesta informació fins la part medial del lòbul temporal.
o L’àrea motora primària és la regió de la neoescorça des d’on surten les informacions motores per controlar moviments voluntaris. La porten cap a les motoneurones. Està situada en el lòbul frontal, concretament, davant la cissura central, en la circumvolució precentral.
La informació va cap els fascicles corticoespinals i corticobulbar. També hi ha una organització somatotòpica (és una representació invertida del cos, també). En aquest cas la representació reflecteix l’habilitat motora i Contralateral.
Una lesió en les àrees primàries sensorials provocarà una pèrdua de sensibilitat.
 D’associació unimodals. Situades al costats de cada àrea primària. En aquesta àrea es processa la mateixa informació que a la 1ària però en un nivell més complex.
o Àrea somatosensorial d’associació. Situada a la part parietal del lòbul superior.
La informació somatosensorial tàlem  1ària  unimodal. El processament de la informació és progressiu. El processament progressiu permet entendre la sensació. No hi ha una organització somatotòpica.
o Àrea visual unimodal. Permetrà el reconeixement de formes.
o Àrea d’associació auditiva. Identificació dels diferents sons.
Si la lesió afecta les àrees unimodals es produeix agnòsia: incapacitat per entendre els elements. Es continua tenint la sensació però no es comprenen. Pot haver una agnòsia tàctil, visual, etc. Prosopagnosia: incapacitat per reconèixer les cares.
o Escorça d’associació motora. Al costat de la 1ària motora (àrees premotores – elaboren els patrons motors, trien els que són adequats per fer cada moviment):  Escorça premotora  Àrea motora suplementària Si es produeix una lesió a les àrees motores produeix una 1àries es paràlisi.
Si afecta les àrees premotores es produeix una apràxia: dificultat per realitzar moviments apressos (si el moviment és automàtic es pot fer però si se li demana que faci un moviment concret, no pot).
 D’associació polimodal. Llocs on s’integren diferents tipus d’informació, de diferents modalitats. Relacionades amb processos i funcions superiors.
o Escorça parieto-occipito-temporal. Confluència dels 3 lòbuls. Rep aferencies sensorials procedents del lòbul parietal, occipital i temporal. Aquestes aferencies són processades primer a les àrees primàries, després a l’àrea unimodal i després s’integren totes les informacions i es continua processant.
Funcions: 1. Percepció d’aspectes complexes (percepció superior) – ex: context social, situació global que s’està vivint... la seva estimulació pot provocar la tornada de records 2. Formació de conceptes (capacitat simbòlica) 3. Funcions lingüístiques (comprensió del llenguatge) 4. Atenció (a aspectes espacials) 5. Comprensió de l’espai – formació de l’esquema corporal 6. Càlcul matemàtic Lesió: (hemisferi dret) es pot produir negligència Contralateral – manca d’atenció a tot allò que està a la part esquerra de la lesió, tan del propi cos com de l’espai o Escorça prefrontal dorsolateral. Situada dins l’escorça prefrontal. Funcions executives (resposta): 1. Raonament abstracte 2. Judici crític 3. Presa de decisions 4. Planificació 5. Previsió 6. Memòria de treball – memòria a curt termini que permet mantenir actives diferents informacions per treballar amb elles. Ex: per fer càlculs mentals.
Intervé en les funcions executives, per decidir entre diferents opcions, per exemple.
7. Flexibilitat de la resposta. Capacitat de canviar la nostra resposta quan les circumstàncies han canviat.
8. Atenció – cap a la tasca 9. Autocontrol  relacionat amb el TDAH. Hipofunció de l’escorça prefrontal Contralateral.
L’escorça prefrontal sap en tot moment el que ha passat perquè rep informació de l’escorça parieto-occipito-temporal (records), la informació del moment i la informació emocional (sistema límbic). A partir de totes aquetes informacions, l’escorça prefrontal planifica la resposta. Té la capacitat de preveure les conseqüències d’una determinada conducta.
o Escorça límbica (forma part del S límbic) ...