Pobles insulars (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 2º curso
Asignatura Art medieval i romànic
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 10/03/2016
Descargas 5

Vista previa del texto

Es dona tanta importància als manuscrits. La zona de Gran Bretanya no tenia escriptura fins arribar a la cristianització (romanització) i serà quan els hi arribi el llibre. Els hi arribaran llibres religiosos.
Aquests pobles consideren el llibre com un objecte de luxe, i això es el que justifica que apart de tenir llibres d’escriptura també s’interessaven per decorar els llibres.
Llibre de Durrow, Dublin.
Les cronologies son molt dubtoses. Sembla que seria del segle IV al VII. Si tenim dubtes sobre la cronologia també hi ha dubtes sobre el seu origen, Durrow és Irlanda però també es creu que podria haver ser fet a la Gran Bretanya. Hi ha qui defensa que seria d'una illa propera a Escòcia. Hi ha una pagina tota decorada amb línies que és el que anomenem carpet-page (tapis), hi han un seguit de cercles on dintre hi han diversos cercles i espirals entrellaçades. Hi han certes similituds amb el bronze de Saint Germain pel que fa als motius decoratius entrellaçats.
Llibre de Durrow, fol 192v.
Es destaca un cercle més gran la mig amb altres cercles més petits, en el centre hi ha una creu. Es pot relacionat amb la fíbula aquiliforme, s'ha comentat si la creu que hi ha al centre era una simple decoració o tenia una simbologia cristiana. En el cas del manuscrit també hi han unes orles, no son simplement unes cintes sinó que hi han motius d'animals, com si fossin caps. Als laterals sembla que siguin uns quadrupedes.
Si veiem dues pagines, es representa un lleó que es el símbol de l'evangelista Marc. La forma recargolada de la cua ens recorda a les espirals. Alhora de representar la part del cap esta farcida amb diferents puntets. Abans de cada evangeli ens trobem una carpet-page, després solen tenir una pagina amb el símbol de l'evangelista que seria el que trobem aquí. L'altre figura que es representa és el símbol de l'evangelista Mateu, l'home alat. Té el cos de perfil però en canvi el cap se'ns representa de manera frontal. Sembla que son unes figures que es poguessin retallar com una placa de metall il·lustrada amb diferents motius, predomina el color groc que ens recorda al color dels metalls. Les dues pagines tenen unes orles amb diferents entrellaços.
La pagina on comença pròpiament l'evangeli (initium), és una pagina amb text on la inicial està decorada amb molta profusió, fins i tot hi hauran inicials que ocuparan pagines senceres. Les primeres lletres seran més grosses i les altres seran més petites i no tant decorades. S'estudia molt el tema ornamental, els pals verticals tenen uns entrellaços i el pal en diagonal té cercles que donen més dinamisme. Sembla que s'hagi buscat una relació entre la direcció de la lletra i al decoració que es busca.
Evangeli d'Echternach, París.
No són llibres de grans dimensions, pel que fa a la cronologia també hi han certs dubtes aquest es creu que és del segle VII-VIII. De vegades els llibres també eren com una mena de relíquies, perquè havien sigut d'algun monjo destacat. Aquest es creu que era de S.Wilibrord, va anar a evangelitzar la zona d'Holanda. No era un llibre d'evangelis sinó que era enriquit i d'un sant important. S'han perdut les pagines tapis i ha arribat fragmentat. Tenim la pagina del símbol de Marc, hi han grans diferencies amb el lleó vist abans. L'estil és el mateix, per segons els scriptoria son diferents. Es un lleó d'unes formes molt estilitzades, però la persona que el va dibuixar tenia un gran sentit del ritme i de les formes corbades, de les proporcions de l'animal i l'elasticitat d'aquest. Tot el cos s'ha complet amb espirals que ens recorden al pelatge del animal. Darrere hi ha com un sistema ornamental de creuar les línies a mode de laberint. Es una imatge molt aconseguida per l’època que és. En la imatge veiem imago leonis, aquesta escriptura ens recorda a les lletres gregues, ens demostra el coneixement per part d'aquests monestirs cap a altres.
El tema de lleó és molt recurrent ho veiem l'any 800 en el Sacramentari de Gellone, tot son formes molt estilitzades i lluny de la realitat, tots diferents.
Llibre de Lindisfarne, Londres.
Northúmbria lloc on hi havia una producció molt important. Hi han dues pagines tapis amb creus inscrites i colors més vius, hi han motius circulars i entrellaços. Hi ha una imatge on posa imago hominis que ens indica que es la imatge de St.Mateu, trobem el mateix St.Mateu assegut escrivint el seu evangeli. Es una tècnica que ja s'utilitzava en el mon clàssic sobretot en els llibres científics.
Tot i que es una figura bidimensional i lineal, els cabells i les barbes són lineals, l'altre personatge segueix el mateix sistema però arrissat no queda del tot clar qui és. La túnica que porta son elements línies ornamentals no hi ha una gradació de tons que ens dongui la sensació de volums.
Tot i que es molt bidimensional te una certa corporeïtat. Està assegut en una banqueta, hi ha una cortina (que ja sortia en Sant Apolinar). La banqueta està representada amb una certa tridimensionalitat tot i que no acaba de ser perfecte del tot. Es pot comparar amb una altre il·lustració del Codex Amiatinus fet a Itàlia, les diferencies d'estil son notables. Ens representa un personatge assegut en una banqueta, damunt d'un reposapeus no una estora. En la mà dreta porta un calamus per escriure, es creu que quan es va fer la imatge del Lindisfarne va tenir el Codex Amiatinus, i el Amiatinus alhora va tenir un Italià. Lindisfarne seguirà el model però no tindrà tanta influencia italiana sinó que tindrà unes característiques més insulars. En el Codex Amiatinus veiem els carreus de l’habitació decorats i fins i tot una biblioteca amb llibres.
Codex Aureus de Canterbury, mitjans del segle VIII Seria anglosaxó. Representació del evangelista Mateu amb el seu símbol i la representació d'ell mateix, el símbol esta al damunt d'ell. L'evangelista esta emmarcat amb una arquitectura clàssica.
Influència clàssica. A la part dels capitells hi ha el detall de representar-se a unes figures. En el timpà hi ha la figura del home alat de Mateu. La figura del personatge esta feta a base de línies, per exemple les sandàlies. Es juga amb els colors i es dona la sensació de volum. La forma del coixí també dona la sensació de volum perquè sembla que l'aixafi. La forma de la cara segueix sent esquemàtica. Trobem els elements típics del mon insular, els entrellaços al a fusta del tro, a l'arc del timpà, en l'arquitrau... Predomina més la tradició clàssica que la insular perquè hi havia St.Agustí i havia vingut de Roma.
Llibre de Kells Datat l'any 800, es conserva Irlanda. Alguns historiadors creuen que va ser feta Iona una illa propera a Escòcia i que després va passar a Irlanda. Aquesta pagina es la que conte la taula dels canons, era una manera de veure sobre un mateix tema que havia dit cada evangelista. Aquest sistema es va mantenir durant segles. Cal destacar l'arquitectura, hi han 5 pilars amb base rodona, veiem que en el fust dels pilars hi ha una decoració entrellaçada. A la part superior en forma d'arc hi ha la representació de animals i persones. A la part d'amunt de tot hi ha la representació del tetramorfs. L'àguila respon a aquell sistema de representar el tetramorfs de tenir cos d'animal però mans humanes, figures mixtes. En canvi, el lleó i el toro si que sembla que tenen potes. Serà propi del mon insultar utilitzar aquest sistema mixt.
Ji-ro: christi autem generatio. Fol.34 Full del mateix llibre que l'anterior. La lletra del initium s'ha fet tan gran que ha ocupat tota la pagina. Trobem que hi ha 'anagrama de Jesucrist. Decorades de formes circulars, dintre els cercles més cercles... Curiosament també hi ha figures animals i humanes. Veiem que hi ha la representació de 3 caps humans que són àngels però que es confonen amb altres motius, sembla que tenen un motiu purament ornamental. Sota la ro, hi ha dos gats al damunt del llom del gat hi ha una rata, unes altres dues rates aguanten amb el morro una hòstia consagrada. Porta a pensar que hi ha algun simbolisme però de manera clara no es sap ben bé. Podríem pensar que l'esquematisme es mes antic i amb el pas del temps guanyen les formes mes realistes. No sempre es així sinó que depèn de les escoles i estils de cadascuna.
Creu de Muiredach Eren creus que es trobaven a prop de les esglésies. Veiem una decoració figurativa on es representa el tema del judici final. Son figures totalment esquemàtiques que podrien ser les persones que s'han de jutjat i també es representa l'escena de la psicòstasi. Es creu que podria ser una de les més antigues representacions de la psicòstasi.
...