PAC 1 (2016)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Oberta de Cataluña (UOC)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia del Desenvolupament I
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 24/04/2016
Descargas 4
Subido por

Descripción

PAC 1 2n semestre curs 15/16.

Vista previa del texto

Numero d’activitat: PAC 1 Aula: 1 Alumna: Marina Mañé Piñol Consultora: Anna Casadevall Sala 1 Marina Mañé Piñol 21 de març de 2016 Psicologia del desenvolupament I 2. Al vídeo es recrea una entrevista virtual a Vigotsky on ens parla primer del seu origen i també ens explica que el seu concepte d’aprenentatge ideal consisteix sempre en anar per davant del desenvolupament i considera que la interacció amb altres persones es el factor més important al moment d’aprendre nous coneixements, ja que el nen te molta necessitat de ser una persona independent i poder actuar de manera més eficient en noves situacions que fins ara per ell eren desconegudes fins que el mestre l’hi ensenya i després amb el seu acompanyament aplicarà fins que ho pugui fer sol.
Aquest procés es pot explicar de la següent forma: el nen es troba a la zona de desenvolupament real que es on ell pot resoldre tasques i activitats de forma autònoma. Després amb l’ajuda del mestre el nen, poc a poc, adquirirà nous coneixements i els aplicarà amb ajuda fins que pugui feu sol. Això es conegut com la zona del desenvolupament potencial. L’espai que hi ha entre la zona de desenvolupament real i la zona de desenvolupament potencial es coneguda com la zona de desenvolupament pròxim i es en aquesta zona on el nen acompanyat per les explicacions del mestre on aprèn i adquireix els coneixements necessaris per arribar la zona de desenvolupament potencial. En aquesta zona es molt important tindre en compte el procés de ensenyament- aprenentatge i senyalar molt bé els significats dels coneixements que volem que els nens adquireixin.
Vigotsky considera que l’aprenentatge no s’adquireix per accions associatives si no, per mitjà d’operacions i habilitats que son explicades pel mestre i després aplicades amb la seva ajuda fins que el nen les pot aplicar ell sol.
L’entrevista també parla de la llei de doble formació on el nen primer aprèn del seu entorn social (regulació intermental) i després el nen intenta aplicar i/o aprendre el coneixement ell sol (regulació intramental) i així aconseguir ell sol acabar d’adquirir els nous coneixements.
2 Marina Mañé Piñol 21 de març de 2016 Psicologia del desenvolupament I 3. Jean Piaget va ser un psicòleg Suïs que va crear una disciplina anomenada epistemologia genètica. Estudia l’aparició del coneixement en l’individu, des de el moment del naixement fins la maduresa intel·lectual.
Entrevistador: Com a primera pregunta, ens podria parlar dels processos cognitius del desenvolupament que explica en la seva teoria? Piaget: Opino que el coneixement es un procés on t’has d’adaptar al medi on vius, tant natural com social i la meva teoria, com be dius, consta de dos processos: el primer, es l’assimilació que ho podríem explicar com la incorporació de noves experiències i informacions que s’afegiran a tot el que ja sabíem. I el segon procés, l’acomodació, on les estructures cognitives del esquema, on hi descric de forma general les característiques bàsiques d’una acció, que usarem per adaptar-nos i aplicar als nous coneixements.
Entrevistador: Tinc entès que dins de l’acomodació vostè distingeix diferents estadis.
Quins són aquests estadis i fins quina edat estan en els estadis? Piaget: Sí, així es, hi ha tres estadis. Aquests son: l’estadi sensoriomotriu que comprèn els dos primers anys de la vida, on els nens aprenen a controlar els moviments del cos i les diferents percepcions sensitives que tenen. Quan arriben als dos anys entren a l’estadi de les operacions concretes on aprendran a fer operacions concretes ( sumes, restes... etc), aprendran normes i també a usar el pensament racional i lògic i finalment, quan arribin als onze anys el nens entraran al estadi de les operacions abstractes, on a partir d’hipòtesis i casos pràctics podran extreure conclusions i trobar solucions a les hipòtesis plantejades. Quan superem aquest últim estadi haurem arribat a la desenvolupament intel·lectual.
Entrevistador: Vostè creu que la seva teoria i els seus estadis s’han d’aplicar igual a totes les persones? Piaget: Si, així ho crec. Totes les persones tenen la mateixa forma d’aprendre i també crec que les aprendran a la mateixa edat.
Entrevistador: No creu que podrien haver-hi excepcions i que les persones aprenguin de manera més ràpida o més lenta? Piaget: No, no ho crec. Totes les persones aprendran en una edat en concret les accions i operacions que tinguin que aprendre.
Entrevistador: Quins són els factors responsables del desenvolupament? Piaget: Son quatre factors. Aquests són: la maduració, l’experiència amb els objectes, l’experiència amb les persones i l’ equilibració.
Entrevistador: Per finalitzar, per que considera que la maduració orgànica es un factor imprescindible per al desenvolupament intel·lectual? Piaget: Considero que sense tindre actituds i habilitats per a poder obrir-te a les noves possibilitats o formes de realitzar les tasques i activitats de la vida diària no podrem avançar en la forma de pensar i per tant, no podrem arribar al estadi del desenvolupament intel·lectual.
3 Marina Mañé Piñol 21 de març de 2016 Psicologia del desenvolupament I Bibliografia Perinat A. (2015).Història i teoria del desenvolupament. A. Perinat, M.Miras i J.Onrubia, psicologia del desenvolupament I ( pp. 5-52). Barcelona: UOC.
Miras M. , Onrubia J. (2015) Desenvolupament personal i educació. A. Perinat, M.Miras i J.Onrubia, psicologia del desenvolupament I ( pp. 5-70). Barcelona: UOC.
Video: “ley de la doble formación” localitzat a youtube.
Recuperat el 18 de març de 2016 a: https://www.youtube.com/watch?v=3cieON8A7K4 4 ...