Resum 1r Parcial (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 3º curso
Asignatura Bioètica i Legislació
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 15/03/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

mfiguls BIOÈTICA I LEGISLACIÓ: RESUM PRIMER PARCIAL Part I: Principis de bioètica - Ètica: conjunt de normes que la societat ha consensuat basant-se en els drets humans. - Bioètica: part de l’ètica que s’ocupa de les qüestions relacionades amb el camp de la biotecnologia. - Variable en funció de societat i temps à principis en que tots hi estem d’acord. (Universalisme vs. Relativisme) TEORIES ÈTIQUES FONAMENTALS EN BIOÈTICA - ètica deontològica: Kant o Basada en raó, qualsevol acció és bona, independentment de les seves conseqüències (imperatiu hipotètic o categòric) - ètica utilitarista / conseqüencialista /benestarista : Stuart Mill, Jeremy Bentham o Basada en conseqüències. Acció bona o dolenta en funció de les conseqüències o Balanç riscos/beneficis o Benestarisme (Welfarism): incrementar benestar persones, distribució igualitària i mínim risc. § Consequencialisme § Beneficiència: fer el bé, benefici ha de ser màxim § Agregacionisme: distribució igual del benefici. § Igualitarisme: mateix benefici per tots. § Si no es pot complir, s’aplica principi de subsidiarietat (repartir el benefici a tots no pot estar per sobre dels beneficis de les persones) o Ètica de la virtut: actuar d’acord al que faria una persona virtuosa (empatia). Son més importants les motivacions de la persona, no les accions. o Ètica dialògica: les normes morals venen del que diuen els afectats d’aquests. ANÀLISI EN BIOÈTICA L’anàlisi de l’acció (per veure si és bona o no) es pot enfocar des de dos punts de vista: - Principalisme: prové de l’ètica de Kant. Hi ha uns principis bàsics (imperatius per les persones!), si entren en conflicte, aplicar casuística. - Casuística: es basa en raonament analògic. Compara el cas en qüestió amb casos paradigmàtics (extrems). Pot caure en excés de relativisme. à Modelar decisió per les dues corrents. PRINCIPIS BÀSICS EN BIOÈTICA (Informe de Belmont, 1979) - Autonomia (principi bàsic per molts autors) o Normes que un s’imposa. “Valors morals individuals”, però limitats à no trepitjar els dels altres (autonomia inserida dins una “comunitat de valors”) o Acció autònoma: amb intencionalitat, basada en el coneixement, sense control extern i autèntica o Persona autònoma: pot comprendre informació, raonar a partir d’escala de valoris, jutjar abast i conseqüències acció, comunicar la decisió d’una forma clara. o Irrenunciable (a excepció de si la persona renuncia a la autonomia) o Ull! Casos vulnerables i supeditació jeràrquica. - Beneficència o S’ha d’actuar en benefici del subjecte o Supeditat el principi d’autonomia à perquè sinó és paternalisme. No es pot fer el bé en contra de la voluntat de la persona o Contrapesat pel principi de proporcionalitat --> balanç riscos / beneficis - No maleficència o No s’ha de fer mal als altres El bé es fa, el mal s’evita. - Justícia (distributiva) o Tractar igual als iguals i desigual als desigual o Justícia en: § § § mfiguls la distribució de beneficis la càrrega de riscos (individual / social) justícia compensatòria: compensació ha de ser justa. La compensació implica el rescabalament de • cessament de guanys, despeses i molèsties • riscos (tot i que si són molt elevats mai es podran compensar) • Compensació no es una paga/compra, no ha d’incentivar a participar/donar. • No pot posar en risc la vulnerabilitat de l’individu (vulnerar autonomia) à no pot ser excessiva. • Llei 14/2007: parla de la compensació de danys derivats de la recerca (assegurança) Altres - Respecte a la dignitat o Dignitat: es una cosa que et donen els altres. És l’status moral que tenen els éssers vius per tansols de serho, però imposada des de fora (com un reconeixement-à “ets un ésser humà, per tant, tens dignitat”). Basada en la racionalitat de l’ésser humà. o Dignitat segons Kant: Tot allò que no es pot substituir per res més té dignitat o Respecte Kantià: S’ha de tractar la humanitat sempre com un fi i mai únicament com un mitjà. § Indisponibilitat persona § Principi de subsediaritat: els drets d’una persona no poden cedir davant els drets d’una altra o Dignitat s’estén al cos i les seves part, no s’hi pot comerzialitzar. - Respecte a la integritat o Inviolabilitat física/mental de la persona, respectar-la com a un conjunt (no es pot fragmentar). o Es podria considerar també a nivell d’espècie: transhumanisme, transgènia, OMGs. o Respecte a la intimitat/privacitat/confidencialitat § Privacitat: Sobre la informació (d’un mateix) / espaial (habitatge, cos) § Confidencialitat: compromís de no desvelar de forma innecessària(interessada dades personals del subjectes que es tenen o bé es deriven de la recerca. Però en alguns casos ens veiem obligats a trencar-la (abusos sexuals) Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades personals: conserva els drets ARCO dels individus sobre les dades: accés, rectificació, cancel·lació i oposició. o Respecte al dret a la informació: à molt lligat al d’autonomia § Tenim dret a saber la informació tant prèvia a la recerca, durant o quan hagi acabatà clara, comprensible i veraç § També hi ha el “dret a no saber” (sobretot en malalties greus i sense teràpia provada) - Respecte a la vulnerabilitat o Essers vulnerables: veuen afectada: autonomia, dignitat i integritatà dèbils, supeditació jeràrquica. o Se’n deriva el deure de socors o No discriminació: per raons genètiques o per exercir l’autonomia § entronca amb justícia distributiva o Gratuïtat en participació i donació: donació es gratuïta i altruista- compensació ha de ser justa i proporcionada. Altres - Principi de proporcionalitat: avaluar la relació riscos/beneficisà acceptar acció quan sigui positiva - Principi de cautela: desaconsellar o evitar qualsevol acció que posi en risc la salut personal i mediambiental o Condicions prèvies per aplicar-lo: hem de tenir incertesa científica dels danys, els danys han de ser irreversibles o incontrolables. Hem de buscar informació i llavors decidir. o Si apliquem aquest principi, aplicar-ne més: § Autorització i inspecció (de la tecnologia) § Traçabilitat § De pas a pas § De cas a cas - Dues posicions oposades al respecte o In dubio pro maloà piensa mal y acertarás (Bioconservadurisme, Hans Jonas) o mfiguls Proactivaà tecnologies son bones si no es demostra el contrari Part II: Bioètica en la recerca PRINCIPIS ÈTICS EN LA PRÀCTICA CIENTÍFICA - Principi de la llibertat en la investigació: La recerca ha d’avançar: o LímitsàPrincipi de cautela i imperatiu de responsabilitat (H:Jonas) actua de forma que els efectes del teu acte permetin una vida genuïna - Principi de transparència: avaluació i control o Dades accessibles o Avaluació: per un comitè d’ètica, mira si es acceptable, rellevant i que els investigadors la poden dur a terme o Control: fer un rendiment de comptes - Principi de dret a la informació: gràcies a aquest es pot tenir un rendiment de comptes i un control del que es fa, evita repetir recerques (perquè es publiquen i llavors es veu), promou l’avenç. o Punt negatiu à cost, ja que necessitem pagar revistes, revisorsà iniciativa open access? solució? (no perquè genera problemes de validació de resultats i reconeixement dels drets de propietat intel·lectual) OBLIGACIONS DELS INVESTIGADORS - Amb els subjectes: compromís amb principis de o AUTONOMIA o BENEFICIÈNCIA o DRET A INFORMACIÓ o RESPECTE A INTIMITAT I CONFIDENCIALITAT à Consentiment informat - Amb la societat: informació produïda rellevant, avançar, difusió resultats, evitar el biax (no alterar els resultats) i mantenir confiança publica en els resultats - Amb els promotors: o Contractes/conveni, no hi pot haver clàusules que impliquin biaix en resultats, preservar la confidencialitat (patents), no vendre la info a altres empreses.
- Amb els altres investigadors o Comunicació, comportaments ètics entre ells i amb els altres CODIS DE BONES PRÀCTIQUES EN RECERCA (CBPR) o Recull una actitud de treball / intel·lectual dels investigadors (com es planifica la recerca, com es difonen resultats i com aquests participen) § El codi, no és una llei, sinó un organisme autoregulador, que inclou els preceptes legals i normes de les institucions § Els investigadors l’accepten voluntàriament PRINCIPIS ÈTICS EN LA RECERCA EN BIOMEDICINA Avalada: incrementa coneixement i progrés ciència Límits: sempre s’ha de basar en à no entenc Part III: Disseny ètic en l’experimentació animal Status moral dels animals: La primera qüestió a resoldre, és si els animals tenen status moral: - Giovanni Picco della Mirandola: els homes som diferents dels animals perquè tenim la capacitat de creació racional (dignitat humana), és per això que hem de tenir consideració per als que no la tenen. Els humans són moralment superiors als animals. Els animals funcionen per instints però cal q els protegim. - Stuart Mill / Jeremy Bentham: tenen algun tipus de status moral, però menys important que el d’humans. - Baruch Brody: els animals tenen interessos en no patir, el que es pot afectar durant tota la recerca. o Unica justificació per fer recerca amb animals: que es doni un BENEFICI als HUMANS. mfiguls Per tant, l’status moral dels humans és superior al dels animals. à TEORIA DELS DRETS NATURALS (peces dels humans pesen més que les dels animals) Utilitarisme Les justificacions per utilitzar els animals són: - teoria dels drets naturals (els homes tenen més estatus moral que animals) - + s’ha de provar que no es pot aconseguir el benefici de cap altra manera (relacionar amb les 3R)(utilitarisme) - + contractualisme Teoria dels drets naturals Els humans, pel fet de ser racionals, tenen, un status moral superior que els animals. Les peces dels humans pesen més que les dels animals. - Però què passa amb humans sense raciocini i animals racionals? o La superioritat moral es dona a tots els éssers humans . Això és perquè som éssers empàtics. Perquè valem més que els animals, la racionalitat ens permet establir una sèrie de LLEIS MORALS que es poden afrontar des de l’ètica dialògica. à Som agents morals. Els animals no tenen diàleg, de manera que són pacients morals (sobre els que apliquem les nostres lleis morals, ja que ells no tenen la capacitat de dialogar), però no són agents morals. Teoria del contracte social: contractualisme Els humans han de respectar aquestes normes morals à reciprocitat. El principi bàsic és el d’autonomia. - Maltractament als animals: segons Kant, és la pròpia acció del maltractament que no està bé, més que si es sobre els humans o els animals Drets dels animals: ANIMALISTESà POSICIÓ ABSOLUTA tots els éssers vius tenen un valor intrínsec i drets. - tenen capacitat de sentir/patir, no els hem de maltractar gratuïtament - el que és important són les semblances. - Els animals no tenen esperança en anticipar el dolorà més patiment, per tant fer mal als animals és pitjor que als humans - Tractar els animals com un mitjà per aconseguir algo vulnera el respecte a la dignitat. Concedir als animals un respecte Kantià vol dir que es podria extendre a plantes i reduir-se a l’absurd. - L’important no és qui té les intencions, sinó les intencions en sí mateixes. Respostes als ANIMALISTES - Paradoxa foca: un animal no té uns interessos futurs en sobreviure, l’home sí. Però: Els interessos dels humans cauen en una gradació, el tema està a quins estem disposats a renunciar. PRINCIPI DE LES 3R: Reial decret 53/2013: Normes per protecció dels animals en experimentació, docència i altres: Reemplaçament i reducció d’aquests quan sigui possible. - Reemplaçament: buscar alternatives per no haver de utilitzar animals - Reducció: si no es pot reemplaçar, reduir el nombre d’individus utilitzats - Refinament: màxim confort pels animals i procediments el menys dolorosos possible. Part IV: Disseny ètic en l’experimentació amb humans Es pot fer en: voluntaris sans, pacients, individus incapaços de consentir 1. VOLUNTARIS SANS Requisits: - Haver provat que el fàrmac funciona en animals (no és tòxic) i in vitro - Aprovació pel Comitè d’Ètica: voluntarietat(AUTONOMIA), compensació (VULNERABILITAT), consentiment informat. Consentiment informat: converteix en els voluntaris en co-partícips de la recerca. Ha de tenir uns elements: - - mfiguls Competència: nomes per persones competents, realment AUTÒNOMES Informació: de tot, sobretot objectius i beneficis. (si no aporta beneficis a salut del subjecte i si no aporta beneficis personals immediats). Comprensió: informació veraç i adequada a la comprensió dels subjectes. Convidar a expressar dubtes i aclarir-los. Voluntarietat: respectar sempre principi d’autonomia. Els subjectes poden abandonar quan vulguin. Consentiment informat: format únic, signat i per cada procediment. - Consentiment genèric: casos de reutilització (recontacte) o biobancs. - Altres com per un estudi, per un estudi i altres CIs per projectes, per un estudi concret però mostres anonimitzades. à Cada cop més difícil anonimitzar (la des- anonimització dependrà dels esforços per revertir-la) - Reial decret 1716/2011 parla de CI en: Biobancs, col·leccions i projectes d’investigació (de menys a més restringit) - Informació mínima CI genèric: caràcter voluntari, informació que se’n deriva i el seu ús, accés (confidencialitat o si es pot cedir després la mostra), anonimització o no, advertir importància resultats pels familiars. Però; tenim països amb individus vulnerablesà arribar a un terme intermig. 2. PACIENTS Requisits: - Haver provat el tractament en models animals i en models in vitró - Disseny en doble cec (ni investigadors ni pacients saben que prenen) - Estudi cas control: - Cas: tractament nou (si n’hi ha de clàssic) / tractament únic (si no n’hi ha mes) - Control: tractament clàssic / placebo - Contrapès clínic: el nou tractament (el que s’estudia) no té riscos específics, almenys fa el mateix efecte que el vell.(o no fa res o et va bé) Termes relacionats: - Ús compassiu: s’autoritza un us compassiu del tractament experimental (aprovat per un Comitè d’ètica clínica), quan se’n tenen indicis que és eficàcia, no existeix mes tractament i la vida del pacient està en perill - Falsa concepció terapèutca: el fet que els pacients pensen que en la recerca se’ls esta tractant, quan nomes serveix per obtenir uns coneixements científics de l’eficàcia del tractament. 3. INDIVIDUS INCAPAÇOS DE CONSENTIR No poden exercir la seva autonomiaà disminuïts psíquics/cognitius, infants o embrions Diferents gradacions (permanent/temporal, parcial/total, voluntària) Justificació: millorar la comprensió científica, de manera que pot conferir-los un benefici a ells o altes individus amb la mateixa/similar condició. A mes implica risc i càrrega mínima. Avaluar el tipus d’incapacitat Representant legal: ha d’expressar la voluntat del subjecte (el seu principi d’autonomia) - dissociar què vol ell del que vol el pacient - coneixença prèvia - determinar retirada anticipada - avaluar riscos i beneficis - Malalties neurodegeneratives à testament de recerca Infants: representant legal à PARESà fins 12 ANYS - Buscar acord amb nen - Si s’hi nega, respectar-ho - Casos sensibles à estratègies per gestionar-ho - Dret a la intimitat - No se’ls pot deixar indefensos Embrions: molt debat, són persones o no? Arguments en contra (recerca en embrions) 1. Identitat ben definida: des de fecundació, l’embrió ja és un “humà” amb identitat ben definida. Locke: Basada en pensaments i experiències (amnèsics??) Criteri psicològic: creences, objectius, desitjos (perfil psicològic)à P. PERSONALITATS MÚLTIPLES!! Criteri biològic / genètic: continuïtat biològica / material genètic (i ambient?) à P. BESSONS!!! 2.
3.
4.
mfiguls Criteri narratiu: el fet que puguem atribuir una acció a la persona (defineix part de la seva vida) Criteri no reduccionista: ànima (persona existeix independentment del cervell) à P. BESSONS!! Tots topen amb paradoxes à MÚLTIPLES individus amb origen COMÚ Estatus moral: a. Només el tenen les persones b. Què defineix la persona? DNA humà, experiència i realitats viscudes (existencialistes), fets, personalitat ? à no està clar c. Quan s’adquireix la personalitat ? No hi ha resposta à PARADOXA SORITES (Eubólides de Millet): procés gradual d. Embrions no tenen estatus moral (no tenen cap d’aquests trets) sí un valor moral (utilitzar-los en recerca amb finalitats moralment rellevants) Essers humans en potència: no, perquè necessiten d’un projecte parental, per tant, es extrínseca. La potencialitat depèn de les circumstàncies i del què considerem. (iPS també ho serien??) Instrumentalització a. Els neguem el respecte Kantià al utilitzar-los com a mitjà? b. Tenen respecte Kantià, es a dir, interessos? c. No tenen interessos, per tant, tampoc respecte Kantià à fins dia 14 Recerca només permesa fins al 14è dia Slippery Slope 5.
Arguments a favor (recerca en embrions) 1. Millora condició humana: finalitat de la recerca amb embrions Condicions que ha de complir recerca en embrions: - Aprovació per comitè d’ètica: veure si es compleixen principis de Proporcionalitat i necessitat / subsidiarietat - Consentiment dels pares: Autonomia - Límit temporal: Gradualista Origen embrions: 1. Sobrers: la majoria 2. Creats específicament per recerca: a Espanya no es pot fer 3. SCNT: pre-embrions, formats per transferència nuclear. 4. Quimeres ESC/iPS 5. Cybrids: a Espanya no es fa. Oòcit de vaca amb nucli humà. Part V: Aspectes ètics de les noves tecnologies - Disponibilitatà justícia distributiva Principi de precaució / cautela 1. medicina reproductiva - estatus embrionari - revolució socialà nous models de família: dissociació sexe-reproducció, noves relacions paterno-filials: salts entre individus, salts entre generacions (nens gestats pels avis o fills orfes, provinents de ESC/iPS i embrions fills de germans. - PGD: problemes ètics sobretot pel “social sexing” i “saving siblings” à slippery slope? - Clonatge reproductiu: no respecta principi de proporcionalitat - Ultimate incest: reproducció amb cèl·lules d’un mateix. à no respecta principi de proporcionalitat 2. Modificació genètica Arguments en contra (des d’anàlisi deontològica) - jugar a ser deu (fal·làcia!) - és innatural - mfiguls no respecta dignitat ni integritat instrumentalització éssers vius a. Enginyeria genètica qualsevol tipus de modificació genètica. Abordable des de 2 punts de vista: i. Anàlisi utilitarista/benestarista: difícil determinar riscos i beneficis per desconeixença ii. Anàlisi deontològica: modificació genètica atempta contra dignitat/integritat del modificat Respecte a la integritat: no al transhumanisme. à Però, sovint no es rebutja selecció artificial, nomes perquè succeeix a l’atzar Molta FAL·LÀCIA NATURALISTA!!!! Stnyhetic life: Beneficis:supertransgènic, dispositius basats en el DNA (lego bricks), cèl·lula mínima, protecèl·lules à identificació de noves formes de vida. Riscos: biosafety/bioerror, guerra biològica + bioterrorisme (DIY), i límits (no entenc) b. Teràpia gènica: finalitats terapèutiques en embrions i adults i. Embrions: però, es transmet. No tan acceptada ii. Adults: més acceptada sempre que no es transmeti Lleis 14/2006 i 14/2007: es pot fer teràpia gènica en embrions / es pot fer teràpia gènica sempre i quan no es transmeti la modificació (no corresponen) c. Biological enhancement: Millorar condició biològica humana (canvi biològic o psicològic) Arguments en contra transhumanisme à BIOCONSERVADURISME - és un tipus de millora - va en contra d’allò natural - efectes secundaris - es poden generar individus d’estatus moral superior - no es compleix la justícia distributiva - conseqüències de recerca - us indegut per part de l’estat - eugenèsia - no estem equipats per fer-hi frontà Hans jonas - crea dependència jeràrquica millorant – millorat à Jürgen Habermas - humilitat, responsabilitat i solidaritat à Michael Sandel Arguments en contra eugenèsia /biological enhancement - humilitat, responsabilitat i solidaritat à Michael Sandel - principi de cautela/precaució - valor de diversitat - jugar a ser Déu / contranatural - inequitat: discriminació genètica dels no millorats? - canviem la societat, no la gent - insostenible: millora és autoeliminadora, perquè el bé prové de comparació à espiral creixent (costos socials inassumibles) - pèrdua del misteri de la vida, si es té el fill perfecte Arguments a favor transhumanisme Julia Savulescu - No triar-la es erronià vulnera principi de beneficència i el deure de socors Allen Buchanan - Els arguments contra transhumanisme assumeixen que el que ha portar a l’evolució és el millor i que es produiria una injustícia distributiva (no té perquè ser així si mirem que no passi) - Acceptable en determinades ocasions - Contra J.Habermas: no tot el que som és genètica (no dissenyem persona, sinó genoma) - Contra Sandel: biological enhancement no vol perfecció, només millora. No ens hem de resignar a allò que som. Bé acceptem la medicina, perquè no biological enhancement? d. Selecció genètica / eugenèsia i. Forma activa de dissenyar la descendència 3.
4.
5.
6.
mfiguls ii. Eugenèsia liberal: 1. aplicada de forma individual 2. voluntària, no obligada. Respecta al principi d’autonomia 3. finalitat: que el fill no tingui una malaltia genètica 4. pot no complir-se justícia distributiva (pot no estar a l’abast de tothom) Consell genètic: es dona informació a un afectat o portador de la malaltia de quinesson les implicacions per ell i la seva família a. Confidencialitat: a vegades pot entrar en conflicte amb deure de socors. Fer entendre les conseqüències/implicacions i que ell prengui la decisió. Debat sobre l’abast d’informació. b. AUTONOMIA i no condicionament Tests genètics en incapaços de consentir Problemes sobretot en malalties de aparició tardana, greu i sense tractament—> no es fa test genètic x aquestes - no es pot exercir el “dret a no saber” ni principi d’autonomia. - no es compleix el principi de confidencialitat (la informació es dóna als pares) - conseqüències per al nen a nivell personal i social Ús de la informació genètica a. Dret a no saber: en casos en que la predisposició no està clara b. Principi de confidencialitat: avalat per legislació, per evitar discriminació laboral c. Comprensió de la informació que es dona PatentsPer una invenció o descobriment de procés, màquina, manufactura, composició o material nou, útil i no obvi. O qualsevol millora nova. Protegir propietat intel·lectual. Implica dos aspectes i. Justícia distributiva: has de pagar, això es una cosa que incentiva la cerca (motor) ii. Respecte a la vida: prohibit patentar éssers vius i a Europa tampoc seqüències d’humans ...