4. HIPNÒTICO-SEDANTS I ANSIOLÍTICS (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 4º curso
Asignatura Psicofarmacologia
Año del apunte 2015
Páginas 12
Fecha de subida 11/04/2016
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

HIPNÒTICO-SEDANTS I ANSIOLÍTICS 1.1. Barbitúrics El mecanisme d’acció dels barbitúrics és ser agonistes funcionals del GABA (agnonisme no competitiu receptors GABAA).
S’hiperpolaritza intracel·lularment i s’inhibeix el SNC.
Farmacocinèticament: - Absorció: v.o. ràpida i completa / v.e. i v.i. Ucies - Distribució: ràpida (elevada Liposolubilitat) T.màx immediata 10h. Baixa fixació a proteïnes plasmàtiques. T1/2 molt variable.
- Metabolisme: potents inductors enzimàtics - Excreció: renal al 70% Farmacodinàmicament: - Indicacions: anestèsia general, epilèpsia, coma barbitúric –protecció dany cerebraldependència barbitúrics –fenobarbital-.
- Contraindicacions: insuficiència renal, hepàtica i respiratòria; alcoholisme –potenciació efectes-, interaccions amb anticoagulants, corticoides i progestàgens.
- Seguretat: depressió no selectiva SNC –centre respiratori i sensibilitat CO2, anòxia, mort-, inducció son incoercible, IT petit, gran dependència -1/5 setmanes-, SAA, accidents absorció massiva. Amb assistència ràpida i equipada pronòstic relativament bo.
- Efectes adversos: 53 1.2. Benzodiacepines i anàlegs El mecanisme d’acció de les benzodiacepines es regeix per l’agonisme funcional del GABA (modulació al·lostèrica positiva receptors GABAA).
 Receptor GABAA (associat a un canal Cl-): o 3 R benzodiacepínics:  Tipus 1. Cerebel. Efectes hipnòtics-sedants  Tipus 2. Sistema límbic. Efectes ansiolítics  Tipus 3. Perifèric. Efectes relaxants musculars  Potencien els efectes del GABA  Només actuen quan el R s’activa amb el GABA (menys efectes tòxics)  50% psicofàrmacs que es prescriuen:  o Diàriament 1-7% població adulta o Ocasionalment 10-20% població adulta Abús i dependència. Molt inferior a barbitúrics o Limitació d’ús clínic o Tolerància i dependència creuada amb alcohol o Potència farmacològica elevada i acció curta, més risc o S’ha de pautar sempre la retirada o En tractament crònic variar genèric cada dos anys 54 Farmacocinèticament: - Absorció: v.o. ràpida i completa / v.b. ,v.e. i v.i (irregular) - Distribució: ràpida (elevada liposolubilitat), tmàx immediata 3h, 85-98% fixació a proteïnes plasmàtiques. t1/2 molt variable.
- Metabolisme: variat. No metabòlits actius amb t1/2 curta, la majoria t1/2 mitja i llarga - Excreció: renal 79-90% Farmacodinàmicament: - - - Indicacions: - T. Ansietat - T. De la son - Contractures musculars - Sedació preparatòria i anestèsia - Epilèpsia - Mal viatje o pànic per al·lucinògens - SAA per drogues Contraindicacions: - Intoxicació alcohòlica i t.addictius - Glaucoma - Idees suïcides Seguretat: - Alta eficàcia i seguretat clínica - Dèbil toxicitat aguda - Poques interaccions farmacològiques - Poca freqüència d’efectes adversos (lleus i - Efectes adversos: corregibles fàcilment per la dosi) - IT elevat Benzodiacepines ansiolítiques: 55 Benzodiacepines hipnòtiques: Benzodiacepines: Benzodiacepines i efectes segons la vida mitja: Trastorns de la son:  Primaris. Sense causa externa (anomalies SNC)  Secundaris. Mala higiene, consum de substàncies, patologies mentals o mèdiques  Disomies: dèficit o excés de son: insomni, hipersòmnia, síndrome de canvi de zona horària (jetlag), trastorn del ritme deguts a torns de treball  Parasòmnies: fenòmens associats: somnambulisme, terrors nocturns, malsons Les BZD provoquen canvis en els paràmetres de la son: - Disminueixen la latència de la son - Disminueixen el número de despertars - Augmenten el temps de son d’ondes lentes - Incrementen la latència de la son REM - Disminueixen el temps de son REM Tractament amb BZD: 56 Pel que fa a les BZD i l’addicció: La capacitat addictiva en funció del tipus de població que les consumeix. Normalment, si és per indicació terapèutica t. son o ansietat o relaxants musculars, no donen problemes. Quan són pautades per poblacions més vulnerables (t. addictius) o gent que s’automedica, presenten capacitat d’abús i dependència.
En població no vulnerable (les utilitzen per tractar-se d’ansietat, de la son o com a relaxants musculars) es donen dos tipus de quadres de retirada:  síndrome de recaiguda: cursa amb el mateix trastorn pel qual s’havia diagnosticat i amb la mateixa intensitat o inferior. Per tant, no s’ha tractat bé el trastorn i l’aparició simptomàtica es dóna de forma progressiva.
 El síndrome de rebot o d’abstinència a dosis terapèutiques, apareixen els mateixos símptomes, amb major intensitat, d’acció ràpida i duració curta. Això indica que la retirada s’ha retirat mal la pauta, la pauta de desintoxicació ha estat incorrecta.
En el cas de població amb vulnerabilitat (història per trastorn addictiu o que s’automediquen – no prescripció terapèutica-) cap a la conducta addictiva:  síndrome d’abstinència associat a un trastorn per dependència a BZD: apareix el quadre típic de quadre d’abstinència per retirada de la substància:   simptomatologia d’hiperactivitat autonòmica  convulsions (20-30%)  delírium (desorientació en el temps i l’espai, al·lucinacions visuals, tàctils i auditives) Síndrome d’abstinència demorada: (opiacis i OH també)  malestar automàtic i subjectiu de llarga evolució. símptomes d’abstinència lleu i ansietat moderada, labilitat afectiva, hipersensibilitat (tàctil, visual, auditiva) i alteració de la son. És típic de substàncies depressores però també es pot donar en substàncies psicoestimulants.
Com s’ha de retirar la BZD (deshabituació): Pauta de reducció del tractament de 4 setmanes, cada setmana s’ha de retirar el 25% de la dosi, es fa depenent de la si la vida mitja és curta (prenen BZD de vida mitja intermèdia o llarga i a partir d’aquí es fa la dtx).
Altres: substitució per anticonvulsionants (carbamacepina o valproat, reguladors de l’estat d’ànim i depremeixin SNC) 57 Altres estratègies farmacològiques:  ansiolítics serotoninèrgic (buspirina)  antidepressius. trazodona -molt sedant-, imipramina  antagonistas adrenèrgics (propranolol i clonidina) Intoxicació BZD Així com els barbitúrics poden donar lloc a accidents per absoricó massiva (sobredosificacions) però són molt segures i no arriben a la mort del subjecte.
A diferència, l’antagonista flumacenil (es posa en el receptor GABA i impossibilita que s’enganxin, antagonista benzodiacepínic).
Aquest antagonista:  reverteix de forma immediata efectes benzodiacepínics (minuts):  sedació i hipnosis  depressió excessiva SNC  reaccions paradòjiques  precaució en epilèpsia i pacients amb tolerància a las BZD (per rics a convulsions)  sobredosificació: sense alteracions descrites ANÀLEGS BENZODIACEPÍNICS: són únicament hipnòtics, substàncies bones per insomnis de conciliació no associat a trastorn ansiós greu.
Perquè s’assemblen químicament a les BZD i actuen via gabaèrgica però de forma diferents, s’utilitzen per trastorns del son i en lloc de BZD per a pacient d’edat avançada com a millor opció. A més: no tenen acció ansiolític ni miorrelajants, no desenvolupament de tolerància, no efectes residuals ni d’afectació de memòria, però si cal pauta de retirada. Disminueix la tolerància al sol i no produeixen canvis en son d’ondes lentes i REM.
 ciclopirrolonas (zopiclona) vida curta  imidazopiridines (zolpidem) especialitat genèrica. vida mitja ultracurta  pirazolo-pirimidines (zaleplon). no està comercialitat a Espanya 58 CRONOHIPNÒTICS: MELATONINA Hormona que regula té un pic nocturn, abans d’anar a dormir, i el cortisol, ens activa en despertar-nos.
la Melatonina està comercialitzada com a hipnòtic i es veurà com a noòtrop i com antidepressiu.
Té R propis com a hormona.
Farmacocinèticament no hi ha problemes d’absorció (via oral i sublingual), en gent gran han d’augmentar les dosis per a la correcta absorció. Pel que fa a la distribució es sol fer amb menjar, es fixa a poques proteïnes plasmàtiques (60%) i la biodisponibilitat és del 30-50%. La vida mitja és de 3’5 a 4 hores. Metabòlicament és hepàtica. L’excreció és renal al 90%.
 És un sincronitzador rítmic per això és fa servir com a imnòtic, es fa servir enfront:  descompensacions horàries (jet-lag i torns laborals)  persones cegues i gent gran (disfunció son degut a l’edat)  avanç de la fase de son en nens  Hipnòtic de resposta entre 5 i 20 dies  Per a la reducció del consum de BZD Psicodinàmicament:  Seguretat     té IT molt alt  sense efectes residuals al dia següent, i no causa afectació cognitiva o motora  no es coneix DT ni s’ha descrit la sobredosificació.
 La interrupció busca no produeix insomni de rebot  no té capacitat addictiva Contraindicacions  trastorns autoimmunes  hiperprolactinemia Precaucions  insuficiència hepàtica o renal  embaràs i lactància  menys de 18 anys  diabetis  epilèpsia  tractament amb anticoagulants o anticonceptius hormonals Efectes adversos 59 Comercialment:  melatonina (circadin) 2mg/dia // suplements dietètics (melamil) 1-5 mg/dia  per fitoteràpia (dormax i serenotte) <2mg/dia  agonista dels receptors de melatonina (remelteon) 8-64mg/dia 1.3. Ansiolítics atípics noradrenèrgics (NA) Actuen sobre el sistema noradrenèrgic de transmissió.
La hipòtesi biològica de l’ansietat segons la noradrenalina, planteja que quan hi ha ansietat hi ha una hiperactivitat de transmissió noradrenèrgica al locus caeruleus, la neurona presinàptica allibera en excés NA sobre els receptors B1 i B2 a la neurona postsinàptica, la qual cosa provoca ansietat. Els fàrmacs enfront aquest augment, haurien de disminuir-la Antagonistes funcionals de la NA (mateix efecte funcional però dif. mecanisme d’acció):  Propranolol: (propranolol EFG, Sumial, Sumial retard 10-160mg/dia) antagonista químic postsinàptic receptors actuaria sobre els R   Farmacocinèticament:  absorció: bona v.o i amb possibilitat de v.e. a Ucies  distribució: dificultats per travessar la BHE. 90-95% fixació  metabolisme: hepàtic per CYP2C i CYP2D6, hi ha gent que no el metabolitza  excreció: renal Clonidina: (Catapresan 0’2-2’4 mg/dia) agonista químic presinàptic dels receptors alpha dos Actuaria sobre la NA  Farmacocinèticament (millor perfil)  absorció: bona per totes les vies 60  distribució: 20-40% fixació, ràpida i extensa  metabolisme: hepàtic, metabòlits inactius  excreció: renal el 40-60% surt sense metabolitzar Indicacions:  es fan servir per 2 t. d’ansietat principals: fòbies específiques i fòbia social i trastorn per estrès posttraumàtic, ansietat perifèrica (no treballen sobre l’ansietat central i subjectiva)  hipertensió arterial  profilaxis migranya  dtx addició a drogues  tremolor essencial. Es poden pautar per a tractar els efectes secundaris dels antipsicòtics  adjunt analgèsia  feocromocitoma Contraindicacions:  alteracions cardiovasculars  insuficiència cardíaca  síndrome de Raynaud. desvascularització a les extremitats.
 bradicàrdia Seguretat:  IT mig  poc potents per aspectes subjectius/emocionals de l’ansietat  eficàcia simptomatològica vegetativa d’ansietat (taquicàrdia, sudoració, dilatació pupil·lar, tremolor).
 els efectes adversos (clonidina) poden ser greus en poblacions especials (infants i gent gran).
 s’ha de pautar la retirada rere el tractament crònic amb propranolol (pot provocar alteracions cardíaques)  no addictives Efectes adversos 61 1.4. Ansiolítics atípics serotoninèrgics (5-HT) Azapirones:  buspirona (comercialitzat) 15-60mg/dia  gepirona  ipsapirona  tiaspirona ISRS (antidepressius, però millors ansiolítics al mercat) es van desenvolupar per les caract. antidepressives, el primer va ser el Prozac, però es va veure a la clínica que disminueixen l’ansietat. Es donen sobretot pel TOC. Els ISRS impedeixen que la serotonina sigui recaptada  Citalopram  Escitalopram  Fluoxetina Fluvoxamina  Paroxetina  Sertralina Hipòtesis biològica de la Buspirona, efectes serotoninèrgics, la hipòtesi indica que hi ha hiperactivitat serotoninèrgica a nivell presinàptic i poca a nivell postsinàptic. Per tant, el fàrmac hauria en qualsevol lloc, la Buspirona actua a nivell postsinàptic i els ISRS actuen a nivell presinàptic -inhibidors selectius de la recaptació de serotonina, per mantenint-la en l’espai sinàptic-. La Buspirona redueix l’actuació de la serotonina, de manera que hi hagi més al botó terminal.
La buspirona agonista parcial del 5HT1 a nivell presinàptic té efectes ansiolítics perquè hi ha una sinapsi amb molta neurotransmissió, per tant farà, d’antagonista funcional amb efecte ansiolític, perquè hi haurà menys alliberació de serotonina. En altres llocs, sobre receptors 5HT1 i a nivell postsinàptic provoca secundarismes.
Farmacocinèticament:  Absorció. ràpida v.o i quasi completa. amb ingesta de menjar es facilita 64  Distribució. fixació d’uns 86-95%, biodisponibilitat baixa (pel 1r pas metabòlic) tmàx 40-90 min. T1/2 3-4h  Metabolisme. Hepàtic CYP3A4 per tant hi han interaccions.
antagonista alpha2, metabòlit actiu ansiogènic, malgrat el fàrmac sigui ansiolític  Excreció. renal i fecal Farmacodinàmicament:  Indicacions.
o TAG o Dtx drogues (OH, BZD) 65   o Potenciació resposta terapèutica depressió o TOC Seguretat.
o Latència efectes clínics 20-30 dies o IT mig o Absència efectes sedants, hipnòtics o miorrelaxants o Insatisfacció en persones amb experiència prèvia a BZD o S’ha de pautar retirada (mareig, insomni, nàusees) o No addictiva Efectes adversos.
65 ...