Edat Obscura Grega (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 1º curso
Asignatura Història Antiga
Año del apunte 2014
Páginas 14
Fecha de subida 13/06/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

MÓN EN DECADÈNCIA, fi de la civilització micènica Des de finals de segle XII, la major part dels palaus es van destruir o van ser abandonats.
L’arqueologia ens permet detectar moviments de població: - Despoblament de Mesènia, Argòlida i Lacònia - Arribada de gent a Acaya *El col·lapse de l’Edat de Bronze va afectar els estats micènics, l’estat hitita a Àsia menor i al Llevant Mediterrani durant el segle XII a.C.  moments de pertorbació política i militar (no informació ni teoria suficient de les causes del col·lapse demogràfic en el món Mediterrani que portaren a la caiguda d’aquestes civilitzacions).
Conseqüències:  Destrucció i abandó dels palaus  Desaparició de la cultura material de palau (incloent l’escriptura)  Migracions  Disminució població  Abandó zones de cultiu  Debilitació del comerç internacional en el Mediterrani Oriental Possibles causes Explicació del col·lapse micènic: - Diverses raons suggerides: atacs d’enemics exteriors, aixecaments socials, catàstrofes naturals col·lapse del sistema econòmic i canvis en les tàctiques militars...
- La proposta més antiga  arribada d’invasors (normalment des del nord: “Pobles del Mar” – fonts egipcis o doris –fonts clàssiques) *poques proves de cultura material – si va arribar-hi gent de fora, va arribar sense res i es va adaptar a la cultura micènica.
*Les fonts egípcies diuen que en el S.XII (el de la crisi), temps de Ramses III, el faraó es va enfrontar a un intent de gran invasió (doble – per terra i per mar) i que no arribà a Egipte perquè els frenà (història escrita en el temple de Medinet Habu + representacions gràfiques i pictòriques).  “Pobles del Mar” - bàrbars: Shardana, Shekelesh, Lukka, Denyen, Peleset.
*Un dels noms que es dóna als grecs a la Ilíada era el de dànaos, semblant al del poble de Denyen.
Els “Pobles del Mar” (turcs, grecs...) no serien els destructors del nord, sinó una conseqüència més; gent que busca nous llocs, Explicacions mediambientals: - Canvis climàtics (etapes de sequera) que haurien afectat al nord-oriental del Mediterrani, afectant la seva base econòmica – l’agricultura  s’ha detectat la disminució precipitacions finals II mil·lenni. *Els Palaus Micènics depenien de la producció agrícola que originaria conflictes entre grups socials i guerres entre estats.
Cap d’aquestes teories pot explicar l’extinció de la civilització micènica. Deu ser cosa de diferents factors. Sabem, però, que les conseqüències principals es va donar als palaus, però que van afectar a altres assentaments i a tota la població.
“EDAT OBSCURA” GREGA O FERRO ANTIC (c.1100-800 a.C) *etapa tranquil·la - Terme comparatiu (en relació a la cultura micènica o a la polis clàssica) i, a la vegada, negatiu (definit pel que no és: no té arquitectura monumental, artesania de luxe, escriptura...) - Característiques: 1. Disminució de la població (en número d’assentaments i de gent) 2. No arquitectura monumental 3. Els enterraments són homogenis (molt excavats) – enterrats en tombes diferents entre sexes i edat (no diferències entre pobres i rics, menys distància social entre la gent).
4. Desaparició lineal B 5. Molts pocs objectes procedents del P.O. S’han trobat a Grècia i el mateix passa en sentir contrari entre 1050 i 900 a.C.
- Innovacions: a) Canvi en la producció metal·lúrgica en els primers segles del I mil·lenni a.C. El ferro va desplaçar el bronze com el principal metall per a la fabricació d’armes i instruments. La gent grega aprengué la metal·lúrgia del ferro, probablement, d’ artesans orientals. L’illa de Xipre sembla haver tingut un paper important en el desenvolupament de la nova tecnologia.
b) Introducció de ritual de la cremació c) Es busquen llocs on assentar-se a gran altura (Creta); assentaments petits (màxim 100 persones) amb conreus al voltant, però de difícil accés.
PERÍODE ARCAIC (c.800 a.C-500 a.C) Les polis gregues aprox. 1500 en devien existir en aquell moment en el Mediterrani Aproximació a la idea de la polis (basant-nos en la ciutat d’Atenes) - Traduïda, majoritàriament, per ciutat-estat (ja que eren ciutats independents).
- Com la veien els grecs? Com una forma d’identificació de la seva persona (per sobre del ser grec) i de manera igualitària a la família al qual pertanyia.
- Ciutat com a centre urbà, però que també agrupava els territoris dels voltants (camps, mines de plata, pobles més petits...).
*Chora (tot el territori que abraçava la polis d’Atenes) *Asty (centre urbà) - Per la gent grega el més important de la polis era que el formaven una comunitat de ciutadans (si una ciutat es movia de lloc, podia continuar sent la mateixa gràcies al component humà).
*Exemple: Herodot menciona la polis de Focea i ens explica que els seus ciutadans van estar molt vinculats amb el procés de colonització (van ser els primers grecs a travessar el mediterrani en vaixells grans). Arriben a la Península Ibèrica on el rei Argantonio s’hi fa amic i comença el comerç amb ells. Quan l’Imperi Persa atacà Focea, el rei Argantonio els ofereix el trasllat cap a la seva terra. Al final no ho van fer, però s’ho van pensar. Focea seguiria sent Focea en un altre lloc.
- És important recordar que els ciutadans, membres de la polis, formaven part de la comunitat. Però n’hi havia d’altres que, malgrat viure en la mateixa polis, no eren ciutadans.
Ciutadans (minoria) Home (casat amb No ciutadans una dona filla *(Dones) d’atenesos) De pare i mare ciutadà *per a ell, les - dones de la seva família son ciutadanes grecs procedents d’una altra polis i que (malgrat eren persones lliures) que no eren considerades ciutadanes).
- Estrangers i estrangeres (els mateixos Esclaus (bàrbars, estrangers per antonomàsia) – l’esclavitud es justificava fent que els esclaus deixin de ser humans Participació a la presa de decisions - (política) Ser adult Possessió de terra (es repartia) Nens (i nenes) fins als 20 anys - *les dones mai poden tenir terres per elles mateixes, són propietat del seu home Actuaven com a soldats quan la ciutat els - necessitava – es convertia en “hoplita” La polis dels atenesos controlava 2000 km2 – era la regió de l’Àtica Atenes i Esparta eren excepcions. La major part de les ciutat gregues eren petites. Per exemple, a la regió de la Beòcia hi havia moltes ciutats-estats independents en un espai petit.
Elements bàsics de la ciutat grega: Masculinitat = espai obert Acròpolis (espai elevat on es col·locaven els temples més importants de la ciutat i on es guardava el tresor) Àgora (espai públic i obert de la ciutat on es proporcionaven diversos llocs on els ciutadans es podien comunicar i entrar amb connexió amb els altres: assemblea, gimnasos, mercat, àgora...) Feminitat = espai tancat *A grans trets, les dones estan tancades a les cases, a l’espai domèstic. No van ni al mercat, hi van els esclaus. És per això que els artesans, tancats en un taller, es consideraven tous com les dones.
Guerres entre ciutats veïnes  ens proporcionen moltes dates Ens indiquen la formació/delimitació de fronteres. Quan això no es podia decidir de forma clara  conflictes: Calcis vs.
Eretria (implicades en l’inici de la colonització)  conflicte per una plana fèrtil (la Lenantina).
Calcis va guanyar i es va quedar el territori, fet que li va proporcionar riquesa.
Corint conflicte vs.
Megara  semblant a l’anterior (guanya Corint) Esparta vs. Mesenia  guanya Esparta. Resultat victòria molt radical, es queden amb tota Mesenia (territori de 8000 km2, ciutat més gran de Grècia).
*augmenta el número d’assentaments i la població Tipus de guerra –exercits d’infanteria pesada  a) l’equipament dels hoplites: Part defensiva: hoplón (escut), armadura, casc (yelmo), cuirassa, protecció cames (grebas) Armes: llances, espasa *formació hoplítica: propietaris de terres que podien adquirir la panòplia i defensaven conjuntament el territori comú – mantenir-se tot junts, units (més possibilitats de guanyar). IDEA COL·LECTIVA “Vuelve sobre el escudo o sobre él” – possibilitats mare del retorn del seu fill (vencedor o mort)  recollit per Plutarco.
b) manera de guerrejar: “La forma más antigua de gobierno entre los griegos…se organizó a partir de los que combatían. En principio, la caballería…pero luego, cuando las poleis se hicieron mayores y la infantería se hizo más fuerte, más gente compartió el gobierno” (Política 4.1297.16-24).
- La relació entre els hoplites, la propietat de la terra i la participació en el govern, es troba en altres autors grecs, como Plató y Xenofont.
- La lluita hoplítica era una forma de combat particularment ferotge, difícil d’exercir sense el tipus d’entrenament físic i mental mitjançant el qual els espartans es van fer famosos. (no escrivien a Esparta, fonts de grecs no espartans) *batalla de Marathon (victòria atenesa 490 a.C) - la ciutat va rendir honors als que havien mort en la batalla de la mateixa manera que els vius.
.........
ESPARTA No tenim literats espertants, les fonts que en parlen són grecs d’altres polis  Aristòtil, Plutarc, Xenofont...Ha estat sempre molt difícil d’estudiar sense perjudicis.
 Sistema social espartà: (menor divisió classes socials) – grups població a) Espartans: cos ciutadà – tots eren propietaris de terra i, a més, tenien hilotes que les treballaven per ells. És una mena d’aristocràcia poderosa que no ha de compatir amb altres classes socials.
*Magistrats  EFOROS: cada any n’elegien a 6 o 8. Feien una declaració solemne de guerra contra els holites.
b) Periecos: comunitats semi autònomes que estaven a la perifèria, però sotmeses als magistrats espartans. S’encarregaven de l’artesania i el comerç.
c) Hillotes: grup humà més nombrós, sotmès i de propietat pública – treballaven les terres dels espartans.
Dividits en: - Messenis - Lacònics *xifres aproximades: 10.000 espartans / 100.000 hilotes  diferència numèrica important.
Formes de dependència polis gregues (sobretot Atenes, menys que a Roma) - A Esparta  certesa comunitària: ciutadans espartans tenien el domini sobre els hilotes (grecs). Comunitat explotada per una altra comunitat (mateixa llengua i cultura).
Els hilotes tenen famílies i part de la seva producció va destinada a la seva unitat familiar.
- Esclavitud - mercaderia d’una persona que és considerada un objecte que forma part del propietari i que es compraven. La majoria d’esclaus eren de procedència bàrbara (balbucegen el grec i no comparteixen la civilització grega). *En alguns casos procedien de l’avui Turquia, del Mar Negre, d’Àfrica (poca quantitat), altres zones Mediterrani – els pirates eren grans traficants d’esclaus.
No criaven nens esclaus, alimentació cara. No els deixaven tenir família (l’amo sí que s’aprofitava d’elles, però eren il·legítims, esclaus). Es per això que es compren quan són adults i d’orígens variats (evitar rebel·lió esclaus). Forma majoritària a Grècia.
Educació nens: radical i excessiva. A les altres polis gregues, el pare de la família tenia la potestat de decidir si el nen formava part de la família a través d’un ritual. Si el pare no l’aixecava, l’abandonaven en un encreuament de camins i s’acabava convertint en l’esclau de qui el recollís. Cal destacar que l’infanticidi era més freqüent en les nenes ja que es casaven molt joves i no era un bon negoci a causa del dot que havien de portar. A més, gran part dels nens morien d’infecció i, per això, criaven més d’un nen perquè necessitaven un baró que heretés l’herència de la família.
*El cas d’Esparta era una excepció. Plutarc ha parlat d’eliminació de barons. El naixement de la decisió dels nens eren preses pels ancians de la ciutat (l’assemblea – gerúsia) que els examinaven i si els veien dèbils els mataven. Els que eren acceptats per la comunitat, als 7 anys abandonaven la casa familiar i començaven a viure amb l’exèrcit amb els nens de la mateixa edat. Es tractava d’un sistema d’educació molt dur (l’agogé) que buscava les qualitats de força física, tenacitat, competitivitat, obediència i participació en les activitats col·lectives.
L’educació era una empresa col·lectiva en la que tots els homes adults es responsabilitzaven de l’educació dels futurs ciutadans.
La família no era una unitat efectiva de socialització i, en canvi, la fidelitat al grup i al col·lectiu havia passat a ser un principi principal.
 Vida d’un espartà  entrenar-se per convertir-se en hoplites  naixement: la Gerusia decidia sobre la seva vida  7-20 anys: Agogé. Menjars comunals (syssitia)  20 anys: Cripteia: matrimoni obligatori  30 anys: ciutadà ple (homoios). Podia dormir a casa seva, però menjava a la taula comuna.
 60 anys: retirada de l’exèrcit. Podia convertir-se en membre de la Gerusia *La Cripteia era el ritual de pas de nens a adults. S’abandonava la ciutat per un temps i s’amagaven pels boscos sense armes, només amb un punyal (malgrat haver estat entrenats amb llances). Anaven sols i es tractava de caçar holites que tampoc anaven armats (era fàcil).
Els espartans van ser vistos com a invencibles. Quan els perses ataquen Grècia, les altres polis supliquen la col·laboració als espartans i guanyen la batalla de Platea el 479 a.C després que iniciïn la col·laboració. Tot i així, Esparta utilitza poc l’exèrcit. La seva màxima preocupació era controlar els hilotes (que eren molts i eren grecs i els mesenis tenien la consciència que eren una polis aplastada pels espartans). Quan Esparta va combatre contra Atenes demana ajuda als hilotes a canvi de prometre’ls la ciutadana espartana. Quan s’acaba la batalla, els espartans maten als hilotes. No serà amb la debilitació d’Esparta que aconseguiran formar la seva pròpia polis.
Les dones espartanes Fragment comèdia d’Aristòfanes: Entra Lampito (líder de las mujeres espartanas) Lisístrata: Aquí viene Lampito. ¡Hola, Lampito, querida laconia (sinònim d’espartana)! ¡Cómo reluce tu belleza, guapísima!, ¡qué buen color tienes, cómo rebosa vitalidad tu cuerpo! Podrías estrangular incluso a un toro.
Lampito: Seguro que si, así lo creo yo, por los dioses, pues me entreno en el gimnasio y salto dándome en el culo con los talones.
 Percepcions-estereotips dels atenesos sobre les espartanes: saludables, atlètiques i guapes (ex: Helena de Troia, reina d’Esparta). Les dones s’organitzaven i tenien una líder (en el cas del fragment - Lisístrata).
 A les espartanes rebien educació pública (es tractava igual als noies que a les noies).
També tenien una educació física (menor a la dels nois). Podien participar en competicions d’atletisme, dansa, cant...(moltes vegades competicions relacionades amb la religió). Apareixien vestides amb trossos descoberts del cos –faldilla curta.
Manera de facilitar el córrer.
 Política d’estímul de procreació en la població espartana. Funció principal dona: reproducció, maternitat. Matrimoni forçat a una determina edat (Plutarc diu que els espartans preferien una edat més elevada que a la resta de polis gregues –entre els 18 i els 20 anys- per parir fills més saludables.
 Un cop contret matrimoni, a la dona se la transvestia (es vestia d’home i se li tallava els cabells curts com un noi). Potser perquè els guerres estaven acostumats a viure entre homes. No vivien junts, però es suposava que la dona ja podia començar a tenir fills.
 Plutarc explicava que si una parella no tenia fills, l’home deixava dormir un amic seu amb la seva dona per tal de veure si ell podia tenir fills amb ella. El fill que en sortís seria legalment del marit. Acord privat entre els dos amics guerrers. (Font d’escàndol des de la perspectiva dels altres grecs, pitjor crim – adulteri, considerat una amenaça directa per les famílies i per la reproducció de la ciutat. L’adulteri només compta quan la dona casada té relacions amb un home que no és el seu marit. Conseqüentment, els nens de la dona i el marit deixen se’ls treu la ciutadania en no saber del cert si són fills del pare. És per això que es castigava molt. El marit podia matar l’home amb què la seva dona s’havia ficat al llit.) Arisitòtil - Política, libro II: “(Las espartanas) viven sin ningún freno de cara al libertinaje y la molicie. Así que forzosamente, en tal tipo de régimen, se estima la riqueza, especialmente cuando se da el caso de que andan dominados por las mujeres….Muchas cosas eran administradas por las mujeres.
Lo de la mala disposición de las mujeres parece producir no sólo el descrédito del régimen político, sino fomentar de algún modo la avaricia”.
 CONCLUSIÓ: podem pensar que l’autonomia de la qual parlaven les fonts sobre les dones és causa de l’educació guerrera dels homes. Els homes gairebé sempre estaven fora de les cases i aquesta absència masculina duria generar una agència femenina.
La família és més dèbil i té menys poder masculí, per tant, més poder de les dones que prenien responsabilitats més grans. Això no vol dir que no es tinguessin menys compromeses amb la ciutat. Eren mares, germanes i esposes de soldats que acceptaven els mateixos valors.
*Exemple interpretació d’Esparta: els propagandistes nazis i alguns classicistes alemanys van basar l’ethos del Tercer Reich en suposats precedents del militarisme espartà. La “connexió espartana” va tenir un paper important en l’autorepresentació nazi, en aspectes com el sistema educatiu, el brutal tractament dels ilotes, l’eliminació dels dèbils i el control de l’estat.
COLONITZACIÓ DEL PERÍODE ARCAIC “Sólo entonces has de sacar a la mar tu navío ligero, y en él disponer cargamento adecuado, para que puedas llevarte el beneficio a casa, como hacía mi padre —¡el tuyo, gran tonto de Perses!—, que navegaba, precisado de medios de vida. El llegó aquí un día, después de cruzar vastos caminos del mar, tras partir de Gime, la eólica, en una nave negra; no huía de opulencia, fortuna o bienestar, sino de la maldita pobreza que Zeus da a los hombres” Hesíodo, Los Trabajos y los Días” *Causa del trasllat d’una polis a l’altra. Trobem vaixells enfonsats. Quan arribaven en el nou territori negociaven i intentaven arribar a una mena d’acord.
Factoria establerta en un lloc determinat a la recerca de mercat, matèries primeres, comerç...
- Metròpolis: la ciutat fundadora - Colònies: mantenien les tradicions, els costums, els rituals religiosos, la llengua i les estructures polítiques de la metròpolis. Denominació que evoluciona de significat amb el pas del temps (molt diferent de la colonització romana).
*Dos noms donats al què avui denominem colònia  Emporion (traducció = mercat) i Apoikia (procedent del terme grec oikos – allò relacionat amb la casa i la família i també una nova casa lluny de l’original).
a) Emporion de Pitecusas : primer establiment permanent grec en el Mediterrani central. Grecs procedents de Calcis i Eretria (dos ciutats de la illa d’Eubea) van fundar-la a la illa d’Ischia (prop de Nàpols) cap al 770 a.C  primera colònia fora del que era Grècia. Raons: colonització costera, marítima.
Raons: - Els grecs duien a terme una colonització marítima - Es tractava d’una illa, a prop del continent, però aïllada suficientment per protegir-se de possibles atacs (pocs natius a l’illa) - A prop de la zona d’Itàlia on habitaven els etruscs (ciutats-estat molt potents agrícolament, gran implicació comerç Mediterrani i possessió mines ferro).
- Els grecs volien entrar en contacte amb el món etrusc i el seu comerç. Inici comerç directe grecs-etruscs (motivació econòmica).
- Esdevingué un punt de trobada: hi vivien artesans i comerciants de diferents procedències.
*S’ha trobat una copa amb una de les inscripcions més antigues de l’alfabet grec (llegenda del bevedor – menció homèrica  Nèstor (referència Ilíada) / escriptura –que a diferència del lineal B-i utilitza per altres coses que per a l’administració. No sabem del cert on es va produir el préstec de l’alfabet grec? El que sí que sabem és que va ser en un lloc on hi hagués algun fenici i algun grec que el volgués adoptar. Piticusas en té molts números.
c) Apoikia de Cyrenne (“hogar lejos del hogar”) “Durante siete años no llovió gota en Tera, y cuantos árboles había en la isla, todos, salvo uno solo, quedaron secos. Consultaron los de Tera sobre esta calamidad al mismo Apolo, y la Pitia les respondió con el oráculo de enviar una colonia a la Libia. Por esta respuesta resolvieron los Tereos enviar allá a Bato con dos galeras de 50 remos”.
- Heròdot ens parla de l’illa de Thera (polis grega) que esdevingué la metròpolis de Cyrenne. La raó per la qual els habitants de Thera van decidir fundar-la va ser que no plovia (situació catastròfica), hi va haver, per tant, una gran crisis ecològica i econòmica i això va provocar que els habitants de Thera consultessin el déu Apol·lo. Ell els digué que fundessin una colònia a Líbia (enviar gent a fora) i la decisió va ser fer la colònia.
Motivació de la migració  recerca de terra.
............
*Esquema semblant – moltes llegendes de fundació: situació catastròfica, consulta als Déus, fundació.
Causes de la colonització: A grans trets: - Emporion – motivació comerç - Apoikia – motivació terra xxxxxxxxx - Problemes amb sectors de la població (Esparta) - Problemes de sequera, fam... (Thera) – preocupació per la fertilitat de la terra i la obtenció de bones collites - Necessitat d’enviar part de la població a noves terres “la maldita pobreza que Zeus da a los hombres” Participessin o no a la colonització les causes de la crisi de les polis grega arcaica eren: - Augment del comerç internacional - Augment demogràfic (més assentaments) - Delimitació de la terra en fronteres – no possibilitat augmentar terres de cultiu - Es necessiten més recursos agrícoles (menys terra) - Emergència aristocràcia que quan arriba a ser una elit ha d’exhibir la seva cultura material. La seva riquesa es basa en la propietat de la terra  terra dividida de forma desigual.
*Sector de camperols que es troba en conflictes i problemes econòmics. La ciutat força o una part de la població decideix anar-se’n tot buscant nous llocs on assentar-se i viure.
 La colonització és com una vàlvula d’escapament d’aquests conflictes: Sembla que només hi vagin homes (cap menció de la dona en els textos). Dues possibilitats: - Que all principi de l’expedició només hi anessin homes i quan la colònia estigués ben assentada arribessin dones - Els colons establissin llaços amb les indígenes Plantejament de colonització: navegar amb igualtat de condicions i de possibilitats, amb igualtat de drets. Hi anava qui ho necessitava.
La ciutat fundadora (metròpolis) no té cap poder polític sobre la polis que ha fundat. No hi ha domini de la primera sobre l’altre.
*En les plantes de les colònies s’hi entreveu el fet que les terres es dividissin en lots iguals entre els primers colons (lots iguals de terra urbana i terra agrícola)  lligada a la idea igualitària de pertinença a la comunitat.
Contràriament, a la colonització l’entenem com a procés que va sorgir de la desigualtat social: - El fenomen de la colonització, probablement, va donar impuls al “sorgiment de la polis” precisament per la pròpia fundació de noves comunitats polítiques.
- Podem imaginar als colons, homes joves, menys limitats per les tradicions, que deixaven casa seva; grups mixtes de colons de diferents procedències, necessitaven crear un nou odre social que s’adaptés a les circumstàncies.
*Van evolucionar cap a comunitats colonials estratificades amb classes predominants.
UNC COLÒNIA GREGA A L’OCCIDENT LLUNYÀ: EMPÚRIES - Assentament petit amb una importància reduïda.
- Gran relació amb Ullastret.
Va bé per analitzar quina era la relació amb el món indígena i la relació que s’hi establia “... La ciudad de Ampurias es una fundación de los masaliotas. También está Rosas, pequeña factoría de los ampuritanos, pero fundación, según algunos, de los rodios. Aquí, como en Ampurias, se venera a la Ártemis Efesia.
Primeramente los ampuritanos se instalaron en cierta islita cercana que hoy llaman Paleápolis (ciudad vieja – avui Sant Martí d’Empúries); pero ahora viven ya en tierra firme. La ciudad forma una dípolis (ciudad doble), dividida por un muro, porque en sus comienzos algunos indiketes que vivían en su proximidad quisieron tener un recinto separado del de los griegos. Mas con el tiempo formaron una sola ciudad, mezclándose leyes griegas con bárbaras, tal como acaece en otros muchos lugares…” Estrabón (geògraf grec)  escriu 500 anys després de la fundació d’Empúries: origen de la ciutat.
- Referència a als indiketas (indígenes) - Li van posar el nom d’Emporion – la traducció catalana d’Empúries és en plural a causa de la divisió entre la ciutat vella i la ciutat nova (paleàpolis i neàpolis).
- No se sap si la colonització va ser a mans dels massaliotes o de gent procedent de Focea.
- Zona perillosa per la navegació antiga (vaixells enfonsats Cap de Creus) – hipòtesis ubicació geogràfica Empúries (golf de Roses): protecció del vent i de les corrents submarines. A més a més, si et deixes endur per la corrent entrés en el port d’Empúries.
(*218 a.C guerra Roma vs Cartago - els romans van tenir d’aliats els grecs per frenar les tropes d’Anníbal travessant els Pirineus. Els romans van crear el seu primer campament fora d’Itàlia. 100 anys després fusió ciutats gregues + ciutat romana.) Els grecs que parlen dels íbers (indiquetes) com la població indígena que vivia des dels Pirineus a Andalusia i que compartien la llengua.
Històries compartides: els espais índigenes associats amb els assentaments colonials (Ullastret - Empúries): - Gran: a) Dos assentaments: Puig de Sant Andreu (fortificat, devia ser la capital provincial dels indiquetes-ibers, molt més gran que Empúries) i Illa d’en Reixac - relacionats entre sí, mateixa evolució i mateixa època.
b) Zona destinada als enterraments - Puig de Serra Îbers: societat estratifcada que emfatitzava molt la figura del guerrer i la lluita. Moltes representacions del cavall (viculat a la masculinitat i la guerra).
“Durante el combate, cuelgan del cuello de sus caballos las cabezas de sus enemigos y las llevan a sus poblados para clavarlas a la entrada de sus viviendas” (Posidonio, s. II a.C.)  parla dels celtes (gran connexió celtes enemics – ibers).
*A Ullastret hi arriben un gran nombre de vasos grecs. Abans de la presència grega a Empúries, els ibers no escrivien, la ceràmica la feien a mà, no sabem si coneixien la metal·lúrigica del ferro ni el vi… demostració del contacte amb la colònia grega. És veritat que els ibers no escrivien fins que no van arribar els grecs, però aquests últims van adoptar totalment l’alfabet fenici.
Durant molt de temps hi hagut la visió del fenomen de l’aculturització (la cultura ibèrica aprèn dels grecs / inferiors aprenen dels superiors). És falsa. Està basada d’una premisa que es va trencar amb el procés de descolonització de la Segona Guerra Mundial (discurs polític i intel·lectual del postcolonial – crítica del colonialisme modern i contemporani, després aplicat a tota la història, també a la colonització antiga).  El món indígena va adoptar el que va voler i com va voler (Ullastret va continuar sent un assentament ibèric, no es va hel·lenitzar).
Avui s’emfatitza en el paper dels colonitzats com a part activa de la colonització (adaptació).
...