Todos los temas (2013)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Relaciones laborales - 1º curso
Asignatura Sistema político y derecho constitucional
Año del apunte 2013
Páginas 17
Fecha de subida 08/10/2014
Descargas 3
Subido por

Descripción

Apuntes resumen de los 7 temas de esta asignatura

Vista previa del texto

BLOCS TEMÀTICS 1. Els principis de l’Estat en la Constitució de 1978 * L’Estat social i democràtic de dret. L’Estat autonòmic. La monarquia parlamentària 2. Les institucions de l’Estat * La Corona. Les Corts Generals: el Congrés dels Diputats i el Senat. El Govern i l’Administració. El poder judicial. El Tribunal Constitucional 3. L’organització territorial de l’Estat * L’Estat autonòmic: característiques i principis generals. La distribució de competències. Relacions de participació i de col·laboració entre l’Estat i les comunitats autònomes 4. Les fonts del dret * Les fonts de l’ordenament jurídic. La Constitució. Lleis i normes amb rang de llei.
El reglament. Els tractats internacionals. El dret comunitari. Altres fonts 5. Els drets i les llibertats fonamentals * Sistemàtica constitucional, elements i classificació. Garanties dels drets fonamentals: normatives; el defensor del poble i el síndic de greuges; protecció judicial; recurs d’empara; protecció internacional 6. El sistema electoral i els resultats electorals * Tipus d’eleccions. Els principals elements del sistema electoral espanyol.
L’evolució dels resultats electorals 7. Els partits polítics i els grups de pressió * Els principals partits polítics espanyols. Creació i evolució del sistema de partits espanyol. Els principals grups de pressió econòmics SISTEMA POLÍTIC I DRET CONSTITUCIONAL 1. Els principis de l’Estat en la Constitució de 1978 CONSTITUCIÓ: Norma permanent principal d’una comunitat humana. Regula la forma d’estat, la forma de govern i quina és la seva estructura territorial.
Espanya: Estat social i democràtic de dret (Forma d’estat Espanyol) Monarquia parlamentària (Forma de govern Espanyol) CONSTITUCIO ’78: Garanteix l’autonomia política d’estats i regions. Preveu que no tothom és igual, perquè garanteix autoritat política de les nacionalitats que són aquells territoris que van referendar un estat d’autonomia en el passat i centralització per la resta. Es distingeix entre uns i altres (Catalunya, Galícia, País Basc) Com sorgeix la Constitució? Transició POTÈNCIA CONSTITUCIONAL (1978). La constitució ha de tractar tots aquests temes: - Crisi econòmica (crisi del petroli) - Qüestió militar (amenaces, cops d’estat) - Qüestió nacional (Catalunya: llibertat, amnistia, estatut d’autonomia. / P Basc: suports gent + ETA militar + ETA politicomilitar) - Qüestió religiosa (Espanya estat aconfessional no laic) - Monarquia (són republicans però accepten la monarquia) ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET ESTAT SOCIAL (Participació dels poders públics en la vida econòmica) Important a partir de la II GM: l’Estat (poders públics) es converteix en un agent econòmic.
Crea infraestructures, creen nous instruments de redistribució, regulen les relacions econòmiques… Existència de drets socials (vaga, sindicació, negociació col·lectiva).
IRPF: element redistribuidor més important de l’estat social ESTAT DEMOCRÀTIC S XIX-XX. Augmenta la explotació capitalista. Burgesia dominant, sorgeix proletariat, que exigeixen els seus drets.
A arrel de les Revolucions Industrials sorgeixen els primers partits polítics (són socialistes: SPD, Partit Social demòcrata alemany) Classe obrera i petita burgesia volen que els seus drets polítics siguin reconeguts i tinguin participació en el sistema polític (a través de partits i vots) Sobirania nacional que recau sobre el poble Espanyol. Hi ha un únic poble espanyol, jurídicament no pot haver-hi independència.
És fonamental el sufragi universal (al principi masculí). Pas del vot censatari (només voten els homes amb un mínim de propietats o estudis) al sufragi universal.
Participació a través dels Partits Polítics.
ESTAT DE DRET – Sorgeix al s XIX – Les institucions de l’estat estan sotmesos a la llei. No només govern, també d’administració.
(Constitucions liberals: articulen els estats de dret) Què NO és Estat de dret (que hi hagi lleis i Constitució no vol dir que hi hagi estat de dret)? ESTAT TOTALITARI (nazisme, feixisme, 1r franquisme, Itàlia de Mussolinni) Tot impregnat de l’estat. No autonomia personal, individual, TOT forma part de l’estat.
ESTAT AUTORITARI (2n franquisme) No permet fer coses a fora de la ideologia oficial (≠ totalitari) Diferència: L’autoritari és una assumpció negativa, no s’autoritza allò que no està d’acord amb la ideologia dominant.
L’estat de dret garanteix una enumeració de drets (individuals i col·lectius): - Persones físiques (drets individuals) - Col·lectives (propis de l’estat democràtic, dret de manifestació, reunió, sindicació, vaga) Principis de l’estat de Dret: 1. Principi de legalitat -> Submissió dels poders públics a la llei 2. Principi de jerarquia -> No totes les normes jurídiques tenen el mateix valor 3. Garanteix drets i llibertats 2. Les institucions de l’Estat LA CORONA Monarquies: M. Absoluta: centre de tot el poder, el rei de tot el poder.
M. Limitada: té tot el poder però lliurement cedeix part de les seves funcions o part del seu poder.
M.Parlamentaria: El rei regna però no governa. No té poder executiu. Es parla de la Corona, no del rei & família. Joan Carles I -> rei (ho posa a la Constitució) ESPANYA M.Constitucional: El rei és el cap d’Estat per dret hereditari i juntament amb el parlament, governa, legisla. El rei no ostenta tot el poder, el comparteix amb la sobirania nacional representada al Parlament.
Cumbre Iberoamericana: reunió dels caps d’Estat/govern de Espanya, Portugal, Andorra i Països d’Amèrica del Sud.
El rei no pot abdicar perquè no hi ha una llei orgànica que ho declari. Inhabilitació (l’ha de votar el Congrés), llavors hi hauria regència del Princep Felip.
Funcions del rei: és el cap d’estat, Representa la unitat i permanència de l’estat, arbitra i modera el funcionament regular de les institucions, cap de les forces armades, cap de la Casa del rei (té discreció per nomenar i fer fora al seu personal, gasta els diners que vol i com vol, no rep comptes de la despesa), sanció i promulgació de les lleis (les signa), rep i acredita els ambaixadors, convoca referèndums, convoca i dissol les Corts Generals, proposa al president del Congrés el candidat/a a la presidència del Govern (nomenar president del govern – ho signa-).
Estatut jurídic del rei: atribució de certs títols, privilegis econòmics, limitació de drets, inviolabilitat i irresponsabilitat, regència i tutela.
Persones que refrendan els actes del rei: president del govern, ministres, president del congés.
Actes que no han de ser refrendats: nomenament i relleu dels membres civils i militars de la casa del Rei i la lliure distribució del pressupost de la casa reial.
LES CORTS GENERALS És on rau la sobirania nacional (Parlament). 2 cambres: Congrés dels Diputats i Senat.
Òrgan constitucional de l’Estat.
Òrgan representatiu (perquè representa la sobirania nacional).
Òrgan deliberant (es discuteixen decisions polítiques).
Òrgan legislatiu (fan les lleis), no és l’únic, també hi ha el decret llei i el decret legislatiu (ho fa el govern, té rang de llei, sempre ha d’anar ratificat per el Congrés dels Diputats) Òrgan permanent (sempre està viu, Diputació permanent) Òrgan inviolable (ningú pot atacar a les corts generals, representen al poble, un atac representaria un atac al poble espanyol) Congrés dels Diputats.
Com es trien els Diputats? La constitució diu quants diputats hi ha d’haver(300-400, ara 350).
Per circumscripcions provincials (cada província tria un nombre de diputats depenen de la seva població amb un mínim de 3, excepte Ceuta i Melilla).
Llistes electorals tancades i bloquejades (llista en la que no es pot incorporar cap nom ni es pot escollir cap nom , perquè els noms ja venen donats. Llista bloquejada vol dir que no es pot alterar l0ordre dels noms) Sistema electoral proporcional. Llindar 3% Fórmula electoral: llei d’Hondt Òrgans del Congrés dels Diputats: - Presidència del congrés (president també és president de les Corts Generals) - Mesa (hi ha vicepresidències i vocals) hi ha representats els grups majoritaris.
- Junta de Portaveus (s’expressa la pluralitat del congrés: marquen l’ordre del dia de les sessions. Vot ponderat) - Diputació Permanent (es reuneix en període de vacances parlamentaries o bé, quan s’ha acabat el període de legislació. Sempre està actiu. També ponderat.
- Comissions (2 tipus: Estables: -responen als ministeris, temes sectorials -comissió defensa, comissió infraestructures, comissió interior... / Extraordinaries: -batalla política- ho crea la mesa. Temàtica d’interès i puntuals. Normalment tenen data de caducitat. Comissions d’investigació.) - Grups parlamentaris (s’hi ajunten les diferents agrupacions polítiques que han anat a les eleccions i han aconseguit representació. Requisits: almenys 5 diputats en les diferents circumscripcions de tot l’estat / tenir un mínim del 5% de vots a nivell estatal / per formacions polítiques que no siguin de l’àmbit estatal, tenir els 5 diputats i un 15% dels cots en cadascuna de les circumscripcions on s’hagin presentat.) - Plenari (on hi ha tots els diputats/des. Hi rau la sobirania nacional.
Senat Segons la Constitució és la cambra de representació territorial. També és cambra legislativa.
L’última paraula sobre les lleis la té el Congrés dels Diputats, i NO el senat.
Cada província tria 4 senadors (els + votats). Màxim 3 candidats per grup polític per garantir la representació de les minories.
Assemblees legislatives de les CCAA trien 1 senador per cada milió d’habitants.
A USA el Senat, triat per sufragi universal, 2 senadors per estat. A espanya el Senat no té unes competències específiques en matèria territorial.
FUNCIONS POLÍTIQUES LES CAMBRES LEGISLATIVA: Elaboren les lleis. Dos tipus: ordinàries i orgàniques. Intervenen en el decret llei i el decret legislatiu. I en l’aprovació o elaboració dels tractats internacionals.
PRESSUPORTARIA: Elaboren i aproven els PGE.
ELECTIVA: Les CCGG participen en l’elecció de determinats càrrecs de l’estat.
CONTROL POLÍTIC DEL GOVERN. (important) Es controla a partir de dos grans mecanismes: a) SENSE EXIGÈNCIA DE RESPONSABILITAT: No poden obligar a dimitir: interpel·lacions, preguntes, sol·licitud d’informació, compareixença.
b) AMB EXIGÈNCIA DE RESPONSABILITAT: Es pot obligar al Govern a dimitir - INVESTIDURA: El Congrés investeix al President del Govern, els ministres no, són nomenats.
Sessió en la qual el Congrés dels Diputats atorga als poders (o no) el candidat a la presidència del Govern. Hi intervenen tots els grups parlamentaris.
Finalment hi ha una votació nominal, en la qual es vota el/la candidat/a amb el seu programa.
1a votació: Si té majoria absoluta (176 o +)-> President del Congrés trasllada l’acord al rei, el qual signa, surt al BOE i ja és investit president/a del Govern.
Si no-> 2a sessió de votació -> sinó només cal la majoria simple (també queda investit) – més vots afirmatius que negatius. – - QÜESTIÓ DE CONFIANÇA: El president del Govern per motius polítics, es presenta davant del Congrés per veure si la seva acció política segueix seguint suport davant del Congrés. Si perd la votació, ha de dimitir (perquè no té la confiança) - MOCIÓ DE CENSURA: (Acte molt important) (no hi intervé el rei) Mecanisme a través del qual alguns grups parlamentaris poden posar en qüestió la tasca de govern del President i proposen un candidat alternatiu.
Qui la pot presentar? 1/10 part dels diputats/des i obligatòriament ha de proposar un candidat. Es proposa candidat que presenta un programa de Govern alternatiu.
Finalment, es posa a votació, si guanya, el President censurat, dimiteix. Nou candidat.
Es passa paper al rei amb el nou President.
a) INTERNES: Escullen els ordes rectors (president, vicepresident...) Aproven els seus propis reglaments. Tenen funcions en matèria de contractació.
EL GOVERN És l’òrgan que dirigeix la política interior del estat, la política exterior i l’administració civil i militar. Ostenta el poder executiu, encarregat de dur a terme l’acció política d’una administració.
Està format per: President del Govern, (vicepresidents)’, ministres i altres càrrecs que determini la llei.
PRINCIPI DE DIRECCIÓ PRESIDENCIAL: Dins del Govern el president té una posició de superioritat respecte els ministres ja que es ell qui els nomena, els cessa i qui els hi pot donar instruccions.
PRINCIPI DE COL·LEGIALITAT: Hi ha una responsabilitat política solidaria de tots els membres del govern. Si el president del govern dimiteix, dimiteixen també tots els minisrees.
PRINCIPI DE DIRECCIÓ DEPARTAMENTAL: Cada ministre dirigeix el seu propi departament de l’administració de l’estat que coincideix amb el seu ministeri.
FUNCIONS DEL GOVERN: - Direcció política : a) Direcció de la política interior b) Direcció de la política exterior c) Direcció de la defensa de l’estat (administració civil/militar) - Funció executiva (complir i fer complir les lleis) El PRESIDENT DEL GOVERN no només és la figura central del Govern, sinó que també del sistema polític espanyol. El nomenament del President del Govern necessita la confiança del Congrés, els ministres necessiten la confiança del president.
Disolució: després d’eleccions, pèrdua de confiança parlamentària (moció de censura / qüestió de confiança), dimissió del President o mort del President.
ADMINISTRACIÓ PÚBLICA El Govern dirigeix l’Administració civil i militar, i al mateix temps és l’òrgan suprem de l’Administració de l’Estat.
Clases: - Administració central - Administració autonòmica - Administració local - Administració institucional corporativa Principis d’actuació. L’Admin. Pública actua d’acord amb els següents principis d’actuació.
- Principi de subordinació de l’Administració al Dret - Principi d’objectivitat - Principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació PODER JUDICIAL Òrgan encarregat de jutjar i fer executar allò jutjat. A més a més la justícia s’administra a nom del Rei per jutges i magistrats independents.
S’estructura en una piràmide: Tribunal Suprem Audiència Nacional Jutjats centrals Tribunals Superiors de Justicia Audiència Provincial Jutjats d’instància Jutjats de pau El consell general del poder judicial està format pel President del Tribunal Suprem i per 20 vocals.
Organització: President, vicepresident, ple, comissions.
TRIBUNAL CONSTITUCIONAL Òrgan constitucional. Intèrpret suprem de la Constitució. L’últim òrgan d’emparament dels/ de les ciutadans/es en defensa dels seus drets fonamentals.
Precedent més immediat: tribunal de garanties constitucionals de la constitució republicana.
NO és una tercera cambra legislativa.
Format per: 12 magistrats (4 escollits pel Congres dels Diputats amb majoria de 3/5 parts; 4 escollits pel Senat amb majoria de 3/5 parts; 2 escollits pel Consell General del Poder Judicial amb majoria de 3/5 parts; 2 escollits pel Govern Central) Se’ls tria per 9 anys (1/3 canvia cada any) Fiscals, professors d’universitat, funcionaris públics amb 15 anys d’experiència.
Problemes: Són pocs (12) i és un número parell. 10 dels 12 tenen un aval polític.
Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC) +1 Presidència, votada per la majoria absoluta del plenari en la 1a votació, o simple en la segona. 3 anys-> una sola reelecció 1 Vicepresidència, = manera que es tria el President. Si la LOTC no explicita si hi ha reelecció, a la pràctica si que n’hi ha.
2 sales (President 5, Vicepresident 5) Seccions presi / Vicepresi +2 Òrgan + important: PLENARI (tots els magistrats). Competències: - Control de la constitucionalitat de les lleis i normes amb força de llei - Control de constitucionalitat sobre disposicions i resolucions de les CCAA - Protecció dels drets i llibertats fonamentals - Garantia de l’efectivitat de la distribució de les competències en l’estat de les Autonomies - Garantia de la supremacia constitucional en la organització de la divisió de poders CONTROL PREVI DE CONSTITUCIONALITAT Podia rebre els recursos d’inconstitucionalitat i les lleis referents a aquests recurs quedaven suspeses. Aquest recurs era per impedir l’acció de Govern.
Qui pot posar un RECURS D’INCONSTITUCIONALITAT? - Segons la Constitució (Art 162): President del Govern, defensor del poble, 50 senadors, 50 diputats, òrgans col·legiats de les CCAA, assemblees legislatives de les CCAA.
- Segons la LOTC. Quan es tracta de: Estatuts d’autonomia, lleis orgàniques, lleis ordinàries, tractats internacionals i reglament de les Cambres legislatives. Només poden presentar el recurs: President del Govern, defensor del poble, 50 senadors i 50 diputats.
Si són lleis de l’estat també hi poden recórrer els òrgans col·legiats de les CCAA i les assemblees legislatives de les CCAA. (Totes les lleis que aproven les assemblees legislatives de les CCAA són també lleis de l’Estat) (el màxim representant de Catalunya a l0Estat és el President de la Generalitat) Quan es poden presentar recursos? Hi ha un termini: 3 mesos després de la publicació de la llei, o bé, l’acte normatiu amb força de llei.
QÜESTIÓ D’INCONSTITUCIONALITAT: Qui la pot posar? Jutges i tribunals. Lleis i normes en rang de llei de l’Estat i d’una CCAA que compleixen dos requisits (que la norma que es vol impugnar sigui aplicable a un cas que estigui en jutjat / que de la validesa de la norma depengui la STC del cas que està en jutjat.). No hi ha termini, mentres que la planteji dins del termini que té per dictar la sentencia del cas que s’està jutjant.
RECURS D’EMPARAMENT Sol·licitar protecció per la defensa dels drets fonamentals. Es pot fer servir quan les vies ordinàries han fracassat. Qualsevol persona física o jurídica a la que se li hagi vulnerat un dret fonamental i que tingui interès legítim. En segon lloc el defensor del poble i després el ministeri fiscal.
Contra què es presenta? Actes, omissions i disposicions normatives dels Poders Públics (administratius, judicials i parlamentaris) que vulnerin un dret fonamental.
Termini: si la vulneració l’han produït els poders públics administratius 20 dies. Si la vulneració l’han produït els poders públics judicials 30 dies. si la vulneració l’han produït els poders públics parlamentaris 3 mesos.
3. L’organització territorial de l’Estat ESTAT AUTONÒMIC L’aprovació dels primers estatuts d’Autonomia va posar en marxa l’existència d’un tipus d’Estat basat en l’existència de CCAA.
L’Estat Espanyol és un únic estat, amb una Constitució. L’autonomia avarca els poders legislatius i executius, però no el judicial. Igualtat de drets i obligacions de tots els espanyols, unitat del marc econòmic.
La Constitució reconeix que Espanya no és una realitat uniforme, és plural. La nació espanyola està integrada per altres nacionalitats i regions.
L’autonomia política consisteix en la capacitat d’una CCAA d’establir amb llibertat la seva direcció política.
ESTATUT D’AUTONOMIA Norma institucional bàsica de la CA. L’Estatut d’Autonomia regula les institucions de la CA.
Estableix quines són les parts del dret de la CA. No és la norma suprema de la CA. L’Estatut d’Autonomia és una llei orgànica aprovada per les Corts Generals i per tant és una llei estatal, és a dir, qui permet l’existència de la CA és l’Estat perquè és qui regula l’Estatut d’Autonomia.
Contingut obligatori: denominació de la CA, delimitació del territori, organització i seu de les principals institucions autonòmiques, les competències assumides i bases pel seu traspàs.
Contingut potestatiu (només hi serà si la CA vol): regulació de l’idioma oficial, mecanismes de reforma de l’Estatut, règim financer.
Altre contingut: (una matèria que no té perquè estar dins dels Estatuts però la pràctica habitual l’ha portat a estar dins dels Estatuts) Drets estatutaris (drets o mandats al legislador sobre principis rectors que es reconeixen als ciutadans de la CA i que estan vinculats a les competències de la CA.
COMPETÈNCIES DE LES CCAA Els Estatuts d’Autonomia han de determinar les competències que te la CA. Tipus: - C. EXCLUSIVES: La CA assumeix la totalitat del exercici de les potestats legislativa i reglamentaria, a través del seu Estatut d’Autonomia. L’Estat manté la C.exclusiva sobre les matèries que la CA no hagi assumit les competències.
- C. COMPARTIDES: La CA assumeix competències sobre alguns temes, i comparteix amb l’Estat la intervenció amb aquestes. Com compartir competències? Potestat legislativa -> Estat ; potestat reglamentaria -> CA // CA potestat legislativa i reglamentaria d’acord amb les bases o legislació bàsica de l’Estat // CA potestat legislativa i reglamentaria en el marc d’una llei estatal específica.
- C. CONCURRENTS (No a Espanya) Els recursos de les CA estan constituïts per: impostos, transferències, rendiments del seu patrimoni, ...
4. Les fonts del dret Conjunt de tipus de normes jurídiques que integren l’ordenament jurídic.
FUNCIÓ LEGISLATIVA (aprovar lleis) 1) QUI TÉ LA INICIATIVA? (Qui pot presentar projectes de llei?) - Govern - Parlament (depenent del reglament) - Assemblees legislatives de les CCAA (a la Constitució es parla de Assemblees legislatives i NO parlaments autonòmics) - Iniciativa legislativa popular (ciutadans. Art 87.3: 500.000 signes per presentar el projecte) La Constitució Espanyola no contempla les tendències contemporànies.
1) PROCÉS LEGISLATIU (Com es fa una llei?)Procediment normal: a) Es presenta -> Presentació (exposició de motius, memòria econòmica/explicativa, titular de la llei) b) Votació per a la posa en consideració (si la majoria del Congrés vota que si, es tira endavant) c) La llei va a la Comissió corresponent. Votació total (de tot el projecte de llei. En comissió. El text que surt de la Comissió encara pot ser modificat.) d) Si s’aprova. Ple de congrés. Votació final.
e) Si s’aprova. Senat (si el senat ha modificat, torna al congrés, el que fa 1 única votació) f) Si s’aprova. Plenari g) Si s’aprova només queda signatura del rei (juntament amb un ministre, ja que la signatura del rei sola, no val), publicar-ho al BOE, i entra en vigor.
Si el Senat no fa cap moficació, ja passa cap al rei.
Hi ha altres procediments específics: (s’utilitzen poc) - Procediment de lectura única (El Govern presenta proposició de llei i no hi ha possibilitat de formular esmenes. Una única votació, al Congrés sobre el text complet.
- Procediment d’urgència (Proposa govern / 2 grups parlamentaris / 1/5part dels diputats. Consideren especial la urgència. Ex: inundació, es creen condicions fiscals per un territori determinat.) 1) TIPUS DE LLEIS. Àmbit competencial és el què preval. No hi ha jerarquia entre les lleis, la llei suprema és la Constitució.
a) LLEIS ORGÀNIQUES: Art 81. Tenen una majoria reforçada, ha d’estar aprovat per la majoria absoluta del Congrés. Art 85.1 Relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i llibertats públiques. Les que aproven els Estatuts d’Autonomia, les que aproven el Regim electoral General i les previstes en la Constitució. Només drets fonamentals. No pot desenvolupar una altra llei.
Àmbit material (quines matèries han d’estar recitades) / Àmbit formal (proced.) b) LLEIS ORDINARIES: Pràcticament totes són llei de Plenari (el plenari les aprova) és possible que les comissions també siguin habilitats per fer lleis (i aleshores no haurien de passar per el Plenari) c) NORMES AMB RANG DE LLEI: C.1) DECRET-LLEI: Sobre determinades matèries sobre les quals el Govern creu que hi ha una urgència, pot fer un decret llei. NO sobre tots els temes. Per tot excepte: institucions bàsiques de l’estat, drets i deures dels ciutadans, règim CCAA, dret electoral general. Entra en vigor. Termini màxim de 30 dies ha de ser votat pel Congrés. El Congrés vota si hi ha hagut tal urgència que el Decret-Llei passa a ser llei, o no. Si es revoca, aquest decret-llei deixa de tenir rang de llei i deixa de ser una norma en rang legislatiu de l’Estat. La treuen.
C.2) LEGISLACIÓ DELEGADA, DECRET LEGISLATIU. (Art 82)Les Corts Generals defensen en el Govern la potestat de dictar normes en rang de llei, en tot cas, sempre amb el vot favorable del Congrés.
d) PRESSUPOSTOS GENERALS DE L’ESTAT. La llei més important de l’any (Art 66.2) NO és llei organitzativa. S’expressa l’acció política del govern traduïda en números. Només els pot presentar el Govern. Llei anual. Llei universal. Principi d’unitat (acte únic.
Despeses i ingressos) REGLAMENT És aquella disposició normativa de caràcter general dictada pel Govern. Classes de reglaments: - Reglaments jurídics o normatius: són de caràcter general o afecten als drets i obligacions de tots els ciutadans i Administratius o d’organització: de determinats sectors de l’Administració.
- Reglaments executius: lligats a una llei, article o article d’una llei o a un conjunt de lleis de manera que tal llei és completada, desenvolupada, aplicada i executada pel reglament. Reglaments independents: no tenen com objectiu l’execució d’una llei.
Reglaments de necessitat: que es pretenen justificar per l’existència de situacions excepcionals.
PARTITS POLÍTICS.
Organització estable de persones amb una ideologia similar, amb una voluntat de permanència, representa a una part de la societat i té com a objectiu assolir el poder polític i implementar el seu programa.
Quan sorgeixen? Com a tals, sorgeixen a la Revolució Industrial, quan els partits existents, sobretot en el parlament britànic, comencen a ampliar la seva base social.
Es comencen a eixamplar el dret a vot, és en aquests moments quan sorgeixen les noves classes socials: la burgesia (que reclama cada vegada més el seu paper en la direcció de la vida política) i la classe obrera o proletariat (la nova classe social que sorgeix amb la rev. industrial).
La classe obrera exigirà tenir poder polític i serà en aquests moments quan sorgiran els partits obrers (socialistes, laboristes, social-demòcrata alemany...). Aquests tindran la vocació de representar els obrers i treballadors, d’ampliar el sufragi universal masculí i en definitiva assolir el poder i posar en pràctica el seu programa polític.
Els obrers comencen a ajuntar-se en sindicats i van començar a exigir la participació en la direcció política. Van començar a sorgir els partits socialistes que tindran la vocació de representar als obrers, els treballadors i en definitiva assolir el poder i posar en pràctica el seu programa polític. Volen ser partits de masses (no de quadres), pretenen afiliar dins de la seva classe social a la major part de ciutadans possible, NO ciutadanes.
Sorgeix: - Partit socialdemòcrata alemany - Partit socialista obrer d’Espanya - Partits socialistes a Itàlia, França, laboristes britànics.
- Associacions Internacionals de Treballadors: Anarquista, socialista, comunista i trotskista.
Finals del s XIX sorgeix la gran decisió que desembocarà en les decisions i creacions de nous partits. Aquests partits aposten pel reformisme democràtic. A la llarga, es crearan els partits comunistes.
s. XIX-XX: Hi ha un corrent reformista a Europa des de centre/centre-dreta reformista i democràtic, defensa als partits obrers des d'un punt de vista centre o centre dreta.
Partit Comunista d’Itàlia (PCI) (s XX): paradigma del que han representat els partits polítics a Europa Eleccions 1936: Guanya front popular de les zones obreres a alguns llocs d’Espanya(Catalunya, País Basc...) i a tota la resta van guanyar les dretes.
El sistema polític depèn molt del sistema electoral. El sistema de les eleccions de 1977 dóna com a resultat una distorsió del vot. La unió del centre democràtic guanya a l’àmplia majoria de les províncies petites i crea un munt d’escons mentre que l’oposició democràtica(amb més vots) no te excés a la representació de menys de 5 diputats. En aquelles de menys de 5 diputats(àmplia majoria) no poden arribar a la representació. La constitució beneeix aquest sistema electoral basat en províncies.
Al Sistema Polític Espanyol no es fins la II República (1931-1939) que s’instaura un sistema polític modern. FALLIDA. Després ve la Transició, fins al 1977 no es legalitzen la major part de partits (també es discutia sobre quin havia de ser el sistema electoral: enquestes d’opinió, es sabia que no es podrien cometre els errors del passat) PARTITS POLÍTICS + IMPORTANTS: PP: partit popular espanyol amb seccions regionals. Cap de les seccions regionals no és ni jurídicament autònoma ni té una real autonomia política. És un partit molt centralista i molt centralitzat amb una estructura de govern intern, pràcticament cabdillista. El president mana molt, és molt presidencial.
PSOE: partit nacional espanyol, dividit amb federacions territorials amb una executiva federal (òrgan màxim de direcció) i al cap davant del partit hi ha un secretari general. Aquest té menys poder que el president del PP i una executiva(càrrecs mínims) amb un nivell d’autonomia més gran que els membres del PP. No és una direcció col·legiada( no és assemblea). Cada federació té la seva autonomia política dins de cada territori. El partit no defensa la lluita de classes, defensa la transformació social, territorial... Prové de la tradició jacobina socialista espanyola (centralista).
PSC: consta d’una estructura diferent. Partit nacional català amb estructura de govern col·legiada, amb un líder al capdavant amb el nom de primer secretari (1r secretari -> lider del partit).
Els diferents secretaris generals amb una responsabilitat concreta reunits amb la comissió executiva nacional i el primer secretari són qui governen el partit. Defensa el marxisme com a element d’anàlisi de la realitat i que no es sap si està o no per la defensa de l’autodeterminació.
EU-PCE: Esquerra Unida, antic Partit Comunista Espanyol. Bons resultats a les primeres eleccions, molta menys representació institucional del nombre de vots. A partir de 1979 la unió soviètica envaeix l’Afganistan. Dins del partit hi ha una lluita entre els que donen suport a la unió soviètica i els que no. El partit es divideix i és el declivi del PCE. El referèndum de l’OTAN de 1986 i els canvis de lideratge en el partit fan possible que el PCE ressorgeixi al cap davant d’una sèrie de partits que suposen a l’entrada d’Espanya a l’OTAN. Aleshores es crea EU (federació de partits). EU té una plena autonomia.
PNB: Partit demòcrata cristià, no és independentista. Defensa la nació basca. Partit hegemònic al país basc, ha guanyat totes les eleccions. President és el líder polític del partit i a diferència dels altres partits no és el cap de llista (lehendacari).
CIU: Existeix des de 1978(van junts a les eleccions). El seu ideari es la construcció nacional de Catalunya però alhora pretenen intervenir activament en la política espanyola. Federació de 2 partits polítics: Convergència democràtica de Catalunya: partit fundat al 1974 per Jordi Pujol.
Partit nacionalista català liberal amb tendències social-demòcrates, apostava per el reconeixement de la identitat nacional de Catalunya, no ha defensat mai la independència ni un estat federal. Unió democràtica: Segon partit més antic de Catalunya, format el 1931. Partit nacionalista català demòcrata cristià. Partit que neix republicà i en el seu programa electoral, el seu objectiu és la construcció nacional de Catalunya com un estat confederat amb Espanya. Han defensat sempre la sobirania de Catalunya però mai han estat un partit independentista.
Hi ha un canvi des de fa 3-4 anys, coma federació defenses no la independència, però sí la sobirania. Defenses el dret a decidir (jurídicament no existeix, és el dret a l'autodeterminació, reservat per aquells pobles colonitzats per europeus després de la II GM.
El dret a decidir sorgeix amb els acords de divendres sant, entre l’exèrcit republicà irlandès i el govern britànic; dit d'una altra manera, nacionalistes republicans, nord-irlandesos i nacionalistes, unionistes nord-irlandesos.
CiU és un element clau de la política espanyola, té grans relacions internacionals. Encara intervé amb la política espanyola, però en el seu programa defensa la sobirania de Catalunya.
UPyD: Partit polític nacionalista espanyol, creat fa pocs anys. Pretén situar-se al centre-esquerra, la líder es Rosa Díez. Pretén defensar la unitat d’Espanya.
Esquerra Abertzale: Des de 1979 disposa de representació política al congrés de diputats. Els únics moments que no han tingut representació al parlament ha sigut quan van ser il·legalitzats. Són associacions polítiques assembleàries sense lideratge clar, repartida i distribuïda entre les 7 províncies basques(Navarra i 3 de frança). Pretén la construcció d’un estat nacional basc que comprengui totes les 7 províncies basques. No ha tingut massa influència numèrica en el congrés però si entre el conflicte entre la societat basca i la espanyola.
SISTEMA POLÍTIC CATALÀ Es caracteritza, des de 1984 fins 1999, per un partit predominant, CiU, un segon partit que guanya sempre les eleccions, que es PSC (segon gran partit del pais), tot i que ésun gran partit, és incapaç de guanyar eleccions.
80-84 (etapa fundacional): Atomització del vot amb 2 grans partits, els altres no van molt endarrere, CiU, PSC, PSUC, CC-UCD, ERC, PSA. Tots – PSA tenen representació important. Formen govern: CiU + CC-UCD + ERC. Pluripartidisme.
84-89: Predomina CiU, nacionalistes moderats que guanyen moltes eleccions. Oposició: PSC 99-2012: CiU no guanya ni eleccions de 99 (PSC) ni 2003 (PSC). Tot i això, CiU, té més diputats (Canvi fonamental, el sistema electoral premia les localitats – poblades) hi haurà la possibilitat de fer governs diferents, on no hi hagi CiU, i així és a partir de 2003 on hi ha la coalició entre PSC, ICV, ERC -> per reformar l'estatut 2 fets: -> Eleccions a la Presidència d'Omnium Cultural (entitat de la societat civil amb la missió de defensar la llengua catalana). Sempre hi havia hagut CiU. Llavors guanya un home representant d'esquerres.
-> Presidència del FCB. Les eleccions les guanya J.Laporta amb el suport dels partits d'esquerra (PSC-ICV-ERC)(sempre havia guanyat persones en l'entorn de CiU) CANVI: Eleccions de 200. PSC guanya les eleccions (té la majoria). Pascual Maragall president de la Generalitat. Govern de coalició dels partits d'esquerra.
És un moment complicat: PP amenaça de suspendre l'autonomia catalana. (11/M/2004 Atemptat a Madrid. Finalment PP perd les eleccions, guanya PSOE. S'anulen els plans qu hi havia de suspendre l'autonomia de Catalunya. A Catalunya s'aprova l'estatut del 2006) Domina CiU i PSC. 3 partits relativament grans: PP, ERC, ICV i C's. Hi ha pluralisme polític moderat: diverses possibles coalicions per fer la majoria per formar govern. Irrupció de ciutadants: partit nou, de centre-esquerra, racionalista espanyol. Defensa la unitat d'Espanya, no dóna suport a la reforma de l'Estatut, vol normalitzar a Catalunya el nacionalisme espanyol.
__ A partir de 2012. arran de la sentencia contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya al 2010 del Tribunal Constitucional, canvia el sistema de Partits i el Sistema Polític Català.
Des de 2010, ampli moviment social i d'opinió que considera que el model polític fins llavors, jja no serveix. Canvi en l'opinió dels catalans, i necessitat d'un altre model polític. Reflectit en la manifestació de Juliol de 2010 contra la sentencia del Tribunal Constitucional. S'accelera amb la manifestació 11/Setembre/2012.
Eleccions 2012: Nou període polític i de partits, perque: – Només una formació política amb voluntat de governar: CiU – Grans partits que han dominat a Catalunya a des de 1980 han anat a la baixa. CiU, PSC han anat a la baixa.
– vern.
Hi ha un pluralisme polític extrem: més de 5 formacions amb capacitat de formar go- ...