Sociologia 2n semestre (2009)

Apunte Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura Sociologia
Año del apunte 2009
Páginas 13
Fecha de subida 14/11/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Sociologia • “Tatoo brands”: Nike, Apple, Harley Davinson Creen fans - Actualment: • • • • Xarxes socials Moltes marques Missatges publicitaris des de moltes bandes (+ producte, + canals, + publicitat) Com a evolucionat la comunicació de masses (primer bloc): TECNOLOGIA 2. deterministes socials 1. deterministes tecnològics COMUNICACIÓ SOCIETAT Espais conceptuals que defineixen la societat de la comunicació 1) “Cada vegada que apareix un nova tecnologia es donen noves formes de comunicació que fan que apareguin nous models de societats, noves formes de relacionar-se” – M. Castells 2) En determinades societats, amb unes determinades característiques, apareixen noves comunicacions que s’acaben produint gràcies a tecnologies concretes.
- Internet a finals dels anys 60. Al 1969 als Estats Units. Organisme que s’anomena DARPA. Organisme de defensa que crea una xarxa que s’anomena ARPANET. En l’època de la guerra freda, no es volia que amb un atac nuclear desapareguessin els centres solució que els centres estiguessin connectats mitjançant una xarxa.
En les universitats trobem la revolució « hippie », comencen a treballar amb una xarxa que abans era jeràrquica, que ara es totalment lliure. Un entorn cultural concret condiciona l’evolució d’una tecnologia. La part social segueix creixent en àmbit de les universitats.
La tecnologia sorgeix a partir d’un context social que fa possible que es desenvolupi.
- Formes de comunicació: • Oralitat: cultura grega (Odissea, Homer, tragèdies gregues) • Escriptura: es necessita un codi(tècnica que permeti traduir l’oralitat) Necessitat de conservar (propietat), que quedi constància de qui es què.
Es consolida a partir que apareixen els escribers.
Ens queda arribar a la majoria de la població (NO comunicació de masses).
- Comunicació de masses: • Impremta • Premsa: aproximació en el moment en que es comença a utilitzar.
Cal un canvi social i cultural LA IL·LUSTRACIÓ: 1) Alfabetització universal 2) Sufragi universal – lliure circulació d’idees – mitjans de comunicació • S. XVIII – XIX podem començar a parlar de comunicació de masses.
Iniciem el camí de la modernitat.
COM. MASSES COM. MASSES COM.
1a fase 2a fase MEDIÀTICA Impremta Telecomunicaci digitalització COM.
VIRTUAL Mòbil ons RÀDIO/TV Il·lustració Modernitat P2P (peer-to-peer) ORDINADOR/ PREMSA COM. 2.0 XARXES XARXA WEB INTERNET Postmodernitat* SOCIALS Postmodernitat Postmodernitat Finals S. XX - S. XVIII - XIX S. XX 2a meitat S. XX S. XXI S. XXI ON consumim AMB QUI? els mitjans Progressiva major llibertat de l’audiència Capacitat de controlar els continguts i participar de forma activa * Retorn a l’individualisme (vida social mediada) La ràdio, la TV o la P2P no han fet que desapareguin els altres mitjans de comunicació, si pot ser que els redueixin. Ex: la premsa en paper.
H. Lasswell sociòleg americà que crea un model que explica la comunicació de masses.
“ QUI diu QUÈ a través de quin CANAL, A QUI i amb quins EFECTES” emissor continguts audiència impacte dels missatges permet la convergència de mitjans - Digitalització: creació de bases de dades - canvi en el temps - Com. Mediàtica llibertat a l’hora de seleccionar en quin moment fen el consum - segueix sent institucional - espectacularització de la comunicació mediàtica Espectacle (distància entre emissor i receptor) - és sincrètica comunicació que integra diferents llenguatges.
Suma allò que tenim amb els altres mitjans anterior.
- Asimetria en la comunicació control d’un 80% de la institució DEMOCRÀCIA CIUTADANTS ECONOMIA CONSUMIDORS MITJANS COMUNICACIÓ El pluralisme dels mitjans de comunicació no és possible sense democràcia.
Dominen la llibertat d’expressió.
S’han convertit en mediadors entre institucions.
L’economia de mercat te 2 grans influències en el funcionament del sistema: 1) Els media s’han convertit en imprescindibles per les institucions econòmiques.
La publicitat.
2) Les empreses han comprat mitjans de comunicació.
Pluralisme informatiu (diverses veus) Només s’acaba produint allò que garanteix la màxima audiència.
Homogeneïtzació del món Tot depèn si parlem de ciutadans o de consumidors.
19/04/2010 Marxisme (Karl Marx) - Lluita de classes - Abolir la propietat privada.
- Alienació - Les estructures socials depenen d’una base anomenada infraestructura, constituïda pel mode de producció de la societat.
• Moda de producció capitalista passar al comunisme Evolució del capitalisme com a mode de producció cap al comunisme com a mode de producció.
- Autors conductistes: creuen que els mitjans de comunicació tenen molt poder.
Escola de Frankfurt 1- Adorno i Horheimer 2- Walter Benjamin 3- Herbert Marcuse 1- Adorno i Horheimer Primers que alerten del perill de convertir la cultura en una indústria.
1. La cultura treballa en l’àmbit de la consciència, del coneixement. Cultura com a àmbit industrial social homogeneïtzar la cultura que porta com a conseqüència homogeneïtzar la ciència.
2. El fet d’industrialitzar la cultura fa que els autors només creïn allò que té èxit, és a dir, allò que es ven.
Els mitjans de comunicació de masses maten la llibertat, maten la creativitat.
2- Marcuse Els mitjans de comunicació creen una societat unidimensional on l’únic eix és la lògica econòmica. Han fet que l’únic patró de comportament sigui el que ens produeix la màxima rendibilitat amb la mínima inversió.
3- Benjamin “L’obra d’art en època de la seva productivitat tècnica” fa un anàlisi L’aura: tot allò que envolta una obra d’art. Amb els mitjans de comunicació de masses, trenquem totalment l’experiència artística (trencament d l’àura vista on les classes dominants fan veure a la gent que és bo veure una opera a la TV. No és el mateix viure una experiència que veure l’experiència a la TV, perd la autenticitat).
Evolució del corrent marxista 1- Schiller 2- Mattelart 1- Schillert Nord americà. Fa un estudi sobre els propietaris dels mitjans de comunicació als EE.UU., descobreix que la majoria controla la indústria militar americana: hi ha un complex industrial militar que controla els mitjans de comunicació de masses, els mitjans de comunicació fan que tinguin una bona imatge de la indústria militar americana. Visió imperialista, reforçada pels mitjans econòmics.
2- Mattelart A França desenvolupa aquesta idea en l’àmbit de les empreses multinacionals, que controlen la publicitat. Determinats tipus de continguts es passen per alt per afavorir aquestes multinacionals.
Hi ha un control dels mitjans de comunicació que està en molt poques mans que provoquen una homogeneïtzació més elevada, que afavoreixen els seus interessos.
Hi ha un estudi que s’anomena “Informe McBride” encarregat per la UNESCO on es va analitzar el flux d’informació global en tot el planeta (finals del s. XX), més del 80% d’informació estava en mans de 5 agències internacionals.
També constatava: 1- 5 agències en antigues capitals colonials.
2- Països del 3r món no hi havia flux d’informació horitzontal, sinó que s’informaven a partir de les 5 agències en comptes de les del propi país.
McBride va donar una sèrie de recomanacions per donar informació més horitzontal: EE.UU. va abandonar la UNESCO.
Internet La lluita de poder és avui dia encara de gran importància Xarxes socials Que s’alliberen d’aquestes agències internacionals.
- Glasgow Media Group: anys 80/90, el marxisme perd la seva importància. Aquest equip escocès va publicar 2 estudis que intentaven demostrar les aportacions de la teoria crítica.
1- Bad news 2- More bad news Analitzar els continguts dels informatius de la BBC durant llargs períodes de temps = les informacions de la BBC tendien A donar més importància a aquelles notícies que provenien de fons oficials.
Entenien més les rutines de producció de la BBC Darrere de les fons oficials hi ha periodistes que saben com treballen els de la BBC, simplement per adaptar i que tries la informació que provenia de les fons oficials.
26/04/2010 ESTRUCTURALISME – origen francès.
Durkheim és el pare de l’estructuralisme.
Levi-Estrauss i Durkheim fan les seves operacions en l’àmbit lingüístic. Tenen en les seves bases el constructivisme.
“Hem d’anar més enllà del contingut visible dels mitjans de comunicació”. Una cosa és el text (eix sintagmàtic) i una altra cosa és el context (eix paradigmàtic). Sintagma i paradigma són claus per saber els continguts dels mitjans de comunicació.
Hi ha una mena d’estructura invisible que fa possible la comunicació entre emissor i receptor.
Els primers autors que fan una aplicació en els mitjans són Morris i Peirce que estudien la semiòtica.
La semiòtica consisteix en analitzar signes de tota mena. No només els lingüístics, també els que s’estructuren sobre bases no verbals.
En estructures superiors a una frase, el context és fonamental per poder entendre el missatge.
El context ens permet desxifrar correctament el missatge. El problema de la semiòtica és que és molt difícil de trobar l’estructura.
Roland Barthes “Mitologies” – explica que en els textos literaris hi ha uns pressupòsits que condicionen com interpretem la realitat. Els mites poden tenir un caràcter nacional o un àmbit més universal. Els mitjans de comunicació són responsables de l’actualització d’aquests mites. La sobreinterpretació és un problema de la semiòtica.
Umberto Eco – “Obra Oberta” Pare de la semiòtica a Itàlia. El llibre d’Eco planteja que darrere de tot text hi ha una part tancada que és allò que ha produït l’autor i una part oberta que depèn de la interpretació que en fa el lector.
La interpretació dependrà de les lectures anteriors, les experiències personals...
“Una obra sense lector no estari acabada del tot”.
El context de recepció és molt important a l’hora d’interpretar els missatges dels mitjans de comunicació.
Tradició interpretativa Sociologia del coneixement • Weber • Peter Berger Proposen que les institucions socials que proporcionen • Tomas Luckmann són esquemes de coneixement, d’aquesta manera, tota relació social esdevé un intercanvi simbòlic.
A través d’aquest intercanvi simbòlic els individus S’adapten a la vida col·lectiva, a la vida en societat Participen en un construcció social de coneixement On les institucions fan el paper de mediació.
Teoria del Gatekeaper – Kurt Levin Analitza com dins les estructures periòdiques hi ha una persona encarregada de fer arribar la informació a la societat. Què és el què es publicarà i què no. Responsable de com el coneixement arriba a la societat.
• Guy Tuchman: fa un anàlisi a fons de les rutines de producció dels mitjans de comunicació. L’esforç de Tuchman és fer un anàlisi de totes les rutines de producció d’un determinat mitjà. Tots els processos des de que es detecta que hi ha una notícia fins que es publica. Analitza la lògica mediàtica.
Hi ha notícies que són notícies per que encaixen perfectament en la lògica mediàtica.
03/05/2010 Funcions i organització dels mitjans de comunicació - Funcions - Rols * Institucions polítiques * Institucions econòmiques Control legislatiu Economia associada als mitjans Funcions dels mitjans de comunicació - Primer anàlisi: formar – informar – entretenir Model de la paleotelevisió (1à televisió) - Anàlisi més acurat: aquestes funcions (formar/informar/entretenir) serien una forma d’assolir altres funcions més importants en la societat que són: lucrar i influir.
Formar informar i entretenir: tàctica dels mitjans per les seves funcions més estratègiques: lucrar i influir a altres institucions que utilitzin la seva capacitat de mediació.
Aquesta estratègia és molt important ja que fa que hi hagi la màxima audiència.
Les Institucions mediàtiques són institucions econòmiques que estan legitimades socialment per organitzar la conversa pública, per construir la opinió pública.
Això marca les funcions dels mitjans.
Com a mitjà es necessita molta audiència, si no en tenim, no existim.
Dins les institucions mediàtiques ha d’haver rols: • Propietaris: capital + coneixement (lògica en els mitjans de comunicació) actualment el que passa és que els propietaris no aporten coneixement ja que molts cops no venen del sector i l’únic que interessa és treure el màxim benefici.
• Professionals: força de treball. Capacitat tècnica per poder elaborar els continguts dels mitjans i per organitzar els continguts dels mitjans.
La relació entre propietaris i empleats era només laboral. Ara és de caràcter mercantil (es ven la nostra creativitat, ens subcontracten).
- Contracte: contracte laboral permanent.
- Freeland: no hi ha contracte, treballs esporàdics. Depèn de la demanda.
Les empreses només compren allò que saben que es vendrà, per tant, prefereixen decantar-se cap a empreses consolidades.
• Audiència: la seva funció es ser-hi.
Hi ha molts pocs anàlisis Els mitjans s’han oblidat que darrere d’audiència en els mitjans l’audiència hi ha una població i no de comunicació ja que s’adonen que hi ha molt més.
no hi ha molt d’interès L’audiència és molt important ja que les audiències massives s’han acabat. Els mitjans s’han d’interessar del que vol l’audiència. Els diaris convencionals (paper) han d’espavilar per que si no d’aquí 10 anys desapareixeran.
Actualment hi ha un penetració de la premsa convencional d’un 42% a la societat: - esports: 39% / - gratuïts: 32% Cada any baixa un 1%. Això fa que d’aquí 10 anys hi hagi només un 20% hi no hi hagi pressupostos.
Funcionalistes independència dels mitjans.
* Quin és el grau d’autonomia de les institucions mediàtiques? * Com el poder polític i el poder econòmic poden condicionar les institucions mediàtiques? Capacitat d’autonomia davant els mecanismes de control.
- Mecanismes pels quals els poder polític pot limitar l’autonomia de les institucions mediàtiques: 1- Control legislatiu: Pot fer lleis per regular l’activitat dels mitjans de comunicació.
Lleis que defineixin qui pot o no tenir una llicència. Lleis de la quantitat de publicitat. Mecanismes de control més eficaços davant els mitjans de comunicació.
2 tradicions legislatives al món(com s’organitza l’ecosistema dels mitjans): - Tradició liberal(EE.UU): proposa que no ha d’haver cap legislació especifica sobre els mitjans. Tota ingerència legislativa és percebuda com a censura.
Autolegislació. Només en situacions d’ ”emergència Nacional” s’han posat alguns límits en els continguts.
(1à esmena de la Constitució: la millor llei de premsa és la que no existeix).
- Tradició Europea: pel que fa a la premsa és igual que la liberal. No hi ha una Legislació pels mitjans periodístics en paper.
1a fase – Audiovisuals: més intervencionalistes en conseqüència de la 2à Guerra Mundial ja que les ràdios s’utilitzaven per fer propaganda.
2a fase – Propietat dels mitjans (legislar sobre ells) 3a fase – Sobre els continguts (legislar-los) - Cas a Espanya: Tradició Europea des de l’any 1978. S’elimina la censura.
A partir dels 80 apareixen les 1res televisions autonòmiques públiques i fins als 90 no arriben les privades.
Actualment transició TV analògica a la digital. S’ha de veure l’evolució en quant a continguts.
2- Control de propietat: Partits politics que tenen un control sobre la propietat d’un mitjà de comunicació. Actualment és molt minoritari.
3- Control publicitari: Condicionen les campanyes de publicitat que posaran als als mitjans.
Un mitjà és més independent quan més gran és la seva autonomia que és proporcional a la seva rendibilitat.
Quan més depenen, més influenciables són.
- Característiques diferencials del negoci de la comunicació: 1- La comunicació (mediàtica/masses) exigeix alta inversió econòmica i una amortització ràpida.
2- Els costos no estan en relació a les vendes.
3- Venen a 2 públics diferents. D’una banda a l’audiència i per altra banda als anunciants.
4- Treballen amb bens intangibles. Depenen de la creativitat, de que hi hagi un bon control de la propietat d’aquesta creativitat. Si no hi ha un bon control no hi ha diners, si no hi ha diners no es poden pagar als treballadors, si no es poden pagar als treballadors no hi ha negoci.
...