7. Estructura tèrmica (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Física - 3º curso
Asignatura Astrofísica i Cosmologia
Año del apunte 2016
Páginas 1
Fecha de subida 23/03/2016 (Actualizado: 26/05/2016)
Descargas 4
Subido por

Descripción

Apunts teoria astro

Vista previa del texto

Astrofísica i cosmología Primavera 2016 Laura Barrio Hernández 7. Estructura tèrmica La lluminositat d’una estrella queda fixada per les dues condicions següents:   La lluminositat ha d’igualar el ritme de generació d’energia en el seu interior.
El ritme al qual flueix l’energia en els interiors estel·lars (lluminositat) està determinat pel gradient de T i pels detalls del transport d’energia de l’interior cap a l’exterior.
Un model estel·lar és correcte i consistent si aquests dos criteris donen la mateixa resposta.
7.1.
Fonts d’energia a. Refredament o contracció gravitatòria L’energia procedeix del refredament progressiu del Sol des de la seva formació. El Sol inicial tenia un radi més gran que l’actual. L’energia potencial gravitatòria alliberada per una lenta contracció des del seu naixement ha subministrat l’energia radiada.
Teorema del virial: El temps durant el qual la U pot subministrar l’energia que es radia i el temps durant el qual l’alliberament de Ω pot suplir les pèrdues solars només difereixen un factor dos.
El temps durant el qual l’energia gravitatòria ha pogut mantenir la lluminositat solar actual és l’escala de temps tèrmica: ( ) ( ) ( ) En el cas del Sol: 2·107 anys (no pot ser).
b. Reaccions químiques Converteixen en energia un per a uns quants milers d’anys.
de la massa involucrada en la reacció, tan sols donaria c. Reaccions nuclears   De fissió: poden alliberar una energia corresponent a 5·10-5 de la massa dels nuclis pesants.
De fusió: poden transformar en energia un 10-1 de la massa dels nuclis lleugers.
Tant la fissió com la fusió poden donar compte de les necessitats energètiques del Sol, encara que la segona té una eficiència molt més gran. Com que en les estrelles els elements lleugers són molt més abundants que els pesants, es conclou que la fusió nuclear és la principal font d’energia estel·lar.
7.2.
Equació de conservació de l’energia En un estel estable, la llei de conservació de l’energia implica que l’estel té que equilibrar la pèrdua i la generació d’energia.
Equació de producció d’energia: 7.3.
 Altres fonts o drenadors d’energia Pèrdues d’energia degudes als neutrins ...

Comprar Previsualizar