TEMA 11. LA GESTIÓ DELS INVENTARIS (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias y Tecnología de los Alimentos - 4º curso
Asignatura Economia i Gestió de l'Empresa Agroalimentària
Profesor F.
Año del apunte 2017
Páginas 9
Fecha de subida 13/11/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

ECONOMIA I GESTIÓ A L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA ARUIZPEREZ TEMA 11. LA GESTIÓ DELS INVENTARIS Model de Wilson Lògica empresarial: - Comprèn la planificació, organització i el control de totes les activitats relacionades amb l’obtenció, el trasllat i l’emmagatzematge de materials i productes, des de l’adquisició fins el consum, mitjançant l’organització com a sistema integrat.
- Objectiu: satisfer les necessitats i els requeriments de la demanda de la manera més eficaç i amb el mínim cost possible. Així mateix, la logística inclou el què fa referència als fluxos d’informació aplicada.
Els inventaris on estarien classificats? En l’actiu, perquè són béns que té l’empresa, és material que té o bé per produir o bé per vendre. Ho buscaríem en l’actiu corrent (no passar un període major a un any en el magatzem). M’interessa tenir la mínima quantitat possible en el magatzem i treure-ho lo més ràpid possible, l’inventari és matèria primera, ho passaré a producte acabat i aquest el vendré al client. Possiblement, el client m’ho pagui amb el què tornaré a tenir diners. És desitjable que aquest trànsit duri menys d’un any, per tant, l’inventari hauria d’estar en la part d’actiu corrent. Què passa si nosaltres no tenim res d’inventari? Si comprem inventari, el nostre actiu serà major perquè haurem comprat una quantitat que abans no teníem, vol dir que el actiu total serà més gran. En funció d’aquesta igualtat, el passiu s’haurà de fer més gran ja que d’alguna manera hauré de pagar aquest inventari.
El fet que el passiu es faci més gran, voldrà dir que l’empresa s’està endeutant més, ja sigui amb els socis o amb tercers. Aquest endeutament significa un augment dels costos; mantenir l’inventari ens costarà uns costos financers. Tenim la necessitat de reduir al màxim l’inventari per a reduir els costos però mantenir aquest inventari per garantir la producció. El fet de disposar inventari, ens augmenta els costos financers i també un altre tipus de cost; els costos addicionals. El fet de tenir inventari excessiu em posa en risc i és possible que pugui patir obsolència d’inventari, és a dir, que s’espatlli l’inventari.
És possible que no pugui vendre’l a temps per consumir-lo abans de la data de caducitat.
És un altre cost addicional que puc tenir.
Ens estem movent per unes forces que ens diu que necessitem mantenir un inventari.
Però això genera costos i això és el què proposa el model de Wilson, és la manera de com compensar el manteniment del inventari i no sobrepassar els costos.
La logística empresarial, curiosament, és l’activitat que més gent i més recursos compromet; planificació, organització i control de totes les activitats des de l’adquisició de la matèria fins el producte final. L’objectiu seria satisfer les necessitats i els requeriments de la demanda, amb el mínim cost possible, requereix que tots aquests costos han de ser coneguts i hem d’optimitzar-ho; reduir al mínim possible sense perdre l’eficàcia. La logística inclou el què fa referència als fluxos d’informació, tota la informació que mou.
ECONOMIA I GESTIÓ A L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA ARUIZPEREZ La gestió de materials dins de les decisions de l’empresa: Dificultats de la gestió de la producció: 1. Imprecisió de les previsions comercials (intrínseca a la naturalesa de les previsions). Estem parlant de previsions i quan parlem de previsions, tenim problemes de càlcul de les previsions financeres.
2. Enfrontament amb fets aleatoris (fluctuacions de la demanda, endarreriments dels aprovisionaments, absentisme laboral...). de incertesa amb relació al que succeirà en el futur.
3. Gran volum de dades que s’ha de recollir (comandes dels clients, articles, moviments de stocks...) 4. Reducció dels terminis d’entrega dels productes, cosa que requereix una resposta ràpida del sistema productiu. Cada cop més la competència ens fa anar molt més de pressa amb les entregues.
5. Augment de l’oferta de productes amb més variabilitat i personalització.
És evident que tot aquest sistema necessita un instrument que permeti coordinar el gran volum d’informació que genera i que, a la vegada, l’alimenta, i transformar les decisions de l’alta direcció de l’empresa en ordres concretes que puguin ser assumides pel procés productiu.
ECONOMIA I GESTIÓ A L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA ARUIZPEREZ El problema d’aprovisionament en l’empresa: Hem de veure quin és el volum de stock òptim. Hem de calcular el volum òptim de demanda.
Necessitats de stock: - Reduir el risc de trencament de stock - Abaratir les adquisicions i producció - Anticipar les variacions previstes d’oferta i demanda  stock de seguretat - Facilitar el transport i la distribució del producte Costos associats a la gestió: - D’emmagatzematge, possessió i manteniment - De re-aprovisionament i realització de comandes - De trencament de stocks - De distribució Garantir que les línies funcionen correctament, disposant del material que es necessita; quant més stock tinguis, més costos i menys probabilitat de que es trenqui la línia de producció, d’aquí el dilema; hem d’equilibrar això per a garantir que no hi hagi trencament de stock i minimitzar els costos necessaris de stock.
ECONOMIA I GESTIÓ A L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA ARUIZPEREZ Com es gestiona el sistema d’inventaris; hi ha dues formes de gestionar. Comanda de volum constant, per tant, el què varia és el temps o bé, el sistema de temps constant, és a dir, jo, cada setmana, faré una comanda i demanaré la quantitat que necessiti.
El tractament de gestió de stocks hi ha tres formes; un sabem exactament què passarà.
El segon no sabem però coneixem la probabilitat i tres, incertesa, no sabem res. Wilson treballa amb certesa, sabem exactament què ens passarà. Això ens porta a uns suposats del model de Wilson. Són molt restrictius. El model de Wilson; permet determinar la Mida de la Comanda (en u.f) que té associat el mínim Cost Total.
Suposats: - Demanda constant, uniforme i coneguda - Termini d’entrega constant - Preu de cada unitat constant - Cost d’emmagatzematge depèn de la mida de l’inventari - Cost de realització de la comanda constant - Entrada en magatzems per lots constants - No s’admeten trencaments de stock - Producte emmagatzemat és individual, no relacionat amb altres productes Els suposats són realment restrictius. Té una utilitat molt important; veurem de què depèn la gestió de stock. Hi ha empreses que sí que donen aquests suposats, el model sí que funciona, algú sap, per exemple, alguna empresa o algun model en el què això funcioni? Per exemple, el sector de l’automòbil; Toyota, per a que produeixi tots els fluxos necessaris a preu constant, tindrà unitats molt constants. Per als proveïdors de la indústria auxiliar sí que poden treballar en aquestes condicions, perquè són capaços d’imposar-les als seus proveïdors.
ECONOMIA I GESTIÓ A L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA ARUIZPEREZ Ss és l’stock de seguretat, és l’stock que ha de tenir per preveure qualsevol possible esdeveniment. Per aquí sota només s’utilitzarà en el cas que tingui algun problema. Les nostres comandes les farem a partir del stock de seguretat.
Q: mira de la comanda. La quantitat de comanda que estem demandant al nostre proveïdor. Quan ens arriba aquest carregament, el magatzem ens trobem que tindrem l’stock de seguretat + Q.
Anem enviant el material a la via de producció, la quantitat real que hi ha al magatzem va reduint d’una forma regular al llarg d’aquesta recta, fins que haguem consumit tota la Q.
En aquest cas, ens quedarem només amb l’stock de seguretat. Què passarà si arribem a aquest punt d’aquí sense stock de seguretat? Doncs que necessitarem que ens arribi una altra quantitat Q, que serà la mateixa que abans, que ens tornarà a reposar el stock del magatzem al nivell desitjat.
Quan hem de demanar al proveïdor que ens reposi aquesta quantitat? Si nosaltres li demanem quan ens ho hem consumit totalment, ens els dies següents aniríem consumint el stock de seguretat, haurem de tenir en compte que si el termini d’entrega és de L dies, nosaltres L dies abans haurem de llançar una nova comanda al nostre proveïdor. Quan arribi aquí la nostra comanda, haurem consumit aquests dies i arribarà la nova quantitat Q just quan haguem consumit tot el stock del què disposàvem.
R és la quantitat de stock que hi haurà quan nosaltres llancem la nova comanda al proveïdor, tenint en compte que serà exactament la mateixa que consumirem en el temps que trigui el proveïdor en portar la nova comanda.
R és l’stock que tindrem a partir del qual llençarem a comanda al proveïdor T és el temps entre períodes, entre comandes.
G és el cost de tenir emmagatzemada una unitat durant un any. Quant ens costa tenir un magatzem frigorífic. Aquesta G inclou costos de lloguer de magatzem, costos de manteniment...
K és el cost constant de realització d’una comanda; necessitem gent, necessitem visitar als proveïdors... aquesta K és el què ens costa fer una comanda, llançar una comanda al proveïdor q minúscula: a la demanda anual en unitats físiques, tot el què comprarem a l’any, d’aquestes unitats de les que estem parlant en el magatzem.
ECONOMIA I GESTIÓ A L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA ARUIZPEREZ Com podem calcular el cost total de tenir el nostre stock en el magatzem? Hem dit que aquesta fórmula es composa de dues parts, el cost anual de reaprovisionament i dos el cost anual de manteniment. El cost anual de manteniment.
El cost de re-aprovisionament, el cost de portar petites quantitats seria molt alt i després aniria baixant. La funció del cost total seria (la línia de dalt). A partir del Q òptim els costos em tornarien a pujar, com podem calcular el mínim local d’una corba? Fent una derivada, el què estem buscant és una derivada.
La derivada del cost total té relació amb el cost de la comanda ha de ser igual a 0.
ECONOMIA I GESTIÓ A L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA ARUIZPEREZ El punt de comanda és la R. L’stock que es té quan es demana la següent comanda de material al proveïdor.
ECONOMIA I GESTIÓ A L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA ARUIZPEREZ ECONOMIA I GESTIÓ A L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA ARUIZPEREZ ...

Tags:
Comprar Previsualizar