11. AFECTIVITAT I L'HUMOR (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Terapia ocupacional - 2º curso
Asignatura Disfuncions psiquiàtriques i ocupacionals
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 16/04/2016
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

Disfuncions psiquiàtriques Mar Busquets PSICOPATOLOGIA DE L’AFECTIVITAT / HUMOR 1. Definicions Afectivitat: Conjunt d’emocions, estats d’ànim, sentiments, desitjos que la persona viu de manera subjectiva en cada moment i orienten la conducta, influint en tota la seva personalitat.
Incideix en el pensament, comportament i manera de relacionar-se.
Emoció: Reacció vivencial acompanyada de fortes reaccions somàtiques (generalment vegetatives) que es produeixen de manera sobtada com reacció a una situació concreta que pot ser externa o interna, on l’estímul pot ser intern o extern, simbòlic o imaginari. Per exemple: por, angoixa, ira,...
Components d’una emoció ELEMENT Apreciacions cognitives de la situació Estats sentimentals subjectius Alteracions fisiològiques Tendències motivacionals Comportament expressiu Conducta instrumental EXEMPLE Percepció de la situació com a amenaçant Tensió psíquica Palpitacions, sudoració, tremolors Desitjos d’escapar de la situació Expressió d’angoixa en el rostre Fugida Sentiments: Estats afectius més elaborats que les emocions, més duraders i profunds però amb menys intensitat. No tenen repercussions somàtiques però tenen més repercussions en el pensament.
Per exemple: Orgull, amor, enveja, simpatia,… Estat d’ànim: És una emoció sostinguda i persistent experimentada per el subjecte i expressada de manera que pot ser percebuda pels que el rodegen. Es parla d’eutimia o rang normal d’humor, contraposat a la distímia o estat no plaent.
Instauració Duració Diferències entre emoció i estat d’ànim o humor Emoció Estat d’ànim Més brusca Més lenta Resposta transitòria Més persistent Factor desencadenant Freqüent i aparent Menys freqüent i aparent Extensió Menys extensa Abarca més aspectes de la persona Elaboració cognitiva Present Present (sobretot estats negatius) Símtpomes físics Alteracions vegetatives Més amplis (Sistema vegetatiu. Son, alimentació, ritmes,…) Disfuncions psiquiàtriques Mar Busquets 2. Alteracions de l’afectivitat Indiferència afectiva La persona casi bé no experimenta sensacions afectives en les relacions amb el món exterior i vivències.
Per exemple: Autisme i esquizofrènia Ambivalència Coexistència de sentiments positius i negatius amb respecte a un mateix objecte, contingut vivencial o representació.
Alexitimia Incapacitat per identificar, expressar, comunicar i definir els propis sentiments i/o dificultat per diferenciar aquests sentiments de sensacions físiques.
 Vida fantàstica empobrida amb dificultats per construir conceptes abstractes  Pensament operatiu (tendència a realitzar descripcions detallistes però absents de contingut emocional o personal) 3. Alteracions d l’estat d’ànim Disfòric : Estat d’ànim desagradable amb predomini de la sensació de malestar.
Elevat: Ànim elevat amb sentiment exagerat de benestar, eufòria o alegria.
Expansiu : Absència de control sobre l’expressió dels propis sentiments amb tendència a la desinhibició.
Irritable : Fàcilment ofès, enfadat.
Eufòria : Estat afectiu generalitzat de benestar, optimisme i alegria que caracteritza la conducta de l’individu. Es torna patològic a mesura que disminueix el judici de realitat. Per exemple, no veure errors o perills.
Disfuncions psiquiàtriques Mar Busquets Tristesa patològica: Descens de l’estat d’ànim. Pot presentar diferents intensitats que oscilen des d’un nivell de desànim o malestar fins a una tristesa vital més profunda que abarca totes les funcions psíquiques del subjecte provocant un retard de tot pensament i acció.
 Forma aguda en les depressions endògenes.
 Forma insidiosa i progressiva sense aparent sensació de ruptura biogràfica.
Alegria patològica: És patològica quan no és adequada a la realitat, resulta desproporcionada i acompanya a un benestar patològic que engloba a altres funcions psíquiques. No té causa aparent, tendeix a reduir la capacitat de judici i és làbil, la persona es mostra irritada i hostil al ser contrariada.
Per exemple: mania, esquizoafectives.
4. Ansietat Etimològicament = Incomoditat És una resposta emocional complexa, potencialment adaptativa i pluridimensional en que coexisteix una percepció d’amenaça a l’organisme amb una activació biològica orientada a reaccionar davant la percepció.
Cognitiva Fisiològica Conducta Conjunt de pensaments, idees, creences o imatges que acompanyen a l’ansietat Símptomes més físics. Opressió toràcica, dificultat respiratòria, debilitat generalitzada, sequedat de boca, tremolor, sudoració, palpitacions, taquicàrdia, marejos, dificultat per empassar, nàusees, dolor abdominal, disfunció sexual, parestèsies i cefalees.
Modificació de la psicomotricitat, canvis en l’expressió facial, gesticulació o postures per intentar alleugerir la tensió emocional.
Conducta d’enfrontament o evitativa.
4.1. Alteracions de l’ansietat Estat Rang    Presència de símptomes ansiosos en un moment concret i definit Tendència durant un llarg període de temps a enfrontar-se o interactuar amb l’entorn amb un excessiu grau d’ansietat Ansietat normal o fisiològica Crisis existencials o reaccions vivencials Com a símptoma en tots els quadres de trastorn mental o Ansietat neuròtica: Fòbies, trastorns d’angoixa, distímies, etc.
o Ansietat psicòtica: Inici psicosis. Humor delirant. Por a la pèrdua de la pròpia identitat.
Disfuncions psiquiàtriques Mar Busquets Apatia : Falta de motivació, sempre i quan dita falta de motivació no es pugui relacionar amb una disminució del nivell de consciència o dèficit intel·lectual. L’apatia es tradueix en una indiferència patològica.
Abúlia : Impotència per fer obrar la voluntat, prendre una decisió o complir un acte desitjat i que la persona reconeix. Es relaciona amb un trastorn de la voluntat i s’observa en les persones que estant conscients no són capaces d’iniciar, comunicar o regular conductes dirigies a un propòsit.
Continu patològic: 4.2. Alteracions sindròmiques. Síndromes afectius Síndrome depressiu Ritme estacional. Depressió endògena, el major pic d’incidència és en primavera i tardo. Millora vespertina.
Símptomes físics: - Fatiga, pèrdua d’energia Disminució de secreció salivar Restrenyiment Dolors de cap Impressió de dificultat respiratòria ....
...

Comprar Previsualizar