Bloc B. Tema 3- Hemodinàmica (2017)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Veterinaria - 2º curso
Asignatura Fisiologia
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 14/12/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

  HEMODINÀMICA Tenim sistema arterial i venós. Els vasos d’aquests dos sistemes tenen característiques diferents i el flux sanguini a través d’ells també té característiques diferents.
El torrent circulatori és un circuit tancat per on circula la sang. És necessària una bomba, que és el cor. els principis que regeixen a circulació de la sang són els mateixos principis que regeixen la circulació de l’aigua per les canonades però amb una diferència; mentre les canonades són rígides, els vasos sanguinis no són rígids, alguns són més elàstics i alguns tenen més teixit muscular que altres.
Els tres conceptes fonamentals en la circulació d’un líquid per un sistema tancat són el flux, la pressió i la resistència 1. Determinants del flux sanguini El flux és el volum de líquid que passa per un lloc concret en un temps determinat. Depèn de la diferencia de pressió que s’estableix entre dos punts diferents. si tenim un tub amb una pressió d’entrada de 100mmHg i a la sortida 10mmHg la pressió serà de 90mmHg. Si la sortida la pressió augmenta a 50mmHg la sortida tindrà una pressió de 50mmHg i el flux serà menys que abans.
Quan hi ha un batec cardíac la pressió a l’aorta augmenta molt. El flux és directament proporcional a la diferència de pressió. La pressió arterial mitja és de 85mmHg i la pressió venosa central és d’entre 2 i 8mmHg.
Si hi ha una patologia que faci que augmenti la pressió venosa central el flux sanguini.
La residència és l’oposició que presenta un vas sanguini al pas de sang pel seu interior. Aquesta resistència depèn del diàmetre del vas. El flux és inversament proporcional a la residència; a mesura que augmenta la resistència disminueix el flux sanguini.
No podem mesurar la resistència en un determinat vas així que quan parlem del sistema cardiovascular utilitzem un paràmetre relacionat amb la resistència i que és la conductància vascular, que és el flux de sang que passa per un vas per un determinat gradient de pressió. Si tenim un gradient de pressió de 50 en l’aorta, que té un gran diàmetre, el flux de sang serà molt elevat, per tant, la conductància serà elevada. En un capil·lar amb un gradient de pressió de 50 hi podrà passar menys sang així que té menor conductància.
La conductància és inversament proporcional a la resistència. Quant més gran sigui la resistència, més petita serà la conductància.
La resistència depèn del radi elevat a 4. Si la resistència és inversament proporcional al radi elevat a 4 vol dir que la conductància és directament proporcional al radi elevat a 4. Tenim dos vasos, el segon té el doble de radi que el primer. La resistència que oposa el segon és 16 vegades més petita que el primer vas i la conductància és 16 vegades major. Petits canvis en el radi provoquen grans canvis en el flux sanguini.
Els mecanismes que canvien el radi dels vasos són la vasoconstricció i la vasodilatació. Hi ha vasos que tenen la capacitat de canviar la conductància depenent de les necessitats de l’organisme en un moment determinat.
Hi ha un altre factor que intervé en la resistència, que és la viscositat de la sang. Al gràfic es mostra la viscositat de la sang en funció del hematòcrit. Quan augmenta la viscositat, el flux serà més lent. Generalment la implicació de la viscositat no té gaire repercussió perquè nosaltres no som capaços de regular-la. Hi ha situacions en les quals la viscositat s’ha de tenir en compte i és quan hi ha una deshidratació. Quan un animal es deshidrata té una caiguda del volum plasmàtic i això augmenta l’hematòcrit i per tant, la viscositat de la sang.
    Hi ha implicacions degudes al tipus de flux que té la sang. En condicions normals la sang té un flux de tipus laminar en el qual son capes concèntriques que es desplacen a velocitat creixent. És un desplaçament ordenat, un sistema aerodinàmic. Hi ha ocasions en les quals el flux es pot tornar turbulent, desordenat, i els eritròcits i les cèl·lules van xocant entre si i això fa que disminueixi la velocitat. Els fluxos turbulents es produeixen quan la velocitat és molt elevada. Quan més ràpida va la sang és més probable que hi hagi xocs. També depèn del diàmetre del vas. És més probable quant més petit sigui el diàmetre del vas perquè la capa endotelial està mes en contacte amb les cèl·lules sanguínies. Depèn de la viscositat també, ja que si aquesta disminueix hi haurà més velocitat i més probabilitat de crear turbulències. Aquestes turbulències són freqüents en casos d’anèmia.
Hi pot haver trombos per patologies diverses.
Per desplaçar un flux turbulent es necessita més treball cardíac.
2. Velocitat del flux sanguini La velocitat és la distància partida pel temps. Flux i velocitat són directament proporcionals. Quanta més velocitat tingui el flux, això vol dir que en un punt determinat passa més sang en un temps curt, per tant, el flux és més gran.
La velocitat depèn del flux i de l’àrea de secció. El sistema vascular és un sistema de vasos que es van ramificant contínuament i amb cada ramificació el diàmetre del vas va disminuint. A mesura que avancem en el sistema arterial, les arteries i arterioles es van fent més estretes. A partir dels capil·lars va al revés, es formen les vènules, les venes mitjanes i les grans venes.
L’àrea de secció és la suma del diàmetre de tots els capil·lars del nostre organisme. L’àrea total que abarcarien seria molt més gran que l’aorta. Això és l’àrea de secció, la suma de l’espai total que ocuparien els capil·lars o les arterioles de mitjà calibre, les venes...
La velocitat és el flux dividit per l’àrea de secció.
Si sumem l’àrea de secció de les arteries aquesta és superior a l’àrea de l’artèria de la qual surten. la velocitat en les arterioles serà més petita. La velocitat més petita que hi ha a l’organisme és a nivell dels capil·lars.
A nivell dels capil·lars té sentit que sigui més baixa la velocitat perquè és on té lloc l’intercanvi de substàncies.
3. característiques dels vasos sanguinis Sistem a arterial Totes les artèries tenen fibres elàstiques i les seves parets són més gruixudes que les de les venes. És important perquè aquests vasos han de mantenir la pressió arterial, necessiten parets gruixudes per evitar que hi hagi caigudes de pressió.
Hi ha les artèries elàstiques de gran calibre com l’aorta, la caròtida... són artèries que tenen molt teixit elàstic i tenen la funció de conduir la sang i mantenir la pressió.
Artèries mitja i petit calibre porten sang a diferents òrgans Les arterioles són les artèries que connecten just amb els capil·lar.
Tant les de mitjà i petit calibre com les arterioles tenen teixit muscular. Això implica que allà es podran produir els fenòmens de vasodilatació i vasoconstricció, seran els punts on podrem tenir aquests canvis en la conductància vascular.
    Capil·lars Tenen molts porus i un diàmetre molt petit. No tenen teixit muscular així que no s’hi dona ni vasoconstricció ni vasodilatació.
Sistem a venó s Tenen les parets molt més fines que les artèries. Són molt riques en teixit elàstic. El calibre és superior al de les artèries. Si agafem l’aorta i comparem amb a vena cava, aquesta última té un calibre bastant superior.
També tenen teixit muscular llis, es donen fenòmens de vasoconstricció i vasodilatació.
El que regula el grau de vasodilatació o vasoconstricció en el sistema cardiovascular és el sistema nerviós autònom, en aquest cas es deuen únicament a canvis en el to simpàtic. El múscul llis només té receptors α adrenèrgics, per tant, la vasoconstricció i dilatació venen donades per canvis en el to adrenèrgic. El SNA té un to constant, si augmenta el to adrenèrgic hi haurà una vasoconstricció i si disminueix hi haurà una vasodilatació.
A niell del cor tenim receptors β i a nivell de la musculatura llisa hi ha α.
El fet que aquests vasos tinguin un cert component elàstic implica que aquests principis biofísics que regien per estructures rígides tenen diverses variacions.
Els determinants de la pressió és la capacitat de distenció i el volum de líquid que hi hagi a l’interior. Un paràmetre important és la distensibilitat vascular, que és l’augment de volum que podem ficar en un vas determinat per cada augment de pressió que fem. Si nosaltres fem una pressió de 50mmHg, quant volum podríem ficar en aquesta estructura? Això depèn en primer lloc de la quantitat de líquid que hi havia prèviament a l’estructura; si tenim dos globus amb la mateixa capacitat (10ml) i en un tenim 5ml i a l’altre 2ml i fem una pressió de 50mmHg, és obvi que en el que teníem 2ml d’aigua podrem fica molt més líquid que en l’altre, que ja estava mig ple. La distensibilitat del més ple és més petita q la del més buit. La distensibilitat varia en cada moment.
L’altre paràmetre important és la compliança vascular, que és la quantitat de líquid que es pot emmagatzemar en una àrea determinada del sistema vascular quan augmentem la pressió. Aquesta compliança depèn per una banda de la distensibilitat, que depèn de les característiques de la paret del vas i del volum que hi havia prèviament i per altra banda depèn del volum i, per tant, vindrà donat pel diàmetre del vas.
Aquests dos conceptes de distensibilitat i compliança poden semblar molt similars però són ben diferents; tenim l’aorta i el sistema de capil·lars. L’aorta és rica en teixit elàstic i els capil·lars només tenen paret endotelial. L’aorta serà més distendible. La compliança serà més gran al sistema de capil·lars perquè un capil·lar és molt poc distendible però ocupa molt espai i per tant, pot emmagatzemar molta sang.
4. conseqüències hemodinàmiques Pressió Tenim la pressió sistòlica del sistema arterial de circulació major. Tenim la circulació pulmonar. la pressió és elevada a niell de les artèries de mitjà i gran calibre i després va disminuint. Gràcies al gradient de pressió entre venes i artèries el flux sanguini va circulant.
D istensibilitat Les venes són més distensibles que les artèries, 8 vegades més.
    Volum Podrem trobar més volum sanguini en el sistema venós que en l’arterial. El volum total que trobem en el sistema venós és 3 vegades superior al que tenim en el sistema arterial.
Compliança La compliança del sistema venós és 24 vegades més gran que la del sistema arterial.
Canvis de conductància Es produeixen només en els vasos que tenen múscul llis, que són les artèries de mitjà i petit calibre, arterioles i venes.
R egulació del flux sanguini en un ò rgan determ inat Les arterioles són el punt de regulació del flux sanguini dels òrgans.
V elo citat del flux en el sistem a circulato ri Depèn de l’àrea de secció transversal. En els capil·lars aquesta àrea és la major.
Resistència que ofereix un òrgan al flux sanguini Un capil·lar ofereix molta resistència però si tenim en compte tots els capil·lars d’aquell òrgan la resistència serà baixa.
5. Retorn venós És un dels factors que ens determinarà el volum sanguini total.
La major part del volum sanguini es troba a les venes. Si tenim una hemorràgia important la pressió venosa disminuirà per la pèrdua de sang. La pressió venosa ve donada per la distensibilitat venosa: les venes la tenen 8 vegades major que les artèries.
Arteriosterosis: augmenta la pressió perquè es perd distensibilitat.
Factors que intervenen en el retorn venós La diferència de pressió entre l’aurícula i la vena, la pressió està a prop de 5mmHg. Aquesta petita diferència ja és suficient com per afavorir el retorn venós. Aquest és el primer facto.
Un altre factor és la contracció del múscul esquelètic. A nivell perifèric la sang puja degut a la contracció del múscul esquelètic les venes tenen unes vàlvules al seu interior que només s’obren en una direcció.
Quan el múscul es relaxa, si no existís la vàlvula la sang tornaria a caure.
L’últim mecanisme és la bomba respiratòria. Quan realitzem una inspiració comprimim l’abdomen comprimint les venes abdominals, on hi haurà un augment de la pressió venosa. Expandim la caixa toràcica i les seves venes perden pressió. S’estableix el gradient de pressió necessari entre les dues zones que permet el retorn venós.
6. Sistema limfàtic També és un circuit tancat per on circula limfa. No hi ha bomba. La seva funció és aspirar líquid i substàncies que hi ha en l’espai intersticial. La limfa desemboca al sistema cardiovascular.
    El sistema limfàtic és una xarxa de vasos que tenen teixit muscular llis, es produeixen mecanismes de vasoconstricció i vasodilatació. Els capil·lars limfàtics tenen parets amb porus per absorbir les substàncies. El flux es produeix en una única direcció perquè els vasos també tenen vàlvules que impedeixen el retrocés de la limfa cap enrere.
  ...