Tema 2 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 3º curso
Asignatura Dret de Família
Año del apunte 2012
Páginas 6
Fecha de subida 30/01/2015
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

DRET DE FAMILIA TEMA 2 2.1. El sistema matrimonial espanyol El sistema matrimonial és un sistema que només està regulat al CCEsp, per tant, és competència de l’Estat.
Tipus de sistemes: - Aformals (admet tota classe de matrimoni, inclòs el merament concensual, matrimoni no formal, no és propi en societats desenvolupades) - Forma única (religiosa o civil) - Pluralitat de formes (es pot escollir): o Segons es professi o no una religió (els que professen la religió es poden casar per l’església i els que no per lo civil; és el sistema que hi havia en el sistema espanyol pre-constitucional, qui es volia casar per lo civil havia de renunciar a la religió catòlica).
o Amb lliure elecció: Sistema facultatiu llatí: un pot triar la forma lliurement sense haver de fer cap declaració, però un cop triada, el règim també és el propi d’aquella forma.
Sistema facultatiu anglosaxó: un pot triar la forma, però només és la forma de celebració, ja que el règim jurídic és en tot cas el civil (t’hagis casat per l’església o per lo civil). És el sistema actual espanyol, té un matís, es compromet a reconèixer a efectes civils unes resolucions eclesiàstiques, es compromet per via de l’acord de 1979 signat amb la Santa Seu.
La CE (amb el principi de la llibertat religiosa i l’aconfessionalitat de l’Estat) va trencar amb el sistema que determinava que només podien contreure matrimoni civil les persones que no professessin la religió catòlica.
Avui, el sistema matrimonial espanyol es caracteritza per un únic matrimoni (el que regula la legislació civil), que admet diverses formes de celebració (art. 49 CC), complint, però, els requisits que estableix el CC.
Les regulacions de les formes del matrimoni és competència exclusiva de l’Estat (art.
149.1.8a CE) això no ho poden canviar les CCAA.
Tot i que el matrimoni és competència exclusiva de l’Estat espanyol, el CCEsp no defineix el terme matrimoni i, per tant, el CCCat ho fa. El matrimoni: d’acord amb l’art. 231-2 CCCat “El matrimoni estableix un vincle jurídic entre dues persones que origina una comunitat de vida en la qual els cònjuges han de respectar-se actuar en interès de la família, guardar-se lleialtat, ajudar-se i prestar-se socors mutu.” Aquesta definició, amb lleugers matisos (ex: canvia fidelitat per lleialtat), reprodueix els arts. 66, 67 i 68 CCEsp.
Hom pot identificar les següents característiques: - - - És una institució negocial de dret de família. Deriva de l’autonomia de la voluntat (llibertat de no contreure’l), però no té un contingut completament reglat. Només es pot acceptar o rebutjar, no hi ha més llibertat que aquesta, no hi ha autonomia per modificar el contingut.
Té caràcter indefinit i vocació d’estabilitat (no es pot fixar un termini), però dissoluble (ningú pot quedar obligat de per vida, existeix el divorci = dissolució del matrimoni).
NO és rellevant la diferència de sexe entre els contraents (la STC 198/2012, de 6 de novembre ha declarat la constitucionalitat de la regulació legal del matrimoni entre persones del mateix sexe Llei 13/2005, d’1 de juliol). S’admet des de 2005 i la sentència del TC de novembre de 2012 ha confirmat la constitucionalitat, es dubtava si entra en contradicció amb l’art. 32 CE.
2.2. La capacitat per a contreure matrimoni. Impediments i dispensa.
Capacitat: L’EM (2) de la Llei 13/2005 presenta l’ampliació del dret a contreure matrimoni a les parelles del mateix sexe com si fos una qüestió de capacitat, quan diu que: “Será la Ley la que, en cada momento histórico y de acuerdo con sus valores dominantes, determinará la capacidad exigida para contraer matrimonio, así como su contenido y régimen jurídico” No és un tema de capacitat sinó de legitimació per accedir a la institució matrimonial (el TC diu d’exercici del dret). Tot i això, en el dret internacional (conveni de Munich) es parla també d’un certificar de capacitat que s’ha d’exigir quan els contraents pertanyen a algun dels països signataris; i que la Resolució-Circular de la DGRN de 29 de juliol de 2005 també empra aquesta terminologia.
Edat: majoria d’edat o menors no emancipats (art. 46.1 CCEsp). En relació amb l’emancipació per matrimoni, cal recordar que només emancipa el matrimoni vàlid (legalment contret amb l’autorització dels pares).
(Emancipació: assimilar la majoria d’edat, sortir de la vinculació dels pares. Causes d’emancipació: per concessió dels pares, el matrimoni...) Impediments: - - De vincle: (art. 46.2 CCEsp). L’art. 217 CP castiga la bigàmia amb pena de presó. Una persona casada (i no divorciada) no es pot tornar a casar.
Parentiu: no poden contreure matrimoni entre sí (art. 47.1r i 2n CCEsp): o Els parents en línia recta per consanguinitat o adopció.
o Els col·laterals consanguinis fins al 3r grau.
Delicte: tampoc no poden els condemnats com autors o còmplices de la mort dolosa del cònjuge de qualsevol d’ells (art. 47.3r CCEsp).
Dispensa: pot ser anteriors o posterior al matrimoni.
- D’edat: a partir dels 14 anys (art. 48 CCEsp). El Govern espanyol ha anunciat que modificarà l’edat legal mínima per contraure matrimoni: de 14 a 16 anys (abril 2013). Referències estadístiques. Són pocs segons l’INE (1r trimestre 2012: 14 dones i 24homes menors de 16 anys), mentre que, per exemple, l’any 1982 van ser 354 homes i 4307 dones).
- De parentiu: de grau 3r entre col·laterals.
En ambdós casos, es pot sol·licitar, amb justa causa, al JPI i amb audiència dels pares o guardadors.
- De delicte: l’atorga el Ministeri de Justícia a instància de la part.
2.3. La promesa de matrimoni. Efectes.
Concepte: Manifestació de voluntat (no cal que sigui per escrit, però ha de ser “certa”) mitjançant el qual dues persones es comprometen a contreure matrimoni.
Efectes: - No obliga a contreure’l, ni a complir allò que s’hagués pogut pactar pel cas de no celebració (ex. clàusula penal, en el cas que alguna de les part no el això tampoc seria exigible). Això vol dir compleixi haurà de pagar uns diners que no es pot admetre a tràmit una demanda que pretengui el compliment (art.
42 CCEsp). Vulneraria la llibertat a contreure matrimoni (una persona és lliure de contreure matrimoni o de no fer-ho).
- Obliga a rescabalar (≠ indemnitzar danys) a l’altra part les despeses i obligacions contretes en consideració al matrimoni compromès (art. 43 CCEsp).
L’incompliment ha de ser injustificat i l’acció caduca al cap d’un any des de la negativa. No és una indemnització ja que no s’han causat els danys, sinó que s’han tingut unes despeses quan s’estava compromès (ex. pis, cotxe...) que la persona que ha anul·lat el matrimoni haurà de pagar a l’altre si és qui les havia pagat.
- Si s’han produït altres danys s’ha d’acudir a l’art.1902 CCEsp (responsabilitat extracontractual): “El que por acción u omisión causa un daño a otro, interviniendo culpa o negligencia, está obligado a reparar el daño causado”.
2.4. Consentiment matrimonial. Vicis del consentiment.
El matrimoni com a negoci (essencialment formal) es fonamenta en el consentiment dels contraents, que n’és l’element essencial (art. 45 CCEsp).
El consentiment ha de ser: - Lliure - Conscient - Sense limitacions (No s’admet la condició, el termini, ni el mode).
Conseqüència: El matrimoni celebrat sense consentiment és nul, sigui quina sigui la forma (art.73.1r CCEsp). El matrimoni es nul si es donen vicis del consentiment.
Aquest consentiment, en cas del matrimoni civil, els contraents el projecten sobre els art. 66, 67 i 68 CCEsp, que són els que ha de llegir el funcionari d’acord amb l’art. 58 CCEsp. Les parts no el poden modificar, ja que és un negoci formal i de contingut predeterminat.
Manca el consentiment - - Si qui l’atorga no té capacitat (menor d’edat o incapaç) en el moment de contreure matrimoni. En el cas de l’incapaç s’ha de demanar dictamen de facultatiu (art. 56 CCEsp): la incapacitat pot ser declarada (si s’ha fallat en una sentència) o no declarada.
En els supòsits de reserva mental (es diu una cosa que realment ni és el que es vol, per exemple, una persona que no es vol casar però ho fa perquè vol aconseguir la nacionalitat, això és causa de nul·litat del negoci) (qüestionament) o de simulació (les dues persones estan d’acord en dir que es volen casar però en realitat no ho volen), que sempre és absoluta. [La simulació, en àmbits generals, pot ser absoluta (declaren celebrar un negoci jurídic quan en realitat no volen celebrar cap) o relativa (volen celebrar un negoci jurídic i en celebren un altre)].
Els vicis del consentiment La seva presència provoca una defectuosa formació de la voluntat i que no es correspongui amb la voluntat real.
- - Error: equivocada o inexacta representació de la realitat sobre la que es basa la formació de la voluntat. Pot ser culpa d’un mateix o d’un altre (seria conseqüència de dol). Pot recaure (art. 73.4t CCEsp): o Sobre la identitat de l’altre: quan el matrimoni es contreu per poder (un dels dos no és present o dues persones s’assemblen molt).
o En les qualitats personals: no té transcendència l’error en les qualitats patrimonials o professionals. Ha de ser un error en qualitats determinants (ex. amagar anomalies físiques o psíquiques, aquell que diu que té uns estudis que no té... repercuteix també patrimonialment).
Coacció o por greu: (art. 73.5 CCEsp) inclou la violència o força irresistible (art. 76.2 CCEsp) i la intimidació o l’amenaça d’un mal imminent i greu que porta a celebrar el matrimoni (és indiferent que l’amenaça sigui justa (és a dir, que s’amenaci amb acudir a la jurisdicció, denunciar...) o injusta, ja que allò que preval és el ius connubii, la persona té dret a casar-se o a no fer-ho). Aquesta amenaça por venir de l’altre contraent o d’un tercer.
Poden provenir de l’altre contraent o d’un tercer.
2.5. L’expedient matrimonial. Formes de celebració del matrimoni.
La formació de l’expedient matrimonial en el matrimoni civil (art. 56.1 CCEsp): Els que vulguin contreure matrimoni civil han d’acreditar, prèviament, en un expedient tramitat d’acord a la legislació del Registre Civil, que reuneixen els requisits de capacitat (i legitimació) exigits pel CC.
Expedient que es tramita en el Registre Civil, concretament al jutge competent encarregat del Registre Civil del domicili de qualsevol dels contraents. Qui autoritza el matrimoni, a posteriori, pot ésser un altre funcionari (jutge, alcalde...). A partir del 2014, amb la nova LRC, correspondrà als secretaris d’ajuntament.
Presentada la sol·licitud amb les dades pertinents, es procedeix a la publicació, durant 15 dies, d’edictes o proclames amb les dades de la sol·licitud o en poblacions grans (+25.000 habitants) a l’audiència d’un parent o amic. El jutge instructor decideix si l’aprova o denega.
El matrimoni s’ha de celebrar en un any, en altre cas cal un nou expedient.
La celebració del matrimoni civil: Autoritzat l’expedient, el matrimoni se celebrarà davant de l’autoritat que determina l’art. 51 CCEsp (Jutge RC, Alcalde del lloc on es celebri o regidor en qui delegui, el diplomàtic o cònsol en l’estranger). Ha de ser el corresponent al domicili de qualsevol dels contraents o en una altra població, per delegació de l’instructor de l’expedient (art.
57 CCEsp). Calen dos testimonis. La incompetència del funcionari o autoritat determina la nul·litat del matrimoni.
Des de la Instrucció de la DGRN de 10 de gener de 2013, s’elimina, formalment, la limitació que els Matrimonis es celebrin en altres locals diferents dels que hagin estat prèviament habilitats (no cal que es celebri al local on s’establia, per exemple, sala d’actes de l’Ajuntament; es pot celebrar a la platja, muntanya...).
L’acte de celebració: Es desenvolupa d’acord a l'art 58 Ccesp: - Lectura arts. 66, 67 i 68.
- Pregunta si consenten en contreure matrimoni - Resposta dels contraents - Declaració formal per l'autoritzant.
Finalment es lliura un document acreditatiu i es procedeix a la inscripció o extensió de l’acta corresponent.
Breu referència al: - - Matrimoni per apoderat (nuntius: porta la declaració de voluntat del seu representat ja feta) si concorren els requisits de l’art. 55. Al menys un dels cònjuges ha de ser-hi present, no s’admet que tots dos actuïn per apoderat.
En perill de mort (art. 52): no cal expedient, però sí testimonis. Autoritats que el poden autoritzar.
Secret (art. 54): afecta també l’expedient. Ha de concórrer una causa greu suficientment provada.
El matrimoni en forma religiosa: El consentiment matrimonial es pot prestar en la forma prevista per una confessió religiosa inscrita en els termes acordats per l’Estat (art. 59).
Actualment són: - Església catòlica - Federació d’entitats religioses evangèliques - Federació de comunitats israelites (pel matrimoni jueu) - Comissió islàmica d’Espanya Aquest matrimoni produeix efectes civils, però pel seu reconeixement cal la inscripció al RC (art. 60 i 61 CCEsp).
...